-Eth gas naturau un 2,26%-

Era lum aumente dimenge un 3,95%

 La Tarifa d'Últim Recurs (TUR) dera lum aumentarà a partir de dimenge un 3,95% de mitjana entàs consums sense discriminació horària, mentre qu'era de gas naturau ac harà en ua mejana deth 2,26% e encarirà eth recebut mejan d'aguest producte en 14,89 èuros ar an.

  Era aumentacion ara tarifa d'electricitat, es naui tèrmes dera quau apareishen recuelhudi en ua resolucion publicada aguest diuendres, se produsís dempús qu'eth Govèrn espanhòl age decidit congelar es peatges electrics, que recuelhen es còsti reguladi deth sistèma.

   Aguesta pujada dera TUR dera lum ei era dusau der an, ja qu'er abriu s'apliquèc ua aumentacion deth 7%, mentre qu'en cas deth gas, era TUR pugèc un 0,5% eth gèr e un 5% er abriu.

 

Val d'Aran,damb mès Renda per habitant (2012)

-Ddamb 20.300 èuros-

Val d'Aran, comarca catalana damb mès renda per abitant

 

Era Val d'Aran ei era comarca de Catalonha damb mès renda per abitant, ja que supère es 20.300 èuros e supère en un 16,2% era mieja catalana, que se situe en 17.400 èuros, segontes dades der Institut d'Estadística de Catalonha (Idescat) deth 2009.

Alhora, eth Priorat, eth Ripollès e era Ribera d'Ebre son es comarques qu'an enregistrat un aument mès gran de renda per abitant, entorn d un 5%, respecte ar an anterior, mentre qu'en extrèm opausat se situen deu comarques qu'an diminuït eth sòn nivèu de renda, liderades pera Val d'Aran (-1,7%).

Eth 2009 se detecte qu'es ingrèssi procedents de prestacions sociaus guanhen pes ena renda familiau de Catalonha en detriment des procedents dera remuneració d'assalariats, e an aumentat era sua participacion 2,4 punts enquia representar eth 18,1%.

 

Eth catalan se seguirà en tot ensenhar (2012)

"tant si se vò com si no se vò"

Mas assegure qu'eth catalan se seguirà en tot ensenhar

 

Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a assegurat, dempús era senténcia deth Tribunau Suprem (TS) qu'obligue a introdusir era vehicularitat deth castelhan ara educacion Infantila, qu'eth catalan se seguirà en tot parlar e en tot ensenhar "tant si se vò com si no se vò e i age es barrères que i age".

Ar acte de graduació des alumnes de grad e postgrad dera escòla de negòcis ESIC aguest dimars en Auditòri de Barcelona, eth president remerquèc qu'"un idiòma, quaussevolh idiòma, forma part dera identitat dera persona e des pòbles e toti son igual de respectables".

Mas a animat a apréner coma mès idiòmes més ben: "Coma mès petit ei un país --e eth nòste ac ei--, mès auer besonh poder equiparar-se as auti e un esturment clau son es idiòmes".

Eth president a remercat qu'en un moment que bèri uns discutissen eth catalan: "Totòm a de saber que com qu'ei eth nòste idiòma des de hè més de 800 ans, lo seguiram en tot parlar e lo seguiram en tot ensenhar tant si se vò com si no se vò". Mas a instat es graduats a ajudar que Catalonha "sàpie embolicar, comunicar e véner més bona eth talent" qu'a.

 

Eth Festival de Cinema de Sitges (2012)

-Era òpera prima d'Oriol Paulo-

Eth Festival de Cinema de Sitges daurirà damb 'Eth Cuerpo'

 Eth XLV Festival Internacionau de Cinema Fantàstic de Catalonha, eth festival de Sitges, daurirà eth 4 d'octobre damb era produccion catalana 'Eth Cuerpo', deth debutant Oriol Paulo, un 'thriller' psicologic protagonitzat per Belén Rueda, José Coronado, Hugo Silva e Aura Garrido.

Ac a anonciat aguest dimars en arròda de premsa eth director deth certamen, Àngel Sala, qu'a assegurat qu'era pròplèu edicion serà "plan mercada" peth cinema de genre catalan, damb films coma 'Insensibles', de Juan Carlos Medina, e 'Eth bòsc', ua adaptacion d'un tèxte d'Albert Sánchez Piñol d'Óscar Aibar: es dues son ambientades ara Guèrra Civil e son protagonitzades per un d'abituau a Sitges, Àlex Brendemühl.

En capitol internacionau passaràn peth festival directors coma David Cronenberg, damb 'Cosmópolis', protagonitzada per Robert Pattinson e basada ena novel·la de Don DeLillo; Leo Carax, damb era aclamada 'Holy Motors'; Tsuki Hark e era sua epopeia a '3D Flysing Swords of Dragon Fate', un des grani èxits der an ena Xina; e Jennifer Lynch, damb un relat sus un 'serial killed' titulat 'Chained'.

 

Espanya sollicite era assistència financèra (2012)

-Banca espanhòla-

Espanya sollicite formaument era assistència financèra

 Eth ministre d'Economia e Competitivitat, Luis de Guindos, a enviat aguest deluns ath president der Eurogrop, Jean-Claude Juncker, era carta ena quau sollicite, en nom deth Govèrn, assistència financèra entara recapitalització des entitats financères qu'ac requerisquen.

"È er aunor de dirigir-me-lo en nom deth Govèrn d'Espanya, per sollicitar formaument assistència financèra entara recapitalització des entitats financères espanhòles qu'atau ac requerisquen," comence era missiva, en qué De Guindos ditz qu'er esturment en quau se materialitzarà era ajuda aurà en consideració es diferentes possibilitats disponibles e es que se poguen decidir en futur.

Alhora, eth ministre assegure qu'es autoritats espanhòles aufriràn "tot eth sòn supòrt" ena avaloracion des critèris d'eligibilitat, era definicion dera condicionalitat financèra, eth seguiment des mesures a implantar e ena definicion des contractes d'ajuda financèra, damb er objectiu de finalizar eth 'Memoràndum d'Entenuda' abans deth 9 de junhsèga.

Detengudi dus joens per apunyalar dus més (2012)

-Baralla en un bar de Barcelona-

Detengudi dus joens per apunyalar dus mès

 

Es Mossos d'Esquadra an detengut dus joens per presumptament ferir damb un guinhauet dus mès dempús ua baralla en un bar dera Barceloneta, a Barcelona.

Segons a informat aguest diuendres era policia catalana, es hèts passèren dimars arran d ua discussion en un bar, qu'acabèc damb ua prumèra agression ena quau un des detengudi agredir ua des victimes damb ua ampolha de veire, motiu peth quau hugeren deth locau.

Malgrat açò, es agressors les seguiren enquia un lòc pròplèu en sòn domicili e les agredir damb un guinhauet de codina e hugeren.

Es dues victimes sigueren evacuades a un centre hospitalari damb ferides ar abdomen e era esquia, que requeriren intervencion quirúrgica; ua patrulla localizèc eth guinhauet utilizat pes presumptes agressors.

Es victimes reconeisheren fotograficament es sòns agressors, eth que permetec er arrest aguest dijaus de Miguel E.D. e Yasyn E.E. --damb 12 antecedents--, toti dus de nacionalitat espanhòla e vesins deth barri, pes presumptes delictes de lesions e menaces.

Es detengudi passaràn a disposicion judicial es pròplèus dies, e era investigacion contunhe dubèrta sense descartar mès arrestos pr'amor qu'en transcurs dera baralla intervengueren un minim de dues persones mès

Er Incendi de Sant Guim de Freixenet (2012)

-La Flama del Canigó-any 2012

Controtlat er incendi de Sant Guim de Freixenet

 

 

Es Pompièrs dera Generalitat an dat per controtlat er incendi de vegetació agrícola de Sant Guim de Freixenet, qu'afecte des dera tarde de dijaus e qu'a cremat 89 hectàrees.

  
Segons an informat es Pompièrs, ua desena de dotacions terrestres remullen era zòna e repassen eth perímetre ja qu'encara demoren punts caudi, tot demorar controtlat era passada net.

Era Direccion Generau d'Emparança Civil manten aguest diuendres activada era alerta deth Plan Infocat còntra incendis.

 

L'Economia catalana decreix un 0'5% interannau

-Enquiath març-

Era economia catalana decreix un 0,5% interannau

Eth PIB catalan a decrescut un 0,5% en prumèr trimèstre respecte deth 0,4% previst pera Conselleria d'Economia e Coneishement dera Generalitat enes dades auançades, que supausèren era constatació qu'era economia catalana auie entrat en recession.

 Segontes dades der Institut d'Estadística de Catalonha (Idescat), aguest descens deth 0,5% ei quate dètzaus inferior d'aquerò observat en periòde precedent, e er organisme a atribuït aguesta queiguda a ua mendra demanda intèrna (-3,4%) e a ua aportacion positiua deth saldo exterior (3%).

A tot Espanya, era disminucion a estat deth 0,4%, mentre qu'ena Unió Europea (UE) era economia a repuntat un 0,1%.

Alhora, era variacion intertrimestrau deth PIB catalan a estat deth -0,1%, un valor que tot i èster més bon qu'eth trimèstre anterior ( -0,5%), supause era dusau reduccion consecutiua dera taxa.

   Aguesta situacion ei semblanta ara de bèri uns des principaus mercats de Catalonha, coma eth Regne Unit, Itàlia e Espanya.

-Interès des bons a cinc ans per sobre deth 6%-

Eth Tresor place més de 2.200 milions

 

Eth Tresor Public a artenherut superar eth maxim previst ath plaçar 2.220 milions d'èuros en bons e obligacions, mès a agut de pujar considerablement era rendibilitat, enquia situar er interès des bons a cinc ans per sobre deth 6%, eth nivèu mès naut des de 1997.

En concret, a plaçat 602 milions en obligacions damb venciment eth 30 de junhsèga de 2017 e cupó deth 5,5%, damb ua demanda qu'a superat en 3,4 còps era quantitat ofèrta per organisme. Tot i això, a agut de pujar er interès mejan d'aguest papèr ath 6,072% des deth 4,960% anterior.
 Ath delà, a plaçat 700 milions en bons damb venciment eth 30 d'abriu de 2014 e cupó deth 3,4%, damb ua demanda qu'a superat en 4 còps era ofèrta. En aguest cas, er interès mejan a passat deth 2,069% ath 4,706% actuau.
Finalment, a emetut 918 milions en bons damb venciment eth 30 de junhsèga deth 2015 e cupó deth 4%, damb ua demanda qu'a superat en 3,2 còps era quantitat subhastada. Eth tipe mejan d'aguest papèr s'a elevat ath 5,547% des deth 4,876%

Madonna inície eth sòn doblet ath Palau Sant Jordi

-Mdna-

Madonna inície aguest dimèrcles eth sòn doblet ath Palau Sant Jordi

 

Madonna aufrirà aguest dimèrcles e dijaus dus concèrts ath Palau Sant Jordi de Barcelona, es sues uniques dates a Espanya, enes quaus presentarà eth sòn nau disc, 'MDNA' e repassarà es sòns grani èxits damb es sòns ja emblemàtics tocs de provocacion.

Ara sua enèsima reinvenció, eth 'rei deth pop' se convertic en ua animadora per entonar eth prumèr single deth sòn nau trabalh 'Give m'alh yor luvin' --que presentèc ara Superbowl vestida d'animadora--, mès aguesta serà sonque era punta de llança d'un concèrt cargat de hits.

No mancaràn himnes generacionals coma 'Vogue', 'Express yourself' e 'Like a virgin', es d'ua artista que damb més de 300 milions de álbums e en tot auer suberpassat era cinquantau seguís amarrada en tron deth pop.

Es de Barcelona seràn des prumèrs concèrts dera sua naua vire mondiau, qu'arringuèc a Tel Aviv (Israel) damb un polèmic espectacle en quau projectèc ua esvàstica sus era cara dera politica francesa d'ultradreta Marie Le Pen.

Des d'alavetz a passat per Abu Dhabi, Istanbul, Roma, Milà e Florència, e dempús recalar ena capital catalana recorrerà tot Europa abans d arribar as Estats Units eth seteme e ena Amèrica Llatina eth noveme.

 

Brussel.les demore qu'es mercats afluixin...

-Dempús eth resultat grec-

Brussel·les demore qu'es mercats afluixin era pression sus Espanya

Eth portavotz d'Assumptes Economics dera Comission Europèa, Amadeu Altafaj, a exprimit aguest deluns era sua confidança qu'es mercats acuelhen de manèra positiua eth resultat des eleccions gregues, guanhades pes partits proèuro.

"Pòt auer ua reaccion positiua e compensada en pòqui dies per ua reaccion negatiua", a soslinhat Altafaj, qu'a comentat que sus es mercats pese encara plan d'incerteses dempús més de tres ans de crisis.
Eth portavotz economic dera Comission a insistit qu'eth compromés deth nau Govèrn grec ena aplicacion gradual des reformes poderie ajudar a calmar es mercats e beneficiar païsi coma Espanya e Itàlia.
Altafaj, en declaracions a RNE recuelhudes per Europa Press, a indicat que maugrat que Grècia represente a penes eth 3% deth PIB dera UE, ei "er epicentre dera crisi", e a soslinhat qu'es incerteses que i auie as autoritats gregues per méter en marxa es reformes pesauen sus auti païsi, coma Espanya e Itàlia.
"Er important ei mantier eth grad de compromés damb es reformes. Ara eth que demoram ei que se forme eth Govèrn com més aviat més bon pr'amor qu'ei urgent que Grècia mete en marxa es reformes, qu'an patit ua parada aguestes darrères setmanes", a dit Altafaj.

 

Eth deute public supère maxims istorics (2012)

-En prumèr trimèstre-

Eth deute public supère maxims istorics

 

Eth deute deth conjunt des administracions publiques arribèc as 774.549 milions d'èuros eth prumèr trimèstre, eth qu'equivau ath 72,1% deth PIB, eth sòn nivèu mès naut dera sèrie istorica, qu'arringue eth 1995.

Segontes dades deth Banc d'Espanya, eth deute public s'aumentèc un 5,3% respècte ath tancament der an, quan se situèc en 734.961 milions d'èuros, e un 13,2% en relació amb eth madeish trimèstre de 2011, quan encara no auie superat es 700.000 milions d'èuros.

Per nivèus d'administracion, era Administracion Centrau acumulaue en mes de març un endeutament de 592.572 milions d'èuros, er en tot equivaler ath 55,2% deth PIB, mentre qu'as comunitats autònomes ascendia a 145.118 milions (13,5%), e a 36.860 milions d'èuros enes ajuntaments (3,4% deth PIB).

 

 

Segi,anóncie era sua dissolució (2012)

-Dempús ans de persecució policial-

Segi, eth planter d'ETA, anóncie era sua dissolució

 

Era organizacion juvenil Segi, il·legalitzada per actuar coma eth planter dera banda terrorista ETA, a anonciat era sua dissolució dempús diuèrsi ans en tot patir ua intensa persecució policial damb nombroses detencions.

Segi istoricament a estat era part der entramat etarra sus era quau requeiguie era responsabilitat de portar a tèrme es accions de 'kale borroka'.
Atau ac an anonciat per mitjà d un comunicat en euskera difonut pes diaris 'Gara' e 'Berria'. Especiaument es darrèri ans eth planter des terroristes s'a vist sometut en ua fòrta persecució policial damb dètzaus d'arrestos des sòns integrants.
Era operacion mès importanta auec lòc eth mes de noveme deth 2009 a ua macrooperacion desvolopada pera Policia e a Guàrdia Civil en País Basc e Navarra que se saldar damb ua trentau de detencions. Si bé non tan nombroses, dempús es Fòrces de Seguretat desvolopèren autes operacions similares tant a Espanya coma a França còntra aguest entramat.

Era prima de risc enquia 540 punts

-Dempús la rebaishe de Moody's ath deute-

Era prima de risc escala enquia 540 punts

 

Era prima de risc ofèrta as inversors pes bons espanhòls a dètz ans respecte as alemans escalava enquia 540 punts basics ath començament dera jornada, damb ua rendibilitat deth 6,868%, nau maxim des dera entrada der èuro, respecte des 529,7 punts deth tancament de dimars.

Atau, era prima de risc espanhòl pujaue dètz punts dempús qu'era agéncia de qualificació Moody's age rebaishat tres esglaons era avaluacion deth deute espanhòl, que passe de 'A3' a 'BAA3', damb perspectiva negatiua, e la dèishe en un pas deth bon escombraries.

Segons anoncièc aguest dimèrcles era agéncia de qualificació a un comunicat, aguesta decision respon, entre autes arrasons, ath rescat dera banca sollicitat peth Govèrn espanhòl, ath "plan limitat" accès ath mercat financèr e era fèbla situacion economica.

Lagarde soslinhe que i a "menys de tres mesi"...

-F.m.i. -

Lagarde soslinhe que i a "menys de tres mesi" per sauvar er èuro

 

Era directora gerent deth Hons Monetari Internacionau (FMI), Christine Lagarde, a afirmat aguest dimars que i a "menys de tres mesi" per sauvar er èuro e a indicat que calen accions en aquest sentit laguens d'aguest marc temporau.

En ua entrevista exclusiua concedida ara cadea de television estatunidenca CNN, Lagarde a dat responsa ara data limit vaticinada peth multimilionari inversor estatunidenc d'origen hongarès George Soros, qui a afirmat qu'Europa a tres mesi per sauvar era moneda unica.
"Era construccion dera eurozòna a portat temps e ei un trabalh en construcció en aguest moment", a dit Lagarde. D'altra banda, era directora gerent dera ' FMI a declinat hèr ua predicció sus era sortida de Grècia de l'euro. "Serà ua qüestió de determinació politica", a soslinhat.

 

-Eth prèst serà supervisat pera 'troica'-

Era UE ditz qu'era ajuda a Espanya a condicions

 

Eth vicepresident dera Comission Europèa e comissari dera Competéncia, Joaquín Almunia, a deishat clar aguest deluns que tot prèst "compòrte ues obligacions e compromesi" per part de qui ac recep.

"I no parli sonque dera obligacion de tornar aguest prèst, sinó també de bèth aute tipe de condicions", a precisat Almunia.

Eth comissari a insistit que "per descomptat" que i aurà condicions ath prèst que dan es païsi europèus a Espanya. "Calerà veir quines son aguestes condicions e veir quin tipe de politiques, decisions e compromesi corbís", a dit eth vicepresident dera Comission Europèa en declaracions ena cadea èster recuelhudes per Europa Press.

Almunia a confirmat qu'eth prèst a Espanya serà supervisat pera 'troica', constituïda peth FMI, eth BCE e era Comission Europèa, tot e qu'eth FMI no anonciarà en aguest cas coma cofinançador deth prèst, senon sonque a prètzhèts de seguiment.

 

-Es nòstes cançons còntra era sida-

Llach e Guardiola canten en concèrt benèfic

 

Er artista Lluís Llach e er entrenador deth FC Barcelona Pep Guardiola canten aguest diuendres junts a Barcelona per tancar eth concèrt benèfic 'Es nòstes cançons còntra era sida', un eveniment en quau son previstes es actuacions de 17 artistes e bandes que collaboraràn de manèra desinteressada.

  
Era iniciativa recaptarà hons mitjançant era venda d'entrades --de 15 a 40 èuros-- qu'anaràn destinadi ara Fondacion Luta còntra era Sida, liderada per investigador Bonaventura Clotet, que trabalhe pera conscienciació dera societat sus eth VIH e diuèrsi projèctes d'investigacion.

Eth concèrt aurà era participacion de figures dera musica ja consolidades ath cant de bandes emergentes, toti eri representants des corrents mès populars dera musica catalana coma era Naua Cançon, eth rock, eth pop independent, era rumba e eth mestissatge.

Es participants seràn Marina Rossell, Gerard Quintana, Es Amics des Arts, Miguel Poveda, Silvia Pérez Cruz, Sisa, Amaral, Pep Sala, Cans, Antònia Font, Lax'n'Busto, Peret, Manu Guix, La Troba Kung Fu, Mishima, Teràpia de Shock e en Tot Daurir Pas.

Eth public jogarà un papèr actiu e serà er encargat d'alistar era cançon catalan mès popular dera istòria, qu'interpretaràn toti es artistes e bandes coma clausura deth concèrt.

Eth concèrt organizat pera Fondacion Luta còntra era Sida a eth supòrt dera Sala Luz de Gas e damb era collaboracion der Ajuntament de Barcelona e lo patrocini d'Estrella Damm, entre auti.

Catalonha exporta nauta tecnologia (2012)

-Prumèr trimèstre deth 2012-

Catalonha exporta nauta tecnologia per 1.355,9 milions, un 5,5% mès

 Catalonha a exportat productes de nauta tecnologia per 1.355,9 milions d'èuros en prumèr trimèstre deth 2012, de manera qu'es exportacions an creishut un 5,5% interannau, possadi pes productes farmacèutics, que damb ua participacion deth 72,8% an aumentat un 10,6% interannau, mentre qu'es informatics, electronics e òptics an queigut un 7,4%.

Segontes dades der Institut d'Estadística de Catalonha (Idescat), era comunitat catalana a exportat productes industriaus per 13.433,9 milions d'èuros, hèt que supause un creishement deth 6,9% respecte ar an anterior, mentre qu'a Espanya es vendes ar exterior an repuntat un 2,6%.

Alhora, es importacions de productes industriaus an arribat as 15.736,9 milions, de manera que s'a enregistrat un decrement interannau deth 3,6%, e en conjunt der Estat es importacions an enregistrat ua queiguda deth 5,7%.

 

Una Hèira promò es productes deth Parc Naturau...

-Aguest dimenge,10-VI-2012-

Ua hèira promò es productes deth Parc Naturau deth Naut Pirineu

 

Aguest dimenge se harà era prumèra edicion dera Hèira de Productes deth Parc Naturau deth Naut Pirineu e dera Oelha aranesa ena poblacion d'Arrós de Cardós (Lleida), segons a informat en un comunicat era Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentacion e Miei Naturau dera Generalitat.

 

Er objectiu dera hèira ei promòir era comercializacion des productes artesanals e alimentaris que s'elabòren enes 15 municipis deth parc, atau com destacar era importància dera oelha aranesa, ua raça pòc coneishuda e qu'ei era mès abituau enes vals deth nòrd deth parc.

Era hèira ei organizada conjuntament per Ajuntament d'Esterri de Cardós (Lleida) e eth Parc Naturau deth Naut Pirineu per part dera Conselleria, e a era collaboracion dera Diputació de Lleida, entre autes organizacions.

Trànsit de Venus per davant detth Solei (6-VI-2012)

-Transit de Venus-

Eth Solei, Venus e era Tèrra, alineats

 

   Venus a passat aguest dimèrcles per davant deth Solei vist des dera Tèrra, un fenomen coneishut coma 'transit de Venus' que no tornarà a repetir-se aguest sègle e que sonque s'a pogut observar de manèra complèta des des Estats Units, Hawaii e Alaska.

   Es transits de Venus son eveniments plan pòc frequenti. An lòc 4 transits en periòdes de 243 ans, damb un intervau d'entre un e eth següent de 105,5 ans; 8; 121,5 e 8, ei a díder, eth darrèr siguec eth 2004 e eth pròplèu no aurà lòc enquia deseme de 2117.
   Es transits de Venus an agut un papèr important ena istòria dera astronomia. Es scientifics e es exploradors, per exemple, planifiquèren granes expedicions per observar es dus transits ocorreguts ath sègle XVIII (1761 e 1769). Damb aguesta missió se pretenie calcular era distància des de La Terra en Solei.

 

Cors pr'amor que 6.000 alumnes ath FP superior.

-Sense pròva d'accès-

Cors pr'amor que 6.000 alumnes accedisquen ath FP superior

 

La Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat a creat ua naua via d'accès que permeterà que 6.000 alumnes de grad mejan de Formacion Professionau (FP) accedisquen ath superior mitjançant un cors de formacion especifica, sense auer de hèr es pròves d'accès.

Eth cors, de 240 èuros, s'impartirà en gairebé un centenar de centres --3. 990 places en publics e 1.950 en privats-- entre es alumnes qu'agen superat un cicle de grad mejan, damb er objectiu d'"ajudar joens que poguen èster sense trabalh a incorporar-se un altre cop ath sistèma educatiu non universitari".

Era formacion serà de 20 ores lectives setmanals e serà estructurada d'acord amb cinc matèries: catalan, castelhan, anglés, matemàtiques e ua assignatura opcional a elegir --fisica, tecnologia, quimica, biologia, economia, empresa, psicologia e sociologia-.

Era superació deth cors permeterà ingressar en un grad superior sense necessitat d inscríuer-se e presentar-se enes pròves d'accès.

Ath delà, s'a creat un cors d'accès a cicles formatius de grad mejan que s'impartirà enes centres publics a partir deth cors 2013-2014 a 190 èuros, maugrat que tanben se poderà portar a tèrme enes centres privats qu'ac solliciten.

Soraya Sáenz de Santamaria...a confiar a Espanya

-Reclama mès "unitat" a Europa-

Santamaría ditz que se comence a "confiar" er Espanya

 

Era vicepresidenta deth Govèrn, Soraya Sáenz de Santamaría, a assegurat aguest dimars que ja se comence a confiar a Espanya", un país que, segons a dit, ei "aué al capdavant der esfòrç reformista en conjunt dera Unió Europea".

En aguest punt, a reclamat mès "unitat" a Europa en aguest moment d'"incertesa".

"Comencen a confiar en un país qu'ei dispausat assumir era sua responsabilitat e qu'auer besonh en moments de grana incertesa entà toti ua volentat partida de mès unitat en conjunt dera UE", a declarat Sáenz de Santamaría ara presentacion dera conferéncia deth portavotz parlamentari deth PP, Alfonso Alonso, organizat peth Fòrum Europa.

Era portavotz deth Govèrn a afirmat qu'Espanya "demòstre mès que jamès era sua fortalesa" e a hijut qu'es reformes e es esfòrci que se hèn an començat a "reconéisher-se en conjunt deth món.

"Mercaram eth pas pr'amor qu'aguest país no se reprimeix ath dauant d'arren, ac a en tot demostrar en passat e harà ara", a hijut.Sáenz de Santamaría a recalcat qu'aguest ei un moment dificil qu'exigís "ua grana responsabilitat", "ena quau no i a d'auer marge entà particularismes ne lòc per cercar rèdits politics a curt termini". "Atau ac enten eth Govèrn e s'a d'enténer en Parlament", a concludit.

 

Montilla "Officier dera Légion d'Honneur" a França (2012)

-Per possar eth Corredor Mediterranèu-

França condecora Montilla damb era Legió d'Aunor

 

Er expresident dera Generalitat José Montilla serà nomenat aguest deluns 'Officier dera Légion d'honneur', condecoració que li autrege França peth sòn trabalh en "eth desvolopament dera cooperacion catalanofrancesa en relació amb projèctes transfronterers, com ei eth cas der impuls deth Corredor Mediterrània".

Segontes un comunicat dera oficina der expresident socialista, er acte de lliurament aurà lòc ena residència dera cònsol generau de França a Barcelona, Anne Grillo, e serà presidit per ambaixador francés a Espanya, Bruno Delaye.

Eth 22 de hereuèr d'aguest an siguec eth madeish Nicolas Sarkozy, eth llavors president de França, qui li comuniquèc ath ara senador Montilla qu'auie estat elegit per recéber aguesta condecoració.

 

Es ancians diabètics patissen 23 còps més...

-Enes sues extremitats-

Es ancians diabètics patissen 23 còps mès amputacions

 Es diabètics majors de 65 ans presenten 23 còps mès amputacions enes sues extremitats qu'es persones non diabètiques, frut de neuropaties, traumatismes per fregament de calçat e zònes d'iperpression ena planta deth pè que refortilhen es efèctes negatius dera malautia.

Se tracte d'ua des dades presentades aguest diuendres, amb motiu dera celebracion a Barcelona deth 58 Congrès dera Societat Espanhòla d'Angiologia e Cirurgia Vascular (Seacv), en el marc dera session organizada pera Sección de Pie Diabético de l'organització.

Es expèrts an rebrembat qu'es pacients diagnosticats damb diabetis mellitus tipe 1 damb ua evolucion dera malautia per sobre des 12 ans presenten bèth deficit neurològic sensorial enes sòns pès, eth que les hè auer un risc mès naut de desvolopar úlceres ena planta.

De fet, era afectació vascular ei tres còps superiora en òmes diabètics e ueit còps mès enes hemnes diabètiques respecte ara poblacion que no patís era malautia.

Era coordinadora dera Seccion de Pie Diabético de la Seacv, Rocío Merino, a senhalat qu'eth 25% des diabètics qu'ingressa en un centre hospitalari per ua infeccion la presenten enes extremitats inferiores.

Per aguesta arrason, es cirurgians vasculars reünidi ath congrès dera Seacv an metut èmfasi en besonh de detectar pès de risc per limitar futures complicacions.

 

Un pas endavant en hispabons o esturments similars.

-Reünion setmanal deth Conselh de Ministres-

Mas-Colell preve "un pas endavant" en hispabons o esturments similars

 

Eth conselhèr d'Economia e Coneishement, Andreu Mas-Colell, a augurat qu'aguest diuendres i aurà "un pas endavant" en hispabons o un esturment en tot equivaler durant era reünion setmanal deth Conselh de Ministres, maugrat qu'a hijut que no a es detalhs, aspècte important en aguest cas.

En declaracions a periodistes abans d'intervier ena XXVIII Reünion deth Cercle d'Economia a Sitges (Barcelona), a vist plan probable qu'aguest diuendres eth Conselh de Ministres decidisque bèra causa "cap ara possibilitat de hèr accions conjuntes pel que fa as accions de deute e tresoreria" des administracions.

Alhora, a defenut que "facilitar, enriquir e optimitzar eth foncionament des administracions publiques sonque pòt èster bon", peth que no a per què perjudicar eth rating espanhòl.

Dempús demanar-li peth superàvit catalan des prumèrs mesi d'aguest an, a matisat aguesti bons estadi pr'amor que son influenciadi per qüestions trimestraus, e qu'"al final eth que compdaràn seràn es nòtes de tot er an".
Respecte ath futur d'Europa, a argumentat qu'er èuro com a tal no ei en qüestió e ei ua "realitat consolidada", maugrat qu'aguest mes serà clau entara configuracion der aparelh institucionau.

 

 

Er unic plan ei era confidança en esforç.

-Ditz Santamaría-

EUA e FMI an aclarit qu'er "unic plan ei era confidança en esfòrç reformista"

 

Era vicepresidenta deth Govèrn centrau e portavotz, Soraya Sáenz de Santamaría, a afirmat aguest diuendres que tant es Estats Units (EUA) coma eth Hons Monetari Internacionau (FMI) an mostrat eth sòn supòrt ath reforç reformista, que hè eth Govèrn de Mariano Rajoy.

"Es Estats Units e eth Hons Monetari Internacionau an deishat clar qu'er unic plan qu'existís ei era confidança en esfòrç reformista que hèm", a dit Sáenz de Santamaría en sòn compde de Facebook, recuelhut per Europa Press, amb motiu dera sua visita a Washington.
Entara vicepresidenta deth Govèrn espanhòl, es trobades qu'a realizat damb dirigents internacionaus ena capital estatunidenca an estat "plan fructífers entath nòste país".
Atau, Sáenz de Santamaría a dat es gràcies peth sòn "supòrt" ara directora gerent deth Hons Monetari Internacionau, Christine Lagarde, e ath secretari d'Estat deth Tresor, Timothy Geithner. "Arregraïsqui a Timothy Geithner e a Christine Lagarde eth sòn clar supòrt ath plan de reformes deth Govèrn", a afirmat.

 

Cada Poble ha d'utilitzar la seva pròpia Llengua (2012)

El senyor Bayrou ja fa anys que va començar a lluitar pel reconeixement de les llengües  regionals a França. Molt sovint utilitza la seva llengua, el bearnès, als seus discursos. Durant la campanya presidencial (i no només aquesta sinó totes a les quals va participar) sempre va insistir sobre dos aspectes : la llengua i el territori. Vull fer-ne la declinació Occitana, de la mateixa manera que vull lluitar per una marca produït a la Catalunya Nord al Sud de France que ens representa.

És doncs obvi que no només portem l’única candidatura que promet modificar la Constitució per a l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries,com ara l'Occità sinó que sobretot ser-ne els únics que podem dir-nos ja compromesos per aquesta finalitat  a nivell personal.
Pel que fa a la vostra proposta de "Llei-marc", no em sembla necessari en el cas d’una aplicació de la Carta Europea. Aquesta Carta té diversos graus. Poden anar d’un simple reconeixement fins a
l’equivalent de la cooficialitat. Llavors, el grau de garanties per a l’ús de la llengua ja pot ser (i ha de ser, al meu parer) un grau que permeti el desenvolupament, no només la supervivència, sinó el
desenvolupament de les llengües.
L’única candidatura catalanista i occitanista  de la germanor Catalunya-Occitàniade.I més enllà, som els únics en capacitat de dir que ja hem demostrat el nostre compromís amb Catalunya Nord  i el català i Occitània i l'occità. L’associació del MoDem i d’Unitat Catalana-occitana és doncs una evidència  i us asseguro que els projectes de reconeixement de la llengua i del territori és una de les nostres prioritats.