Detengut un lairon atracant gasolineres damb ua màscara

-Multireincident-

Detengut un lairon qu'atracar gasolineres damb ua màscara de 'Scream'

 

 

Es Mòssos d'Esquadra an detengut un lairon multireincident que presomptivament atracar quate comèrci e gasolineres de Sant Celoni, Granollers e Eth Masnou (Barcelona) ornat damb ua màscara semblanta ara dera pellicula 'Scream' o auta de diable, segons a informat aguest dijaus era policia catalana.

Era policia inicièc ua investigacion dempús es panatòris en un comèrç e ua gasolinera de Sant Celoni eth hereuèr, enes qu'eth presomptiu autor portaue ua màscara dera pellicula 'Scream' per amagar era sua identitat e, dempús intimidar verbaument es victimes, s'apoderèc dera recaptacion dera caisha.

Eth 16 de hereuèr, eth madeish individú assautèc ua gasolinera de Granollers en tot emportar-se era recaptacion, e en aguesta ocasion en tot portar ua màscara de color vermelh, semblant ara d'un diable.

Parallèlament a aguesti tres panatòris, era policia catalana investigaue aute arribat en Masnou eth 14 de deseme, damb eth madeish 'modus operandi' qu'es devengudi en Vallès Oriental.

Es agents identifiquèren e detengueren eth 13 de març eth presomptiu autor, de 34 ans e nacionalitat guineana, qu'a 40 antecedents policèrs e que, dempús passar a disposicion judiciau, entrèc ena preson.

La Generalitat detecta un "auge" de drogues experimentals

-Llgal  Higs-

La Generalitat detecta un "auge" de drogues experimentals comprades per internetLa Generalitat ha detectat un "auge" del consum de drogues fetes a base de substàncies legals per imitar els efectes de la cocaïna o l'èxtasis, i que es comercialitzen a través d'internet, ha explicat a Europa Press el sotsdirector general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom.

  Es tracta de les conegudes com a substàncies RC --Research Chemicals-- o 'legal highs' --col·locades legals-- que es comercialitzen en línia com a sals de bany o fertilitzants per a plantes, i arriben en un paquet postal amb l'avís "No apte per al consum humà", perquè no han estat provades en persones i amb aquest advertiment es revesteixen de legalitat, ha explicat Borràs.
 
Són substàncies més econòmiques que emulen els efectes de la cocaïna, el speed, l'èxtasis i el cristall, tot i que no són legals i el "subgrup" de consumidors sol tenir un perfil expert i amb ganes d'experimentar, segons Colom, qui ha alertat dels riscos del seu consum.
 
Des d'Energy Control, entitat que col·labora amb la Generalitat per reduir els riscos dels consumidors de drogues, el responsable del Servei d'Anàlisis, Ivan Fornís, ha explicat que aquest "consum experimental, no és una cosa generalitzada".

Se circumscriu a un públic "molt de culte" que, segons Fornís, va arribar a Espanya el 2010 per trobar substitutius legals a les drogues, però defensa que en general, i a diferència d'altres països com Gran Bretanya i Alemanya, els usuaris d'aquestes substàncies tornen a les drogues il·legals.

Les plataformes internautes en les quals es poden comprar aquestes substàncies, que s'etiqueten amb un nom químic, solen tenir base en països estrangers, i es comprometen a enviar per correu aquestes substàncies, de les quals no detallen ni adverteixen de tota la seva composició, que no passa els controls legals.

Segons la seva opinió, la compra d'aquestes drogues no ha registrat un "especial repunt" per la crisi, i assenyala a Europa Press que el seu consum s'està mantenint amb una prevalença a la baixa.

Les autoritats policials no les poden perseguir perquè encara no han entrat en la categoria de drogues il·legals, i els consumidors les compren sense problemes i pensen que, al no ser il·legals, són més segures, la qual cosa neguen Colom i Fornís.

El sotsdirector de Drogodependències de la Generalitat ha destacat que els consumidors de drogues tendeixen a adquirir drogues més barates i a disminuir consums per la crisi, i de fet, Energy Control ha advertit l'any passat d'un ús creixent de les amfetamines en substitució de la cocaïna, perquè el gram de la primera substància costa 20-25 euros, respecte als 50-60 d'un gram de cocaïna.

El secretari general de l'entitat TriniJove, Ignasi Parody, ha advertit, en declaracions a Europa Press, d'un "augment del consum de drogues en joves molt associat a la crisi econòmica", a causa d'una situació de falta de perspectives vitals.

Reticent a fer afirmacions contundents per evitar estigmatitzar un col·lectiu i una zona, Parody ha destacat que igualment el grup de persones que consumeixen drogues, i també alcohol, desvinculades de l'oci és minoritari.

De tota manera, ha establert un paral·lelisme amb una tendència a l'alça de consum de drogues actual amb el lamentable fenomen que va passar els anys 80 que parteix del fet que la joventut utilitzava les drogues com a "via escapista" i que va fer estralls amb l'heroïna.

-Xile-

Bachelet presentarà candidatura as eleccions presidenciaus

 

 

  Era expresident chilenca Michelle Bachelet a anonciat aguest dimèrcles que presentarà era sua candidatura as eleccions deth 30 de junh per tornar ara presidéncia deth país, segons a informat eth diari chilenc 'Era Tresau'.

  "Didí qu'eth març parlàuem. E sò aciu dispausada a complir aguesta provocacion: è prenut era decision d'èster candidata", a manifestat pendent un acte ena comuna deth Bòsc.

En madeish, a apuntat que no prepausarà un programa "elaborat entre quate parets", e ath temps s'a comprometut a "trabalhar per condusir eth pròplèu Govèrn, eth prumèr Govèrn d'ua naua majoria sociau que permete lutar còntra era inegalitat."

Val d'Aran amplie era sua ofèrta d'òci (2013)

-Naues proposicions d'aventures e BTT-

Val d'Aran amplie era sua ofèrta d'òci

 

Inaugurarà eth 12 d'abriu un parc de fauna a Bossòst

LLAVORSÍ (LHÈIDA), 25 Mar.

 Era Val d'Aran a ampliat era sua ofèrta d'òci damb naues proposicions de natura, aventures e BTT dempús inaugurar ath tardor deth 2012 Naturaran, un parc d'aventures situat en municipi des, e ar ostiu eth Bike Park de Varicauva, un circuit dessenhat entàs amants deth descens damb BTT.
  
Naturaran permet as visitaires desafiar es leis dera gravetat a trauès de mès de 200 jòcs e diuèrsi traçats que van des des 50 centimètres enquia 11 mètres de nautada, a mès de dispausar de dus tirolines gigants de 120 e 240 mètres de longitud --aguesta darrèra ei era mès longa des Pirenèus-.

Aran Bike Park incorpòre passarèles de husta, sauts e corbes en un nau circuit qu'aufrís dus itineraris de diferent nivèu situadi en bòsc de Varicauva e que recorren lòcs des nuclèus de Vielha, Gausac e Aubèrt, damb gessuda des dera Bassa d'Oles.

Ath temps, eth 12 d'abriu s'inaugurarà un parc de fauna a Bossòst que se convertirà en un punt toristic plan important entara dinamizacion dera economia de Baish Aran e de tot er ensems de Val d'Aran.

Eth parc ja acuelh diferentes espècies d'animaus, coma ossi e lops, e es previsions passen perque en prumèr an enregistre ath long de 20.000 visitaires e 50.000 enes dus exercicis següents.

Eth Patronat de Torisme dera Deputacion de Lleida, eth Conselh Comarcau deth Pallars Sobirà e era Associacion d'Enterpreses d'Espòrts d'Aventura deth Pallars Sobirà an dat oficiaument aguest deluns eth tir de gessuda dera temporada 2013 de torisme actiu e espòrts d'aventura, qu'arringue damb mès de 50 proposicions qu'es mès aventuraires poderàn gaudir a compdar d'aguesta Setmana Santa.

 

 

 

 

 

El veritable Poder del Papa Francesc I al Vaticà

Sa Santedat Francesc I: "El veritable poder del Papa és el de servir".El Papa Francesc I ha oficiat aquest dimarts la missa que obre el seu Papat, a la Plaça de Sant Pere del Vaticà davant 130 delegacions internacionals i on ha rebut l'Anell del Pescador, símbol del seu Poder Pontifici.

Durant la Cerimònia,l Papa Francesc I ha reconegut que ser Papa "comporta també un Poder”. Concretament, ha indicat el Sant Pare, el Poder de Servir: "Mai oblidem que el veritable poder és el servei, i que també el Papa, per exercir el poder, ha d'entrar cada vegada més en aquest servei que té el seu cim lluminós a la creu, ha de posar els seus ulls en el servei humil, concret, ric de fe, de Sant Josep i, com ell, obrir els braços per custodiar a tot el Poble de Déu i acollir amb afecte i tendresa a tota la Humanitat, especialment els més pobres, els més febles, els més petits".

En aquesta línia ha precisat, es troba el servei que el Bisbe de Roma ha de realitzar: “Custodiar Jesús amb Maria, custodiar tota la creació, custodiar a tots, especialment als més pobres”. En aquest sentit, ha indicat que per custodiar la creació, cada home i cada dona ha de fer-ho "amb una mirada de tendresa i d'amor", obrint "una escletxa de llum enmig de tants núvols" i portant "la calor de l'esperança".

Finalment, el Papa Francesc I ha demanat que l'Esperit Sant acompanyi el seu ministeri i a tots els fidels que preguin per ell. "Pregueu per mi", ha apuntat.

Als vells Mestres republicans "El carrer de l'Embut"

Rahola ret homenatge als "vells mestres republicans" en la novel·la 'El carrer de l'Embut'

 

 

La periodista i comunicadora Pilar Rahola ret homenatge als "vells mestres republicans" en la seva nova novel·la 'El carrer de l'Embut' (RBA), en què aprofundeix en moments i personatges crucials del principi de segle XX a Catalunya a través de l'evolució de dos joves personatges a punt d'embarcar cap a Cuba.

  "És un tribut a tots aquells mestres que van somiar amb un país modern i van lluitar per la cultura i els valors tolerants, malgrat les pressions i les coaccions", ha explicat aquest dimecres Rahola en una trobada amb periodistes, en què ha concretat que l'assassinat el maig de 1937 del mestre i veí de l'Escala (Girona) Lluís Tasis per part de membres de la FAI és el pretext que la va empènyer a escriure aquesta novel·la.

 L'avi de Rahola, amic de Tasis, va documentar el crim en poc més de 20 pàgines, un text que anys més tard va arribar a mans de la seva néta: "Quan vaig començar a escriure aquesta novel·la la història que havia llegit va tornar a fer-se present i vaig voler plasmar-la", ha explicat la periodista.

Rahola passeja per un entramat de relacions socials i polítiques que permeten redescobrir el sindicalisme, els anys de la dictadura de Primo de Rivera, l'esclavitud i el pistolerisme pels carrers de Barcelona, així com també els mons més intimistes la Cadaqués de la seva infància: "Abordo l'ebullició cultural que havia durant el segle XX, però també el Cadaqués mític de les bruixes i la vida dels pescadors", ha explicat.

  A més, ha afirmat que 'El carrer de l'Embut' també li ha servit per "abordar l'alliberament femení i l'evolució del paper de les dones", a través del personatge de Montserrat, una filla de la burgesia catalana que opta per trencar amb el destí perpetuista imposat per la seva família per apostar per una relació amb un revolucionari a Mèxic.

  Tot i que aborda les principals fites històrics esdevinguts a Cuba i Catalunya, Rahola aposta per deixar en un segon pla la guerra i la política per centrar-se en les relacions personals i en l'evolució d'uns personatges "amb molts clarobscurs".

  "Tots som víctimes i al mateix temps botxins", ha postil·lat, i ha concretat que l'aproximació als personatges històrics que apareixen en el text, com Albert Einstein i Salvador Seguí, són abordats de manera històrica, sense falsificacions.

Sistach:Er amor ara praubesa deth Papa,nou estil ena Glèisa

-Pontificat-

Sistach: Er amor ara praubesa deth papa mercarà un estil ena Glèisa

 

 

   Eth cardenal arquevesque de Barcelona, Lluis Martínez Sistach, s'a mostrat convençut aguest dimèrcles qu'eth papa Francesc mercarà un estil ara Glèisa damb eth sòn "amor ara praubesa".

 En ua entrevista dera Cadea COPE recuelhuda per Europa Press, a exalçat eth don dera proximitat de Francesc qu'a atribuït ath sòn origen argentin, mès tanben ara sua "formacion jesuïta e especiaument ath sòn estil franciscà d'amor ara praubesa".

S'ha mostrat a mès convençut qu'eth sòn estil mercarà eth pontificat, perque "a un poder de testimòni e d'imitacion per part des auti membres dera Glèisa".

CCOO arremet contra la traició d'ERC

La coordinadora del sector Generalitat de CCOO, Silvia Cegarra, ha arremès contra la "traïció" que ha consumat ERC aquest dijous al Parlament perquè, segons la seva opinió, ha recolzat les últimes retallades a la funció pública que ha fet el Govern de CiU.
   "Com representants públics, ho vam viure com una traïció d'ERC i un suport a CiU que no entenem", ha assenyalat Cegarra en declaracions als mitjans, després d'aprovar-se aquest punt al ple del Parlament.
   Cegarra ha opinat que ERC hauria d'haver votat d'una forma diferent perquè "no forma part del Govern", i ha recordat que hi ha treballadors públics que es troben en una situació personal molt difícil com a conseqüència de les retallades.
   "Hi ha gent que no pot pagar la hipoteca, que va a menjadors socials. Tenim uns problemes molt greus que la societat no coneix", ha argumentat Cegarra, que ha considerat que aquest dijous el Parlament hauria d'haver contribuït amb aquesta votació a fomentar un diàleg entre representants sindicals i la Generalitat.
   CiU i ERC han unit els seus vots al Parlament per avalar la retallada al salari dels funcionaris de la Generalitat, i han rebutjat així una moció del PSC que demanava deixar sense efecte l'acord de Govern que suprimeix una paga extra per a aquest any.

Eth Parlament de Catalonha vòte convocar (2013)

-Ara, damb eth PSC-

Eth Parlament de Catalonha vòte convocar ua consultacion

 

Eth PSC meterà a pròva era tiença deth pacte CiU-ERC damb ua mocion sus retalhades

Eth Parlament tornarà a posicionar-se aguest dimèrcles a favor d'ua consultacion d'autodeterminacion a Catalonha, causa que harà damb eth vòt de CiU, PSC, ERC e ICV-EUiA.

 
Aguesta votacion arribarà dempús eth PSC trinquèsse era disciplina de vòt ath Congrès e toti es sòns parlamentaris mens era exministra Carme Chacón votèssen a favor d'ua consultacion d'autodeterminacion.
  

En prumèr plen d'aguesta legislatura, a mitjan gèr, eth plen aprovèc era declaracion de sobirania damb un tèxte qu'eth Govèrn espanhòl a recorrut ath dauant deth Tribunau Constitucionau (TC).

  Votèren a favor dera declaracion de sobirania CiU, ERC, ICV-EUiA e un deputat dera CUP, e cinc deputats deth PSC no emeteren vòt en protèsta pera decision dera direccion deth partit de refusar aguesta iniciativa.

 En tèxte que se vòte aguest dimèrcles se defen ua consultacion d'autodeterminacion decidida per Estat, la qual cosa no se concretaue ena declaracion de sobirania, e d'aciu eth supòrt deth PSC en pes en aguesta votacion.

 Ath plen se causiràn tres membres deth Conselh de Garantides Estatutàries e es deputats que defeneràn ath Congrès ua proposicion de lei a favor deth rescat selectiu e subvencion de peatges.

  Tanben se liegeràn dues declaracions institucionaus: ua en contra deth barrament dera planta GE Power Control a Sant Vicenç de Castellet (Barcelona) e auta en contra der expedient de regulacion d'ocupacion (ERO) qu'afecte era planta d'Ercros a Flix (Tarragona).

MOCION DETH PSC SUS RETALHADES

   Eth PSC presentarà ath Plen deth Parlament que comence aguest dimèrcles ua mocion que sollicitarà eth Govèrn catalan a hèr marcha enreire ena retalhada deth sòu des foncionaris prevista entà aguest 2013.
   Segons a explicat en declaracions a Europa Press eth portavotz deth partit e diputat dera Cramba catalana, Jaume Collboni, er objectiu ei "tornar a començar eth procès" e qu'eth Govèrn catalan se sètie a dialogar damb es sindicats e no posse mesures coma aguesta peth sòn compde e sense consens.
   Era mocion plantejarà deishar sense efèctes er acòrd deth Govèrn catalan que certifiquèc era retalhada salariau, e Collboni ja a avertit qu'eth sòn grop no acceptarà esmenes que rebaishen eth contengut dera iniciativa parlamentària

Preinscripcion escolara a Catalonha (2013)

-Enquiath 22 de març-

Comence era preinscripcion escolara damb 6.200 places mès a Catalonha

 

   Eth procès de preinscripcion entath cors 2013-14 enes escòles publiques e concertades de Catalonha comence aguest deluns e s'alongarà enquiath 22 de març damb ua ofèrta totau de 1.066.228 places, 6.200 mès qu'ath globau deth cors anterior, e damb un descens de 3.000 places ena etapa Infantila mès eth descens de natalitat e deth padró.

   Segontes dades dera Conselheria d'Ensenhament, deth totau de places aufrides, 253.573 corresponen a Infantil (de 3 a 6 ans) --eth cors 2012-13 an estat 256. 573--; 498.575 a Primària (de 6 a 12 ans) --8. 000 places mès qu'en aguest cors--, e 314.080 a Secundària (de 12 a 16 ans), damb ua aumentacion de 1.200 estudiants respecte deth cors 2012-13.
   Atau, aurà 128 grops mens en Infantil --73 mens en P-3--, mès creisherà en Primària damb 371 grops mès e en Secundària damb 59 --12 mens en prumèr d'ESO--, eth que comportarà eth barrament progressiu de cinc centres e era reconversion de dus mès en instituts o Seccions d'Educacion Segondària (SES) entà mendres de 12 a 16 ans.

Milèrs de veneçolans hèn un homenatge a H.Cávez

-Gessen as carrèrs de Caracas-

Milèrs de veneçolans hèn un omenatge a Hugo Chávez

 Milèrs de persones an gescut enes carrèrs dera capital de Veneçuela, Caracas, damb eth Palau de Miraflores coma principau punt de reünion, per hèr un omenatge ath defunt president Hugo Chávez, qu'an arrebrembat damb càntics de supòrt e damb plancardes damb era sua imatge.

 Eth vicepresident, Nicolás Maduro, a sollicitat era poblacion a gésser ath carrèr e, ja des des prumères ores, es concentracions an estat multitudinàries. Segontes es mejans veneçolans, era situacion a transcorregut sense incidents significatius.
 Eth cap deth Comandament Estrategic Operacional de Veneçuèla, eth generau Wilmer Barrientos, a confirmat en declaracions a TeleSur que, enes carrèrs, "tot se succedís en plea normalitat" maugrat eth "dolor prohond" que s'a estenut entre toti es chavistes.
 Es Fòrces Armades s'an desplegat enes "punts critics" per "garantir era seguretat" dera ciutadanetat. "Hugo Chávez mos ensenhèc un binomi extraordinari, pòble e Forces Armades, e aué mès que jamès deuem hèr-ac ua realitat concrèta", a hijut.
 Atau, segontes Barrientos, institucions e ciutadanetat poderàn èster "mès unidi que jamès" sense quèir "enes provocacions des antipàtria

Es Cardenals tornen a reünir-se damb eth...

-En ua tresau congregació-

Es cardenals tornen a reünir-se damb eth cas Vatileaks de hons

 

 

Es cardenals s'an tornat a reünir ena tresau congregació prèvia ath conclau aguest dimars as 9.30 ores e tornaràn a hèr-ac deman dimèrcles ath maitin, dempús decidir que sonque i aurà reünions ath maitin, segons a informat era Sala de Premsa deth Vatican.

   Se preve qu'era data deth conclau se coneishe aguest dimars o dimèrcles.
   Mentretant, en ua entrevista en diari italian La Stampa, eth president dera Conferéncia Nacionala de Bisbes deth Brasil, eth cardenal Raymundo Damasceno Assis, arquevesque d'Aparecida, a arreconeishut qu'eth cas "Vatileaks" influenciarà enes votacions des purpurats e per aguesta rason demanarà conéisher eth contengut centrau der informe secrèt.

   Sus aguesta qüestion, eth cardenal Raymundo Damasceno Assis, qu'anonciarà en sòn prumèr conclau, destaque era preséncia enes congregacions generaus des tres cardenals emèrits que formèren era comission d'investigacion sus eth cas de fuga de documents reservadi dera cramba de Benet XVI e apunte que "pòt èster que bèri uns des cardenals demanen informacion sus er informe confidencial, que se remetesse ath pròplèu papa."

   En aguesta linha, eth president dera Conferéncia Nacionala de Bisbes deth Brasil cre "que no cau reméter eth document a cadun des cardenals però sí que se les aufrisque bères generalitats sus eth contengut" perque assegure que "conéisher eth nuclèu centrau ei part dera coresponsabilitat en govèrn dera Glèisa e sustot quan se tracte de préner ua decision coma aguesta, era de causir un papa", peth que concludís que "segur qu'eth sòn contengut influenciarà enes votacions".

   D'auta banda, eth cap dera Sala de Premsa deth Vatican, eth pair Federico Lombardi, a indicat que pendent era dusau congregació generau portada a tèrme aguest deluns ara tarde s'incorporèren 4 cardenals mès.

   Ath temps, eth predicador dera casa pontifícia, eth pair Raniero Cantalamessa, hec ara tarde dera dusau congregació generau era prumèra meditació des dues previstes abans deth començament deth conclau.

Espanha e Grècia,lidèrs en caumatge juvenil e femenin

-Liderat per Grècia e Espanha-

Eth caumatge dera eurozòna puge enquia er 11, 9% eth gèr

 Espanha enregistre era taxa mès grana de caumatge masculin de Euròpa, mentre que Grècia entèste era desocupacion entre joens e hemnes

Era taxa de desocupacion ena zòna èuro aumentèc ua dècima eth mes de gèr passat, enquiath nivèu recòrd de lo 11, 9%, hèt que supause 1,1 punts en percentatge mès qu'eth 10,8% enregistrat hè un an, segontes es dades aufrides per Eurostat, que torne a plaçar Espanha coma eth dusau país damb es pitjors chifres de tota era region, dempús Grècia.

   En concrèt, era taxa de caumatge d'Espanha s'elevèc, dera madeisha manèra qu'era dera eurozòna, en ua dècima, enquiath 26,2%, de manera qu'elimine eth descens de 0,1 punts en percentatge enregistrat eth mes de deseme.
   D'auta banda, en ensems dera Unió Europea (UE) era taxa de desocupacion aumentèc tanben ua dècima eth prumèr mes der an, enquiath 10,8%, chifra que supère en 0,7 punts en percentatge era deth madeish mes de 2012.
   Era agéncia estadistica europèa calcule que 26,217 milions de persones no auien trabalh eth gèr ena UE, 18,998 milions des quaus se trapauen ena zòna èuro, hèt que supause un aument mensuau de 222.000 arturats en ensems dera UE e de 201.000 ena zòna èuro.
   Respecte deth madeish mes deth 2012, era chifra de desaucupadi entre es vint-e-sèt pugèc en 1,890 milions de persones e en 1,909 milions ena zòna èuro.
   Entre es païsi membres damb dades disponibles, es taxes mès baishes de caumatge s'enregistrèren a Àustria (4,9%), Alemanha e Luxemborg (5,3%) e Païses Basses (6%), mentre qu'es mès nautes an estat es de Grècia (27% eth noveme de 2012), Espanha (26,2%) e Portugal (17,6%).
   D'auta banda, era taxa de caumatge masculin a aumentat un dètzau tant ena eurozòna (11,8%) coma ena UE (10,8%) en comparació ath deseme, era madeisha aumentacion qu'enregistrèc eth caumatge femenin, que s'elevèc ath 12,1% ena eurozòna e ath 10,9% as vint-e-sèt.
   Ath temps, era taxa de caumatge entre es mendres de 25 ans a aumentat dues dècimes tant ara eurozòna, a on a pujat enquiath 24,2%, coma ar ensems dera UE, a on arribèc ath 23,6%.
   D'auta banda, Espanha enregistrèc un caumatge deth 55,5% entre es joens, ua dècima mès qu'eth deseme; ua taxa de caumatge masculina deth 25,9%, dues dècimes superior ara deth mes anterior, e ua taxa de desocupacion femenina que s'aumentèc ua dècima, enquiath 26,7%.
   Maugrat qu'era sua informacion sus era evolucion deth mercat laborau va damb dus mesi de retard respecte dera rèsta de sòcis dera UE, Grècia superaue eth noveme es registres negatius d'Espanha de gèr en caumatge juvenil, damb ua taxa deth 59,4%, mentre que pel que fa ara desocupacion femenina, era taxa de desocupacion grèga artenherie ja hè dus mesi eth 31,1%, eth mès naut dera UE.