Calandreta,un mejan de melhor parlar francés...?

Fa quauque temps ja que quicòm me tafura amb las Calandretas e las classa bilingüas. *L’espelison de calandretas novelas e de seccions bilingüas de pertot me deuriá confortar dins mon sentit que l’occitan a pres un buf novel e qu’a pas encara donat son darrièr badalh! E pr’aquò! En legissent los articles de premsa, en espinchant menimosament los reportatges vidèo dels sits Internet consacrats al bilingüisme siá publics de l’Educacion Nacionala, siá associatius de las Calandretas, me podi pas empachar de sentir un cèrt malèstre en escotar las justificacions dels inspectors o ensenhaires a prepaus d’aquel quite bilingüisme. *M’expliqui, l’argument promièr es quasi totjorn que l’enfant aurà de capacitats mentalas mai desvolopadas que s’èra estat calat monolingüe, que seriá melhor que la mejana dels escolans amb las matematicas e que poiriá aisidament passar a d’autres lengas, latinas en general e mai a l’anglés en particular, que capitarà sens problemas totis los examens. *Per contra, quand te dison –e t’o dison pro sovent– que lo bilinguisme occitan-francés permet de melhor connoisser lo francés… ieu, n’en tombi de cuol, que cresiái, ieu que la toca promièira èra de salvar l’occitan en lo fasent viure perque qualque jorn tornesse èsser (re)apropriat per los estatjants del país, que fuguèsson natius o forastièrs! *La tòca finala estent de segur de far desaparéisser l’occitan, qu’èra tengut per una empacha al progrés. Ce sembla que, cinquanta ans après, siam encara estofegats per la vergonha e l’autocensura, butats a minimisar lo moviment de reconquista de nostra cultura. *Se demoram vergonhoses de se, serà lèu Occitània, lo relarg de la Francofonia ont s’i parlarà lo francés mai blos del Mond! Alara, viste viste, s’abriva lo relòtge del temps, e cal causir, aqueste còp, entre l’assimilacion amb replec esfregit e xenofòb jacobin , e lo reviscol assumit d’una Occitània pluriculturala, viventa e conviviala del paratge. Se contunhon los occitanistas, de s’excusar d’obrar per lo reviscol de lor país e de sa cultura en s’amagar darrièr l’excusa de l’utilitarisme pedagogic, serà un cop de mai una escasença de perduda,-una de mai, i sem accostumats!-, mas aqueste còp, serà la darrièira.