Festa de l'Amistat Occitano-catalana (2014)

Des de fa 27 anys el CAOC organitza la Pujada al Port de Salau (2010 m. d’altitud) des dels dos vessants del Pirineu, des del Pallars Sobirà i des de l’Arièja (Occitània), el primer diumenge d’agost, amb la col•laboració d’entitats dels dos costats del Pirineu. *Per manca de comunicacions, des dels dos costats, és obligat pujar a peu al cim del Port. Els catalans el tenen millor perquè una pista forestal, apta per jeeps, arriba fins uns 45 minuts a peu abans del Port. Els occitans, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí pel seu costat, amb un desnivell de més de mil metres. *Un cop a dalt es fan uns actes de germanor, amb intercanvis de productes típics dels dos costats: formatge, vins, licors, ratafia, galetes, xocolata, embotits, etc. S’hi fan danses occitanes i catalanes per a tothom, interpretades pels acordionistes occitans i catalans. *Pugen acordionistes i músics dels dos costats dels Pirineus. Hi ha discursos de benvinguda, cançons, danses per a tothom, himnes, banderes, i s’acaba amb una gran rotllana amb el cant dels adéus i una gran foto de família. Hi participen els alcaldes de les dues comarques i es reivindica la cultura comuna catalano-occitana i les relacions transfrontereres, que haurien de relligar les dues comarques. *Enguany, la 27ena. edició, també hi participa l’Assemblea Nacional de Catalunya, secció del Pallars, per tal de fer visible i internacionalitzar l’actual situació del poble català. Sense deixar de banda que el principal objectiu de la pujada és estrènyer les relacions occitano-catalanes, creiem que és molt oportú aprofitar l’entorn privilegiat, tant a nivell humà com paisatgístic, que ens ofereix el Port de Salau per reclamar el fonament democràtic més bàsic de tota societat que és el dret a decidir.

A Murèth, la batalha per l’occitan es ganhada

L’acadèmia de Tolosa aviá refusat las inscripcions en seccion occitana al Collègi Bétance de Murèth dels futurs collegians de 6a que sortisson de l’escòla primària Calandreta. La volontat evidenta del rectorat èra de barrar aquesta seccion bilingua en provocar una insufisença d’efectius. Aquesta manipulacion se serà arrestada davant la fòrta mobilizacion tant del costat dels parents de Calandreta, dels parents de collegians, dels ensenhaires, dels militants coma del costat de la direccion del Collègi Bétance favorabla a la continuitat de la seccion bilinga. Murèth l’occitana a ganhat aquesta batalha. Una fòrta emocion èra nascuda quand se decobriguèron las amenaças sus l’occitan en País Muretin. Una peticion s’èra dubèrta sus internet. Lo resultat d’aquesta mobilizacion fa la pròva que la pression sociala en favor de la lenga nòstra pòrta frucha. Al delai de la dimension educativa d’aqueste succès se cal felicitar tanben de la dimension simbolica de la persisténcia de la preséncia escolara de l’occitan a Murèth.

Espanha lo veto a Catalonha ala Francofonia (2014)

La diplomacia espanhòla contunha l’ofensiva contra lo procès sobeiranista de Catalonha. Lo govèrn de Mariano Rajoy a mes son vèto a la preséncia del president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, a la reünion a Dakar de l’Organizacion Internacionala de la Francofonia (OIF), qu’aurà luòc lo 29 de novembre que ven, vint jorns après lo referendum d’independéncia, amb setanta sèt caps d’estat e de govèrn. Segon lo jornal El País, l’ambaissador espanhòl a París, Ramon de Miguel, mandèt una letra divendres passat al secretari general de la Francofonia, Abdou Diouf, que li demandava qu’acceptèsse pas la demanda d’Artur Mas d’obténer l’estatut de convidat especial de l’OIF. Artur Mas mandèt una letra lo 25 d’abril passat a Diouf, en li demandant d’èsser acceptat coma convidat especial. Aquela condicion es reservada a las “entitats o collectivitats non sobeiranas” que demòstren lor engatjament amb la Francofonia e qu’acrediten l’usatge del francés dins lors territòris. Mas cal tanben l’aprobacion de l’estat al qual elas apartenon. E l’estat espanhòl o vòl pas. D’efièch, dins la letra al secretari general de l’OIF, l’ambaissador espanhòl a París disiá: “Lo govèrn [espanhòl] a la tòca de manténer e refortir los ligams culturals, economics e comercials amb los païses de lenga francesa (….). Lo govèrn considèra que la melhora manièra de recebre aquel objectiu dins l’encastre internacional es de perseverar en l’accion conjoncha de l’estat dins sa totalitat, en coordenant d’un biais eficaç totas las comunautats autonòmas en favor de la promocion de l’usatge del francés e de las relacions amb lo mond francofòn”.

Se restaura la Querimonia a Aran

Se restaura la Querimònia, lo Document dels Dreches Istorics d’Aran *Lo Centre de Restauracion dels Bens Mòbles de Catalonha es a restaurar la Querimònia, lo privilègi que configurèt e donèt de legitimitat als dreches istorics d’Aran de 1313 enlà. Pendent aperaquí dos meses los expèrts tornaràn al pergamin las condicions d’idratacion originalas e son estabilizacion, segon d’informacions de TV3 *Lo document es un tresaur que lo Conselh General d’Aran decidiguèt de far restaurar. “Actuaument eth document presente lordèra generalizada: ei ressec, a arrupes e plecs, tanben a taques de diuèrsa naturalesa, pèrdes de supòrt e restauracions ancianes que provòquen tension en supòrt”, çò diguèt lo cap de la cultura e del patrimòni d’Aran, Jèp de Montoya, en justificant la decision del Govèrn d’Aran. De son costat, lo Sindic d’Aran, Carlos Barrera, apondèt que “pendent eth procès de restauracion e digitalizacion deth document se procedirà ara realizacion d’un vidèo de difusion, qu’arremassarà es donades istoriques e archivistiques que viren ath torn dera Carta Magna aranesa”. *La Querimònia autrejava la liura e franca possession als araneses de lors bòsques e montanhas, de l’aiga, de la pesca e de la caça, e tanben qualques exempcions d’impòstes e mai la reconeissença del regim economic tradicional. Mas, sustot, la Querimònia liguèt Aran a la corona reiala de Barcelona, en evitant aital lo risc que la val tombèsse dins las disputas feudalas entre senhors.

En perilh l'Immersion en Occitan dins las Escòlas d'Aran

La Generalitat de Catalonha deurà pagar 6000 èuros a cada escolan qu’ane dins un centre privat per estudiar en espanhòl.Intra en vigor una lei de l’educacion que met en perilh l’immersion en occitan dins las escòlas d’Aran Lo ministre espanhòl de l’educacion a fach un decret per que lo govèrn de Catalonha pague 6057 èuros a cada escolan que vòlga far los estudis solament en espanhòl dins una escòla privada. Dins aquel sens, Wert declarèt arunan que “cal preservar l’espanhòl dins las comunautats autonòmas qu’an de lengas cooficialas”, en tot presentar una lei per reformar l’educacion, e refusada pels ensenhaires araneses e catalans. Fa justament qualques jorns que lo Conselh d’Estat espanhòl reclamava a Wert de reconsiderar lo decret sus l’escolarizacion en espanhòl en de centres privats. La Generalitat de Catalonha a dich qu’aquela decision es improvisada. Remembra justament lo jutjament del Conselh d’Estat e crei que la posicion del ministèri “fa evident que se coneis pas la realitat del país” e l’usatge de las lengas. Fins ara, l’educacion en Aran a practicat l’immersion lingüistica en occitan, mas s’es garentit que totes los escolans dominen las tres lengas oficialas del territòri (occitan, catalan e espanhòl). Dins aquel sens, a la fin de 2012, lo Conselh General d’Aran defendèt lo modèl lingüistic de l’escòla aranesa en manifestar lo refús de la lei de reforma educativa qu’es a intrar en vigor.

Ena Val d'Aran cremar eth Haro o eth Taro

Anèt qu’auràn lòc per tota Occitània es hèstes de Sant Joan damb eth huec coma principau protagonista. Ena Val d’Aran, en Les e en Arties, se conserve era tradicion de cremar eth Haro, o eth Taro, ena net mès cuerta der an. Eth Haro, nomentat Taro en Arties, ei un tronc d’auet quilhat que serà cremat aguest ser en escadença dera net de Sant Joan. *En Les, pendent tot er an que se debanen hèstes populares ar entorn de tot eth procès tà premanir eth Haro: era davalada, era shasclada e era quilhada. Totun, era cremada que se harà anet ei eth moment mès especiau. Dempús dera benediccion deth brandon, e de cantar “aqueres montanhes que tan nautes son”, que s’aluque eth Haro. Ath sòn torn que i baren es halhèrs en tot hèr virar halhes alucades de pèth de ceridèr. Dempús se dance ath torn deth brandon enquia qu’ei completaments cremat. Es dançaires, damb es vestits tradicionaus, que baren rondèus, borrègues, corrandes, gigues e d’autes dances deth país. *En Arties, un viatge eth Taro ei alucat, se lo hè quèir per tèrra e se passege per toti es carrèrs deth pòble. Es joeni que sauten per dessús des ahlames. Fin finau, eth brandon se pòrte en çò deth baile, qui lo deu amortar en tot convidar a béuer ara gent que hestège. S’agís d’ua tradicion millenària que se cristianizèc, mès damb origines que se placen en ua tradicion celtica. Era legenda que ditz qu’en crear-se eth Mond, un holet nomentat Erulet siguec arrefusat tant en cèu coma en lunfèrn pr’amor qu’ère plan marrit. Eth holet demorèc atrapat ena Val d’Aran. Tre aqueth moment es vesins escampen es lacets alucadi deth Haro o deth Taro per carrèrs e camins, e baren ath sòn ath torn, entà hòrabandir aguest mau esperit.Aquera tradicion qu’ei tanplan fòrça viua en d’auti endrets de Gasconha.

Una política lingüística radicala

L’enquèsta d’usatges lingüistics de la Generalitat de Catalonha a mes sul papièr una realitat que totes ja nos en mainam quand anam en Val d’Aran. L’espanhòl es, efectivament, la lenga mai parlada del país: es la lenga abituala de mai del 55% dels abitants de la Val. *L’occitan aranés, qu’es la lenga oficiala e autoctòna d’Aran, e que gaudís de politicas lingüisticas e de campanhas de promocion, es solament emplegat abitualament per lo 17% dels araneses. La tresena lenga mai abituala es lo catalan e la quatrena es lo romanés, a causa de la fòrta immigracion que i a agut dins la Val d’Aran. *En 1991, una enquèsta de la region de Lengadòc-Rosselhon indicava que lo 28% dels sieus abitants sabiá parlar occitan e que lo 9% lo parlava regularament. Se los usatges lingüistics dels abitants de la Val d’Aran se sarran dels de l’Occitània francesa, es un simptòma que i a quicòm que truca, se prenèm en compte la fòrta autonomia qu’an las institucions aranesas. *En consequéncia, e per normalizar la situacion, cal aumentar e accentuar las politicas lingüisticas. N’i a pas pro amb l’escòla e l’administracion: cal que l’aranés siá present tanben dins la vida sociala dels araneses. S’o es, fòrça immigrants causiràn pas l’espanhòl mas emplegaràn la lenga autoctòna. Cal un cambiament social demest los quites araneses: cossí se compren que de grops d’amics araneses, ont totes parlan l’aranés, parlen entre eles en espanhòl? Aquò s’explica solament per una prigonda alienacion mentala e una manca d’autoestima qu’es de plànher. *Cal, sustot, una politica de discriminacion positiva. Es necessari, de verai, que las administracions lòguen de grops musicals d’expression castelhana per las fèstas e las celebracions? Saique, benlèu, Occitània ofrís pas de grops musicals de nivèl pro bon? Cal que la coneissença de la lenga siá un requisit o un meriti per obténer un trabalh, e non solament al nivèl public. *Cal un grand pache aranés entre las administracions, las entrepresas e los sindicats per menar a tèrme un ambiciós programa de recuperacion nacionala. Tot aquò es pas de sciéncia-ficcion: s’es agut fach en d’autres endreches e los resultats son estats positius.