Eth Govèrn a actuat d'era pitjor manera (2012)

-Bankia-

Draghi: "Eth Govèrn a actuat d'era pitjor manèra possibla"

 

Eth president det BCE, Mario Draghi, a dit qu'eth Govèrn a actuat de "era pitjor manèra possibla damb eth rescat de Bankia", eth que s'arrevirarà en un còst mès naut, un error que segontes era sua opinion an cometut auti païsi.

   "Eth que mòstren es casi de Dexia e Bankia ei que, quan nos enfrentem damb dramàtiques besonhs de recapitalització, era reaccion des Govèrns o des supervisors nacionaus ei subestimar era importància deth problèma, presentar ua prumèra avaluacion, dempús ua dusau, ua tresau, ua quatau", a dit Draghi en ua compareixença ath dauant dera comission d'Assumptes Economics dera Eurocramba.
   "Aguesta ei era pitjor manèra possibla de hèr es causes pr'amor qu'al final tot eth món acabe en tot hèr eth corrècte, mès ath còst mès naut possible", a planhut.
   "Demani a toti es Govèrns qu'agen açò en ment. Ei més bon confóner-se per méter massa al principi que confóner-se per méter massa pòc. Ei més bon ena avaluacion des besonhs de capitalització des bancs confóner-se ena banda nauta e excedir-se en transparència que demorar-se cort e descorbir-lo dolorosament", a insistit Draghi.
   Segontes era opinion deth president deth BCE, era principau lliçó que cap extrèir dera crisi de Bankia no ei que "s'auer besonh ua major centralització dera supervision bancària".
   "Especiaument entàs grani grops sistèmics, e sistèmic no signifique necessàriament transfronterer, com podem veir damb Bankia: no ei transfronterer mès ei sistèmic", a senhalat.

El nom "Catalunya" segons un Capella Occità.

                   El nom "Catalunya" segons un Capellà Occità

L'any 1886 (segle XIX), un capellà occità, dels Banhs de Rènnas (al vessant nord de les Corberes), va publicar a Carcassona un llibre titulat "La vraie langue celtique".

*El capellà,mossèn Henri Boudet es va dedicar a demostrar que llengües tan diverses com l'hebreu, el púnic, el basc, el berber, l'iber, el germànic i l'occità tenen un origen comú i únic: l'anglès modern....Costa d'entendre aquest plantejament i, doncs, és força prudent d'anar a pams.

*Aquest assaig –si puc anomenar-lo així– és una "Obra-mestra d'Erudició" (sic). El mossèn occità Enri Boudet hi cita dades històriques,citacions d'autors antics, i demostra una gran capacitat d'anàlisi. Tot això amb una base de raonament absolutament estrafolària. Quan parla, en el títol de llibre i tot al llarg del text, de «Llengua Cèltica» es refereix estrictament,a l'anglès.

*Aquesta afirmació és ja, en si, una gran fantasia.Ara bé,el més remarcable,és la manera que té de demostrar aquesta font única de tantes llengües, a través d'un ús malabarístic de les etimologies.Actua de dues maneres diferents:a)La primera, reservada a l'Occità. Ha reunit un Glossari de paraules angleses que vénen del llatí i les compara a paraules Occitanes que els són properes i n'extreu la conclusió que, en lloc que aquesta semblança demostri un mateix origen, prova que l'Occità ve del «cèltic».

*La segona és encara més fascinant i s'apropa dels jocs verbals, de l'enigmística i dels exercicis d'estil. Aquest bon capellà pren qualsevol paraula de qualsevol llengua i intenta trobar-li un avantpassat en anglès/cèltic.Així, el Sinaí demostra que l'Hebreu deriva de l'anglès, ja que la manera en què Déu va proporcionar la seva Llei al Poble hebreu en aquesta muntanya va ser espectacularment brillant, i així ajunta to shine (brillar) i eye (ull) i construeix un Sinaí aproximatiu...!

*Com demostrar que el Púnic també deriva de l'anglès?.Desmuntant el nom del pare d'Hanníbal, Amílcar Barca, un nom que palesa l'Energia d'aquest Rei a dirigir el seu poble: to aim (dirigir), weal (prosperitat), to care (tenir cura). Aim-weal-care dóna un Amílcar molt coix però suficient, segons Boudet, per revolucionar la lingüística...!

*L'exercici és molt enginyós, però no gaire difícil si veiem que, de fet,el mossèn Enric Boudet treballa al revés del que diu. És a dir, que primer intenta desmuntar els noms, propis o comuns, per trobar-hi correspondències amb l'anglès i després s'espavila per explicar que aquestes paraules angleses corresponen a característiques dels noms en qüestió.
I ara cal provar que el català també deriva directament de la Llengua anglesa...?

El capellà occità diu: a l'Alta Edat Mitjana els catalans "eren famosos per conrear una ceba amb la qual alimentaven el bestiar" i tot seguit afirma que el "Nom Catalunya",ve de cattle (bestiar), onion (ceba) dóna un Catlle-Onion gairebé convincent, no? Que els habitants dels Pallars no eren tots, antigament, negociants de ruc? To pay (pagar) ass (ruc): pay-ass...Que la gent d'Osona no és coneguda per la seva obsessió a tenir una llar ben construïda i segura? House (casa) on (damunt): House-on... Es pot fer amb gràcia o amb matusseria, amb exactitud lingüística o amb aproximacions barroeres... Qui vulgui provar, que s'hi posi...!!

Froilan Franco, àlies El Mestre. Sitges

Un terratrèmol de magnitud 5,8 sacseja Nòrd d'Itàlia

-Aguest dimars-

Un terratrèmol de magnitud 5,8 sacseja eth nòrd d'Itàlia

 

Eth nòrd d'Itàlia s'a vist sacsejat aguest dimars per un terratrèmol de magnitud 5,8 ena escala de Richter, plan semblant ara deth sisme qu'eth passat 20 de mai causèc era mòrt de sèt persones ena zòna, segons a informat er Observatòri Geològic des Estats Units (USGS).

 
Eth terratrèmol se produsic a 40 quilomètres ath nòrd de Bolonya e a 60 quilomètres en èst de Parma e er epicentre s'an localizat a 9,6 quilomètres de profuditat, segontes er USGS.
 Es messatges difonudi per Twitter e auti hilats sociaus an indicat qu'eth nau tremolor s'a sentut en tot eth nòrd deth país.
 Eth sisme deth 20 de mai auec eth sòn epicentre ena zòna de Ferrara, en centre-nòrd d'Itàlia, e destruir bastisses enes ciutats de Modena, Ferrara, Màntua e Bolonya.
 Un minim de sèt persones moriren e centenars se vederen obligades a húger des sòns ostaus.

 

Renta Corporación reve redusir eth sòn deute

-Venda d'un actiu ena banca-

Renta Corporación preve redusir en 33 milions eth sòn deute

 

Renta Corporación preve redusir eth sòn deute en 33 milions d'èuros damb era venda d'un actiu a ua entitat financèra, a informat era companhia ara Comission Nacionau deth Mercat de Valors (CNMV).

Era empresa preve arribar a un acòrd sus era venda ràpicament peth mencionat import de 33 milions.
  
Era operacion s'emmarca ar acòrd de finançament deth mai deth 2011 damb es entitats financères creditores, peth qu'era banca pòt aquerir actius de Renta Corporación a canvi dera amortització totau o parciau deth deute que mantenguen damb eth grop.

-informe qu'afecte es Mossos-

Interior estudie presentar ua queixa as EUA

 

Eth director des Mossos d'Esquadra, Manel Prat, a anonciat aguest diuendres que sospesen presentar ua queixa formau ath dauant deth Departament d'Estat nòrd-american peth sòn informe annau, en quau apareishen informacions sus era policia catalana sense qu'arrés les age contrastat damb eri.

En ua entrevista de Catalonha Ràdio, reculhida per Europa Press, Prat a explicat qu'estudiaràn er informe e s'ac ven convenient presentaràn ua queixa pr'amor qu'arrés no s'a metut en contacte damb era Generalitat pr'amor que "contrarestin" era informacion.
Segons compren en informe deth Departament d'Estat, eth 2010 i auec 552 denúncies relacionades damb presumptes abusos policials a Espanya: 222 còntra era Policia Nacionau, 85 còntra policies locaus, 79 còntra era Guàrdia Civil, 52 còntra es Mossos e 17 còntra er Ertzaintza, entre auti.
Er informe tanben recuelh es polèmiques cargues policials ena plaça de Catalonha durant era acampada deth 15 M e es que passèren durant er intent de bloqueig deth Parlament, així com era denúncia collectiua que se presentèc còntra era Conselleria dempús.

 

Venda d'un actiu ena Banca (2012)

-Venda d'un actiu ena banca-

Renta Corporación preve redusir en 33 milions eth sòn deute

 

Renta Corporación preve redusir eth sòn deute en 33 milions d'èuros damb era venda d'un actiu a ua entitat financèra, a informat era companhia ara Comission Nacionau deth Mercat de Valors (CNMV).

Era empresa preve arribar a un acòrd sus era venda ràpicament peth mencionat import de 33 milions. Era operacion s'emmarca ar acòrd de finançament deth mai deth 2011 damb es entitats financères creditores, peth qu'era banca pòt aquerir actius de Renta Corporación a canvi dera amortització totau o parciau deth deute que mantenguen damb eth grop.

 

Badalona restringirà les ajudes "no bàsiques" a qui no porti 4 anys.

-Prestacions Socials-

Badalona restringirà les ajudes "no bàsiques" a qui no porti quatre anys a la ciutat

 

 

Albiol insta el Govern i la Generalitat a treballar en aquesta línia

L'Ajuntament de Badalona impulsarà un reglament per regular la prestació d'ajudes socials que restringirà l'accés a les ajudes econòmiques "no bàsiques" --com beques menjador i ajudes al lloguer-- a aquelles persones que no portin almenys quatre anys a la ciutat.

En una entrevista d'Europa Press en fer-se un any de la seva victòria electoral, l'alcalde, Xavier García Albiol (PP), ha afirmat que amb el nou reglament --que entrarà en vigor abans de l'estiu-- pretén "posar ordre dins del desordre que existeix i prioritzar qui ha de tenir les ajudes".

 "Hem de ser escrupolosos i saber prioritzar. Jo ho dic de manera molt clara; el meu objectiu és prioritzar les ajudes econòmiques cap als veïns de Badalona i no per a un senyor que acaba d'arribar", ha explicat l'alcalde, que ha precisat que la mesura afectarà tot aquell que arribi a la ciutat i no només els immigrants.

L'alcalde de Badalona ha concretat que la mesura --en què encara treballa el govern municipal i que una vegada anunciada estarà oberta als suggeriments i aportacions que faci la resta de grups del consistori-- es refereix a les ajudes no bàsiques, entre les quals hi inclou les beques menjador i les ajudes al lloguer i a la natalitat: "Les ajudes bàsiques no es poden discutir, però sí les que no ho són; moltes d'elles, econòmiques".

El govern municipal necessita que en el cas de les beques menjador l'Ajuntament estudiarà cada sol·licitud i "en casos de necessitat bàsica" concedirà l'ajuda tot i que els sol·licitants no portin quatre anys a la ciutat. 
Albiol ha considerat "tercermundista" que no existeixi cap regulació a nivell autonòmic a l'hora d'atorgar ajudes socials, i ha instat el Govern i la Generalitat a treballar en propostes que segueixin la línia del reglament que impulsarà Badalona.

En aquest sentit, el nou responsable d'immigració del PP català ha aplaudit la decisió de l'executiu que presideix Mariano Rajoy de retirar la targeta sanitària als immigrants irregulars i la de la Generalitat de restringir l'accés al 'xec nadó' a famílies empadronades a Catalunya durant cinc anys.

"M'agradaria que es comencessin a concretar mesures d'aquest tipus. La Generalitat ha de ser valenta i decidida, i tenir clar cap a on han d'anar les nostres prioritats", ha afirmat.
A l'acte central de la campanya de les eleccions municipals, Albiol ja ha criticat que persones nouvingudes a la ciutat passessin per davant de veïns de Badalona a l'hora d'accedir a les prestacions socials, i ha defensat prioritzar els ciutadans que portin temps a la ciutat: "Això no és xenofòbia, és supervivència davant d'un greuge comparatiu", ha argüït.

Barris "molt calents"

Albiol ha repassat la situació de Badalona un any després que el PP s'imposés per primera vegada en unes eleccions municipals i s'alcés amb l'alcaldia de la ciutat tot i que amb un govern en minoria.
Al camí fins a situar el PP com la força més votada, el dirigent popular va centrar gran part de la seva campanya a alertar que determinades zones de la ciutat s'havien convertit "en un polvorí" com a conseqüència de l'incivisme i la inseguretat que, segons ell, provocaven en molts casos determinats immigrants que no volien adaptar-se.

L'alcalde reconeix que no s'han resolt tots els problemes de seguretat i incivisme a Badalona, però subratlla que ara l'Ajuntament és conscient de la situació i treballa per corregir-la: "Encara tenim barris o zones que estan molt calentes", ha concedit.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

CaixaBank e Banca Cívica era sua Fusion (2012)

-En junta extraordinària-

CaixaBank e Banca Civica aprovaràn en junta extraordinària era sua fusion eth 26 de junh

  CaixaBank e Banca Civica celebraràn eth pròplèu 26 de junh junta generau d'accionistes de caractèr extraordinari per aprovar era fusion per absorció damb CaixaBank, an informat es dues entitats.

  Era operacion darà lòc ara prumèra entitat deth mercat espanhòl, damb uns actius de 342.000 milions d'èuros, ua capitalització borsària superiora as 16.000 milions e més de 14 milions de clients.
   Era sua quota de mercat mejana a Espanya en actius serà deth 10,5%, deth 15% en productes minoristes clau e deth 16,2% en oficines.
   Segontes era comunicacion enviada ara Comission Nacionau deth Mercat de Valors (CNMV), es juntes extraordinàries preven era fusion "damb extinció dera societat absorbida --Banca Cívica-- e traspàs en bloc deth sòn patrimòni ar absorbent --CaixaBank--".
   Eth tipe de cambi des accions laguens d'aguesta operacion de fusion, qu'a estat determinat sobre la base deth valor reau des patrimònis sociaus de CaixaBank e Banca Civica, ei de cinc accions de CaixaBank d'un èuro de valor nominal cadua, per cada ueit accions de Banca Civica d'un èuro de valor nominal cadua, sense que se preveigue cap de compensació complementària en sòs.

 

Garantir era seguretat-Finau Copa deth Rei (2012)

-finau Copa deth Rei-

Es Mossos despleguen 1.850 agents per garantir era seguretat

 

Es Mossos d'Esquadra desplegaràn un ample dispositiu damb 1.850 agents per garantir era seguretat dera celebracion deth finau dera Copa deth Rei, que se jògue aguest diuendres a Madrid entre eth FC Barcelona e er Athletic de Bilbao, segons a informat aguest dijaus era policia catalana.

 Eth dispositiu, que se met en marxa aguesta mitjanit, a coma objectiu velhar peth normau desvolopament en totes es localitats catalanes e per garantir era seguretat des aficionats catalans que se desplaçaràn a Madrid per assistir ath partit.
Eth desplegament, que harà prètzhèts de seguretat ciutadana, orde public e transit, garantirà eth corrècte desplaçament des aficionats a Madrid, així com des celebracions posteriores en cas de victòria der equip blaugrana.
Eth finau generarà un important nombre de desplaçaments d'aficionats des de Catalonha cap a Madrid, era majoria en tren e autocar, damb era prevision qu'enquia 43 autocars se desplacen e que gesquen cinc trens des dera Estacion de Sants damb un elevat nombre d'aficionats.
Es diferenti punts de partida compdaràn damb preséncia policial, així com en aqueri municipis catalans a on s'installen pantalles gegants; en cas de victòria deth FC Barcelona, es Mossos meteràn en marxa un operatiu especific enes punts abituaus de celebracion.

Conselhèra d'Ensenhament dera Generalitat acusa.

-sector educatiu-

Rigau acuse ICV-EUiA d'instrumentalitzar era vaga a ensenhament

Era conselhèra d'Ensenhament dera Generalitat, Irene Rigau, a acusat aguest dimèrcles ICV-EUiA d'"instrumentalitzar" era vaga educatiua celebrada aguest dimars en sector educatiu e eth seguiment deth quau a xifrat en mens deth 25%.

 Durant era session de contròtle ath Govèrn en Parlament e en responsa a ua demanda dera portavotz ecosocialista, Dolors Camats, era conselhèra a acusat era deputada d'ICV-EUiA de hèr ua "lectura parciau" dera protèsta.
 Era Conselleria d'Ensenhament dera Generalitat a xifrat aguest dimars en un 25,23% eth seguiment enes centres publics catalans dera vaga convocada aguest dimars per tot eth sector educatiu, ua adesion qu'eth sindicat CCOO a elevat enquiath 60%.
En un comunicat damb es dades facilitades peth 85% des centres de Catalonha enquias 18 ores de dimars, eth departament a assegurat qu'aguesti son es numeros que permeteràn aplicar es descompdes as nòmines des trabalhadors declaradi en vaga.
Camats a refusat es chifres de participacion mostrades pera Conselleria, ja qu'a sostengut qu'era vaga a estat "massiua" e transversal, en tot unir ara protèsta per acabar damb es retalhades deth Govèrn centrau e dera Generalitat a professors, pairs e alumnes de guarderies, educacion primària e secundaria e universitats.
Era portavotz ecosocialista en Parlament a criticat qu'es retalhades aplicades a Catalonha dificulten eth trabalh as professors e agreugin eth fracàs escolar e era fragmentació enes aules: "Frene es retalhades ja pr'amor qu'a traspassat totes es linhes vermelhes en educacion".
"Me demane que pare es retalhades, li demani que pare era instrumentalització", a replicat Rigau, qu'a soslinhat qu'era protèsta convocada ère de contorn estatal còntra es darrères mesures possades per executiu centrau.

  1

Lidèrs Europèus dan supòrt a Rajoy (2012)

-Cimera UE-

Lidèrs europèus dan supòrt ara crida de Rajoy pr'amor qu'eth BCE intervengue

   

Es lidèrs dera UE daràn supòrt molt probablement ara cimera que celèbren aguest dimèrcles ath president deth Govèrn, Mariano Rajoy, ena sua crida ath Banc Centrau Europèu (BCE) pr'amor qu'intervengue en mercat amb la finalitat de redusir es còsti de finançament d'Espanya e auti païsi coma Itàlia.

Eth Conselh Europèu a previst reclamar que se garantisque era liquiditat des economies dera eurozòna mentre es Estats membre damb problèmes prossegueixen damb es reformes, segons an informat hònts diplomàtiques. Un messatge qu'anarà dirigit ath BCE, era unica institucion que pòt hèr-ac, maugrat qu'es lidèrs europèus evitaràn ua peticion mès dirècta per salvaguardar era sua independéncia.

Un 80% eth seguiment dera vaga d'educacion (2012)

-Còntra es retalhades-

Es sindicats xifren en un 80% eth seguiment dera vaga d'educacion

Es cinc sindicats d'ensenhament qu'an convocat aguest dimars era vaga estatal a toti es nivèus educatius --Fete-UGT, FE-CCOO, ANPE, CSIF e ST ES-E-- an xifrat eth seguiment per part deth professorat a un 80%, coma a mejana en toti es nivèus educatius.

Suspendre eth finau de Copa deth Rei

-eventual xiulada-

Aguirre demane suspendre eth finau de Copa

 

Era presidenta dera Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, a assegurat aguest dimars qu'eth finau dera Copa deth Rei, qu'afrontarà aguest diuendres a Madrid er Athletic de Bilbao e eth FC Barcelona, "cau suspendre e celebrar-se a porta tancada en aute lòc" ath dauant dera possibilitat, que, com ja passèc hè tres ans ath finau que joguèren es madeishi equips a València, se produsisque ua xiulada còntra eth Príncep o durant era reproduccion deth himne d'Espanya.

"Es ultratges ara bandèra o ath himne son delicte en Còdi Penal. No s'an de consentir e per tant, era mia opinion ei qu'eth partit s'a de suspendre e celebrar-se a porta tancada en aute lòc", a manifestat en ua entrevista a Onda Cero reculhida per Europa Press.
En aquest sentit, Aguirre a assegurat que maugrat qu'aguesta decision pòt causar "plan d'enrenou", cau pr'amor qu'aguest tipe de causes "no s'an de consentir".
"Aguest ei eth campionat d'Espanya. Aguesta Copa la remetie eth president dera Republica quan i auie República, Franco quan ère Franco, e ara ei era Copa de Sa Majestat eth Rei, mès ei era Copa d'Espanya", a defenut.

No al tancament deth Centre de mendres (Girona)

-Jutges pera Democracia-

En contra der tancament deth centre de mendres de Girona

 

Jutges pera Democracia (JPD) s'a posicionat en contra deth tancament deth centre de mendres de Montilivi de Girona qu'era Conselleria de Justícia a previst entà junh juntament amb eth deth de Til·lers a Mollet del Vallès (Barcelona), e que justifique "en contèxte dera racionalització des recorsi publics".

"Era reinserció e educacion des joens no a de virar ne a d'èster supeditada a principis economics en funció des resultats", a responut aguest diuendres en un comunicat sus era decision qu'era Generalitat a prenut dempús qu'eth nombre d'intèrns a Catalonha s'age redusit de 319 eth 2011 a 269 aguest an.
Era Conselleria reacorroparà as mendres des centres clausurats en auti tres que s'ampliaràn damb 75 places: Segre (Lleida) --crearà 7 places naues--, Can Llupià (Barcelona) --incorporarà 54 lòcs mès-- e er Alizina a Palau-solità i Plegamans (Barcelona) --aumentarà 14 places-.
Tot i això, JPD cre qu'eth tancament deth centre de Girona afectaràn ara proximitat entre es joens e es sues familhes: "Era fauta de visites de pairs provòque ua situacion en joen de conflictivitat plan mès nauta, e plan mens motivació", an sostengut.
Per això a demanat a Justícia que se replantegi era possibilitat de tancament deth centre de mendres de Montilivi".

 

Luis de Guindos auance qu'era Economia queirà un 0'3%

-En dusau trimèstre-

De Guindos auance qu'era economia queirà un 0,3%

 

Eth ministre d'Economia, Luis de Guindos, a auançat qu'era economia espanhòla se contractarà un 0,3% en dusau trimèstre der exercici, segontes es indicadors auançadi des quaus dispause eth Govèrn centrau.

 De Guindos a afirmat que, tot i era queiguda deth Producte Interior Brut (PIB) e des dificultats der actuau entorn, se meten es bases de correccion des desequilibris.
 "Metem es bases dera recuperacion actuau", a sostengut eth ministre ar esdejoar de trabalh deth Fòrum Cinco Días. "Era recuperacion futura arribarà e Espanya generarà benestança e ocupacion una altra vegada", a hijut.

 

Brussel.les e Espanya,l'any 2012

-hè eth de besonh-

Brussel·les assegure qu'Espanya no a de pensar en un rescat

 

Espanya no a arrasons per pensar en besonh d'èster rescatada, ja qu'adòpte es reformes apropriades e a ua capacitat de finançar eth sòn deute encara importanta, segons a assegurat aguest diuendres eth portavotz d'Afers Economics e Monetaris dera Comission Europèa, Amadeu Altafaj.

Espanya no a d'èster rescatada "en aguesti moments enes quaus entrepren es reformes de besonh", a senhalat Altafaj en declaracions a Onda Cero, recuelhudes per Europa Press. "No a motius per pensar en un rescat", a reïterat eth portavotz.
En aquest sentit, Altafaj a explicat qu'actualment Espanya se ve obligada a pagar un prètz naut per plaçar eth sòn deute pes incerteses existentes, no només per Grècia, senon per tota era situacion acumulada des deth 2008.
Atau, eth portavotz dera Comission a soslinhat qu'"Espanya a ua capacitat de finançament deth sòn deute encara en tot importar". Alhora, Altafaj a destacat qu'Espanya, a diferència de Grècia, a dat pròves de determinació a l'hora d abordar es reformes de besonh. "Sap que no se pòt víuer a crèdit", a hijut.

Camilha,Enfant du Pays d'Oc

CAMILHA, Un drÒlle del paÍs d’Òc
CAMILLE, Enfant du Pays d’Oc
Préfàcia Frederic FIJAC
Quand pensi a la vida de mos aujòls al final del sègle dètz e nòu me sembla tornar un moment amb els.
Patissi coma patisson al trimadis, me regaudissi come els, en s’escaudurant davant lo fuòc al canton, en niflant lo bon odor de las castanhas que petonejan dins la padela traucada, sentissi encara lo plaser de m’enfonilhar dins los linçols escaudurats per las brasas del monge que la mameta ven de passar dins cada lièit de l’ostal avant de s’anar jaire.
Ausissi tanben las vacas a la granja que rómian lo será, al moment de la darrièra visita : n’aviam pas besonh del lum per saber que tota nava plan…
Les deux récits en un même livre,la ruralité dans la fin du XIXe siècle ,des souvenirs pour les seniors, un enseignement pour les plus jeunes.

Un moyen pour TOUS de découvrir la langue occitane
ou d’améliorer ses connaissances.

Livre double Occitan-Français - 186 pages - 14,5x20 cm
ISBN 978 2-35208-079-4   17€
chez tous les Libraires, Espace culturel, Maison de la Presse...ou par internet www.bordulot.fr en cliquant sur: ttp://www.bordulot.fr/page25/page22/page22.html

Eth Govèrn prescindeix de 5.500 docents (2012)

entath pròplèu cors

Es sindicats acusen eth Govèrn de prescindir de 5.500 docents

 

Era naua retalhada deth Govèrn dera Generalitat aprovat aguest dijaus peth govèrn Espanhòl preve prescindir de 5.500 docents non universitaris entath pròplèu cors, segons an alertat aguest diuendres CCOO e UGT en arròda de premsa.

  "Era agression qu'eth Govèrn hè ena educacion no ei inevitabla, ei ua decision politica que preten destruir er estat dera benestança", a deplorat Montse Ros, en tot assegurar que Catalonha ei era comunitat autònoma que mès a retalhat en ensenhament, damb un 13,3% mens de pressupòst en dus ans.
 A criticat qu'era conselhèra deth ram, Irene Rigau, "se passe es decisions deth Parlament per on li pareish", dempús er anonci que modificarà eth finançament des guarderies segontes era renda de cada familha, maugrat qu'era cramba catalana emetec ua resolucion era setmana passada que no coïncidís damb aguesta decision.

Salut ve obsoleta des retalhades der Estat

cobertura

Salut ve obsoleta era redaccion des retalhades der Estat

Foto: EUROPA PRESS

BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)

Eth conselhèr de Salut dera Generalitat, Boi Ruiz, a considerat obsoleta era redaccion deth Reiau decrèt deth Ministèri de Sanitat sus retalhades sanitàries pel que fa ara cobertura sanitària e ara reintroduccion de concèptes "ja superadi" coma era cartilla dera Seguretat Sociau.

   "No auem resolvut eth mès gran, pr'amor qu'eth Reiau decrèt a er error de reglament de com obtier era tarja sanitària, encara qu'entre en contradiccion damb leis de rang superior e era Constitucion", a planhut aguest dijaus eth conselhèr eth dia qu'eth decrèt centrau arribe ath Congrès des Deputats.
   Maugrat que no existís volentat politica qu'eth sistèma sanitari dongue un "pas enrere", era redaccion ei era qu'ei e da pè a certanes interpretacions, a soslinhat eth titular de Salut, qu'a celebrat es cambis introdusidi, a petició de Catalonha, sus limitar eth copagament de materiau ortoprotèsic e transpòrt sanitari.
   "Era satisfacció ei petita en relació amb era mès grana" e es redigidi demoren e es politics passen, a defenut eth conselhèr, qu'a planhut qu'eth tèxte tanpòc resòlv era qüestió de hons sus era gestion dera prestacion de servicis e organizacion des comunitats autònomes.
   En el marc dera presentacion deth MIHealth ath Palau de Congresos de Fira de Barcelona, a criticat que fora de Catalonha s'a installat ua percepcion qu'en territòri i a agut un "retalhada de drets", quan eth qu'era Generalitat a hèt ei abaixar salaris, estauviar en còst de personau e de farmacia.
   "Açò cree un clima de desassossec e voi trincar d'un còp aguesta idèa qu'a Catalonha auem desmantellat eth sistèma sanitari public e qu'auem privatitzat era sanitat", a asseverat eth conselhèr enfurismat.
   Al seu torn, a arregraït ath personau sanitari era sua collaboracion e tanben as pacients qu'agen pogut demorar un temps mès per lista d'espera, eth qu'a dit que no supause retalhar un dret basic as ciutadans.

Compartiu aquesta notícia

"Inconstitucional" la rebaishe deth 5% der Sant Pau

Jutjat Sociau

"Inconstitucional" la rebaishe deth 5% as trabalhadors der Sant Pau

Foto: HOSPITAL SANT PAU

BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)

Eth Jutjat Sociau 26 de Barcelona a considerat "inconstitucional" la rebaishe salariau deth 5% des trabalhadors der Espitau Sant Pau de Barcelona, arran deth decrèt de mesures extraordinàries de contenció dictades pera Generalitat eth junh deth 2010.

   Era senténcia, en qué a agut accès Europa Press, estime es demandes intermetudes per UGT, CCOO, Associacion Professionau d'Infermeria (ÀPIT) e eth comitat d'empresa deth centre.
   Es sindicats al·legaven ua "vulneració del dret fondamentau" ara libertat sindicau, ath dret dera negociacion collectiua e ar efècte en tot vincular deth convèni collectiu pròpri deth centre, que hège qu'aguesta decision no podesse èster unilateralment aplicada as trabalhadors sense mediar negociacion.
   Era direccion deth centre argumentaue era vocacion publica der espitau que recep es pressupòsts dera Generalitat, així com era prevalença d'ua lei per sobre d un convèni collectiu.
   Eth jutge planteja qüestió d'inconstitucionalitat, ja qu'es articles dera lei de pressupòsts pòden èster contraris enes articles dera Constitucion relatius ara seguretat jurídica, arbitrarietat des poders publics, libertat sindicau e eth dret ara negociacion collectiua des convènis.
   En declaracions a Europa Press, era presidenta en foncions deth comitat d'empresa e lidèr d'ÀPIT, Àngels Sabatè, a dit qu'era batalha guanhada as tribunaus ei "era prumèra que s'artenher en un espitau privat que gestione sòs publics".
   "S'a demostrat qu'eth que veníem en tot denonciar ei injust e que s'aplicauen uns descompdes que no corresponien", a senhalat Sabatè, qui a celebrat es darrères batalhes guanhades pes trabalhadors.
   Hè pòc es trabalhadors artenhereren detier er Expedient de Regulacion d'Ocupacion (ERO) de suspensió e retirar era orde de deishar de solapar es torns de personau sanitari a favor dera seguretat deth pacient.
   Er espitau foncione actualment damb eth convèni collectiu pròpri deth 2006 e prorrogat des deth 31 de deseme deth 2009.
   Es mencionades rebaixes salariaus, es mesures de contenció dera Generalitat, eth plantejament d'un ERO per part der exdirector Jordi Varela e era actuau intervencion der espitau per part deth Govèrn dilueixen era negociacion deth nau convèni deth Sant Pau, qu'er an passat generèc 17 milions d'èuros de deficit.

 

François Hollande à la Présidence de la République

14.05.12Cher-e ami-e,

Le 6 mai, les Français ont choisi le changement en me portant à la présidence de la République. Je mesure l’honneur qui m’est fait et la tâche qui m’attend.

C'est une lourde responsabilité qui m'a été confiée, dans un contexte d'une exceptionnelle gravité. Si ce qui nous attend n'était pas dur, nous n'aurions pas gagné l'élection présidentielle. C'est parce que la situation est difficile que les Français se sont tournés vers nous, pour que l'effort se fasse dans la justice.

Devant vous, je m’engage à servir mon pays avec le dévouement et l’exemplarité que requiert cette fonction.

C’est ensemble que nous avons porté le changement. C’est ensemble que nous avons réussi à faire émerger la confiance et l’espoir dans le vote de nos concitoyens.

 A vous qui m’avez accompagné, avant de prendre mes fonctions, je veux adresser un message de remerciement. Il faudra à nouveau se mobiliser et je compte sur vous pour porter l’espoir et le changement qui vient lors des prochaines échéances législatives de juin.

C’est cette confiance que nous devons porter aujourd’hui pour que ces prochaines semaines permettent l’alternance au Parlement et donnent toute sa force au changement partout en France.

Sincèrement,
François Hollande
 

Redusir en un 5% es complements salariaus

Catalonha retalhe 1.500 milions en sòn tresau plan d'ajust

 

La Generalitat a aprovat aguest dimars eth sòn nau plan d'ajust, eth tresau qu'apròve en un an e quate mesi, e qu'implique ua reduccion pressupostària de 1.500 milions d'èuros.

Eth president Artur Mas a concretat en arròda de premsa diuèrses mesures: redusir en un 5% es complements salariaus des trabalhadors publics e es complements que pague eth Govèrn a funcionaris der Estat; introdusir ua matrícula "modèsta" enes cicles formatius; suspendre era convocatòria de subvencions ne demore rehèr es condicions; privatització de concessions d'autopistes que gestionen empreses publiques (com passe damb es Túnels de Vallvidrera); e ajustos de trabalhadors d'empreses publiques.

Mas a assegurat qu'eth Govèrn catalan s'a vist "obligat" a executar aguest nau plan de retalhades pr'amor qu'eth Govèrn centrau "centrifuga sistematicament" es sòns deficits enes autonomies, e a cargat tanben en contra dera Unió Europea (UE), pera sua obsessió damb era austeritat.

 

Palau der Elisi:

Sarkozy abandone eth palau der Elisi per dar pas ath prumèr cap d'Estat socialista 17 ans dempús

Hollande pren possessió coma president dera Republica francesa

 

Eth nau president francés, Francois Hollande, a recebut aguest dimars eth collaret dera Legió d'Aunor gala, en el marc dera sòbria cerimònia de prenuda de possessió celebrada ath palau der Elisi qu'a supausat eth finau deth mandat deth president en tot gésser, Nicolas Sarkozy.

Passades es 10.30 ores, Sarkozy a passat eth testimòni a Hollande, qu'a estampat era sua firma per acceptar eth cargue de president francés, abans de recéber eth collaret de Gran Mèstre dera Legió d'Aunor, era maxima condecoració qu'autrege era Republica de França.

Dempús era sortida de Sarkozy e l'exprimera dama Carla Bruni deth palau der Elisi, Hollande a dat eth sòn prumèr discors coma president francés, en quau a trasladat "un messatge de confidança" as ciutadans, as qu'a transmetut que França ei "un gran país" que superarà es dificultats "en tot elevar-se" e en tot no "doblegant-se.

Hollande s'a comprometut a promòir era "convivéncia" de "toti" es francesi entorn des "valors" dera Republica francesa e a assegurat que tornarà eth país ena sendera de "era justícia" e daurirà "ua naua via a Europa " a més de "contribuïr ara patz en món".

Eurogrop e Brussel.les (2012)

-Demore resultats ath CPFF-

Eurogrop:

 Eth compliment deth deficit a Espanya depen des autonomies

 Eth president der Eurogrop, Jean-Claude Juncker, a dit aguest dimars qu'eth compliment des objectius de reduccion deth deficit per part d Espanya depenerà qu'es comunitats autònomes hèsquen eth sòn trabalh e que demore resultats en aquest sentit aguesta madeisha setmana.

 
"Eth Govèrn espanhòl confie qu'arribarà as objectius de deficit entath 2012 e 2013", a assegurat Juncker ena entrada dera reünion der Ecofin.

"Açò depen sobretot qu'es Govèrns regionals hèsquen eth sòn trabalh e açò passarà al llarg d aguesta setmana", a hijut, en tot referir-se ara reünion deth Conselh de Politica Fiscau e Financèra (CPFF) que se celèbre dijaus, e ena quau s'analisaràn es plans d'ajust des comunitats autònomes.

*Espanya sonque artenhererà redusir eth sòn deficit deth 8,5% enquiath 6,4% aguest an e eth 6,3% eth 2013, segontes es previsions economiques de primauèra publicades pera Comission diuendres passat.

 Aguestes chifres demoren plan lluny des objectius pactadi damb era UE deth 5,3% e eth 3%, respectivament.

Eth B.C.E. a era sortida de Grècia de l'Euro €

un "divorci amistós"

Eth BCE daurís era pòrta a era sortida de Grècia de l'euro

Foto: REUTERS

LONDRES, 14 (EUROPA PRESS)

Era possibilitat que Grècia abandone era eurozòna a deishat d'èster ua qüestió tabú en discors deth Banc Centrau Europèu (BCE), tal com rebaten es declaracions deth governador deth Banc de Bèlgica, Luc Coene, qui, tot i mostrar-se contrari a aguest ipotèsi, assumís que se calesse serie possible portar a tèrme un "divorci amistós".

   "Un divorci jamès ei ua causa bona, pòs hèr es causes d'ua manèra amable, mès pòden arribar a méter-se lletges e dificiles. Supausi qu'un divorci amistós, se bèth còp calesse, serie possible, mès així i tot ac planherie", afirme Coene en ua entrevista concedida al 'Financial Times'.
   De fet, eth banquer belga defen qu'"er ideau serie que toti es membres siguessen en club", ja que siguesse era causa mès positiua entà toti, en tot includir es pròpris grecs, maugrat qu'admet que s'un país decidís que no contunhe en tot desirar formar part cau perméter era sua marche.

 

Independència de Catalunya Nord

Si es pot plantejar que el Departament dels Pyrénées-Orientales deixi d’existir perquè les comarques del Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i part de la Cerdanya ja no formin part de la República Francesa,

Si, ara, els partits catalanistes —Unitat Catalana i ERC— fossin majoritaris al Consell General, als principals ajuntaments nord-catalans i entre els diputats catalans de l’Assemblea Nacional Francesa, llavors la qüestió no es plantejaria pas perquè la resposta seria òbvia, però és clar, la situació és més aviat la contrària.

La independència significa canviar el marc jurídic vigent, per la qual cosa només es pot plantejar seriosament si el catalanisme és majoritari; així doncs, a la Catalunya Nord passa igual com al País Valencià i a les Illes: el catalanisme hi és minoritari i, per tant, no pot pretendre qüestionar el sistema polític.

D’altra banda, els joves independentistes dels anys vuitanta ens dedicàvem a cremar banderes espanyoles, i, per tant, a Prada, en cremàvem també de franceses; ara bé, en aquella època, un alt responsable de l’UCE sempre ens avisava que la crema d’una bandera francesa significava la destrucció i l’escarni d’un símbol nacional amb què els veïns de Prada i del conjunt de la Catalunya Nord s’hi identificaven plenament, motiu pel qual podien sentir-se agredits i ofesos per la nostra acció.
Naturalment, només un nord-català o algú resident en terres nord-catalanes pot saber fins a quin punt ha canviat aquesta situació, si és que realment ha canviat.Vistos els fracassos del catalanisme autonomista i federalista al sud, espero que tots els militants i simpatitzants del moviment catalanista nord-català tinguin clar que l’objectiu final és la independència, una altra cosa és que, ara per ara, fora del Principat, aquest tema no sigui convenient plantejar-lo en públic.
Si avui dia, amb l’autonomia, es pot plantejar que Barcelona sigui un pol d’atracció molt més fort que Tolosa i Montpeller, imaginem-nos amb la independència, en què Barcelona ja no patirà ni l’espoli fiscal espanyol ni el centralisme madrileny.

Sempre he considerat que la pèrdua de la transmissió generacional del català, esdevinguda ara fa mig segle, és una conseqüència indirecta del franquisme espanyol; òbviament, mai no podrem saber què hauria passat si, vers 1950, a l’altra banda de l’Albera hi hagués hagut l’Espanya democràtica i la Catalunya autònoma que van establir-se el 1931 amb l’adveniment de la II República Espanyola, o, millor encara, la República Catalana independent que va intentar crear Francesc Macià el 1926 a Prats de Molló.

Es "indignats" de Barcelona tornen Diuendres a plaça Catalonha

Es 'indignats' tornaràn aguest diuendres ena plaça de Catalonha per hèr ua assemblada en commemoració deth prumèr aniversari deth sorgiment deth movement 15 M, e haràn aquiu delà ua "assemblada permanenta" entre eth dissabte 12 de mai e dimars 15. En arròda de premsa en parc dera Ciutadella, representants de toti es grops de trabalh an explicat qu'ena plaça se tornaràn a constituïr grops de trabalh en comissions e que i aurà ua assemblada diària as 21 ores, a més d ua manifestacion era tarde de dissabte peth centre dera ciutat. An explicat que, durant es dies que romandran ena plaça, haràn places e xerrades, a on anonciaràn era portavotz dera Plataforma Afectadi pera Hipoteca, Ada Colau, e eth president de Justícia e Pau, Arcadi Oliveres, e an explicat que durant tot er ivèrn an trabalhat en proposicions.

Saint Etienne substituís en cartell Björk (2012)

-Saint Etienne substituís Björk en cartell deth Primavera Sound- Eth grop britanic Saint Etienne serà lo'encargat de substituïr era en tot cantar islandesa Björk eth dissabte 2 de junh en cartell deth Primavera Sound, segons a informat aguest diuendres era organizacion. Lo causisqui d'indie pop format per Sarah Cracknell, Bob Stanley e Pete Wiggs anaue a actuar eth 30 de mai, mès pr'amor dera cancel·lació de Björk pera inflamació que patís en un nòdul des cordes vocals, posposaran era sua actuacion enquia tres dies dempús. Al seu torn, eth uet deishat per Saint Etienne serà corbit per The Walkmen, qu'actuarà coma a part dera programació d'Arc de Triomf. Eth rock contemporanèu deth grop novaiorquès recalarà atau a Barcelona, en espera de que veigue era lum 'Heaven', eth sòn nau trabalh, era declaracion "mès grana e generosa" des sòns prètzhèts enquia aué, segontes eth madeish grop. En tot coïncidir damb er anonci des darrèri retocs deth cartell, era organizacion deth San Miguel Primavera Sound 2012 a senhalat que ja son disponibles es oraris des actuacions entàs concèrts en Parc deth Fòrum e tanben entàs dues jornades er Arc de Triomf eth dimèrcles 30 de mai e eth dimenge 3 de junh.

Catalonha e Occitània,Nacions bessones (2012)

Coma eth Plan Ibarretxe. En Pere Navarro cre que el President Mas pòrte Catalonha a un "carreró sense sortida" Eth prumèr secretari deth PSC, Pere Navarro, a assegurat aguest diuendres qu'eth president catalan, Artur Mas, pòrte a Catalonha cap a un "carreró sense sortida que s'assembla al 'Plan Ibarretxe', que no acabèc en arren". Ac a dit en ua entrevista de TV3 reculhida per Europa Press, a on a certificat que segontes era sua opinion, eth Govèrn catalan no sap a on va, e s'a demanat s'eth que vò eth Govèrn catalan ei un "6 d'octobre repetit". Siguec aguest dia der an 1934 quan eth president dera Generalitat, Lluís Companys, assumic tot eth poder a Catalonha e proclamèc "er Estat Catalan dera Republica Federal Espanhòla", eth qu'acabèc damb un enfrontament damb eth Govèrn espanhòl, era suspensió dera autonomia catalana e er empresonament de Companhs e membres deth sòn Govèrn. Ath dauant d'un escenari de confrontació entre Catalonha e era rèsta d'Espanya liderat per Mas, Navarro a assegurat qu'ara s'auer besonh eth contrari, era concòrdia e es amples consensos, peth qu'a tornat a deféner un Estat federal.

La Llengua Occitana bessona de la Llengua Catalana (2012)

-Nèishen quate cries de falcó pelegrí ara centrau tèrmica de Foix- Eth còs d'Agents Rurals dera Generalitat de Catalunya anellar era net de dijaus a diuendres es quate cries de falcó pelegrí --dus mascles e dues femelles-- que neisheren ara centrau tèrmica de Foix, ubicada a Cubelles, comarca deth Garraf. Era col·locació d'un niu artificial de husta ena xemeneia dera installacion --cedida temporaument per Endesa-- a permetut protegir era parella de falcons pelegrins que habitava de manèra espontània e potenciar era sua reproduccion. Eth projècte forme part deth Programa de Conservacion dera Biodiversitat d'Endesa e preten afavorir era reproduccion d'aguesta espècie en perill d'extinció.