-95% de superviuença as cinc ans-

50.000 hemnes suberviuen ath càncer de mama a Catalonha

Ues 50.000 hemnes suberviuen a dia d'aué a Catalonha ath càncer de mama gràcies a ua melhora des tractaments e ath diagnostic precoç dera malautia, causa qu'a permetut qu'era superviuença as cinc ans se situe ath 95% des casi.

  
Se tracte d'ua des chifres dades a conéisher amb motiu dera celebracion aguest diuendres en Espitau dera Mar de Barcelona dera XVI Jornada sus Càncer de Mama que, en quinsevolhe cas, arrebrembe qu'eth 95% s'obten en el cas qu'eth diagnostic se hèsque en el marc d'un programa de cribratge --mamografies periodiques--, ja qu'era superviuença as cinc ans en poblacion generau se redusís enquiath 85%.
 
En parallèl, se produsís ua reduccion dera mortalitat annau deth 2,5%, an arrebrembat es expèrts, qu'abòrden ena jornada aspèctes coma era eficàcia deth cribratge per sota des 49 ans, es possibles efèctes advèrsi dera deteccion precoç e era possibilitat d'auer hilhs dempús patir un càncer gràcies ar envidriament d'òvuls, entre auti.
 
De hèt, eth cap deth Servici d'Epidemiologia der Espitau dera Mar, Xavier Castells, a senhalat en un comunicat que non segur que per sota des 50 ans eth cribratge de pacients sigue reaument eficaç, en un contèxte en quau a Europa existís un consens ample perque es mamografies se hèsquen cada 24 mesi entre es 50 e es 69 ans.

Eth consens se deu ath possible afecte advèrs qu'eth cribratge pòt auer en hemnes joenes, maugrat qu'un de cada quate tumors de mama afecten hemnes entre es 40 e es 50 ans.

Er Espitau dera Mar, un des prumèrs centres de Catalonha a crear ua unitat especializada en aguesta malautia, a realizat des de 1995 ues 250.000 mamografies, pròves qu'an permetut era deteccion precoç de 1.125 tumors.

-En plea polemica per espionatge-

Mas presidís era dusau reünion anticorrupcion

 

 

Era dusau reünion anticorrupcion convocada peth president dera Generalitat, Artur Mas, reünirà aguest diuendres representants d'institucions parlamentaris, judiciaus e de contròtle, e s'a anonciat dempús gésser ara lum diuèrsi casi de corrupcion qu'afecten CiU, eth PSC e eth PP, e abans de descaperar-se era polemica sus er espionatge a Catalonha.

Era trobada començarà as 10.00 ores en Palau dera Generalitat e i assistiràn era presidenta deth Parlament, Núria De Gispert; eth deth Tribunau Superior de Justícia de Catalonha (TSJC), Miguel Ángel Gimeno; eth fiscau superior de Catalonha, Martín Rodríguez Sol; eth Sindic de Compdes, Jaume Amat; eth Sindic de Grèuges, Rafel Ribó, e eth director dera Oficina Antifraudaria (OAC), Daniel de Alfonso.

Es madeishi participants assistiren eth 6 de hereuèr ara prumèra reünion, en qué se prepausèc dar reng de lei a un còdi d'autoregulacion sus finances des partits e foncionament des campanhes electoraus qu'es grops deth Parlament de Catalonha decidiren eth 2001, e l'incorporèc as futures leis catalanes de transparéncia e electorala.

Eth degoteig de casi de corrupcion e era presomptiva implicacion de responsables politics a possat institucions e partits catalans a préner mesures, e eth Parlament catalan possèc al principi de mes es trabalhs dera lei electorala e era de transparéncia.

Eth president Artur Mas a assegurat qu'en aguesta dusau reünion es diferentes parts anarien damb proposicions per escrit.

Ath Marge deth cas Bárcenas, qu'a metut eth PP e eth president espanhòl, Mariano Rajoy, en punt de mira, a Catalonha i a sus era taula auti casi qu'afecten CiU, coma eth deth Palau dera Musica; eth des ITV; eth Mercuri; eth Clotilde, en quau pòt èster imputat eth deputat dera federacion ath Parlament e a exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, e hè pòc se dictèc senténcia deth cas Pallerols, de finançament irregular d'UDC. Ath delà, era Audiència Nacional seguís en tot investigar eth cas Pretòria que se descaperèc eth 2009.

D'auta banda, contunhe era polemica pes presomptius casi d'espionatge, dempús qu'er 11 de hereuèr gessesse ara lum ua trobada ath restaurant La Camarga de Barcelona entre era lidèr deth PP, Alicia Sánchez Camacho, e era exgojata d'un des hilhs de Jordi Pujol.

Eth Govèrn catalan no escarte ua vinculacion d'aguestes escotes damb eth procès sobiranista, e defen que no sigue unicament er Estat espanhòl eth que se n'aucupe, pera quau causa aguest dimars eth Conselh Executiu dera Generalitat constituïc ua comission interdepartamentala.

Era Lengua de MN.Condó Sambeat ei era dera tèrra

MN. CONDÓ SAMBEAT

"Era lengua de M. Condò ei era respiracion dera tèrra."Jules e Yvonne Ponsolle. Escolo deras Pirenéos.

29 Març 1867 -Nèish en Montcorbau.

28 Mai 1891- Ei ordenat sacerdòt

15 Junh 1891- Exercís de caperan en Sallent de Montanissell ( Alt Urgell )

14 Agost 1893- Exercís de caperan en Gabassa ( Aragon ).

17 Noveme 1896- Caperan en Moror.

31 Mai 1905- Caperan en Gessa.

1 d´Agost 1910- En Salardú

Processon des Santes Creus en Salardú

1912 -Eth professor Bernard Sarrieu l´amièc a escríuer en aranés

e prenec part enes Jòcs Floraus dera Escòla des Pirenèus.

1 Mai 1915- En Bossòst.

5 Agost 1919 - Morís e ei enterrat en Bossòst.

(era sua auca)

ER ESCRIVAN

POÈMES EN CATALAN

1892 La vida d´una mare
1893 L´sol d´Espanya
1894 Los dolors de Maria
1895 Lleyda a Maria Santíssima

ÒBRES EN CASTELHAN E EN PRÒSA

1914 Escuela de Perfeccion Sacerdotal

1915 La Santísima Virgen en los Evangelios

ÒBRES EN LENGUA ARANESA

Sense lum ( conde)	Victòria des Aranesi
Ua ròsa polida.	Era veu deth campanau
Eth pastor as Estrelhes	Era lengua aranesa
Luenh dera Pàtria	Cançon dera Garona
Es aninòs	Cançon dera Noguèra P.
Era net de San Joan	Eth darrèr cant der om
Era Caritat ( teatre)	Catecisme cuert (pròsa)
Era Val d´Aran	Vocabulari Aranés 1915
Era cunhèra	Jamès seigut ( conde)
Es Aranesi	Contra eth solei ( conde)
Sang nòble e sang deth pòble (pròsa)	Eth ser de miejanet (pròsa)
Era isla des Diamants (novela)	Era Maladeta ( poesia)
Era milhor flor	Ath deuant deth Sant Crist de Salardú ( poesia)

Era òbra de Mossen Condò ei fòrça extensa e variada,

donques escríuec condes cuerts, fòrça poèmes, ua novela , ua òbra de teatre ,

legendes araneses , tradicions dera sua tèrra....

Era lengua aranesa non ère normalizada , mès eth sagèc de dar-li ues nòrmes entà poder-la escríuer.

700 ans des privilègis dera Querimònia (2013)

-La Vall d'Aran organize talhèrs-

700 ans des privilègis dera Querimònia

 

   Eth Musèu dera Val d'Aran a organizat entà totes es escòles deth territòri ua activitat relacionada damb era commemoracion deth 700 aniversari de la remet as aranesi dera Querimònia, er ensems de privilègis concedidi peth rei Jaume II qu'Aran mantenguec enquiara derogació deth rei Maria Cristina en 1835, qui ac assignèc ena província de Lleida.

   Era intencion ei sajar qu'es escolars poguen conéisher un periòde particular dera istòria dera Val d'Aran laguens deth quau se nomente educacion informau, segontes un comunicat deth Conselh Generau d'Aran.

   Era idèa ei aportar ua manèra diferenta per arténher coneishements a trauès d'un aprendissatge mès actiu, damb mejans mès participatius e ludics.

   Era elaboracion deth talhèr partís d'uns objectius generaus e competenciaus e d'ua seleccion de contenguts que son es que mèrquen eth desvolopament e eth guidon dera activitat.

   Era activitat s'a pensat perque es estudiants no se deuen desplaçar e atau, son es educadors deth musèu que se desplaçaràn as diferenti centres damb eth materiau de besonh.

   Mentre que qu'entàs alumnes des cicles infantils e iniciaus de primària s'a pensat en un talhèr damb representacion teatrau sus la remet dera Querimònia, entàs de cicle mejan e superior, e prumèr e dusau der ESO, s'a premanit un talhèr sus era 'Investigacion a compdar d'un objècte: era Querimònia e era sua cronologia' per adaptar-se ath nivèu cognoscitiu e de coneishements apropriats a cada edat e a cada curriculum oficiau.

   Es talhèrs, que ja an començat, se desvoloparàn en totes es escòles dera Val d'Aran enquiar 1 de març.

En Espitau de Bellvitge,addiccions a naues tecnologies

-En Espitau de Bellvitge-

Se tiren es consultacions per addiccions a naues tecnologies

 

 

Eth Servici de Psiquiatria der Espitau de Bellvitge a enregistrat un aument des consultacions realizades pes pacients sus addiccions as naues tecnologies, en tot passar deth 0,64% eth 2005 ath 10,56% eth 2012 de toti es casi, segons a informat aguest deluns eth centre e era Conselheria de Salut en un comunicat.

A aguest percentatge se li deu somar eth 12% addicionau de pacients damb ludopatia que presenten problèmes de jòc a trauès deth hilat --pòquer e escomeses esportives--, eth qu'en totau supause un 22,56% des consultacions totaus.

Es elements que hèn qu'es tecnologies dera informacion siguen tan atractives e potenciaument addictives son "era estimulacion constanta e immediata, a trauès des multiples aplicacions qu'aufrissen", ath delà dera possibilitat d'èster connectadi de manèra permanenta.

Dèishe er Ajuntament de Sabadell (2013)

-Peth ben dera ciutat-

Bustos dèishe er Ajuntament de Sabadell

 Er alcalde de Sabadell, eth socialista Manuel Bustos, a anonciat aguest dijaus que dèishe era Alcaldia, maugrat que seguirà coma regidor, e a remercat qu'ac hè peth ben dera ciutat, dempús èster imputat en cas Mercuri.

   En ua declaracion as mejans, Bustos a defenut aute còp era sua innocéncia e a explicat qu'a prenut aguesta decision en tot pensar enes ciutadans perque eth sòn compromés seguís "intacte" e contunharà en tot trabalhar ath cant deth Govèrn municipau e es sòns.
   "Ac hèsqui damb era consciéncia tranquilla, en tot saber qu'eth temps aclarirà era vertat", a afirmat, dempús reclamar justícia e anonciar qu'aguest diuendres remeterà ath jutge era documentacion qu'acredite que les escotes sigueren malinterpretades.

 

Lady Gaga obligue a endarrerir Concérts.

-Non pòt ne caminar-

Ua sinovitis obligue Lady Gaga a endarrerir diuèrsi concèrts

 

 

Era estela deth pop Lady Gaga patís ua inflamacion grèu enes articulacions que li empedís caminar temporaument, ua malautia que l'a obligat a endarrerir diuèrsi des pròplèus concèrts dera sua gira mondiala ena Amèrica del Nòrd.

"Sò complètament estrossejada e damb eth còr trincat. È amagat aguesta lesion e eth dolor ath mèn equip pendent un mes, en tot pregar per guarir-me, mès dempús era actuacion dera net passada no podia caminar", a dit era cantaira en un comunicat.

Gaga patís sinovitis, ua inflamacion que de còps derive en un esquinç, distensió o lesion. Gaga a publicat un messatge semblant en una sèrie de tuits as sòns 34 milions de seguidors de Twitter. "Tant de bon que se me recupère coma mèslèu més bon e sigue a un 500 per cent aute còp, qu'ei eth que vos meritatz," a senhalat.

Era cantaira de 'The Edge of Glory' posposar es sòns espectacles a Chicago d'aguest dimèrcles e dijaus, a Detroit dissabte e a Hamilton, Ontario, dimenge   Lady Gaga, de 26 ans, a trabalhat sense arturar pendent dus ans damb era sua gira mondiala 'Born This Way Ball'. Era sua pagina wèb mostraue dates de concèrts enquiath 20 de març. 

Era gira de mès de 200 concèrts a portat era cantaira per toti es continents e s'a situat coma era siesau gira damb mès recaptacion de 2012, segontes era revista Billboard.

 

El Parlament català investiga la Sanitat Catalana (2013)

El Parlament aprova per unanimitat investigar la sanitat catalana

 

 

El Parlament ha aprovat aquest dimecres per unanimitat la creació d'una comissió d'investigació sobre la sanitat catalana que té per objectiu aclarir si s'han portat a terme pràctiques irregulars en aquest àmbit.

Amb 130 vots a favor i sense cap vot en contra ni abstencions, els grups de la Cambra catalana han coincidit en la necessitat de recuperar una investigació que ja va començar a l'anterior legislatura però que va quedar liquidada per l'avançament de les eleccions autonòmiques.

Segons es recull en el text de la proposta, la comissió haurà de focalitzar els seus treballs en la gestió del Consorci de Salut del Maresme i la Selva i de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i sobre la relació entre el Servei Català de la Salut (CatSalut), el Consorci de Salut Social de Catalunya, el grup Serhs i les empreses Innova i CCM Estratègies i Salut.

El diputat de CiU Albert Batet ha recalcat que en aquesta comissió no es tracta d'"investigar el Govern" ja que, segons la seva opinió, s'abordaran aspectes de la gestió sanitària que s'han produït sota el mandat del tripartit i, en concret, del PSC.

Tot i això, altres grups de la Cambra han posat el focus que el Parlament investigarà una àrea de la Generalitat que ha estat sota la gestió de socialistes i de nacionalistes, per la qual cosa s'analitzarà la gestió dels dos partits i les seves relacions amb les empreses privades del sector sanitari.

Des del PP, la diputada Eva García ha advertit que el seu partit no tolerarà un "boicot sociovergent" per evitar que la comissió investigui fins el fons si han existit irregularitats al el sistema públic català.

També el diputat de la CUP Quim Arrufat ha assegurat que treballaran per aclarir si han existit "relacions no rigoroses entre el sector públic i el privat" en un àmbit que ha estat sota la batuta tant de socialistes com de nacionalistes.
  
El diputat Marc Vidal (ICV-EUiA) ha destacat la necessitat d'abordar un sector que segueix caracteritzant-se per una "escandalosa opacitat", mentre que la parlamentària d'ERC Alba Vergés ha avisat que el seu partit no tolerarà que la comissió es converteixi en un espai per fer demagògia.

El primer escull que haurà de superar la comissió és la votació de les compareixences, i a l'anterior legislatura ja es va apostar perquè acudissin davant de la Cambra l'actual conseller de Salut, Boi Ruiz, i la seva antecessora al càrrec, Marina Geli (PSC).

 El diputat del PSC Jordi Terrades ha apostat per fer "un exercici de transparència de la gestió feta", i ha assegurat que la comissió no ha de tapar cap irregularitat de l'àmbit sanitari si és que s'han produït.

 Tot i que hauran de tornar-se a votar els compareixents, a l'anterior legislatura es van aprovar compareixences com les del diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo; l'expresident de l'institut Català de Salut (ICS) Josep Prat, i el president del grup Serhs i vicepresident a del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), Ramon Bagó.

El diputat de C's José Manuel Villegas ha defensat la necessitat de posar llum sobre si ha existit una "confusió entre la gestió del públic i els interessos privats", i ha demanat als grups treballar de manera seriosa per no donar la raó als què diuen que les comissions d'investigació no serveixen de res.

Sobirania europèa e Finances a era Trobada a S'Agaró (2013)

Sobirania europèa e finances a era Trobada d'Economia a S'Agaró

Artur Mas presidirà era session inaugurala e De Guindos la clausure

Era XVII Trobada d'Economia a S'Agaró (Girona) se celèbre aguest an damb eth títol 'Sobirania europèa e poder financèr' entre aguest diuendres e dissabte, e includirà taules de debat sus finançament e sus eth futur des autonomies, entre auti tèmes.

Era session inaugurau d'aguest diuendres compdarà damb era assisténcia deth president dera Generalitat, Artur Mas, e era de clausura de dissabte aurà coma protagonista eth ministre d'Economia e Competitivitat, Luis de Guindos, que ja anèc ara trobada de S'Agaró abans d'èster nomenat per aucupar aguesta cartèra.

Ena inauguracion, Mas serà acompanhat pes presidents des dues entitats impulsores dera tradicionau cita: era Cramba de Comèrç de Barcelona, representada peth sòn president, Miquel Valls, e era Fondacion Internacionala Olof Palme, damb Anna Balletbó dauant.

*Auti assistents previsti aguest diuendres seràn eth deputat socialista e exministre d'Ocupacion Tomás Valeriano Gómez, e eth rector dera Universitat Politecnica de Catalunya (UPC), Antoni Giró, qu'anonciaràn en sopar debat sus era formacion des joens e es expectatives de futur.
 
*Eth director generau deth Hons de Reestructuracion Ordenada Bancària (FROB), Antonio Carrascosa, amassa damb eth president dera Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, e eth director der airau d'estudis de La Caixa, Jordi Gual, parlaràn de finançament e economia productiva.

* Dissabte era deputada socialista deth Parlament de Catalonha Rocío Martínez Sampere; eth degan deth Collègi d'Economistes de Catalonha, Joan B. Casas, e eth professor dera Universitat de Valéncia Josep Vicent Boira anonciaràn en un minjada-debat sus eth futur des autonomies.
 
*A mès, er ambaishador d'Espanha ena Aràbia Saudita, Pablo Bravo, e empresaris entre qui figure eth president de Vuelig e exministre Josep Piqué, tractaràn sus era hujuda des enterpreses e era superacion dera crisi. En aguesta taula de debat tanben anonciarà er economista David Taguas, un assidu d'aguestes jornades.

Els 27 artenheren un acòrd sus un plafon de despena.

-De 960.000 milions-

Es 27 artenheren un acòrd sus un plafon de despena

 

Ultimen eth despartiment des sòs entre politiques e entre estats membre.Es caps d'estat e de govèrn des vint-e-sèt an arribat aguest diuendres dempús mès de 16 ores de negociacions a un principi d'acòrd sus un plafon de despena de 960.000 milions d'èuros entath pressupòst dera UE de 2014-2020, maugrat que seguissen en tot ultimant eth despartiment des sòs entre politiques e estats membre, segons an informat hònts europèes.

 Se se confirme aguesta chifra, serà eth prumèr còp qu'eth pressupòst dera UE patisque retalhades respecte deth periòde anterior, en concrèt lèu 34.000 milions d'èuros en comparació as perspectives financères 2007-2013.

Er acòrd represente eth trionf des contribuables nets, lideradi peth Reialme Unit e Alemanha, que reclamauen mès ajustos en línia amb era austeritat que Brusèlas exigís as estats membre. Ath delà, eth nivèu de pagaments se redusís enquia 908.000 milions d'èuros.

Era part mès grana deth retalhat finau practicat as pressupòsts peth president deth Conselh Europèu, Herman Van Rompuy, (qu'en totau puge a uns 13.000 milions d'èuros) s'a concentrat enes pressupòsts destinadi a infraestructures, R+D e innovacion.

En contrast, er ajust en capitol d'administracion se limite unicament a 1.000 milions d'èuros. S'artenhererà en tot redusir en un 5% eth nombre d'eurofoncionaris pendent eth periòde 2013-2017, en tot aumentar es ores de trabalh e en tot congelar es salaris pendent dus ans.

 

 

Homs:Er Estat boicote era Política Exteriora (2013)

-Per hèr ua consultacion d'autodeterminacion-

Homs: Er Estat boicote era politica exteriora

 

 

Eth conselhèr de Presidéncia e portavotz deth Govèrn, Francesc Homs, a assegurat aguest dijaus que des deth Govèrn espanhòl se "boicote" era politica exteriora e es contactes bilateraus damb auti païsi que sage hèr era Generalitat.

"Auem ath Govèrn espanhòl plan en còntra, e quinsevolhe pas que hèm e deth quau an constància, sagen boicotar-mos", a senhalat Homs en ua entrevista en TV3 reculhida per Europa Press.

Damb aguesta actitud, a afirmat Homs, eth Govèrn espanhòl e era diplomacia espanhòla se meten en evidéncia", peth que deuerien auer aute comportament quan des dera Generalitat se vò explicar en món eth procès que, segontes era opinion deth Govèrn, s'a iniciat a Catalonha per hèr ua consultacion d'autodeterminacion.

 

Sense excludir una reforma dera Constitucion (2013)

-Per reformar eth modèl autonomic-

Eth Cercle d'Economia cride ath dialòg politic

 

 

Eth president deth Cercle d'Economia, Josep Piqué, a hèt aguest dimars ua crida ath dialòg entre es administracions d'Espanha "damb volentat de comprenuda, sense apriorismes innegociables que pòden portar a un camin sense gessuda e sense confrontacion" per reformar er actuau modèl autonomic e adaptar-lo as circonstàncies actuaus.

Atau s'a exprimit ara presentacion d'ua Opinion d'Actualitat dera entitat sus es consequéncies des eleccions catalanes deth 25 de noveme, en un tèxte qu'expause qu'er actuau modèl autonomic "en sòn dessenh e dinamica, deu adaptar-se as naues circonstàncies", sense excludir ua reforma dera Constitucion.

Piqué a explicat qu'eth sistèma actuau ei plan car e cau redusir eth còst en tot pensar ena benestança des ciutadans e non sonque ena redistribucion deth poder; a cridat a un dialòg assossegat entre es govèrns, e a senhalat qu'era consultacion ciutadana que vò hèr Catalonha eth 2014 "no deu èster un punt de partida ne d'arribada senon un punt de trobada", un pas mès en dialòg e en tot respectar eth marc legau, per auer un marc institucionau eficaç.

 

 

Obama ditz que cau mès impositius ingrèssi (2013)

-Els Estats Units d'Amèrica-

 

Obama ditz que cau mès ingrèssi impositius per redusir eth deficit

 

 

 

Eth president des Estats Units, Barack Obama, a senhalat aguest dimenge que caleràn mès ingrèssi impositius per redusir eth deficit deth país.

  
A soslinhat qu'eliminarà bèri estanhs juridics coma era rebaisha d'impòsts entara capital privada e gestors de hons.

Obama, qu'artenherec era reeleccion eth noveme damb prometudes coma era de pujar es impòsts as mès adinerats, artenherec era aprovacion ath començament der an d'un paquet legislatiu que puge es impòsts a aqueri que guanhen mès de 400.000 dolars ar an e as làrers qu'obtenguen mès de 450.000.

 

 

Assaute una casa e ligue era Propietària (2013)

-Santa Cristina d'Aro-

Assaute ua casa e ligue era propietària

 

 

Un individú damb passamuntanyes a assautat ua casa d'ua urbanizacion de Santa Cristina d'Aro e a ligat era sua propietària, qu'a estat trasladada a un centre espitalari.

Segons an informat a Europa Press hònts policères, es hèts passèren cap as 19 ores de dimèrcles quan er individú entrèc pera codina dera casa e liguèc era propietària, abans d'emportar-se jòies; era anciana siguec trasladada ar espitau damb contusions, erosions e còps.

Es Mòssos d'Esquadra sigueren alertadi pera Policia Locau, e establiren un dispositiu per localizar e detier er autor deth panatòri violent