-Educacion-

Wert refuse era proposicion catalana sus era Lomqe

 Eth ministre d'Educacion, José Ignacio Wert, a refusat ath Congrès era proposicion que hec publica aguest dimars era Generalitat, partits e eth Conselh Escolar de Catalonha sus era Lei Organica de Melhora dera Qualitat Educativa (Lomqe) per no respectar es competéncies autonomiques.

   "Eth plantejament que se hè pera qüestion lingüistica no me semble plan conforme ara ierarquia normativa e eth qu'ei en definitiva eth respècte as competéncies der Estat pel que fa a legislacion basica", a senhalat eth titular d'Educacion en declaracions as mejans enes correders deth Congrès.

   Açò oc, a reïterat que no a agut ocasion de liéger eth tèxte "damb cauma" per, a compdar d'aciu, poder hèr ua avaloracion mès detalhada.

 

-Per èster un "error pedagogic e sociau"-

Era escòla concertada refuse era reforma Wert

 

 

Es patronaus de bères ues des escòles concertades de Catalonha an refusat aguest diuendres eth projècte dera Lei Organica de Melhora dera Qualitat Educativa (Lomqe), aprovat eth Consell de Ministres diuendres passat, per èster un "grèu error pedagogic e sociau".

Ac an manifestat en un comunicat conjunt era Agropacion Escolara Catalana (AEC), era Confederacion de Centres Autònoms d'Ensenhament de Catalonha (Acae), era Federacion Catalana de Centres d'Ensenhament (Fecaceen) e era Associacion Professionau de Servicis Educatius de Catalonha (Aspec).

Considèren qu'era actitud deth ministre d'Educacion, José Ignacio Wert, ara presentacion dera lei a estat "bel·ligerant e agressiva", e an planhut eth tractament qu'era reforma educativa hè des lengües, e ath temps an emparat eth sistèma d'immersion lingüistica.

 

Per èster un Error pedagògic e socieau...!

-Per èster un "error pedagogic e sociau"-

 

Era escòla concertada refuse era reforma Wert

 

 

Es patronaus de bères ues des escòles concertades de Catalonha an refusat aguest diuendres eth projècte dera Lei Organica de Melhora dera Qualitat Educativa (Lomqe), aprovat eth Consell de Ministres diuendres passat, per èster un "grèu error pedagogic e sociau".

Ac an manifestat en un comunicat conjunt era Agropacion Escolara Catalana (AEC), era Confederacion de Centres Autònoms d'Ensenhament de Catalonha (Acae), era Federacion Catalana de Centres d'Ensenhament (Fecaceen) e era Associacion Professionau de Servicis Educatius de Catalonha (Aspec).

Considèren qu'era actitud deth ministre d'Educacion, José Ignacio Wert, ara presentacion dera lei a estat "bel·ligerant e agressiva", e an planhut eth tractament qu'era reforma educativa hè des lengües, e ath temps an emparat eth sistèma d'immersion lingüistica.

 

L'Oficialitat de la Llengua Occitana (2010)

L'oficialitat de l'occità

• Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran 
  DOGC núm. 5745 - 29/10/2010. Enllaç al text de DOGC en format PDF. Conté, en primer lloc, la versió catalana i, a continuació, l'occitana.
• L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, per a la llengua occitana, el marc legal següent:

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Article 11. L’Aran
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb CatalunyaLa Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
Article 36. Drets amb relació a l’aranès1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès.
Article 50. Foment i difusió del català1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
Article 143. Llengua pròpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també
la normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran.

La Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística, fa referències destacades a l’aranès i l’occita, si bé l’article 7 va ser abolit per la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. Són les següents:
Article 1. L'objecte d'aquesta Llei1. L'objecte d'aquesta Llei és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i de garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.

Article 18. La toponímia1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa.

Article 19. L'antroponímia1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció "i" entre els cognoms.
2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms en el Registre Civil, qualsevol que en sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, els quals s'han d'establir per reglament.
3. Aquesta norma és aplicable als noms i als cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa.

Article 25. Els mitjans de radiodifusió i televisió públics3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la programació regular d'emissions radiofòniques i televisives en aranès per a la Vall d'Aran.

Article 26. Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió5. Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès.
6. Les emissores a què fa referència aquest article que emeten o distribueixen per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès en llur programació

Disposicions finals. Primera Modificació del la Llei 8/1987, del 15 d'abril
2. Es modifica l'article 294.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Article 294.2
"D'acord amb llurs ofertes d'ocupació pública, les entitats locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició i concurs oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat. En el procés de selecció, s'ha d'acreditar el coneixement del català i, en els ens locals de la Vall d'Aran, també de l'aranès, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti."

Ponéncia conjunta entà ua naua Lei der Aran (2013)

-Regim Especiau-

Eth Parlament possarà ua ponéncia conjunta entà ua naua Lei der Aran

 *Eth Parlament a aprovat aguest dijaus per unanimitat ua mocion de CiU ena quau se comprometen a dar "eth maxim supòrt" a ua ponéncia conjunta per elaborar era naua proposicion de lei sus eth regim especiau der Aran.

Eth tèxte se compromet tanben a velhar per "era emparança, er encoratjament, er usatge, era difusion e eth coneishement der aranés, atau coma a trabalhar per garantir ath Conselh Generau d'Aran era sufisença financèra per exercir eth sòn autogovèrn.

*Ath debat en Parlament, en quau era majoria de deputats an intervengut en aranés, a anat ua ampla representacion dera Val d'Aran, entestada peth sindic d'Aran, Carles Barrera.

Diuèrsi tornados a Oklahoma dèishen 91 mòrts

 

 

   Era Oficina de Mètges Forenses d'Oklahoma a informat aguest dimars que se tem era trobalha de 40 naui cadavres dempús eth pas de diuèrsi tornados pes environs dera ciutat d'Oklahoma, mès eth balanç oficiau ei de 51 mòrts, entre qui i a 20 mainatges, segons an informat es autoritats locaus ena premsa estatunidenca.

   Era portavotz dera Oficina Forense, Amy Elliott, a declarat qu'es servicis de rescat an recuperat ath long de 40 cadavres d'entre eth tarcum en comtat de Moore, mès a precisat que, en tant no s'agen arrecebut e confirmat-se es naues victimes, eth balanç oficiau serà de 51 mòrts, segontes era CNN.

   Entre es mòrts figuren vint mainatges, includidi sèt alumnes dera Escòla primària plaça Towers de Moore, que s'a estartalhat damb 75 persones en sòn interior, segontes era policia.

Er Ertzaintza deten a Ondarroa Urtza Alkorta (2013)

-Orde de detencion per collaborar damb ETA-

Er Ertzaintza deten a Ondarroa Urtza Alkorta

 

 

Er Ertzaintza a detengut as dètz d'aguest maitin ena localitat biscaïna d'Ondarroa, Urtza Alkorta, sus era quau pese ua orde de detencion per collaborar damb ETA, dusaus testimònis presenciaus.

Agents dera policia basca deslòtgen, des des ueit deth maitin, persona a persona, eth pònt d'Ondarroa, a on s'an apostat es persones que, des de diuendres, se concentren en municipi per sajar evitar qu'Alkorta sigue arrestada. Pendent aguesti prètzhèts, s'a provengut ara identificacion de tres persones per desobediència, maugrat que no s'a realizat cap de detencion.

Era policia basca a iniciat aguesta maitiada en municipi biscaí er operatiu per provier ara detencion d'Alkorta, entara quau causa a desplegat ath long d'ua trentia de furgons e diuèrses llanxes.

 

Morís electrocutat quan panaue còder d'ua tor...

-Va passar a Tarragona-

 

Morís electrocutat quan panaue còder d'ua tor de nauta tension

 

 

 Un lairon d'uns 25 ans a mòrt aguest diuendres ar electrocutar-se quan panaue cable de coeire d'ua tor de nauta tension ena carretèra N-240, en barri de Sant Salvador de Tarragona.

 Segons a informat es Mòssos d'Esquadra, era mòrt, J.P.P., de nacionalitat espanhòla, s'a en·hilat ara tor e a patit ua descarga mentre que talhaue eth coeire damb un guinhauet.

Ua hemna qu'ère ena zòna e qu'a estat testimòni des hèts a dat era alerta cap as 00.47 ores ath veir com er òme queiguie ath uet des deth naut dera tor.

 

La Llengua Occitana,pròxima al Català

La llengua occitana

L’occità és una llengua romànica occidental. Les denominacions occità i llengua occitana provenen del llatí hoc (‘això’), que en occità esdevé oc (‘sí’). D’aquest mateix terme deriva també llenguadoc (‘llengua d’oc’), que avui dia dóna nom a un dels dialectes, si bé havia servit per denominar el conjunt de la llengua. El mateix va passar amb les denominacions provençal, llemosí o gascó, que foren emprades per denominar l’occità en diversos moments històrics. Es calcula que parlen occità 3 milions de persones.
L’occità antic i modern es desglossa en les varietats dialectals següents: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal.
Occità i català són dues llengües pròximes en la geografia, amb contactes i paral·lelismes històrics i també amb una gran afinitat en les estructures lingüístiques.

Occitan	Català
A Diu siatz / adishatz Mercés (plan) Òc, non / non (o) sabi pas Benvengut -uda, coma va, va plan? Perdon, perdonatz, si vos platz Qui, que, quand, quant, ont, coma Non (o) compreni pas Cerqui, cercam, cercatz Trabalhar, beure, manjar, dormir	Bon dia / adéu-siau Mercès (pla) Sí, no / no (ho) sé pas Benvingut -uda, com va, va bé? Perdó, perdoneu, si us plau Qui, què, quan, quant, on, com No (ho) comprenc pas Cerco, cerquem, cerqueu Treballar, beure, menjar, dormir

Eth sector deth metau de Catalonha convòque grèva.

-Vint-i-tres de Maig-

 

Eth sector deth metau de Catalonha convòque grèva

CCOO e UGT de Catalonha an enregistrat aguest diuendres era comunicacion oficiau de grèva en sector deth metau de Catalonha entath dijaus 23 de mai, en el marc dera jornada de mobilizacions còntra eth blocatge des convènis collectius convocada pes dus sindicats.

   Era convocatòria s'a enregistrat enes cinc sedences patronaus deth metau que formen part dera comission negociadora deth convèni deth metau de Catalonha: Union Metal·lúrgica de Catalonha, UPM de Barcelona, APEMTA de Tarragona, FEGMETALL de Girona e FEMELL de Lleida.

 Es sindicats CCOO e UGT de Catalonha anoncièren aguest dimèrcles ua "jornada de luta" eth 23 de mai per protestar còntra eth blocatge des convènis collectius que pèrden era ultraactivitat eth 7 de junhsèga --pr'amor d'ath limit d'un an de prorròga qu'establís era reforma laborau un còp caducat eth convèni-- e qu'afecten uns 800.000 trabalhadors.

 

Isabel-Clara Simó, XIII Premi Jaume Fuster

 

 

 

L'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó ha estat reconeguda aquest dijous amb el XIII Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb la votació directa dels propis escriptors en reconeixement pel conjunt de la seva obra, segons ha anunciat el president de l'associació, Guillem-Jordi Graells.

  
En roda de premsa, la guanyadora, que ha revelat que acaba de complir els 70 anys, ha agraït aquest guardó votat pels seus companys escriptors: "En aquesta indústria les relacions són com a totes les indústries, hi ha grups d'amics i grups d'enemics".

La premiada ha fet broma que no ha participat mai en les votacions d'aquest guardó i, agraïda, ha dit: "Si ho arribo a saber voto tots aquests anys", ha apuntat després de mostrar-se sorpresa per aquest premi.

L'autora ha afegit que últimament li estan "plovent els mèrits", cosa que ha atribuït que s'acosta la seva etapa final com a escriptora, en què els seus col·legues han de pensar que és millor reconèixer-la abans que mori, ha fet broma, abans de sostenir que és molt vitalista.

També s'ha definit com una autora molt enganxada a la realitat, i preguntada sobre la nova denominació de la Llengua Aragonesa Pròpia d'Aragó Oriental (Lapao), ha dit que només es pot respondre "amb un riure i amb compassió" tant si és una operació política com si és un error, cosa que, en qualsevol cas, ha jutjat de ridícul.

Sobre el procés sobiranista català i la recent admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional (TC) del recurs del Govern espanyol a la declaració de sobirania ha dit: "Estem en el bon camí, però les dificultats són enormes", ha dit, afegint que els obstacles són tan delirants com que el TC digui que el poble català no existeix.

L'autora ha revelat a més que ha acabat fa poc un assaig i un llibre de contes en el qual fa molts anys que treballa i que es titularà 'Tota aquesta gent', en què mira la societat i que arrenca amb el relat 'Si em moro aquesta nit'.

L'escriptora --i amiga de la guanyadora-- Margarida Aritzeta ha destacat la magnífica trajectòria literària de Clara Simó, de la qual ha remarcat el domini de la paraula escrita, així com que és molt treballadora, feminista, lluitadora de les causes de la llibertat i "intransigent amb els fatxes".

Llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia Romànica, Clara Simó és escriptora i periodista, professions que l'han portat a dirigir el setmanari 'Canigó' i a escriure obres com 'La Nati', 'Raquel', 'Històries perverses' i 'T'imagines la vida sense ells?'.

En la seva trajectòria suma 22 novel·les, 11 llibres de narrativa breu, set de literatura infantil i juvenil, dos compendis de poesia, tres obres teatrals, i una tesi doctoral --entre d'altres--, a més d'haver estat traduïda a nou idiomes.

Clara Simó ha estat guardonada també amb el Premi Sant Jordi, en quatre ocasions amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Premi Andròmina, i fins i tot la Creu de Sant Jordi, entre d'altres reconeixements, com el més recent: la seva ciutat natal, Alcoi, la va distingir com filla predilecta.

Els 12 guanyadors anteriors han estat Josep Vallverdú (2012), Emili Teixidor (2011), Màrius Sampere (2010), Maria Barbal (2009), Montserrat Abelló (2008), Joan Francesc Mira (2007), Feliu Formosa (2006), Carme Riera (2005), Maria Antònia Oliver (2004), Jaume Cabré (2003), Quim Monzó (2002) i Jesús Moncada (2001).

 

Un tren tustarre damb un torisme a Lhèida (2013)

-Servici Interromput-

Un tren tustarre damb un torisme en un pas a nivèu a Lhèida

 

 

Un tren dera R12 de Rodalies a tustarrat eth maitin d'aguest diuendres damb un torisme en un pas a nivèu situat entre es sasons de Lhèida e Bell-Lloc, la qual cosa provòque era interrupcion deth servici en aguest tram e a causat herides leugères ath conductor deth coche.

Segons a informat Renfe, era laspanada s'a produsit cap as 9 ores en un pas a nivèu entre es dues sasons, eth convòi se trape arturat en aguest punt e es passatgèrs an contunhat eth trajècte en autocar.

Eth conductor deth torisme a estat herit leugèr e evacuat peth Sistèma d'Emergéncies Medicales (SEM) ar Espitau Arnau de Vilanova de Lhèida, mentre qu'es passatgèrs deth tren an estat il·lesos en impacte

Eth Govèrn espanhòl aprova era Lei de Caishes (2013)

-E fondacions bancàries-

Eth Govèrn espanhòl aprovarà era Lei de Caishes

 

 

Eth Conselh de Ministres aprovarà previsiblament aguest diuendres er avantprojècte de Lei de caishes d'estauvis e fondacions bancàries, qu'entre es sues principales novetats figure eth non establiment de limits temporaus as fondacions per gésser dera capital des sòns bancs filiales, an informat a Europa Press en hònts governamentales.

D'aguesta manèra, es fondacions bancàries poderàn redusir progressivament era sua participacion, eth que permeterà culminar eth procès de reestructuracion deth sector financèr en un periòde de temps rasonable.

Enes sues negociacions damb era troica, er executiu espanhòl a artenherut eliminar deth tèxte er establiment d'un compromés temporau per entrepréner aguestes desinversions, eth qu'aurie implicat ua devaluació des actius bancaris, ja qu'es possibles crompadors podessen auer agotat eth termini per aufrir era baisha per aguestes participacions.

Er avantprojècte de Lei qu'aprovarà eth Conselh de Ministres per iniciar-ne ara seguida era tramitacion parlamentària afecte fondamentalament tres entitats es fondacions des quaus contròtlen es sòns bancs filiaus. Se tracte de La Caixa, Kutxabank e Unicaja.

Era nòrma obligarà es presidents d'aguestes entitats a causir entre era presidéncia dera fondacion e era deth banc, ja que declare "incompatible" èster patron d'ua fondacion damb un cargue equivalent ena entitat bancària anonciada.

Autes novetats qu'establís era nòrma ei qu'eth Banc d'Espanha impausarà penalitzacions, en forma d'un hons de resèrva, as fondacions que contròtlen eth 50% o mès d'un banc, amb la finalitat de dotar possibles besonhs dera entitat filiala per apuntalar era sua solvabilitat.

Eth diari 'El País', qu'auance aué aguesta notícia, senhale qu'entre es mesures qu'includís er avantprojècte figure eth requisit d'aprovar es dividends per majoria refortilhada per esquivar eth contròtle des fondacions, qu'ath delà no poderàn anar as agraniments de capital des sòns bancs, de manera qu'anaràn en tot dissòlver era sua participacion.

Es fondacions majoritàries tanben haurán de diversificar es sòns risqui per auer actius liquids, e quan eth banc en qüestion age preséncia en diferentes regions, era major part dera activitat demorarà dejós eth contròtle deth Ministeri d'Economia.

Es naui bilhets de cinc èuros dera sèrie "Europa" circulen (2013)

-Aguest dijaus-

Es naui bilhets de cinc èuros dera sèrie ' Europa ' comencen a circular

 

 

Es naui bilhets de cinc èuros dera sèrie nomentada ' Europa ', en tot referir-se ath personatge dera mitologia grèga que da nòm en continent, comencen a circular aguest dijaus 2 de mai a tota era eurozòna e includissen diuèrsi auanci en matèria de seguretat respecte des bilhets dera sèrie iniciau, emetudi per prumèr còp eth gèr deth 2002.

Eth nòm dera naua sèrie se deu ath hèt qu'en holograma e era marca d'aigua des bilhets figure un retrat d'Europa, era hilha d'un rei fenici que siguec sedusida peth diu Zeus, transformat en brau, qui la portèc a Creta. Aguest relat inspirèc er usatge d'Europa coma tèrme geografic per part des antigui grècs.

Eth retrat utilizat enes bilhets s'a prenut d'un pichèr de mès de 2.000 ans d'antiquitat trapat en sud d'Itàlia e conservat en Musèu deth Louvre a París. Segontes eth Banc Centrau Europèu (BCE), a estat elegit pera sua "clara associacion damb eth continent europèu e perque hig un toc uman as bilhets".