Vau esperar çó que se passa en Catalonha (2014)

Martin Malvy:Lo President de Miègjorn-Pirenèus se reüniguèt amb lo president de Catalonha Artur Mas dijòus passat per trachar de desvolopar mai prigondament l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa “Vau esperar çò que se passa en Catalonha. Après vos respondrai se còpii lo modèl o pas”, çò diguèt dijòus passat lo president de Miègjorn-Pirenèus, Martin Malvy, a prepaus de las questions d’un jornalista d’un mèdia d’expression francesa sul procès d’independéncia de Catalonha. *Martin Malvy veniá de se reünir amb lo president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, per s’acordar sus las nòvas grandas linhas que deuriá aver l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa los sièis ans que venon. *E mai se de tensions entre Miègjorn-Pirenèus e Catalonha avián precedit aquela reünion, pr’amor dels impagaments del govèrn catalan de las partidas budgetàrias euroregionalas, los dos presidents exprimiguèron lor desir de desvolopar l’Euroregion pus prigondament. *La tòca es de “capitar de donar mai de velocitat” a l’Euroregion per aténher mai de ressorsas, çò declarèt Artur Mas. Dins aquel sens, de fonts del govèrn catalan an confirmat que se donarà un nòu impuls al secretariat general de l’Euroregion a Barcelona. *Los dos presidents foguèron d’acòrdi que caliá autrejar a l’estructura euroregionala mai de vam, de sosten e de ressorsas. Malvy remarquèt l’interès de l’Euroregion pels quatre territòris que ne fan partida, perque “gràcias a l’Euroregion se pòt obténer de fonzes europèus de desvolopament de projèctes euroregionals”. Un exemple d’aquela politica seriá lo projècte Creamed, finalizat en 2013, qu’a permés la creacion e lo desvolopament d’entrepresas amb d’amiras de mercat euroregionalas. *Per rapòrt a l’oficialitat de la lenga occitana dins l’Euroregion, cap dels dos presidents diguèt pas res. Ça que la, s’agís d’un sicut qu’esperam dempuèi abril de 2012, quand la secretària generala de l’Euroregion, Antònia Sabartés, declarèt a Jornalet que l’occitan vendriá una de las lengas oficialas de l’organisme

El Síndic d'Aran vol una CCAA dins de Catalunya

Després que la Generalitat assegurés que permetria a la Vall d'Aran una consulta com la que prepara a Catalunya. "Demanem que el poble aranès pugui decidir com es troba còmode", diu Carlos Barrera. El Síndic d'Aran, Carlos Barrera (Convergència Democràtica Aranesa, referent a la Vall d'Aran de CDC), ha recollit aquest dimecres el guant que el dia anterior li va llançar i s'ha mostrat a favor que la seva comarca pugui esdevenir una Comunitat Autónoma en una hipotètica Catalunya independent. Barrera ha opinat que "la majoria" dels aranesos "es trobaria molt còmode" dins d'una hipotètica Catalunya independent "amb un estatus similar al que ara té Catalunya dins d’Espanya, una comunitat autònoma". "Seria una situació molt lògica". Si Catalunya acaba esdevenint un nou Estat català d’Europa, haurà de tenir una Constitució catalana. "Demanem que el poble aranès pugui decidir com es troba còmode i com encaixa la identitat dins de Catalunya"

Crida a la Participació de las Escòlas (2014)

"Jornalet" Cèrca d’èsser un -esplech jornalistic e informatiu- per explicar tot çò que fa l’actualitat en Occitània e en Euròpa, en donar una plaça a totes los vejaires possibles e en essent dobèrt a la participacion extèrna per ne far un esplech util e pròche. Volèm que se l’apròprien totes los agents que participan a la vida sociala, politica, educativa, esportiva e culturala del país.Es per aquò que i a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas poguèsson elas meteissas emplenar aquesta seccion amb de nòvas, per fin que los quites escolans las poguèsson redigir, en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etc. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a. Se cada escòla nos manda quatre o cinc articles per an, serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Molière d' Òc,davant 230 collegians de pertot Gasconha.

Aquela òbra, qu’es a se representar amb fòrça succès per tota Occitània, passarà davant los escolans que fan d’occitan en de collègis e licèus de Comenge, Savés e Manhoac. *S’agís d’una adaptacion occitana de la pèça de Molière Monsieur de Pourceaugnac. Dins l’istòria originala, Sénher Porcenhac es un gentilòme lemosin que se’n va a París per se maridar amb Julie, la filha d’un gentilòme parisenc. Es lo paire qu’a decidit aquel maridatge e mai se Julie es amorosa del jove Erast. *Mas Julie, Erast e la serventa metràn en plaça un estratagèma per desvalorizar l’òme lemosin e lo convéncer de fugir. Molière aprofiècha aquela situacion per i metre de scènas dramaticas e comicas ont denóncia la sufisença dels mètges e de las gents de París. Es tanben una pèça comica que ridiculiza los arquetipes diches “provincials” que, segon los parisencs, aurián los occitans. *Amb l’adaptacion occitana, La Rampe-TIO invèrsa la situacion. L’istòria se passa dins una vila d’Occitània e Monsieur de Pourceaugny, un ric gentilòme parisenc, i ven per se maridar amb Julie. Aquí l’òbra se debana en occitan, e mai se Pourceaugny parla un francés plan ponchut. S’agís d’una pèça per crebar de rire qu’apond una valor sociala e umana e qu’interpèla la nòstra societat d’uèi. *Lo Licèu de Bagatèla se tròba al 114 de l’Avenguda François Mitterrand, a Sant Gaudenç (Comenge).

An presentat lo Joc 7 Camins en versió occitana (2014)

An presentat lo jòc 7 Camins S’agís de la version occitana del jòc de las sèt familhas suls personatges de la mitologia pirenenca 7 camins, 7 familhas, calandreta, jòc, pau -------------------------------------------------------------------------------- Se presentèt ièr a la Calandreta de Pau (Bearn), lo jòc 7 camins qu’es lo jòc de las sèt familhas en occitan, suls personatges de la mitologia pirenenca. Lo jòc 7 Camins es un esplech pedagogic iniciat per mai d’un regent del cicle 2 de las Calandretas de Bearn, e lo presèron las personas que participèron al projècte, dont l’escrivan de contes per mainatges Pèir Salas e l’illustratritz Isabelle Morlaas-Lurbe. Après la presentacion del jòc, Daniel Cabarry, del Collectiu Ça-I, menèt los presents dins aquel univèrs mitic pirenenc amb sos contes.

Enfants sens papiérs de menjar a la cantina de lor escòla.

A Montalban (Bas Carcin), an enebit a un trentenat d’enfants sens papièrs de manjar a la cantina de lor escòla, segon lo Ret Educacion sens Frontièras (RESF). Aqueles enfants son escolarizats per l’educacion estatala francesa, e segon la lei solament se pòdon sèire en classa, çò expliquèt La Dépêche. Se tracta de mainatges originaris de Siria e d’Africa, qu’an drech d’anar en cors amb los autres escolans, mas an pas cap de drech de gardariá, ni de bus, ni de cantina. “O avèm ensajat tot. Quitament la somacion del defensor dels enfants, Dominique Baudis, a pas agut cap d’efièch sus la consolessa. Anam sasir, de segur, lo tribunal administratiu. La nòstra accion es dins l’encastre dels tèxtes e de la Convencion dels Dreches de l’Enfant”, çò disiá un responsable local d’RESF a Le Figaro. De son costat, la comuna a avalorat que per eles son solament 18 los mainatges en aquela situacion. La consolessa, Brigitte Barèges, argumenta “una manca de mejans e l’abséncia d’informacions”. Barèges rapèla qu’an “ja 128 enfants demandaires d’asil escolarizats dins las escòlas de la vila, e tanben 68 enfants de la comunautat de las gents del viatge”.

Perfil de Domerque Sumien.Occitània (2014)

Questions de Lenga Occitana a la Valnd'Aran Domergue Sumien es lingüista professionau e doctor en estudis occitans. Es especializat en sociolingüistica, en planificacion lingüistica (estatut, usatge e estandardizacion dei lengas), en lexicografia, en dialectologia e en romanistica. Participa a l’administracion de mai d’un organisme de recèrca (revista Lingüistica. Trabalha coma professor d’occitan dins lei licèus, lei collègis e la formacion per adultes. Rèsta a Ais de Provença.

Mostra de Cinèma Occitan 2014

Tarragona i Reus se sumen a la Mòstra de Cinèma Occitan Tarragona i Reus s’incorporen al circuit de localitats que acolliran la Mòstra de Cinèma Occitan 2014. Amb motiu d’aquest anunci els propers 22 i 23 de gener s’ha programat una selecció de films de la Mòstra 2013 El dia 22 tindrà lloc la presentació amb una conferència de l'occitanista Jaume Figueras i Trull i la projecció del curt Patrimòni Occitan. La civilisation en héritage. L'endemà es projectarà el documental Lenga d'amor. Els dos actes es faran a les 20.00 hores a la sala d’actes del Departament de Cultura. La Mòstra a Tarragona i Reus s’organitza a través del Departament de Cultura, el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona (a Tarragona) i el Centre de Lectura de Reus (a Reus).

L'Antena Du Guesclin de l'Universitat...!

L’antena nomenada Du Guesclin de l’universitat besierenca barrarà pas, gràcias a dos meses de lucha dels estudiants, a despièch d’Anne Fraïsse, presidenta de l’Universitat de Montpelhièr 3, dont depend la facultat de Besièrs. Fraïsse prepausava lo barrament del sit besierenc a la ministra Geneviève Fioraso per de rasons financièras. Las mobilizacions dels estudiants son estadas decisivas. Pasmens, Fraïsse anoncièt la bona nòva divendres, a la fin del matin, sus plaça, a qualques 350 estudiants amassats dins un anfiteatre: “L’antena es salvada”, çò diguèt après aver considerat que lo ministèri “aviá fach un gèst”.

L'immersion en Occitan en perilh en Aran (2014)

Cauma educativa dins l’estat espanhòl...! *Los ensenhaires manifestèron dijòus passat contra la lei de reforma educativa, impulsada pel ministre Wert *De milièrs d’ensenhaires e d’estudiants manifestèron dijòus passat per tot l’estat espanhòl contra la reforma educativa (LOMQE) segon sa sigla en espanhòl, impulsada pel ministre José Ignacio Wert, dins l’encastre d’una jornada de cauma generala dins las escòlas, los collègis e las universitats. Aquela cauma aguèt un seguiment màger segon los sindicats, e un seguiment mendre segon las administracions. *Las manifestacions foguèron nombrosas (250 000 personas a Madrid e 170 000 a Barcelona). Per totas las vilas de l’estat, marchèron de mond de totes los atges en vestissent una camiseta jauma coma simbòl de l’escòla publica. En Aran, las protèstas se debanèron davant l’Escòla Garona e l’Institut d’Ensenhament Segondari d’Aran: revendiquèron que non s’apliquèsse la lei del ministre Wert e manifestèron tanben contra las reduccions budgetàrias del govèrn de Catalonha dins l’ensenhament. L’immersion en occitan en perilh en Aran *La lei, qu’ara deu passar lo vòte del Senat, establís que l’espanhòl es la sola lenga veïculara dins tot l’estat, crèa d’examens d’avaloracion centralizats a Madrid en fin de primària e segondària e redusís lo poder de las associacions de parents d’escolans. *Las matèrias restacadas a las lengas dichas cooficialas (occitan, catalan, galèc e basco) se considèran de matèrias d’especializacion opcionalas. Lo PP argumenta que sa lei vòl “esclarzir que lo castelhan pòt pas èsser expulsat ni mesestimat dins lo sistèma educatiu”. Mas se s’aplica aquela lei, perdrem l’immersion en aranés dins las escòlas d’Aran. Al delà, los ensenhaires denóncian que s’agís d’una lei “centralista, classista e mercantilista” que promòu la privatizacion de l’educacion.

I aurà tres Calandretas de mai a Provença (2014)

Provença:I aurà tres Calandretas de mai en Provença *I aurà tres nòvas escòlas Calandreta en Provença, segon çò que ven de publicar Aquò d’Aquí. Joan-Loís Blenet, president de la Federacion de las Calandretas, explicava que parteja son trabalh d’animacion amb lo president de la federacion provençala, Bernard Vaton, e que se son amassats a l’Ostau dau País Marselhés amb qualques militants per parlar del projècte. *Las tres escòlas serián plaçadas a Marselha, Tolon e l’Illa de Sòrga e emplirián lo vuèg de Calandretas dins la region mai poblada d’Occitània, mercés al trabalh de militants, mistralencs compreses, que se son amassats per crear una associacion de prefiguracion. *“Es la primièra estapa, la de la constitucion d’un grop que va tombar los primièrs obstacles”, çò soslinha Blenet dins Aquò d’Aquí. Lo jornal soslinha que dos dels obstables seràn lèu levats: l’abséncia d’informacion als parents e l’abséncia de locals per las futuras escòlas. Almens a Marselha, ont d’elegits e de candidats de las eleccions municipalas an mostrat lor interès. *“Çò essenciau ara es a l’encòp d’aculhir de parents interessats e de començar de se preocupar dau personau de la futura escòla”, çò declara Matieu Castèl, president de l’Ostau dau País Marselhés, qu’aculhiguèt los primièrs membres de l’assocacion. *La Calandreta de Marselha s’apelarà Victor Gelú, en onor al poèta emblematic de la Ciutat Focèa. --------------------------------------------------------------------------------

El Jornalet,primer diari digital en Llengua Occitana.

Un any de Jornalet:Enviat per Editor el 11 abr 2013 dins Destacats Inici, Entitats occitanes, Premsa *Ara fa un any, en ocasió de la gran manifestació per la llengua occitana que va tenir lloc el 31 de març de 2012 a Tolosa, va aparèixer Jornalet, el primer diari estrictament digital en occità. *Va ser una iniciativa dels periodistes Ferriol Macip i Jaume Clotet els quals van crear Jornalet amb la intenció de que Occitània tingués per primera vegada un diari nacional vertebrador, un diari per explicar les coses en occità i amb normalitat. *Per garantir el seu funcionament, Jornalet té una gran xarxa de col·laboradors repartits per tota Occitània. El diari té diverses seccions: actualitat, reportatges, enquestes, articles d’opinió, la blogosfera occitana, el mapa del temps o enllaços a altres mitjans en occità entre d’altres. *A nivell de continguts no es vol limitar al món occitanista, sinó que vol informar sobre tot allò referent a Occitània i en occità, i per fer-ho, la variant de la llengua que utilitza normalment és la referencial. Després d’aquest primer any de vida els seus autors han palesat que l’occità a les xarxes és una llengua molt viva i amb força, han superat les seves expectatives pel que fa al nombre de lectors i afirmen que Jornalet continua creixent.

Deslótgen a Sant Boi una bastissa per un huec

A Sant Boi deslòtgen ua bastissa de dètz plantes per un huec Es Pompièrs dera Generalitat an deslotjat eth maitin d'aguest deluns es vesins d'ua bastissa de dètz plantes, situada en carrèr Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), dempús declarar-se un huec as 6.19 ores en celobert. Segons an informat hònts des Pompièrs a Europa Press, un òme de 38 ans a estat intoxicat de manèra leugèra e a estat trasladat ar Espitau Sant Joan de Déu, e no s'an produsit mès herits. Eth huec, que s'amortat en ues 15 minutes, a cremat cortines e estenedors, e enquiath lòc des hèts se i an desplaçat tres dotacions des Pompièrs e dues ambulàncies deth Sistèma d'Emergéncies Medicaus (SEM).

El PNB avertis deth risc qu'es aparelhs estataus... (2014)

PNB d'Euskadi avertís deth risc qu'es aparelhs estataus se meten en marcha còntra er independentisme. Eth portavotz economic deth PNB ath Congrès des Deputats, Pedro Azpiazu, a avertit deth risc que "toti es aparelhs der Estat se meten en marcha còntra er independentisme catalan" o quinsevolhe movement d'aguest estil, e a considerat qu'ei ua causa a témer. En ua entrevista concedida a Onda Vasca, recuelhuda per Europa Press, Azpiazu a senhalat qu'eth pròplèu an serà mercat, "d'ua forma fòrça intensa", pel 'tèma catalan', maugrat que desconeish "en quin sentit evolucionarà". "Deishem-les as catalans que vagen en tot auançar e que vagen en tot auer surt en aguest sentit", a dit.