Eth tribunau d'Oslo condemne Breivik a 21 ans...

-Mentaument sa-

Eth tribunau d'Oslo condemne Breivik a 21 ans de preson

 

 

Eth tribunau d'Oslo a condemnat a 21 d'ans de preson er autor confés dera tuada deth 22 de junhsèga de 2011 a Noruega, Anders Behring Breivik, e a declarat, en contra des pretensions des fiscaus e tal com demanauen es victimes e eth madeish tractat, que reünís es condicions de salut mentau adaptades per complir era pena en ua preson.

"Era decision ei unanima", a declarat era jutge Wenche Elizabeth Arntzen pendent era lectura dera senténcia. "Eth tribunau condemne er acusat a 21 ans de preson preventiva", a hijut. Breivik, de 33 ans, auie estat imputat per cargues d'omicidi e per terrorisme en relació amb era mòrt de 77 persones en un atemptat damb coche pompe a Oslo e en un tiroteig posterior ara isla d'Utoya, a on se celebraue un campament des joenesses trabalhistes.

Er autor dera tuada serà reclòs ena preson Ila, enes entorns d'Oslo, en cel·les relativament espaioses qu'includissen ua sala d'exercicis, un ordinador e ua television. Era pena de 21 ans de preson poderie ampliar-se ara sua conclusion s'es autoritats considèren, passat aguest temps, qu'ei un perilh entara societat.

Plan de subrevivents e familiaus des victimes auien reclamat que se declarèsse sa, ja que, en cas contrari, auec diminuït era sua responsabilitat pes atacs.

Eth madeish Breivik auie avertit que presentarie un recors s'eth tribunau lo consideraue mentaument emplàstic e l'auesse barrat en un psiquiàtric en lòc d'en ua preson. Era fiscalia auie demanat era sua reclusió a un psiquiàtric, mentre qu'es expèrts medicaus consultadi ath long deth procès auien dat versions contradictòries sus era salut mentau de Breivik.

 

Antidopatge.Armstrong pèrd "Toti es sòns títols"

-Antidopatge-

Armstrong pèrd "toti es sòns títols"

 Eth director executiu dera Agéncia Antidopatge des Estats Units (USADA), Travis Tygart, a confirmat qu'eth ciclista Lance Armstrong, qu'aguest diuendres a anonciat que no seguirie en tot recórrer es acusacions de dopatge per part der organisme, pèrd des d'aguest moment "toti es títols" a compdar der 1 d'agost deth 1998 e que se li aplicarà "ua suspension tota era vida" de tota participacion en quinsevolhe espòrt professionau.

 "Es cargues no an estat impugnats, pera quau automaticament s'aplique ua suspension tota era vida de tota participacion en quinsevolhe espòrt qu'arreconeish eth Còdi dera AMA -Agéncia Mondiau Antidopatge- e era desqualificacion de toti es títols e resultats, en tot includir es victòries ath Tour de França, e quinsevolhe aute títol a compdar der 1 d'agost deth 1998 enquiath present," a assegurat eth dirigent en ua entrevista ara wèb de ciclisme 'velonation.com' que recuelh Europa Press.

Tygart a assegurat qu'era decision d'Armstrong a estat era corrècta, ja qu'es evidéncies son plan clares. "Coneish totes es pròves, tanlèu que sap era vertat; a estat ua estratègia intelligenta per part sua tractar d'amagar-se darrèr d'acusacions infundades. Ei fòrça revelador qu'era Cort Federau siguesse tan clara deluns en tot assegurar qu'eth nòste procès complís damb era pr'amor de rigor constitucionau", a manifestat.

 

Rfugiats sirians en quatre païsi vesins (2012)

-Informa ACNUR-

200.000 refugiats sirians en quate païsi vesins

 

Eth Naut Comissionat des Nacions Unides entàs Refugiats (ACNUR) ja a enregistrat o demore enregistrar mès de 200.000 refugiats sirians a quate païsi vesins, ua chifra clarament superiora as 185.000 previsti entà finaus de ' an, segons a informat aguest diuendres er organisme.

A part, segontes era agéncia, eth deteriorament dera seguretat que se viu actuaument en Líban afecte eth trabalh d'ACNUR e endarrerint eth procès de registres ena ciutat libanesa de Trípoli.

 

Eth Pòrt de Barcelona supera es 1'8 milions de creueristes

-De mai a octobre-

Eth Pòrt de Barcelona preve superar es 1,8 milions de creueristes

   

 

 Eth Pòrt de Barcelona preve arribar a 1.833.000 creueristes entre es mesi de mai e octobre, ena temporada nauta de creuers, e arrecéber 540 escales d'embarcacions de creuers.

Segons an explicat a Europa Press hònts deth Pòrt de Barcelona, era maxima afluéncia se darà ar octobre, mentre que junhsèga e agost seràn mesi de mès dispersion.

En concrèt, eth 13 d'octobre es installacions portuàries arreceberàn 26.200 passatgèrs en sèt embarcacions de creuers, e eth 20 d'octobre, 24.200 viatgèrs tanben en sèt creuers.

Auti dies de punta son eth 30 de seteme, damb 22.300 creueristes en sèt embarcacions, e es dies 23 de seteme, 6 d'octobre e 27 d'octobre, damb 20.000 toristes a sies creuers cadun.

Es installacions portuàries bateren recòrd de creueristes e d'embarcacions de creuers era prumèra dimenjada de mai d'aguest an, quan arreceberen 14 creuers damb mès de 41.600 passatgèrs, ua chifra que jamès abans no s'auie artenherut en ua soleta dimenjada.

Replace dus ossi a Arties

-Animalistes-

Demanen ath Conselh d'Aran que replace dus ossi a Arties

 

 

Es entitats animalistes Fondacion entara Adopcion, Apadrinament e Defensa des Animaus (Faada), Depana e Infozòos an demanat ath Conselh Generau d'Aran que replace dus ossi que, asseguren, viuen rebarralhs en "condicions indignes" en ua petita barrada en un parcatge deth pòble d'Arties (Lleida).

Segontes es entitats animalistes, eth 2007 eth mascle partie era gàbia damb un os deth sòn madeish sèxe, mès aguest moric e er Ajuntament d'Arties artenherec un os femelha per substituïr-lo eth 2011.

Es entitats senhalen qu'era administracion locau no les aufrís informacion sus s'a era licéncia qu'exigís era lei per exibir animaus silvestres ath public.

En declaracions a Europa Press, hònts deth Conselh Generau d'Aran an assegurat qu'era administracion complís tota era normativa vigenta, e an senhalat qu'er objectiu ei trasladar es ossi d'aguest espaci.

Es madeishes hònts an arrebrembat qu'eth març daurirà eth Parc de Fauna de Bossòst, a on tanben i aurà ossi, maugrat que d'entrada no seràn es que se trapen a Arties.

 

 

Eth robòt Curiosity a espatlat un sensor català.

nasa

Eth robòt Curiosity a espatlat un sensor de fabricacion catalana

 

 

Eth robòt dera Nasa Curiosity a espatlat un sensor de fabricacion catalana entath mesurament deth vent, maugrat que li demore aute en perfècte estat e pòt seguir en tot calcular aguesti paramètres, segons informe era Nasa.

Eth sensor, desvolopat per investigadors dera Universitat Politecnica de Catalonha (UPC), s'a espatlat pendent er aterratge, mès er aute sensor tanben creat peth centre catalan damb eth quau anaue equipat permet seguir en tot hèr mesuraments.

"Un des dus sensors meteorologics deth robòt no apòrte dades. Ua possibilitat ei qu'ua pèira impactar pendent er aterratge enes delicats panèls de circuits d'un des dus sensors dera sason meteorologica", explique era Nasa.

Damb açò, era agéncia hig qu'era sason meteorologica deth robòt, provedida per Espanha, contròtle era temperatura der aire e dera tèrra, era pression der aire, eth vent e auti variables cada ora.

Hig qu'en un tipic dia marcià, basat enes mesuraments deth robòt pendent es dues darrères setmanes, era temperatura der aire oscille entre es 28 enquia mens 103 grads Farenheit.

En declaracions a Europa Press, un des investigadors participants en desvolopament deth sensor, Luis María Castañer, a explicat qu'"eth xip auie dus sensors per mesurar en tres direccions, pera quau causa gran part deth sòn foncionament serà respectada".

Maugrat qu'a afirmat que se tierà en compde er incident entà futurs dessenhs, a explicat que, segons ditz er investigador principau, Javier Gómez Elvira, "ena Nasa cren qu'ei per amaratge, ja que i a fòtos enes quaus auie pèires e pols".

"Encara no se sap s'eth que s'a danyat son es connexions, er acoblament o eth boom --galet que suberges, a on son es sensors-- ", a dit Castañer, qui, pese as hèts, a remercat qu'aquerò artenherut enquia ara seguís e an estat un èxit.

Es estragèrs afiliadi ara Seguretat Sociau a Catalonha

-Ministèri d'Ocupacion-

Es estrangèrs afiliadi ara Seguretat Sociau a Catalonha baishen un 4,75%

 

 

 

Era mejana d'estrangèrs afiliadi ara Seguretat Sociau a Catalonha se situèc en 400.075 eth junhsèga, un 4,75% mens qu'en madeish mes de 2011, a informat eth Ministèri d'Ocupacion e Seguretat Sociau.

Aguesta chifra mejana a Catalonha se manten ath long des 400.000 afiliadi des deth 2010, e era comunitat seguís coma era que concentre mès trabalhadors estrangèrs, seguida de Madrid (368.487 eth junhsèga) e Andalusia (205.927), damb ua mejana estatau de 1.764.932.

Per sectors, 350.346 des estrangèr afiliadi a Catalonha eth junhsèga apertien ath regim generau (en tot includir 20.308 deth sistèma especiau agrari e 36.872 deth sistèma especiau deth làrer), 46.147 son autònoms, 911 trabalhen ena mar e 2.672 a casa.

Era Lei Mecenatge includirà desgravadures...!

-Copiarà eth modèl francés-

Era Lei de Mecenatge includirà desgravadures deth 60% e 70%

 Era demorada reforma dera Lei de Mecenatge que premanís eth Govèrn centrau copiarà eth modèl francés e elevarà es tipes de deducció, damb desgravadures deth 60% entàs persones juridiques e d'enquiath 70% entàs persones fisiques.

 En un borrolhon dera Lei de Participacion enes Activitats d'Interès Generau e de Mecenatge a qué a agut accès Europa Press, se detalhe un saut quantitatiu respecte dera lei 49/2002, qu'a dia d'aué permet as particulars desgravar enquia un 25% d'IRPF d'aquerò aportat as institucions artistiques, e deth 35% entàs enterpreses.

S'aumplirien atau es demandes d'un sector plan minvat pes retalhades, e maugrat qu'era lei poderie aprovar-se abans deth 2013, eth secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle, a remercat en declaracions recentes que calerie discutir quan entren en vigor aguesti incentius perque era prioritat ei er equilibri pressupostari.

   Ath delà, se sajarà fomentar es petites donacions --micromecenatge--, donc se dedusirà eth 100% des prumèrs 150 èuros dadi, e tanben se premiarà era fidelització, ja que i aurà un maxim d'un 10% addicionau de deducció en cinc ans (2% per an addicionau).

 

Er Gerard Piqué doble de "Piates !"

-Gerad Piqué al Cinema-

Gerard Piqué doble un personatge de 'Pirates!' en catalan

 

 

Eth fotbolaire deth FC Barcelona Gerard Piqué a doblat en catalan eth personatge rei Pirata dera pellicula d'animacion infantila 'Pirates! ' que s'estree aguest diuendres en catalan en 26 sales de cinema.

Segons a informat en un comunicat era Conselheria de Cultura dera Generalitat, aguesta produccion ei dirigida ath public infantil e a estat creada pes autors de 'Chicken Run' damb un guidon de Gideon Defoe.

Era pellicula relate era istòria d'un entusiasta mès matusser Capitan Pirata, que, maugrat auer agut pòc èxit enes sues aventures en nauta mar, sónie damb arténher eth premi Pirata der An.

Era inflacion se anten a Catalonha...

-Era taxa interannau arribe ath 2,6%-

Era inflacion se manten a Catalonha eth junhsèga

 

 

Er indèx de prètzs de consum (IPC) s'a mantengut eth junhsèga en relació amb eth mes anterior, e era taxa interannau a pujat quate dècimes, enquiath 2,6%, segons a informat aguest dimars er Institut Nacionau d'Estadistica (INE).

A tota Espanha, er IPC a baishat dues dècimes eth junhsèga en relació amb eth mes anterior e era taxa interannau s'a situat ath 2,2%, tres dècimes superior ara enregistrada eth junh, pr'amor de fondamentalament en ascens des medicaments e auti productes farmaceutics pera entrada en vigor de cambis ena normativa especifica deth sòn finançament.

Catalonha ei era comunitat qu'a enregistrat ua taxa interannau mès elevada, seguida de Castella i Lleó e Navarra, tot dues damb un 2,5%.

Es prètzs que mès an baishat an estat es deth vestit e es cauçadi, un 12,7% pr'amor d'as rebaishes, seguidi, a grana distància, des comunicacions e eth parament, damb un 1,8% e un 1,2%, respectivament.

 

 

Er Os Brun protagonize...enes Pirinèus (2012)

-Aguest ivèrn-

Er os brun protagonize dues naues parts pendent enes Pirenèus

 

Eth 75% d'ossi neishudi enes darrèri 15 ans en aguesta zòna son hilhs deth madeish mascle.Er os brun a protagonizat un minim de dues naues parts pendent aguest an enes Pirenèus, un ena Val d'Aran e aute en Pallars Sobirà, si bé encara no se sap eth nombre de cries neishudes, qu'oscille normaument entre un e tres ossardets.

 "Sabem que son aciu mès encara no auem era fòto", a indicat en ua entrevista damb Europa Press eth director de Servicis de Biodiversitat e Emparança des Animaus dera Generalitat, Jordi Ruiz, qui a precisat qu'ei a compdar de junhsèga quan ei possible observar es mairs damb es sues cries en entorn.

Es expèrts calculen qu'actuaument abiten enes Pirenèus uns 30 ossi, toti eri descendents des ueit plantígrads eslovens --sies femelhes e dus mascles-- qu'an estat desliuradi eth 1996, 1997 e 2006, e dempús era mòrt des darrèri autoctòns ja sonque demore un os híbrid des dues poblacions.
  
En nuclèu entre Navarra e Osca suberviuen dus mascles isoladi, mentre qu'ei ena zòna que va d'Aragon ena Cerdanya --damb eth vessant francés-- a on se concentre eth celh dera poblacion, en un sector qu'aucupe 180 quilomètres de longitud per 30 quilomètres de latitud.

De hèt, des deth començament deth programa de reintroduccion hè 15 ans, an neishut mès d'ua vintea d'ossi, e s'a era certitud que coma minim eth 75% son hilhs de Pyros, eth mascle qu'arribèc eth 1997, que s'a aparellat successivament damb tres femelhes.

Eth 25% restant no ac sabem. Poderie èster que tanben", a explicat Ruiz, ja qu'es ossi neishudi en aguest temps encara no s'an reprodusit, un des mascles desliuradi no a artenherut aparellar-se, ua femelha tanpòc, e dues femelhes mès an mòrt, elements qu'a potenciat eth domeni de Pyros sus eth terren.

 "Ara madeish no auem un problèma genetic", a indicat Ruiz, si bé oc a arreconeishut que pòt existir un certan risc en futur en el cas qu'era tendéncia se mantengue coma enquia ara.

 De hèt, tot i era expansion der os, Ruiz a numerotat en uns 5.600 èuros ar an es sòs que còste compensar es atacs e mòrts d'oelhes que se produsissen cada an --ua mejana de 16 caps de bestiar--, en ua tendéncia ara baisha que, parallèlament, son plan mens sòs deth quau pòt generar er os en sectors coma eth torisme.

Demanat sus era possibilitat que se produsisquen naues desliurances d'ossi e refortilhar atau era variabilitat genetica dera espècie, Ruiz a precisat qu'era prioritat dera Generalitat ei auer era complicitat deth territòri e era sua participacion.

"Era tornada des ossi damb beneficis e sense perjudicis ei ben vist", a resumit, si bé dempús auer melhorat plan ena coexisténcia damb es guanhadors ara cau començar a generar lòcs de trabalh e economia relacionada damb er os, a apuntat.

 

 

Generalitat:"No a hagut eleccion"...!

-L'Andreu Mas-Colell-

Generalitat: "No a agut eleccion" enes impagats a entitats sociaus

 

 Eth conselhèr d'Economia e Coneishement, Andreu Mas-Colell, a planhut qu'era Generalitat no poderà pagar as entitats sociaus damb es quaus era Generalitat a places concertades "perque no a agut eleccion".

 En declaracions a RAC 1 reculhides per Europa Press, a assegurat qu'eth Tresaur Public no corbís es expectatives deth Govèrn catalan per dispausar de liquiditat damb era quau refinançar eth deute e corbir eth deficit, peth qu'a hijut: "S'auéssem aguesta liquiditat no passarie eth que passe".

A destacat que "plan besonhs sociaus an estada atenguda complètament", coma per exemple era Renda Minima d'Insercion (RMI), mès ath dauant des impagats previsti entre es entitats sociaus, Mas-Colell a indicat qu'er Estat deu provedir es servicis e solucionar es problèmes qu'auem".

 

IBERIA retalharà lòcs de trabalh (2012)

-Avertís es sòns trabalhadors-

Iberia retalharà lòcs de trabalh

Iberia avertís as sòns trabalhadors que, ath dauant dera situacion de "verdadera emergéncia" ena quau se trape era companhia damb ues pèrtes operatives de lèu 1,5 milions d'èuros ath dia, ultimant "un plan d'accion", qu'afectarà "era mesura dera companhia, es condicions laboraus de toti es trabalhadors e eth volum de trabalh".

 En ua carta dirigida as trabalhadors eth conselhèr delegat d'Iberia, Rafael Sánchez-Lozano, explique qu'en prumèr semèstre der an s'an enregistrat ues pèrtes operatives de 263 milions d'èuros, "eth salari deth 40% dera plantilha, o eth combustible de cada dia entà un quatau dera flòta".

Segontes era enterpresa aguestes pèrtes situen era companhia en ua situacion de "verdadera emergéncia" e obliguen a abordar un procès de cambi prohond "sense mès demore per subervíuer ara, e per èster capables de bastir ua enterpresa més bona, qu'age continuitat en futur mès pròplèu".

 

-Mès no auance-

Er incendi d'Ossera crema 17 ectares

 

 

Er incendi d'Ossera (Lleida) que des d'aguest dimèrcles afecte ua zòna forestau seguís actiu aguest diuendres maugrat que ja no auance, dempús cremar 17 ectares de bòsc e matolls, an informat es Pompièrs dera Generalitat.

  
Es condicions meteorologiques dera net an estat favorables e era zòna se manten sense ahlames, maugrat qu'eth huec seguís actiu perque eth perímetre no ei controtlat damb es linhes d'aigua; se tracte d'ua zòna de dificil accès, damb penyals importanti.

Un totau de 16 dotacions terrèstres des Pompièrs e quate elicoptèrs seguissen en tot trabalhar damb aigua e esturments manuaus per mercar eth perímetre, qu'encara no ei deth tot entornejat, e reaucir quinsevolhe punt caud.

 

Ryanair operarà sonque 21 rotes...!

-Pèrta deth vòl a Madrid-

Ryanair operarà sonque 21 rotes pendent er ivèrn a Girona

 

 

Era aerolínia Ryanair a anonciat aguest diuendres que pendent era temporada que ven d'ivèrn sonque aufrirà 21 rotes des der aeropòrt Girona.

Açò supause un totau de 78 frequéncies que pòden aportar ena província uns 450.000 passatgèrs entre es mesi de noveme e hereuèr, connectat er aeropòrt damb Manchester, Boloña, Alguer, Càller, Trapani, Pesquèsse, Torí, Pisa, Venècia, Marràqueix, Fes, Cracòvia, París, Bremen, Frankfurt, Düsseldorf, Karlsruhe, Colònia, Eindhoven, Maastricht e Billund.

Damb er anonci hèt aguest diuendres pera companhia de baish còst se confirme era pèrta deth vòl a Madrid e era rèsta de vòls domestics, ath delà d'autes connexions damb ciutats coma Londres, Brussel·les, Milan, Estocolm o Dublín que tanben desapareishen.

-Pagament des concèrts-

Eth Govèrn catalan no pòt aufrir cap de calendari

 

 

La Generalitat de Catalonha a admetut aguest diuendres que no pòt aufrir "cap de calendari" sus quan pagarà es concèrts de junhsèga a entitats des sectors sanitari, educatiu e sociau que presten servicis publics.

 
"No pogui dar cap de calendari, no ac pogui garantir perque depen qu'eth banc --qu'ei er Estat-- foncione apropriadament", a assegurat eth conselhèr d'Economia e Coneishement, Andreu Mas-Colell, ara sua comparucion ath dauant dera deputacion permanenta deth Parlament.

Segontes eth, aguesti impagats son consequéncia qu'er Estat no complís damb es sues foncions de dar liquiditat enes autonomies, es qu'an vist barrat eth sòn accès ath crèdit a trauès des mercats.

FMI:No s'a hèt sufisent per impedir era expansion dera crisi

-Eurozòna-

FMI: No s'a hèt eth sufisent per empedir era expansion dera crisi

Eth Hons Monetari Internacionau (FMI) a senhalat aguest dijaus que no s'a hèt eth sufisent per empedir era expansion dera crisi ena eurozòna.

  
A demanat "un cambi as politiques deth jòc", perque considère qu'era situacion afecte durament eth blòc e es sòns vesins mès petiti.

 Era organizacion a hèt aguesta advertència a trauès d'un informe en quau analise coma es politiques economiques des trucades 'cinc economies sistèmiques' --es Estats Units, era China, eth Japó, eth Regne Unit e era eurozòna-- s'afecten mutuaument e era rèsta deth món. En aguest sentit, a hijut qu'era crisi a Europa ei, damb diferéncia, era de mès preocupacion en aguest moment.

 Atau, eth FMI a senhalat qu'a consultat 35 païsi entath informe, en tot includir diuèrses economies emergentes coma Brasil, Índia, Sud-àfrica, Rússia, Turquia, República Txeca, Corea del Sud, Polònia, Mèxic e Aràbia Saudita.

"Tot i es progrèssi hèti, era sensacion ei que no s'a hèt eth sufisent per evitar era propagació der estrès e atenuar es bucles de retroalimentacion fiscaus e bancaris respecte deth creishement", a dit er organisme

2.300 professors mens eth pròplèu cors (2012-2013)

-Segontes CCOO-

Es escòles catalanes auràn 2.300 professors mens eth pròplèu cors

 

CCOO a alertat aguest diuendres qu'es escòles catalanes compdaràn damb 2.300 professors mens eth pròplèu cors, cossent damb es adjudicacions de places definitives realizades pera Conselheria d'Ensenhament corresponentes a finau de junhsèga.

  
Segontes eth sindicat, s'an nomenat uns 1.500 professors interins mens --un milèr deth còs de professors e uns 500 de Secundària-- e eth nombre de places suprimides s'a duplicat enquias 400.

 Per aguesta rason, CCOO a considerat era situacion "plan grèu e en tot preocupar", e a auançat que mobilizarà es docents per reivindicar que no sobre cap e qu'es retalhades acumulades hèn inviable mantier ua educacion publica de qualitat a Catalonha.

 

 

-Peth fòrt compromés damb es ajustos fiscaus-

S&P manten era avaluacion d'Espanha

  

   Era agéncia de qualificacion creditícia Standard & Poor's (S&P) a decidit mantier sense cambis era avaluacion BBB+ damb perspectiva 'negativa' deth deute a long termini d'Espanha peth fòrt compromés des autoritats espanhòles damb es ajustos fiscaus e economics, segons a informat era agéncia en un comunicat.

"Eth compromés d'Espanha damb era implementació en marcha d'ua ampla agenda de reformes fiscaus e estructuraus ei fòrt", afirme era agéncia, qu'a decidit mantier tanben sense cambis era qualificacion 'A-2' deth deute a curt termini.

Totun, era agéncia a decidit deishar era perspectiva dera avaluacion en 'negativa' com a conseqüència des "multiples risqui" ath reequilibri economic d'Espanha, era potenciau materialització des passius contingents addicionaus e era eficàcia dera eurozòna per estabilizar es mercats financèrs.

 

 

Morís maxima autoritat ena òbra de Gaudí (29/VII/2012)

-Arquitècte-

Morís Joan Bassegoda, maxima autoritat ena òbra de Gaudí

 

Er arquitècte Joan Bassegoda Nonell, maxima autoritat ena vida e òbra d'Antoni Gaudí, a mòrt aguest deluns a Barcelona ara edat de 82 ans, a informat era Associacion Amics de Gaudí, dera quau Bassegoda ère president des deth 1966.

 
Neishut ena capital catalana eth 1930, er arquitècte se llicenciar en 1956 ena Escòla Tecnica Superiora d'Arquitectura de Barcelona (Etsab), madeish centre en quau eth 1968 obtenguec era càtedra d'Istòria dera Arquitectura.
 
En madeish an siguec nomenat director dera Reau Cátedra Gaudí-UPC, cargue qu'aucupèc entà que se jubilar er an 2000, quan siguec designat conservador vitalici dera Càtedra, per passar eth 2010 a èster director honorari dera madeisha.