Era Carta Magna aranesa hesteg 700 ans (1313)

Eth document coneishut coma “Era Querimònia” l’autregèc eth rei Jaime II de Lhèida estant eth 23 d’agost de 1313 *Ua lengua e cultura pròpies, ua istòria pròpia, es sues institucions de govèrn pròpies, era proprietat comunau dera màger part deth sòn territori, era consideración des aranesi coma òmes liures non sosmetudi jamès a ua senhoriu feudau, era possesion franca des sues aigües, bòsqui, mines, peisheus, caça, pesca e d’auti fruts, beneficis e productes des sues montanhes, e era voluntat des aranesi, manifestada en tot moment ath long de tota era sua istòria, de voler contunhar en tot mantier era sua identitat, libertats e independéncia entà regir-se e administrar-se eri madeishi merquen era personalitat dera Val d’Aran. *A compdar de 1175, era Val passèc a formar part dera Corona d’Aragon peth Tractat d’Emparança qu’es aranesi estipulèren tamb eth rei Alfons I eth Cast. En 1313, es aranesi determinèren per votacion populara era permanéncia dera Val ena Corona ath còp que Jaime II autregèc er amàs de privilègis nomentat “Era Querimònia“. En document s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca. *Era paraula “Querimònia” venc deth latin queror, qu’eth significat ei queishar-se, planhar-se, e pendent era Edat Mieja, s’utilizaue entà designar uns inventaris de grèuges ocasionats a quinsevolh per ua auta persona e que formauen part des procèssi judiciaus. Es privilègis eren disposicions deth rei o deth sòn lòctenent pes quaus se derogaue parciaument eth dret comun en benefici de quauqua persona, comunautat o estament. *Eth 25 de junhsèga de 1313, es còssos des poblacions araneses s’amassèren ena glèisa de Sant Miquèu de Vielha entà escuélher e dar instruccions ara Deputacion, que se n’encuedaue de balhar jurament de fidelitat a Jaime II eth Just. Com se suspectaue, ath delà der acte dera presentacion deth jurament e aumenatge, era amassada d’autoritats dera Val ordenèc as sòns representants que supliquèssen ath rei era confirmacio0 des sòns furs, privilègis e libertats, en tot autorizar-les tanben entà actuar en representacion des universitats araneses en tot çò que hesse referéncia as mesures a adoptar en profit deth rei e comoditat des sòns subdits. *Eth deluns 12 d’agost de 1313, ena capèla deth Palai Reiau de Lhèida, era nomentada Deputacion, constituida peth shivalièr Guilhèm Arnau de Montcorbau, Joan de Casarilh, Ramon Arnau de Castelhèrs, Guilhèm de Santa Maria de Cap d’Aran, Guilhèm de Montanèr, Bernat de Castelhvaquèr e Sanç de Canal, coma sindics, procuradors, actors e defensors dera Val d’Aran e en representacion des aranesi li prestèren jurament, en tot renoneisher-lo coma rei e senhor naturau. *Eth document coneishut coma “Era Querimònia” l’autregèc eth rei Jaime II de Lhèida estant eth 23 d’agost de 1313 e en era s’amassen determinats drets consuetudinaris acceptats o modificats peth monarca. *Era Querimònia siguec ratificada per toti es reis enquia Ferran VII (1817). Eth decrèt de Naua Planta de 1716, qu’avalic es institucions politiques de Catalonha, non afectèc pas eth regim politicoadministratiu dera Val d’Aran e, plan per açò, non estec pas aguesta encossada sus cap des naui corregiments en qu’estec despartit eth Principat. En 1834, ua reiau cedula dera Reina Governadora e tutora d’Isabel II, Maria Cristina, sigueren abolides es institucions araneses e eth sòn regim politic especiau e se l’impausèc a Aran eth nau regim politicoadministratiu generau der Estat Espanhòu e se l’integrèc forçadament ena província de Lhèida e per tant en Catalonha.