Espanha votarà oc ath de Palestina

-Estat observaire dera ONU per "coeréncia"-

Espanha votarà oc ath reconeishement de Palestina

Espanha votarà dijaus en favor d'arreconéisher a Palestina er estatus d'Estat observaire non membre dera ONU "per coeréncia" damb era istòria deth nòste país e perque considère qu'aguest reconeishement refortilharà eth president palestinian, Mahmud Abbas, a explicat aguest dimèrcles ath Congrès eth ministre d'Ahèrs Estrangèrs e de Cooperacion, José Manuel García-Margallo.

  
Açò oc, eth ministre a sollicitat era Autoritat Palestiniana qu'use damb "contencion" eth nau estatut qu'aquerirà probablament e evite denonciar Israel ath dauant dera Cort Penau Internacionau, e ath temps a demanat as autoritats israelianes que no arresponen ath reconeishement en tot asfixiant economicament era Autoritat Palestiniana e en tot espandir era sua politica d'assentaments a Cisjordània.

Exhumen es rèstes mortaus der Jàsser Arafat

-Autoritats Palestinianes-

Es rèstes mortaus der expresident palestinian Iàsser Arafat an estat exhumades aguest dimars damb ajuda d'expèrts forenses francesi damb er objectiu de confirmar s'er istoric dirigent siguec empodoat, com apunte era sua hemna, Suha, segons a informat era agéncia palestiniana de notícies Maan.

En procès an estat presents diuèrsi forenses francesi, així com expèrts soïssi e russi, a petició dera Autoritat Palestiniana.

Era exhumació s'a portat a tèrme dempús qu'eth mes d'agost passat un tribunau francés daurisse ua investigacion sus era mòrt d'Arafat ras qu'un institut soís revelèsse qu'auie descorbit nauti nivèus de polòni 210, ua substància radioactiva, ena ròba deth dirigent, eth que poderie suggerir qu'a estat empodoat.

Simon Pegg posa veu a la sèrie 'Phineas i Ferb'

L'eurozona i el FMI acorden el rescat de Grècia

Iniciativa eco sostenible al Golf de Pèrsia

L'excés de poder de Mursi encén els ànims a Egipte

Vint milers de fans omplen l'O2 per veure els Stones

La desfilada d'Acció de Gràcies anima Nova York

L'alto el foc a Gaza no convenç els israelians

La UE ha d'acordar els pressupostos fins el 2020

Powered by zoomin.tv (2012)

Met ERP ath -servici deth Catalonha

-Met ERC ath "servici deth país"-

Junquerase ditz qu'assumirà era responsabilitat istorica

Eth candidat d'ERC ara Presidéncia dera Generalitat, Oriol Junqueras, s'a manifestat content e satisfèt per aument de vòts qu'an situat eth partit independentista coma era dusau fòrça en Parlament, damb 21 bancs, e a reïterat que serà "ath servici deth país".

"Metem eth nòste resultat ath servici deth país e ath servici deth procès cap ara independéncia de Catalonha", a manifestat en tot dirigir-se ath mès de miei milèr de persones que lo demorauen ena sedença d'ERC a Barcelona.

"ERC assumirà tota era responsabilitat que li correspone en aguest moment istoric, serà a l'altura des sues responsabilitats", a hijut, e a reïterat que cercarà es formules mès adaptades per amiar entà dauant ua consultacion sus era independéncia.

Jutges e Fiscaus reclamen taxes moderades

-Accès ara Justícia-

Mès de 300 jutges, fiscaus e secretaris judiciaus s'an concentrat aguest diuendres enes pòrtes dera Ciutat dera Justícia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) en contra dera lei de taxes aprovada hè dues setmanes peth Congrès, e an criticat que limite er accès ara justícia.
Es associacions professionaus --Fòrum Judiciau Independent, Jutges entara Democracia, Associacion de Jutges e Magistrats Francisco de Vitoria, Associacion Professionau dera Magistratura, Associacion Professionau e Independenta de Fiscaus, e Union Progressista de fiscaus-- an signat un manifèst en aguest sentit e an criticat qu'era justícia tanben son es sòns professionaus, peth que cau ues condicions dignes de trabalh per poder garantir un tutolatge judiciau efectiu.

An indicat qu'eth malestar deth sector judiciau ei consequéncia d'ua accion en tot no dialogar per part deth Ministèri de Justícia, e an hijut qu'"eth que passe a compdar d'ara depenerà deth que digue eth ministre".

 I

Possibla crompa de "Catalonha Banc"

-Interessat-

Banc Sabadell analisarà ua possibla crompa de Catalonha Banc

 

 

*Eth conselhèr delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, a afirmat aguest deluns qu'era entitat analisarà ua possibla crompa de Catalonha Banc, mès a manifestat que dempús era operacion damb Banc Mair Nostrum (BNM) es circonstàncies "an cambiat".

 
*Èm damb BMN e dempús seram arribents deth que passe. Era operacion de Catalonha Banc ei ena madeisha linha. Ei ua operacion qu'analisaram", a dit en un esdejoar informatiu organizat per Naua Economia Fòrum.
 
*Dempús èster demanat s'eth Sabadell serie interessat a entrar ena licitacion per Catalunya Banc, Guardiola a manifestat qu'eth banc "tostemp a un madeish critèri e tostemp a dit qu'es operacions passen per deuant".

 

-Escarte pactar damb eth PP-

Mas ve "lèu impossibla" era majoria absoluda

 

 

Eth president dera Generalitat e candidat de CiU ara reeleccion, Artur Mas, a assegurat aguest diuendres que ve "lèu impossible" arribar ara majoria absoluda as eleccions deth 25 de noveme e, en cas de no arténher-la, a escartat pactar damb eth PP.

En ua entrevista de RNE recuelhuda per Europa Press, a sostengut que, en un Parlament a on pòt auer entre sies e sèt formacions, eth vòt se repartís plan, pera quau causa dificilament pòt arténher-se ua majoria absoluda, maugrat que no i a renonciat en tot apelar ara "majoria excepcionau" que reclame per liderar eth procès sobiranista que propugna.

Totun, a negat qu'ac confie tot ara majoria absoluda, e reïtère qu'un bon resultat serie ampliar era distància de deputats que i a actuaument entre es 62 CiU e es 28 deth PSC, que son era dusau fòrça ena Cramba catalana.

 

Langues d'Oc avec Options (2012)

About Pour la reconnaissance de la Langue Provençale

Le gouvernement français refuse de reconaitre le Provençal !
Se leissaren pas faire !
On ne se laissera pas faire !
Mobilisons-nous pour que le provençal soit pris en compte comme langue à part entière !
Alors nous pourrons décider en Région de ce que nous voulons pour elle, nous qui la connaissons, la pratiquons, l’apprécions authentiquement.
1. la reconnaissance de la langue provençale comme l’une des langues de France.
2. la création de CAPES spécifiques "Langues d’Oc" avec options provençal, béarnais, languedocien,...
3. la création d’un Observatoire de la Langue et de la Culture provençales.
4. la création de véritables émissions de radios et de télévision en langue provençale, dans notre zone territoriale.
5. la mise en place d’une double signalétique français/provençal à l’ensemble des panneaux administratifs et de signalisation routière.

Eth Liure pòrte eth "Torrent poetic" a Scèna

-Des comdes de Miquel Àngel Riera-

Eth Liure pòrte a scèna eth "torrent poetic"

 

 

 Eth Teatre Liure de Gràcia de Barcelona portarà a scèna eth "torrent poetic" de sies comdes de Miquel Àngel Riera damb er espectacle 'Era rara anatomia des centaures', dirigit per Pere Fullana, que se poderà veir entre aguest dimèrcles e dimenge.

A trauès de cinc votzes e cinc actors, er espectacle, d'Iguana Teatre, enlace damb simplicitat es comdes der autor, que van des des pensaments d'un afusellat dera Guèrra Civiu e era investigacion tragica d'un centaure en un bòsc de castanhèrs per part de dues parelhes.

Tanben ua istòria d'amor trist e prohonda d'un èsser plan especiau, era culminacion de totes es esperances d'un òme ridicul en un futur pròplèu, eth relat d'ua caça accidentada e era emotiva reconstruccion d'un làrer despareguda.
 
Es comdes de Riera, qu'aguest còp encarnaran es actors Sergi Baos, Maria Bauçà, Aina Calp, Antònia 'Nies' Jaume, Carles Molinet, se situen entre er umor mès sarcàstic e era fantasia mès hòla, en tot passar pera ciència-ficció, eth relat expressionista e eth melodrama.

Capturen instants de vida, parraquets d'istòries qu'apertien a existéncies que se pòden imaginar vastes e qu'en cas deth citat espectacle ja se poderen veir en teatre Principaus de Palma er an passat.

Aparar e espandir la Lenga e la Cultura occitanas.

Aquest és el lema de les manifestacions per la llengua occitana que s’han celebrat els últims anys a ciutats com Besiers o Carcassona i que han aplegat 12.000 persones en el primer cas i 20.000 en el segon. Fa uns dies en una excursió a la Provença , vàrem tenir una trobada amb el Ceucle Occitan dau País d’Arle, institució que té per objectiu “aparar (defensar) e espandir la lenga e la cultura occitanas”.

 

Però quin és l’estat actual de l’occità? 

Es pot afirmar que és una llengua amenaçada que compta amb uns 800.000 parlants que difícilment troben interlocutor en la vida quotidiana. Molt poc conreu escrit, presència gairebé nul·la als mitjans i al carrer i una davallada cada vegada més gran de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua que sol ser voluntari i sense cap reconeixement oficial. A nivell polític el suport són bones paraules i pocs fets.

Quins paral·lelismes podem establir entre l’occità i el català? 

Les dues llengües són romàniques, filles del llatí, van tenir un període d’esplendor a l’època medieval, van començar a declinar quan varen ser sotmeses políticament i varen tenir una revifalla a l’època de la Renaixença, l’occità, amb Frederic Mistral i el moviment Felibritge. Ambdós van ser prohibits a l’escola. “Està prohibit escopir a terra i parlar patuès” figurava en els rètols de l’escola occitana.

Però mentre a Occitània el desprestigi de la llengua era ja gairebé irreversible, a Catalunya s’anaven guanyant petites victòries que acabaren amb el seu reconeixement oficial, amb tots els problemes que vulgueu, però reconeixement al cap i a la fi.

En la trobada d’Arle la gent del Ceucle va parlar sempre en provençal (varietat dialectal de l’occità) i nosaltres, en català i la comunicació, a grans trets, va ser possible. He de dir que, com a catalans, ens vàrem sentir uns privilegiats davant les dificultats enormes, potser insalvables, dels occitans per salvar la seva llengua.

Sindicats numeròten en 80% era arturada.

-GUEST DIMÈRCLES-

Sindicats numeròten en 80% era arturada, superior ath 29M

CC.OO., UGT e USI an numerotat per sobre deth 80% eth seguiment dera arturada a tota Espanha, tant en torn de net com eth de maitin, e tanben an parlat d'un supòrt superior ath 90% en bèri sectors economics e comunitats autònomes.

 En arròda de premsa conjunta, es secretaris d'Organizacion de CC.OO., UGT e USI, Antonio del Campo, José Javier Cubillo e Ladislao Pérez, an exprimit era sua satisfaccion pes dades e pera "magnifica" responsa qu'an dat es trabalhadors a aguesta convocatòria, eth seguiment se qu'ei "lleument superior" ath dera grèva generau deth 29 de març.

En concrèt, es sindicats an precisat que, en torn de net, eth supòrt a estat lèu totau en reculhida de lordères, a exception d'ath País Basc e Navarra, e ena industria der automobil (damb mès incidéncia en Seat, Nissan e Peugeot, e mens eth Renault i Citroën); mentre qu'ena industria agroalimentària, era quimica, e eth papèr e cel·lulosa era incidéncia a estat "plan nauta".

En torn de deman, es chifres son similares, en tot superar-se eth 80%, segons an explicat es sindicats, si bé an precisat qu'en aguest percentatge no s'includissen es registres d'educacion, part des administracions publiques e eth comèrç.

Totun, es sindicats no demoren granes variacions un còp s'incorpòren aguestes dades as indèxi de seguiment, sustot peth hèt qu'er ensenhament a estat enes darrèri mesi un des sectors "mès combatius" còntra es retalhades deth Govèrn.

En comèrç, CC.OO., UGT e USI demoren un mendre seguiment e, en aguest sentit, an deishat clar qu'era crida a aguesta mobilizacion se dirigís as trabalhadors, non as autònoms e petiti empresaris.

Pel que fa as administracions publiques, damb dades encara plan preliminars, es sindicats an soslinhat qu'era participacion ei superiora ara dera grèva deth 29 de març, maugrat que no arribe as nivèus des sectors industriaus.

Es representants sindicaus an estat plan critics damb eth Govèrn per convertir era grèva en un conflicte "d'orde public" ar aufrir es avaloracions sus era grèva des deth ministèri der Interior e non des de Trabalh, a on reaument corresponerie plaçar eth desvolopament d'aguesta jornada "per èster un conflicte sociau".

Es sindicats an defenut era actuacion des piquets informatius, des quaus an dit qu'an actuat damb "responsabilitat" maugrat qu'en bères ocasions an arrecebut "provocacions" per part dera policia.

"No auem cap de dada qu'es piquets agen atacat ara policia. Auta causa ei que s'agen defenut", a senhalat eth secretari d'Organizacion d'UGT, José Javier Cubillo.

Desdramatitza era independéncia,el Sr Mas

-Dauant d'empresaris-

Mas desdramatitza era independéncia

 

 

Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a volut "desdramatitzar" bèri arguments sus es consequéncies negatives d'ua eventuau independéncia de Catalonha, qu'a enquadrat en un espaci comun europèu a on pòt auer mès Estadi mès damb mens poder en benefici der ensems, e a on seguirà sense auer frontères e liura circulacion de persones e merces, a dit.

 Ath dauant de mès de 400 empresaris ena inauguracion deth XV Congrès dera Enterpresa Familiau qu'a lòc aguest deluns e dimars a Barcelona, a defenut er auanç cap a ua Europa diferent, damb ua estructura diferenta e un foncionament diferent, a on no decidisquen ua o dues capitals d'Estat, senon que se bastisque ua estructura federau "ena quau eth nombre d'Estats no a importància".

A metut er exemple des Estats Units, damb 300 milions d'abitants e mieja centena d'Estats, mentre qu'Europa, damb 500 milions d'abitants, sonque a 27 païsi membres.

 

Javier Bardem a arrecebut era sua estela de Hollywood

Er actor espanhòl Javier Bardem a arrecebut era sua estela en passeg dera Reputacion de Hollywood

Javier Bardem arrecep era sua estela en passeg dera reputacion de Hollywood

 

 

Er actor espanhòl Javier Bardem a arrecebut era sua estela en passeg dera Reputacion de Hollywood, just un an dempús qu'era sua hemna, Penélope Cruz, auesse er aunor de veir eth sòn nòm immortalitzat en famós bulevard.

Bardem, guanhador d'un Oscar, un Glòbe d'Òr, un BAFTA e cinc premis Goya, a celebrat era sua estela, numèro 2.484 en celebre passeg, en ua ceremònia qu'a agut lòc enes pòrtes deth Teatre Gran Capitan, e ath dauant deth Dolby, auditòri a on se remeten cada an es premis Oscar.

Er actor espanhòl a estat acompanhat per Sam Mendes, eth director dera naua cinta der agent 007, 'Skyfall', així com es actors Naomie Harris e Bérénice Marlohe. Penélope Cruz no s'a deishat veir per aguest cornèr de Hollywood a on tanben arrecebec aguest reconeishement er 1 d'abriu de 2011.

"Ei ua coïncidéncia qu'es dues esteles siguen juntes. Ei ua preciosa coïncidéncia, plan maca. Ei un aunor eth hèt d'auer arrecebut açò", a declarat Javier Bardem.

Un Mendre de 17 ans a fraudat uns 3.500 èuros ...!

-Miami Platja (Tarragona)-

Un mendre fraude ath sòn pair 3.500 èuros entà crompes per Internet

 

 

Un mendre de 17 ans a fraudat uns 3.500 èuros entà crompes per internet ath sòn pròpri pair, qui a manifestat era sua intencion de retirar era denóncia e hèr-se cargue des despenes generades, segons a informat era Guàrdia Civiu.

Es hèts se remonten ar octobre deth 2011 quan un vesin de Miami Platja (Tarragona) denoncièc auer arrecebut cargues ena sua tarja de crèdit per valor d'1.057,61, que no auie realizat e qu'èren operacions per servicis en Internet e que jamès accedie.

Dempús tanben presentèc denóncia ath dauant des Mòssos d'Esquadra per dues operacions, per un valor de 2.030,29 e 373,99 èuros per similares caracteristiques.

 

Al Bano ret omenatge as classics en Liceu

-Dia 17 de noveme-

Eth cantaire Al Bano ret omenatge as classics dera musica italiana en Licèu

 

 

Eth cantaire Al Bano pujarà en scenari deth Gran Teatre deth Licèu de Barcelona eth pròplèu 17 de noveme per presentar eth sòn darrèr disc, 'Gran Itàlia', en quau interprète grani èxits dera cançon italiana com Será porque t'amo, 'Volarè' e 'Señora mía', entre entre auti.

Segons a informat era organizacion en un comunicat, maugrat qu'eth concèrt serà basat en cançons emblematiques compausades per diuèrsi artistes, eth sagèth d'ath Bano serà impregnat a totes eres.

Eth darrèr trabalh deth compositor italian ei integrat per reinterpretacions d'arreconeishudi cantaires coma Adriano Calentano, Mina, Renato Carosone e Nicola Di Bari, entre auti.

 

en manifèst d'intellectuaus

Mas ve ua "henedura" que se daurís a Espanha

 

 

Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a assegurat aguest deluns que comence a auer-i movements plan fèbles ena rèsta d'Espanha, coma eth deth manifèst d'intellectuaus peth federalisme, que placen a reflexionar sus eth tracte qu'a arrecebut Catalonha, hèt qu'a definit coma ua "henedura" que confie que prene fòrça.

"Açò significarie que i a certana capacitat de reflexion per sajar parlar civilizadament des causes. Mès ei tan fèble que no podem pensar que s'impause perque es reprensions que i a agut en sentit contrari son monumentaus", a sostengut en un esdejoar collòqui organizat per Prumèra Plana.

Damb tot, a sollicitat a "préner nòta" sus eth manifèst qu'intellectuaus e professionaus an soscrit a favor deth federalisme, que tanben aposte per trapar vies de solucion s'era volentat des catalans ei permanenta e majoritària.

 

Stiglitz:amb es actuaus polítiques a Espanha...!

-Premi Nobel-

Stiglitz: Amb es actuaus politiques a Espanha no i a lum ath finau deth tunèl

 

 

Es actuaus politiques aplicades a Espanha e er ensems d'Europa no aufrissen ua responsa ara actuau crisi, ja que, maugrat que i a mès estabilitat a nivèu globau, es causes son més mau ara del que hè cinc ans, segons afirme Joseph Stiglitz, Preme Nobel d'Economia deth 2001, qui avertís que se no i a cambis "no i a lum ath finau deth tunèl".

"Toti es tunèls an un finau. Demori qu'Europa càmbie. Mès quinsevolhe qu'analise es causes corrèctament diderie qu'aué èm pitjor del que hè cinc ans. No i a base per díder qu'èm mès apròp deth finau dera crisi", senhale er economista estatunidenc a ua entrevista ara revista 'Capital' que recuelh Europa Press.

"S'es actuaus politiques seguissen en tot èster es madeishes, e non sonque a Espanha senon a Europa en generau, creigui que no i a lum ara fin deth tunèl", avertís eth Nobel d'Economia deth 2001 e un des principaus critics des plans d'austeritat receptats as economies europèes en dificultats.

De hèt, eth Nobel avertís que, maugrat que reformes coma era armonizacion fiscau, era mutualització de deutes e era union bancària pòden salvaguardar eth futur der èuro, s'aprècie "escassa volentat politica", ja qu'es politics europèus "no comprenen eth ròtle des bancs e no saben eth que hèn".

 

Es gessudes de capital d'Espanha...

-Arriben as 247.172 milions-

Es gessudes de capital d'Espanha se multipliquen per 620 enquiar agost

Foto: JUAN MEDINA / REUTERS

MADRID, 31 Oct. (EUROPA PRESS) - 

   Es gessudes de capital d'Espanha en inversions dirèctes, inversions de cartèra, accions e boni, e autes inversions somèren 247.172,7 milions enes ueit prumèrs mesi deth 2012, hèt que supause multiplicar per 620 es gessudes de capital enregistrades en madeish periòde deth 2011 (398,1 milions d'èuros), segontes dades dera balança de pagaments que publique eth Banc d'Espanha.

   Totun, en ueitau mes der an gesseren d'Espanha 11.797,1 milions d'èuros per aguesti concèptes, chifra inferiora en un 34,7% respecte der agost deth 2011, quan es gessudes de capital somèren 18.087,4 milions d'èuros.
   Enes ueit prumèrs mesi, es gessudes netes deth compde financèr, excludit eth Banc d'Espanha, s'an produsit fondamentalament en capitol d'autes inversions (fondamentalament prèsts, depausi e 'repos') e, en un grad mendre, as inversions de cartèra, en tot superar es entrades generades pes inversions dirèctes e es derivadi financèrs.