Ena Val d'Aran cremar eth Haro o eth Taro

Anèt qu’auràn lòc per tota Occitània es hèstes de Sant Joan damb eth huec coma principau protagonista. Ena Val d’Aran, en Les e en Arties, se conserve era tradicion de cremar eth Haro, o eth Taro, ena net mès cuerta der an. Eth Haro, nomentat Taro en Arties, ei un tronc d’auet quilhat que serà cremat aguest ser en escadença dera net de Sant Joan. *En Les, pendent tot er an que se debanen hèstes populares ar entorn de tot eth procès tà premanir eth Haro: era davalada, era shasclada e era quilhada. Totun, era cremada que se harà anet ei eth moment mès especiau. Dempús dera benediccion deth brandon, e de cantar “aqueres montanhes que tan nautes son”, que s’aluque eth Haro. Ath sòn torn que i baren es halhèrs en tot hèr virar halhes alucades de pèth de ceridèr. Dempús se dance ath torn deth brandon enquia qu’ei completaments cremat. Es dançaires, damb es vestits tradicionaus, que baren rondèus, borrègues, corrandes, gigues e d’autes dances deth país. *En Arties, un viatge eth Taro ei alucat, se lo hè quèir per tèrra e se passege per toti es carrèrs deth pòble. Es joeni que sauten per dessús des ahlames. Fin finau, eth brandon se pòrte en çò deth baile, qui lo deu amortar en tot convidar a béuer ara gent que hestège. S’agís d’ua tradicion millenària que se cristianizèc, mès damb origines que se placen en ua tradicion celtica. Era legenda que ditz qu’en crear-se eth Mond, un holet nomentat Erulet siguec arrefusat tant en cèu coma en lunfèrn pr’amor qu’ère plan marrit. Eth holet demorèc atrapat ena Val d’Aran. Tre aqueth moment es vesins escampen es lacets alucadi deth Haro o deth Taro per carrèrs e camins, e baren ath sòn ath torn, entà hòrabandir aguest mau esperit.Aquera tradicion qu’ei tanplan fòrça viua en d’auti endrets de Gasconha.

Una política lingüística radicala

L’enquèsta d’usatges lingüistics de la Generalitat de Catalonha a mes sul papièr una realitat que totes ja nos en mainam quand anam en Val d’Aran. L’espanhòl es, efectivament, la lenga mai parlada del país: es la lenga abituala de mai del 55% dels abitants de la Val. *L’occitan aranés, qu’es la lenga oficiala e autoctòna d’Aran, e que gaudís de politicas lingüisticas e de campanhas de promocion, es solament emplegat abitualament per lo 17% dels araneses. La tresena lenga mai abituala es lo catalan e la quatrena es lo romanés, a causa de la fòrta immigracion que i a agut dins la Val d’Aran. *En 1991, una enquèsta de la region de Lengadòc-Rosselhon indicava que lo 28% dels sieus abitants sabiá parlar occitan e que lo 9% lo parlava regularament. Se los usatges lingüistics dels abitants de la Val d’Aran se sarran dels de l’Occitània francesa, es un simptòma que i a quicòm que truca, se prenèm en compte la fòrta autonomia qu’an las institucions aranesas. *En consequéncia, e per normalizar la situacion, cal aumentar e accentuar las politicas lingüisticas. N’i a pas pro amb l’escòla e l’administracion: cal que l’aranés siá present tanben dins la vida sociala dels araneses. S’o es, fòrça immigrants causiràn pas l’espanhòl mas emplegaràn la lenga autoctòna. Cal un cambiament social demest los quites araneses: cossí se compren que de grops d’amics araneses, ont totes parlan l’aranés, parlen entre eles en espanhòl? Aquò s’explica solament per una prigonda alienacion mentala e una manca d’autoestima qu’es de plànher. *Cal, sustot, una politica de discriminacion positiva. Es necessari, de verai, que las administracions lòguen de grops musicals d’expression castelhana per las fèstas e las celebracions? Saique, benlèu, Occitània ofrís pas de grops musicals de nivèl pro bon? Cal que la coneissença de la lenga siá un requisit o un meriti per obténer un trabalh, e non solament al nivèl public. *Cal un grand pache aranés entre las administracions, las entrepresas e los sindicats per menar a tèrme un ambiciós programa de recuperacion nacionala. Tot aquò es pas de sciéncia-ficcion: s’es agut fach en d’autres endreches e los resultats son estats positius.

Un exemple unic a Európa Catalonha e Aran (2014)

Catalonha e Aran son un exemple unic en Euròpa de reconeishement dera riquesa culturau e lingüistica”, çò diguec eth deputat aranés e baile de Vielha, Àlex Moga. Ena sua intervencion en aranés, Moga soslinhèc que “se renauissen es relacions entre Catalonha e Aran, relacions de tu a tu, que respècten eth passat, enfortissen eth present e projècten eth futur”. *De hèt, aguesta lei “qu’arreconeish eth dret e era realitat dera organizacion institucionau, politica e administrativa d’Aran e ne garentís es competéncies, es recorsi e era autonomia entà ordenar, governar e gerir es ahèrs publics e es interèssi generaus deth sòn territòri”. *Entre d’autes mesures, aquera proposicion de lei que fixe es competéncies deth Conselh Generau d’Aran e que crèe ua comission bilaterau entre es govèrns d’Aran e de Catalonha. Era lei que consolide era oficialitat dera lengua occitana en tot eth Principat de Catalonha, qu’establís qu’eth budget deth govèrn catalan e deu includir un hons de cooperacion damb eth govèrn aranés e que garentís qu’Aran “non pòt èster includit en cap de division territoriau ne administratiua que non sigue eth madeish”. *Eth deputat aranés qu’avertic tanben qu’era lei de racionalizacion e sostenibilitat dera administracion locau (LRSAL) ei “ua menaça entàs nòsti 700 ans d’istòria” e qu’aquera naua lei d’Aran que gesserà deth Parlament de Catalonha deu ajudar entà qu’era LRSAL “non abolisque” eth Conselh Generau d’Aran. *Aguesta lei auie ja desvelhat maufisances en Unitat d’Aran, principau partit dera oposicion ena institucion maximala der autogovèrn aranés.

Era Val d'Aran a propiciat era lenga occitana

Era lengua occitana ja gaudie d’ua projeccion internacionau, mès surtot enes encastres dera universitat, dera cançon e dera literatura. Era vida lingüistica qu’er aranés li a dat ar occitan li a significat qu’age un emparament enes institucions europèes. *Ara ei possible emplegar er occitan en quauques instàncies europèes e recéber responsa des institucions en aguesta madeisha lengua. Eth dret i é. Cau qu’es ciutadans l’empleguen e l’exigisquen. Era prumèra pèira ena Union Europèa ja ei metuda. *Es ciutadans occitans que non pòden adreçar-se en occitan ar alcalde deth sòn pòble, pòden adreçar-se ena sua lengua a quauques institucions europees. Era creishença naturau dera Union implicarà era creishença des drets lingüistics der occitan. Er efècte serà geometric, exponenciau. A nivèu espanhòl tanben ei possible emplegar er occitan en Senat. *E ara, per mor des insisténcies araneses e des sensibilitats catalanes era lengua occitana gaudirà, en Catalonha e en Estat espanhòu, d’ua Acadèmia de lengua que plaçarà er occitan ath mès naut nivèu. *Son multiples es ocasions en qu’Aran a possat un projècte deth qu’Occitània n’a trèt benefici, coma ena prodoccion deth traductor automatic der occitan-catalan-castelhan o ena promocion dera magnifica trobada de ciutats catalano-occitano agermanades, que damb ua grana participacion, qu’originèc era creacion dera associacion d’electes occitans.

LA CAUMA DE LA FAM

Lo professor de segondària de lenga catalana en Malhòrca, Jaume Sastre: “L’educacion es estada sequestrada per un govèrn qu’agís de faiçon unilaterala e temerària. Après dos ans, la cauma de la fam es una responsa al desprestigi, als dorsièrs punitius, a las imposicions, als atacs contra la lenga, a las retalhadas e al foment de l’escarniment contra l’escòla publica en catalan”. Jaume Sastre, a ja complit sa tresena setmana de cauma de la fam, en metent sa vida en mans del president balear José Ramón Bauzá. Es son accion de protèsta frapanta contra la politica educativa del govèrn autonomic de las Illas Balearas , que s’entestardís a mespresar las revendicacions dels ensenhaires e dels parents e, e mai, qu’impausa un decret discriminant lo catalan dins las escòlas. Sastre comença de se sentir aflaquit mas manten l’esperit fòrt coma lo primièr jorn. “Es benlèu lo qu’a mai de vam de totes”, çò ditz lo musician e èx-professor Biel Majoral, que li fa de pòrtavotz tant que Sastre pòt pas mai aculhir los mèdias a causa de son estat de santat. Jaume Sastre se passeja un pauc de matin, recep de mens en mens de vesitas e, de ser, ven far una analisi completa de sang per contrarotlar l’evolucion de sa santat. Fa vint e tres jorns que comencèt la cauma de la fam e es determinat a ne far almens trenta. D’ara enlà, s’intra dins una fasa mai grèva, e se lo govèrn balear a pas fach cap de pas, discutiràn cossí contunhar la protèsta. “Es un luchaire de tria”, çò ditz Majoral a Vilaweb, que soslinha la granda quantitat de mond que l’encoratjan e la granda còla que lo sostenon. “Va far los trenta jorns de cauma, aquò’s segur. Esperam que lo govèrn faga qualque movement, mas avètz ja vist çò que ditz Bauzá. en tot far referéncia a las declaracions del president balear, que defendiá lo mantenement de sas politicas. Sembla, doncas, que Bauzá a pas cap d’intencion de se sèire per parlar amb los regents. Mas Sastre, sa còla de sosten e, en general l’Assemblada dels Ensenhaires son fisançoses qu’arribarà lo moment que Bauzá los deurà escotar e lor parlar. Jaume Sastre, dins sos 55 ans, a pas encara recebut cap de vesita ni cap de telefonada del govèrn, mas si que n’a recebut de politicians a títol individual e lèu d’un centenat de personas, de centres educatius e d’associacions qu’an aderit a la siá causa. “Aquò l’encoratja fòrça, e ditz que contunharà tant que lo govèrn farà pas cap de pas. Se Bauzá es conscient de çò que vòl dire una cauma de la fam, sustot amb tot lo movement que i a darrièr, cresi pas que pòsca barrar los uèlhs”, çò ditz Biel Majoral Los sostens a Sastre arriban de pertot e de gents de totas las colors politicas, dont tres èx-presidents del govèrn. Dimècres passat lo deputat d’ÈRC Alfred Bosch expausèt l’afar dins lo parlament espanhòl. Lo sosten s’estend tanben sul ret, siá a travèrs de la campanha d’autofòtos promoguda per Help Catalonia, siá amb de messatges sus la pagina de Facebook, sul sieu blòg o sus Twitter. Al delà, an mes un libre de vesitas dins son ostal en Malhòrca per daissar testimoniatge del sosten e de la solidaritat. Qual o vòlga far personalament tanben pòt anar fins a l’Ostal Long de Palma, al costat de Son n’Espasas, ont i a un libre de vesitas per daissar testimoniatge del sosten e de la solidaritat.

Una cadena umana al Bascoat pel drech de decidir

Una cadena umana al Bascoat pel drech de decidir Se fa uèi al Bascoat una cadena umana per que los bascos ajan drech de decidir lor avenir. Deu far 123 quilomètres e anar de Pampalona fins a Durango *Dempuèi qualques meses las associacions socialas bascas an trabalhat sus l’eveniment nomenat Gure Esku Dago (Es entre las Nòstras Mans) que se debana uèi. S’agís d’una cadena umana inspirada de la Via Catalana per demandar que lo pòble basco aja drech de decidir son avenir e pòsca votar son independéncia. *L’accion se debana entre las vilas de Durango e Pampalona, un percors de 123 quilomètres que deu amassar almens cinquanta mila personas en se tocant las mans. *Al delà, mantes centres bascos de pertot dins lo Mond an mostrat lor solidaritat en se tocar las mans. O an fach ja a Buenos Aires e Londres e uèi o faràn a Nòva York, San Francisco, Boise (Utah), Santiago de Chile, Montevideo, Mexic… *Aquela cadena umana es inspirada de la Via Catalana de l’11 de setembre de 2013, que de son costat s’inspirèt de la Via Baltica del 23 d’agost de 1989.

La CDA referma el Procés Sobiranista de Catalunya

Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA), primera força política a la Val d'Aran i partit associat a CDC, no només vol que l'Aran no es despengi del procés d'autodeterminació iniciat a Catalunya, sinó que s'ha fixat com a objectiu polític treballar activament perquè el futur estat català que pugui resultar del procés tingui caràcter plurinacional i l'Aran disposi d'una autonomia moderna i avançada.CDA governa el Conselh d'Aran i l'Ajuntament de Vielha i és la primera força política a la vall per davant de l'altre partit aranesista, Unitat d'Aran (UA), associat al PSC i que davant del procés català manté una posició més ambígua, exigint una consulta pròpia per a l'Aran si Catalunya finalment fa la seva. *L'aranesisme està cridat a fer front a un dels majors reptes que hem viscut com a identitat en els darrers segles i a aprofitar l'oportunitat històrica”, ha explicat Àlex Moga, secretari general de CDA i alcalde de Vielha, que diumenge va presidir la convenció nacional del partit aranès durant la qual es va aprovar un document de 10 objectius polítics que renoven el múscul ideològic del partit per als anys vinents. *El document Camí de l'Aranesisme Modern, aprovat durant la trobada, manifesta el seu suport al posicionament de CDC sobre el dret a decidir i aposta per un doble oc –sí, en aranès– en el referèndum. En el seu desè punt, el treball conté l'estratègia que, segons CDA, hauria de seguir el nacionalisme aranès davant la consulta del 9-N i el procés iniciat per Catalunya cap a la possible constitució d'un estat independent. *La CDA veu aquest possible estat català com una oportunitat per “enfortir els nostres drets, les nostres institucions, projectar la nostra identitat i expandir el nostre sentiment”, cosa que es vol aconseguir a través d'una “entitat territorial autònoma” moderna i avançada, amb capacitat legislativa i executiva, amb una major capacitat econòmica i financera, amb estructures internes independents i també amb capacitat exterior per relacionar-se amb Espanya i amb la Unió Europea, especialment amb la resta de pobles d'Occitània. *El document proposa apostar pel catalanisme com a “identitat nacional que millor ens ha entès i que ens ha retornat allò que era nostre”, en referència al restabliment de les institucions araneses a partir de l'Estatut del 79”. És per aquest motiu que aposta per “saber estar al costat del poble català, tal com ja vam decidir fer fa uns segles”. Segons CDA, el procés català ha de conduir finalment també a un nou pacte entre Catalunya i l'Aran.

Era Carta Magna aranesa hesteg 700 ans (1313)

Eth document coneishut coma “Era Querimònia” l’autregèc eth rei Jaime II de Lhèida estant eth 23 d’agost de 1313 *Ua lengua e cultura pròpies, ua istòria pròpia, es sues institucions de govèrn pròpies, era proprietat comunau dera màger part deth sòn territori, era consideración des aranesi coma òmes liures non sosmetudi jamès a ua senhoriu feudau, era possesion franca des sues aigües, bòsqui, mines, peisheus, caça, pesca e d’auti fruts, beneficis e productes des sues montanhes, e era voluntat des aranesi, manifestada en tot moment ath long de tota era sua istòria, de voler contunhar en tot mantier era sua identitat, libertats e independéncia entà regir-se e administrar-se eri madeishi merquen era personalitat dera Val d’Aran. *A compdar de 1175, era Val passèc a formar part dera Corona d’Aragon peth Tractat d’Emparança qu’es aranesi estipulèren tamb eth rei Alfons I eth Cast. En 1313, es aranesi determinèren per votacion populara era permanéncia dera Val ena Corona ath còp que Jaime II autregèc er amàs de privilègis nomentat “Era Querimònia“. En document s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca. *Era paraula “Querimònia” venc deth latin queror, qu’eth significat ei queishar-se, planhar-se, e pendent era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de grèuges ocasionats a quinsevolh per ua auta persona e que formauen part des procèssi judiciaus. Es privilègis eren disposicions deth rei o deth sòn lòctenent pes quaus se derogaue parciaument eth dret comun en benefici de quauqua persona, comunautat o estament. *Eth 25 de junhsèga de 1313, es còssos des poblacions araneses s’amassèren ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion, que se n’encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II eth Just. Com se suspectaue, ath delà der acte dera presentacion deth jurament e aumenatge, era amassada d’autoritats dera Val ordenèc as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmacio0 des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autorizar-les tanben entà actuar en representacion des universitats araneses en tot çò que hesse referéncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sòns subdits. *Eth deluns 12 d’agost de 1313, ena capèla deth Palai Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituida peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d’Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d’Aran e en representacion des aranesi li prestèren jurament, en tot renoneisher-lo coma rei e senhor naturau. *Eth document coneishut coma “Era Querimònia” l’autregèc eth rei Jaime II de Lhèida estant eth 23 d’agost de 1313 e en era s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca. *Era Querimònia siguec ratificada per toti es reis enquia Ferran VII (1817). Eth decrèt de Naua Planta de 1716, qu’avalic es institucions politiques de Catalonha, non afectèc pas eth regim politicoadministratiu dera Val d’Aran e, plan per açò, non estec pas aguesta encossada sus cap des naui corregiments en qu’estec despartit eth Principat. En 1834, ua reiau cedula dera Reina Governadora e tutora d’Isabel II, Maria Cristina, sigueren abolides es institucions araneses e eth sòn regim politic especiau e se l’impausèc a Aran eth nau regim politicoadministratiu generau der Estat Espanhòu e se l’integrèc forçadament ena província de Lhèida e per tant en Catalonha.

Qu'Aran non rompa amb Espanha (2014)

Se presentèt dissabte passat, a l’ostalariá Tuca de Vielha, la Societat Civila Aranesa (SCA), l’entitat “sòrre” de la Societat Civila Catalana (SCC) qu’amassa de personas e de collectius unionistas espanhòls opausats a l’independéncia de Catalonha. Participèron a l’acte qualques dirigents de l’SCC amb de representants politics d’Unitat d’Aran e del Partit Popular. Dins lo manifèst constitutiu, entitolat “Per rompre pas”, la Societat Civila Aranesa revendica que la Val d’Aran es “un exemple de convivéncia a respècte de la diversitat”. Pr’amor d’aquò, defend que lo país occitan “deu demorar restacat a Catalonha, a Espanha e a Euròpa, per ajudar a melhorar los assemblatges entre caduna d’elas, a partir del respècte de las leis e de la democracia”. L’entitat es formada per “de personas notablas de la societat aranesa, preocupadas pels efièches socials, economics e politics que lo procès independentista catalan pòsca generar demest los ciutadans”. An anonciat qu’organizaràn d’activitats conjonchas amb l’SCC e que partejaràn las ressorsas. Lo president de l’SCC, Josep Rosiñol, soslinhèt que las doas entitats “partejan las meteissas inquietuds e chepics” e que naisson en de procèsses “parallèls”, çò que reafirmèt la coordenaira de la plataforma aranesa, Maria Teresa Vidal, que remembrèt qu’en cap de cas d’agís d’una “filiala” mas d’una entitat “sòrre”. “Naissèm de la man de l’SCC. Dins una societat normala, deurián pas existir de plataformas d’aqueste tipe. Mas sèm arribats a un nivèl de crispacion que capvira la realitat. Los araneses nos podèm pas veire dins la situacion de causir se nos volèm separar d’Espanha”. Lo 23 d’abril passat, en aprofechant la simbolica jornada de Sant Jòrdi, se presentava l’SCC a Barcelona davant aperaquí 1300 personas. E mai se l’acte d’Aran se passèt en espanhòl, dins l’acte de presentacion de l’SCC a Barcelona se legiguèt lo manifèst en espanhòl, en catalan e en occitan d’Aran.

Euròpa,l'Eldoradó l'astre bèl dels Occitans

Deman Euròpa *Euròpa Euròpa Euròpalo lugar , la tèrra promesa , l' America , l' Eldoradò l'astre bèl dels occitans, boca badanta per Brussèlas de l'asuèlh, blau, enamorats,dins sa camisa de fat ,desvariatssul sulhet de son bronza cuol polittremolant dins sa nuditat naturala. *A ressegar de longa la vertat novèla. Son credò qué!.Deman catalans , escocés,bascs, se van trobar lo camin cap a l'immortala segur, e.... segur ??? de segur l'occitan seguirà lo tremoladís del bolegadís del paradís gigant dels parladís. *L'avenidor dels pòbles muts es aquí. O nos dison totes los cresents .Merces d'Euròpa serem liures. Siam segurs d'èstre liures.Ambe Euròpa, es la pacha .Angela lo te va quichar lo francimand centralisaire per desliurar nòstra lenga. *E capitarem de far deman .Tot çò qu'encapem pas jamai de far jol jo del Rei o de la Republica .Al vilatge coma a la region.Solide ambe l'Euròpa l'aurem Occitània. *Levat que........ , levat que ..........me compreni mal , d' ont lor ven aquela certitud? Perque i a ren de mai pròche o de mai luènh.Levat lo sòmi...E que tot aquò revèrta a una fe.