Dia Internacional de la i del Docent 5 octubre 2013

El dia 5 d’octubre és la Diada Internacional de l’Educació. *Els seus organitzadors i les seves organitzacions afiliades ja comencen a mobilitzar-se a Sitges,Catalunya i Europa singularment, perquè la veu dels mestres i dels professors i dels educadors sigui escoltada arreu del món sencer. *La UNESCO va instaurar el dia 5 d’octubre -Sant Froilan per als amics de León i Lugo- de cada any com a "Dia Mundial de les i dels Docents l’any 1994" amb la finalitat de conmemorar la signatura del Conveni de la “Recomendación OIT/UNESCO” relativa a la situació del Personal docent a tot el món l’any 1966. *La Diada Mundial de les i dels Docents (5 octubre 2010)també posa de relleu aquesta “Recomendación OIT/UNESCO” sobre la condició del Personal docent,especialment de l’Ensenyament Superior de l’any 1997. *Segons la UNESCO, el Día Mundial de les i els Docents i de l'Educació,representa un senyal inequívoc i força significatiu tant de la conciensciació com de la comprensió i l’estimació desplegats davant la vital contribució dels mestres i dels professors envers l’Educació i el Desenvolupament. *La Diada Internacional de la Educació creu afermadament i aferrissada, que el dia Mundial dels Docents n’hauria d’ésser internacionalmene reconegut i celebrat a escala mundial.La Internacional de l’Educació (IE) tambié considera que, en aquesta data del 5 d’octubre d’aniversari,tots els principis “Recomendaciones OIT/UNESCO de 1966 y 1997 deurien ésser-ne considerades amb l’objectiu d’aplicar-les en tots els països dels cinc continents (resic). De bell antuvi,són ja més 150 països que hi celebren "La Diada Mundial dels Docents" també a Catalunya.M'hi consta que els esforços de "La Internacional de l’Educació" i dels seus 348 organizacions-membres hi han col.laborat en aquest ampli recononeixement. *Any rere any la Internacional de l’Educació porta a efecte una excel.lent i brillant "Campanya de Conscienciació" sota l'objectiu de destacar les aportacions acadèmiques i educatives de la professió docent:mestres,professors,educadors i monitors escolars a més dels promotors del Moviment Inclusor i Escola Inclusiva per als estudiants amb Necessitats Educatives Especials (NEE). *La Vila de Sitges,que a través d'un Cicle de Tardor (octubre,novembre i desembre) hi celebra el Cinquanté Aniversari (1960-2010)del seu primer edifici estatal d'ensenyament,somniat i desitjat de l'any 1883 (segle XIX) a l'any 1960 (segle XX),s'hi uneix al Dia Mundial dels Docents com a homenatge als seus gairebé 250 mestres i professionals de l'Educació que van fer i encara fan escola pública i ensenyament primari a la Vila de Sitges,durant el mig segle escolar.Enhorabona!! Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges Ploma d'O de les Lletres Sitgetanes-1995

Premis Terenci Moix (2013)

Lluís Pasqual, Frederic Amat e Carme Riera, Premis Terenci Moix Eth director teatrau Lluís Pasqual, eth pintor e escenògraf Frederic Amat e era escrivana malhorquina Carme Riera an guanhat aguest diuendres es Premis Internacionaus Terenci Moix de Literatura, Cinematografia e Musiques & Scènes, segons a anonciat era presidenta des premis, Ana María Moix ne ròde de premsa. Trist a mostrat era sua satisfaccion pera lista de premiadi, si bé a planhut es retalhades en cultura, e a atribuït a un "miracle economic o religiós" qu'aguesti guerdons poguen arribar er an que ven ath sòn X edicion. Entre es premiadi tanben destaque eth cantautor Raimon pes sòns 50 ans en scenari; eth premi partit d''Arts Sceniques 2013' as actors Lluís Homar e Eduard Fernández; eth director de cinema Juan Antonio Bayona per 'er impossible', e er actor Maribel Verdú pera sua trajectòria cinematografica, entre auti.

Rajoy exigís a Mas "leiautat institucionau"

Eth president deth Govèrn centrau, Mariano Rajoy, a tornat a deféner aguest dimèrcles eth dialòg coma "eth més bon esturment entara recèrca de solucions as problèmes" e a exigit ath president dera Generalitat, Artur Mas, que, ena negociacion dubèrta sus es reivindicacions catalanes, actue damb "responsabilitat, leiautat institucionau e respecte deth marc juridic" vigent. Atau ac a assegurat Rajoy en Plen deth Congrès, en responsa ath portavotz adjunt de CiU ena cramba baisha Pere Macias, qui li a demanat quina responsa pense dar er executiu ath dauant der "èxit" que supausèc era cadea umana convocada per reivindicar era independéncia de Catalonha en tot coïncidir damb era Jornada deth passat 11 de seteme. Rajoy a arrebrembat a Macias era responsa qu'a enviat per carta a Mas: "En era ei fixada era mia posicion damb meridiana claretat", a dit.

Espanha e Catalonha son més fòrtes unides.

Espanha e Catalonha son mès fòrtes unides Eth ministre d'Economia, Luis de Guindos, a sostengut aguest diuendres qu'Espanha e Catalonha son "mès fòrtes" unides que separades e a demanat ath Govèrn catalan que concentre es sòns esfòrci ena gessuda dera crisi e non en "aute tipe de consideracions". "Es Govèrns, tant eth nacionau coma es regionaus, eth que deuem hèr ei sajar trèir eth país dera crisi e qu'es ciutadans comencen a notar que gessem dera crisi", a dit Guindos dempús demanar-li peth possible impacte economic des tensions separatistes a Catalonha. "Creigui qu'èm mès fòrts tot unidi que per separat", a destacat eth ministre d'Economia.

Autodeterminacion:ni un mil.límetre enreire cap consultacion

Autodeterminacion Ni un mil·límetre de marcha enreire cap ara consultacion Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a assegurat aguest diuendres que no darà "marcha enreire" ath sòn compromés per convocar ua consultacion d'autodeterminacion eth 2014, maugrat auer plantejat ues eleccions plebiscitàries ara fin dera legislatura (2016) se no pòt demanar as catalans sus era independéncia. "Damb aguestes paraules voi esvair dobtes, perque no i aurà ni un mil·límetre de marcha enreire", a dit en sòn discors pendent ua visita a Sant Vicenç dels Horts, a on er alcalde ei Oriol Junqueras (ERC). Pel que fa as sòns contactes per arténher era consultacion, eth president deth Govèrn s'a limitat a díder que les a "publics e discrèts" mès que no vò parlar des quaus son discrèts.

Rull veirie en tot "interessar" que Duran anóncie ara Cadea umana.

Eth secretari d'Organizacion de CDC, Josep Rull, a considerat que "serie interessant" qu'eth lidèr d'UDC e portavotz de CiU ath Congrès, Josep Antoni Duran, vage ara cadea umana dera Jornada qu'a organizat era Assemblada Nacionau Catalana (ANC). En ua entrevista a defenut qu'eth plantejament dera 'Via catalana entara independéncia' ei "lèu mimètic" ath dera manifestacion que dejós eth lèma 'Catalonha, nau Estat d'Europa ' recorrec es carrèrs de Barcelona er 11 de seteme de 2012. "Eth senhor Duran pòt actuar dera madeisha manèra qu'ac hec er an passat; era natura ei era madeisha", a argumentat Rull dempús èster demanat sus s'eth lidèr democratacristià deuerie assistir ara cadea, e a hijut que serà en tram deth parc dera Ciutadella coma membre dera Mesa deth Parlament e que serie logic qu'es dirigents de CDC e UDC seguisquen es madeishes actituds qu'eth 2012. Aguest deluns, eth vicesecretari generau d'UDC, Antoni Font, expliquèc qu'eth partit decidirà en sòn prumèr comitat de govèrn --previst entara prumèra setmana de seteme-- s'anóncie ara cadea umana dera Jornada. Rull a sostengut que, maugrat eth lèma dera cadea umana, es favorables al 'dret a decidir' "se pòden sénter perfèctament confortables", e a arrebrembat qu'era manifestacion de 2012 reünic diuèrses sensibilitats dejós era reivindicacion que Catalonha sigue un nau Estat a Europa. Eth secretari d'organizacion de CDC a escartat qu'era participacion ena cadea umana pogue hèr evidenta ua division entre CDC e UDC, e a arrebrembat qu'era federacion concorrec as eleccions autonomiques damb eth compromés de trabalhar pel 'dret a decidir' e en tot demanar un Estat pròpri entà Catalonha. "Bèri uns dideràn independéncia e auti Estat pròpri, mès eth que defenem ei exactament eth madeish: auer eth madeish estatus qu'es 28 Estats dera Unió Europea,, a argumentat Rull, qu'a soslinhat que tant CDC coma UDC demanen cedir sobirania a Europa en lòc d'en Estat espanhòl. Preséncia de Mas Sus s'eth president dera Generalitat, Artur Mas, deuerie anar tanben ara cadea umana, a assegurat qu'ei eth cap der Executiu catalan qui deu decidir s'anóncie o non dera marcha, mès a destacat qu'er important no ei tant si forme part dera iniciativa o non, senon com gestione era expression populara. "En relació amb era cadea, er important ei eth papèr qu'eth president e eth Govèrn agen londeman", a argumentat Rull, qu'a esgrimit que, maugrat no anonciar dera manifestacion dera Jornada deth 2012, Mas a agut un papèr plan destacat quan londeman fixèc posicion sus es hèts. Cap arrebrembar que, dempús era multitudinària marcha deth 2012 unida ara negativa deth president deth Govèrn ath pacte fiscau que reclamaue eth Govèrn, eth president dera Generalitat decidic convocar eleccions anticipades e assumir era escomesa per hèr ua consultacion d'autodeterminacion e deféner un Estat pròpri entà Catalonha.