La llengua occitana
L’occità és una llengua romànica occidental. Les denominacions occità i llengua occitana provenen del llatí hoc (‘això’), que en occità esdevé oc (‘sí’). D’aquest mateix terme deriva també llenguadoc (‘llengua d’oc’), que avui dia dóna nom a un dels dialectes, si bé havia servit per denominar el conjunt de la llengua. El mateix va passar amb les denominacions provençal, llemosí o gascó, que foren emprades per denominar l’occità en diversos moments històrics. Es calcula que parlen occità 3 milions de persones.
L’occità antic i modern es desglossa en les varietats dialectals següents: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal.
Occità i català són dues llengües pròximes en la geografia, amb contactes i paral·lelismes històrics i també amb una gran afinitat en les estructures lingüístiques.
L’occità antic i modern es desglossa en les varietats dialectals següents: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal.
Occità i català són dues llengües pròximes en la geografia, amb contactes i paral·lelismes històrics i també amb una gran afinitat en les estructures lingüístiques.
| Occitan | Català |
A Diu siatz / adishatz Mercés (plan) Òc, non / non (o) sabi pas Benvengut -uda, coma va, va plan? Perdon, perdonatz, si vos platz Qui, que, quand, quant, ont, coma Non (o) compreni pas Cerqui, cercam, cercatz Trabalhar, beure, manjar, dormir | Bon dia / adéu-siau Mercès (pla) Sí, no / no (ho) sé pas Benvingut -uda, com va, va bé? Perdó, perdoneu, si us plau Qui, què, quan, quant, on, com No (ho) comprenc pas Cerco, cerquem, cerqueu Treballar, beure, menjar, dormir |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada