Catalonha ei era comunitat que lidère era despesa...

-Damb 38.863 milions-

Era despena des toristes estrangèrs aumente un 6,2% enquiar agost,

 

 

Era despena des toristes internacionaus enes ueit prumèrs mesi der an arribèc as 38.863 milions d'èuros, hèt que supause ua melhora deth 6,2% respecte deth madeish periòde de 2011, damb quate mesi consecutius en positiu, segontes es chifres proporcionades pera enquèsta de despena toristica Egatur elaborada peth Ministèri d'Industria, Energia e Torisme.

Era despena mejana jornalèra a aumentat un 7%, enquia 107 èuros, mentre qu'era despena per torista s'aumentèc un 2,5%, enquia 956 èuros.

Era majoria de despena correspon as toristes britanics, damb 7.775 milions d'èuros, un 6,7% mès, seguidi des alemans, damb 6.051 milions (+3,1%), es francesi, damb 3.707 milions, que retalhèren era sua despena un 3,3% e es procedents de Païsi Nordics, damb 3.396 milions d'èuros, un 9,7% mès.

Catalonha ei era comunitat que lidère era despena globau damb 8.939 milions d'èuros, hèt que supause un 23% deth totau e un creishement deth 13,9% respecte des ueit prumèrs mesi de 2011, seguida des Balears, damb 7.430 milions d'èuros, un 3,9% mès.

 

Eth dret a decidir estàs aranesi (2012)

-De manèra liura, democratica e pactada-

Boya reivindicarà eth dret a decidir entàs aranesi

 

 

Eth secretari generau d'Unitat d'Aran (UA) e exdeputat deth PSC en Parlament, Francés Boya, a anonciat aguest diuendres qu'eth sòn partit presentarà mocions favorables ath dret a decidir dera region ath Conselh Generau d'Aran e enes ajuntaments.

 En un comunicat, Boya a declarat qu'eth posicionament preten demanar eth dret dera Val d'Aran a decidir eth sòn futur collectiu "de manèra liura, democratica e pactada", en tot emparar-se ena volentat d'autodeterminacion exprimida aguesta setmana peth Parlament.

Era proposicion, que ja se votarà aguest diuendres en plen der Ajuntament de Bòssost, demane que s'arreconeishe "eth caractèr nacionau, era lengua, era cultura e es institucions pròpries" deth territòri, recuelhudes en Estatut deth 2006 e ara lei de regim especiau deth 1990.

 

L'ANC ve es comicis "plebiscitaris" (2012)

-Se felicite per auançament electorau-

L'ANC ve es comicis "plebiscitaris"

 

Era presidenta dera Assemblada Nacionau Catalana (ANC), Carme Forcadell, era entitat qu'organizèc era manifestacion dera Jornada, s'a felicitat aguest dimèrcles per auançament electorau e a afirmat qu'es comicis catalans seràn "plebiscitaris".

"Eth Parlament que gesque entara pròplèu legislatura portarà eth país ara independéncia. Per açò son ues eleccions plebiscitàries", a sentenciat en declaracions a Rac 1 reculhides per Europa Press.

Entà l'ANC, dempús es eleccions eth mès apropriat serie qu'era Cramba catalana possèsse ua declaracion unilaterau d'independéncia, e a compdar d'alavetz "trabalhar" per arténher organizar ua consultacion ciutadana.

Escolarizacion en castelhan.

-Aguest cors 2012-2013-

12 familhes an demanat escolarizacion en castelhan

 

 

Eth portavotz dera Generalitat, Francesc Homs, a explicat aguest diuendres que "sonque 12" familhes des 50.000 naui alumnes qu'an començat eth cors escolar an demanat escolarizacion en castelhan.

Atau ac a assegurat en declaracions a Rac 1 reculhides per Europa Press, e a negat qu'a Catalonha existisque un problèma en contorn dera immersion lingüistica.

 "Aguest ei eth volum de conflicte que i a a Catalonha", a sostengut Homs, qui a acusat es detractors deth modèl de voler desafiar eth madeish modèl.

 

Es ipotèques mèrquen nau minim eth junhsèga

-Dempús quèir un 17,5%-

Es ipotèques sus abitatges mèrquen nau minim eth junhsèga

 

 

Eth nombre d'ipotèques constituïdes sus abitatges a pujat a 24.291 eth junhsèga d'aguest an, damb ua queiguda deth 17,5% respecte deth madeish mes de 2011.

Segontes es dades difonudes aguest diuendres per Institut Nacionau d'Estadistica (INE), damb er arrepè interannau de junhsèga, es abitatges hipotecats encadenen ja 27 mesi de queigudes consecutives. Eth descens de junhsèga a estat mès moderat qu'eth de junh, quan es abitatges hipotecats se redusiren un 25,2%.

En quinsevolhe cas, era chifra totau d'ipotèques sus abitatges de junhsèga ei era mès baisha en aguest mes laguens dera sèrie istorica comparabla, iniciada eth 2003, e era tresau pitjor dada dera sèrie en quinsevolhe mes dempús eth d'abriu d'aguest an (21.498 abitatges hipotecats) e eth d'octobre der exercici passat (22.193).

Era Val d'Aran se promo ena hèira de Moscou

-Destin d'ivèrn-

Era Val d'Aran se promò ena hèira Otdykh Leisure de Moscou

 Es enterpreses araneses Vaquèira Beret e Alps Exclusivity & Service promòn era Val d'Aran coma destin d'ivèrn ena hèira Otkykh Leisure de Moscou, qu'englobe Rússia e es antigues republiques sovietiques e se celèbre enquia aguest dissabte, a informat Torisme Val d'Aran, qu'a un catalòg de servicis d'ivèrn arrevirat ath rus que se repartirà enes estancades de Vaquèira Beret e era Agéncia Catalana de Torisme.

  Vaquèira Beret aufrís eth sòn materiau promocionau en rus en aguesta hèira e Alps Exclusivity & Service, dedicada ara organizacion d'eveniments e que tanben va per prumèr còp ara trobada, trabalhe en paquets toristics qu'includisquen crompes a Barcelona e estades de luxe ena Val d'Aran.

   Torisme Val d'Aran s'a prepausat incidir en mercat emissor rus e s'a mostrat "entusiasta" ath dauant des paquets toristics barradi que ja aufrissen enterpreses locaus, ja que, segontes dades dera Agéncia Catalana de Torisme, eth nombre de visitaires de Rússia creisherà un 40% aguest an.

 Ath temps, trabalhe ena promocion amb vista ara sua participacion ara hèira de torisme MITT de Rússia eth març, a on assistirà conjuntament damb era Agéncia Catalana de Torisme per potenciar es contactes damb operadors toristics e agents de viatges.

Segons a destacat, eth 60% deth torisme rus en Estat espanhòl elegís Catalonha des des ans 90, e er esquí alpenc creish un 20% annau a Rússia

Mas no a decidit se convocarà eleccions...

segontes Homs

Mas no a decidit se convocarà eleccions anticipades

 

 

Eth president dera Generalitat, Artur Mas, encara no a decidit se convocarà eleccions anticipades a Catalonha dempús qu'aguest dijaus anoncièsse "naui projèctes" amb vista ara setmana que ven en tot coïncidir damb eth Debat de Politica General, segons a assegurat eth portavotz deth Govèrn, Francesc Homs.

En declaracions a RAC 1 reculhides per Europa Press, Homs no a volut apregondir en aguesta possibilitat dempús que se plantege aguest scenari dempús del 'non' deth president deth Govèrn, Mariano Rajoy, ath pacte fiscau que li presentèc eth president dera Generalitat, Artur Mas.

 "No sabi se i aurà eleccions anticipades. No ac sabi. Mas no ac a decidit encara, no a prenut cap de decision sus aguesta qüestion", a sostengut Homs.

La NASA des de Mart (2012)

_La NASA-

Curiosity capte un eclipse parciau de Solei des de Mart

 

 

Eth rover Curiosity dera NASA a captat es imatges d'un brèu eclipse parciau de Solei eth segons se pòt veir ena imatges, ei era lua marciana Phobos era que trauèsse per davant der astre.

Es imatges, prenudes eth passat 13 de seteme, s'an realizat damb era cramba deth pal Curiosity (Mastcam), e permet descorbir bères diferéncies entre les eclipses solars ena Tèrra e es que pòden observar-se a Mart.

Atau, es expèrts an explicat qu'era distància entre era Lua e era Tèrra --d'uns 356.000 de quilomètres-- ei pro gran coma perque, en perspectiva, eth satellit bloquege complètament eth disc solar quan era Tèrra, era Lua e eth Solei son perfèctament alinhadi.

Totun, Phobos orbita plan mès apròp de Mart, a sonque 22 quilomètres de mejana, peth qu'era lua marciana sonque amague ua petita part dera estela.

  "Com si li hesse ua mossegada", an senhalat des dera NASA.

Era mesura de Phobos, atau coma d'auta lua marciana Deimos, a hèt pensar as astrònoms que son asteroides arrossegadi pera gravetat dera planeta vermelha.
 
Dempús aguestes fotografies, era NASA demore préner naues imatges d'aguest tipe de fenomens enes pròplèus setmanes.
  
Era directritz dera mission, Jennifer Trosper, a indicat que i aurà "tres oportunitats en mes que ven" per obtier naues fotografies.

"Aguest tipe d'eveniments son plan bones oportunitats per hèr ua observacion scientifica unica", a hijut Trosper, qui a explicat qu'es sondes dera NASA Spirit i Opportunity, qu'aterrèc ena planeta vermelha eth gèr deth 2004, tanben preneren imatges similares.

Concrètament, era scientifica a senhalat qu'aguestes paishères de transit d'un eclipse pòden ajudar a perfeccionar era comprenença sus òrbites e era evolucion orbital de Fobos i Deimos.

 

Trapen es prumères Planetes en cúmuls d'Estels

-Scientífics dera NASA-

Trapen es prumères planetes en cúmuls d'esteles

 

 

Scientifics dera NASA an trapat per prumèr còp planetes en tot orbitant esteles similares ath Solei en un cúmul d'esteles.  Se tracte de còssi deth tipe 'Júpiter caud', massius e gasosos, qu'ath delà borissen pera proximitat ara sua estela mair. Entàs expèrts, aguesta trobalha demòstre que les pòden sorgir en entorns densos.

   Segons detalhe eth trabalh, publicat a 'Astrophysical Journal Letters', cada 'Júpiter caud' orbita ath long d'ua estela diferenta, semblant ath Solei, ath clúster coneishut coma Eth Pessebre, ua colleccion de 1.000 esteles que semble pul·lular ath long d'un centre comun.Se tracte d'un clúster dubèrt, o un grop d'esteles neishut mès o mens ath madeish temps deth madeish nívol gigant de materiau.
  
D'aguesta manèra, es esteles que lo formen partissen ua semblanta composicion quimica.Al contrari dera majoria d'esteles, que s'estenen pòga poc dempús era sua neishença, aguestes joenes estàn un shinhau unides gràcies ara sua mutuau atraccion gravitatòria, apunte er estudi.En aguest sentit, un des autors, Mario R. Pérez, a indicat que "se trapen mès e mès planetes que pòden subervíuer en ambients diuèrsi e extrèms, coma aguest tipe de clústers pròplèus".
  
Segons a indicat, "era Via Làctia conten mès de 1.000 d'aguesti clústers dubèrti, que pòden presentar condicions fisiques per albergar a plan mès d'aguestes planetes gigantes.  Eth scientific a explicat qu'aguestes dues naues planetes an estat cristianades coma 'Pr0201b' e 'Pr0211b', eth nòm des sues esteles corresponentes, seguit per ua ' b ' en tot utilizar era nomenclatura abituau ath descorbir planetes.
  
"Aguestes son es prumères ' b en Beehive", a indicat aute des autors, Sam Quinn.

Er equip qu'a portat a tèrme era investigacion a utilizat entà aguest trabalh eth telescopi Tillinghast de l'observatori deth centre Harvard-Smithsonian a Arizona (Estats Units). Gràcies a aguest telescopi an pogut mesurar eth leugèr balanceig gravitacional qu'aguestes planetes indusissen as sues respectives esteles.

 "Er estudi a estat un gran trencaclosques entàs caçaires de planetes", a comentat Quinn, qu'a hijut que, maugrat que se sap que plan d'esteles se formen en entorns de clústers --coma era nebulosa d'Orión-- e aguest ambient dens sòl inhibir era formacion de planetes, bères esteles dera mesura deth Solei en clústers dubèrti deuerien auer planetes.

Es expèrts an indicat qu'aguesti resultats tanben son interessanti entàs fisics teorics, que sagen compréner com es "Júpiter caudi" pòden acabar tan apròp des sues esteles.  Plan de teories sostien qu'aguesti móns comencen dambtemperatures mès heiredes e luenh des sues esteles, abans de migrar cap ar interior e cauhar-se.

 Er investigador deth programa Origens deth Sistèma Solar dera NASA, Russel White, a senhalat qu'"era edat relativament curta deth clúster Beehive classifique en aguestes planetes entre es mès joeni coneishudi.  "I açò ei important perque establís ua limitacion ena rapidesa damb era quau es planetes gigantes migren cap ar interior, e saber quan ac hèn ei eth prumèra pas per descorbir com ac hèn", a indicat.
 
Es investigadors suspècten qu'es planetes migrar cap ar interior deth clúster perque ei ric en metaus.

Es esteles deth clúster Beehive an mès elements pesadi, coma eth hèr, qu'eth nòste solei. Segontes White, "es recèrques de planetes ath long d'esteles pròplèus suggerissen qu'aguesti metaus actuen coma un 'en tot fertilitzant de planetes', en tot dar lòc a ua bona cuelhuda de planetes gasosos gigantes".

 

 

Era London School of Economics ensenharà Catalan

-Cors 2012-2013-

Era London School of Economics ensenharà catalan en sòn centre de lengües

 

 

Er Institut Ramon Llull (IRL) e era London School of Economics an decidit qu'era institucion britanica ensenhe catalan en sòn centre de lengües aguest cors 2012-2013, gràcies ara firma d'un convèni.

Segontes un comunicat der IRL, era universitat introdusís eth catalan coma Certificate Language Course, damb eth madeish estatus qu'auti idiòmes estrangèrs aufridi peth centre e damb ua durada de 40 ores lectives.

Ath temps, er IRL a anonciat qu'era Universitat de Granada, a on s'impartissen estudis catalans des des ans 60, començarà un projècte d'agraniment e consolidacion d'aguesti estudis damb ua ofèrta de 30 crèdits de lengua e cultura catalanes ena Facultat de Letres, e sies crèdits de lengua en Traduccion e Interpretacion ampliables graduaument enquia 18 crèdits.

 

 

Catalonha independenta no Exèrcit (2012)

DIADA

Mas anhela qu'era Catalonha independenta no age exèrcit

 

Espanha e no se plantege se serie monarquia o republica

  
Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a exprimit eth sòn desir aguest diuendres qu'un futur Estat catalan independent no auesse exèrcit e que seguisse en tot usar eth castelhan coma actuaument.

Ac a dit en ua entrevista aguest diuendres en ABC Punto Radio recuelhuda per Europa Press, en qué a arreconeishut qu'era independéncia no ei un objectiu "a curtíssim termini" e, tanben que i a part der empresariat catalan que sent nierviosisme dempús era multitudinària manifestacion independentista d'aguest dimars de Diada.

Mas a descrit qu'un futur Estat catalan serie "interdepenent" mès qu'independent e que, en quinsevolhe cas, no plaidege pera desaparicion des relacions de tota sòrta que mantien Catalonha e era rèsta d'Espanha.

Dera madeisha manèra qu'eth president deth FC Barcelona, Sandro Rosell, a dit que se Catalonha s'independitzés, er equip blaugrana seguirie en tot jogar ara Liga espanhòla, e " aurie ua relacion intensíssima damb er ensems d'Espanha".

"Seríem europèus toti, e es laci sentimentaus, es interèssi e es relacions no se talharien dera net ath dia", a assegurat Mas, en tot indicar qu'en cap de cas no va a plantejar-se ua separacion absoluda e dramatica entre es dus territòris.

A remercat que plaidege perque era independéncia arribe dempús ua victòria en un referendum, e a refusat qu'un futur Estat catalan age exèrcit: "Èm laguens d'un marc conjunt", qu'ei era OTAN e era UE, peth que no a sentit destinar recorsi a defensa quan era tendéncia ei partir recorsi en seguretat e en escala militara, a dit.

Era futura Catalonha independenta tanben deuerie mantier er usatge deth castelhan, ua lengua qu'as catalans les conven saber e que seguís en tot èster d'usatge comun per plan de catalans.

En quinsevolhe cas, eth futur de Catalonha no deu hèr-se "damb guerrilhes e a trompades, senon de manèra civilizada", tal com arribe en Regne Unit, qu'a permetut un referendum sobiranista a Escòcia, a on govèrnen es nacionalistes.

A indicat que no a cap de problèma a usar era paraula 'independéncia': "No è cap d'objecció que s'utilize", a hijut, en tot evitar posicionar-se sus s'un futur Estat deu èster ua republica o ua monarquia, bèra causa que segontes era sua opinion deuerà decidir-se mès endauant.

Mas a negat qu'era independéncia dividisque a CiU, e s'a mostrat convençut que, enes pròplèus eleccions, CDC e UDC acordaràn per consensus un programa comun qu'"abrace es majors sensibilitats".

Entà eth, ei "un problèma e ua grana solucion" ath temps era sobirania plea entà Catalonha, e eth hèt qu'aguest territòri age eth madeish grad d'autogovèrn que païsi petiti d'Europa en tot citar es exemples d'Àustria e Dinamarca.

A assegurat que Catalonha per era soleta serie viabla, dempús demanar-li sus eth hèt que, a dia d'aué, aguest territòri a tres milions de trabalhadors, e dus de pensionistes e arturats.

Era Deputacion amplie en 150.000 Èuros...!

-Escòles Municipals-

Era Deputacion amplie en 150.000 èuros es ajudes entà minjadors escolars

-  

Era Deputacion de Barcelona ampliarà en 150.000 èuros es ajudes destinades a facilitar era reduccion des quòtes que paguen es familhes peth servici de minjador escolar enes escòles mairaus municipaus.

Ua partida que se some as 721.000 èuros distribuïdi al principi d'an.

Era intencion ei "evitar qu'aqueres familhes mès desafavorides se veiguen obligades a renonciar ath servici de minjador" des centres que depenen des ajuntaments, a senhalat era Deputacion en un comunicat.

Era naua partida se distribuïrà entre es 193 ajuntaments qu'an escòla mairau municipau ena província de Barcelona, en tot seguir es madeishi critèris qu'ena convocatòria anteriora.

Es mencionadi critèris varien en funció deth nombre d'abitants, eth de places dera escòla mairau, era taxa de caumatge e era de poblacion estrangèra, e er impòrt des ajudes varien entre coma minim 500 èuros e un maxim de 5.800, si bé era aportacion mejana ei de 777 èuros.

Era ajuda economica vò garantir ath delà era corrècta alimentacion des familhes mès agudes besonh, assegurar eth manteniment dera assisténcia ar espaci educatiu deth minjador e facilitar era conciliacion dera vida familiau.

 

Mès de cinc milions de Cuba son sense lum (2012)

-Cinc milions de persones-

Cuba patís era major pana en lèu ua decada, damb sèt províncies sense lum

   

 

 Ua pana a deishat as escures a un minim de sèt províncies de Cuba des des 20.00 ora locau de dimenge --2. 00 ora catalana de deluns--, en tot convertir-se ath de majors proporcions des de 2003.

  Ath delà dera capital, Era Havana, es províncies de Pineda deth Rio, Artemisa, Villa Clara, Mayabeque, Tuades, Cèc d'Àvila e Marabeque patissen era pana e eth Govèrn cuban no a explicat encara es causes.

Era pana s'a produsit pendent era retransmission deth bolletin informatiu ena television estatau ena Havana e enes províncies der interior e er oèst deth país.

Mès de cinc milions de persones son sense lum, des quaus dus milions viuen ena Havana.Sonque aqueri lòcs qu'an generadors d'electricitat independents de grana poténcia, coma es espitaus e bèri complèxi toristics, an vidanta electrica.
  
Ua decada enreire, es panes ena Havana s'enregistrauen damb assiduïtat pr'amor dera grèu crisi energetica que patie eth país. Totun, damb eth transcors des ans, es panes son ocasionaus.
  
Enquia passades dues ores dera pana, era emissora estatau no a informat der eveniment, en tot indicar qu'era electricitat tornarà lentament. Sonque ua ciutat a recrubat eth subministrament enquia ara, segons a informat era cadea nòrd-americana NBC.

Zarzuela renauís wèb damb era fòto deth Rei, eth Prince e er Enfant Leonor

Era Casa Real estrea ua naua pagina wèb ena quau prenen tot eth protagonisme eth Rei, eth Prince Felip e er Infanta Leonor, damb ues fotografies inedites que pretenen dar imatge de continuitat dera Monarquia.

Fotografies substituïssen era anteriora portada dera pagina, ena quau tanben apareishien eth Rei, es Enfants Elena e Cristina, Iñaki Urdangarín e era Princessa Letícia.

Es naues fotografies deth monarca e es sòns eretièrs aucupen era portada dera wèb www.casareal.es, en un reportatge fotografic hèt eth mes de junhsèga passat enes jardins deth Palau Reial qu'apareish titolat 'Tres generacions, un compromés comun'.

Enes imatges, es protagonistes apareishen damb gèst relaxat e sorisent.

En ua d'eres, setiadi, er Enfant Leonor pause emparada as cames deth sòn pair, que guarde endevant mentre qu'ei observat dirèctament peth Rei.

En auta demoren es tres drets, mentre qu'eth rei Joan Carles sosten era primogènita deth Prince Felip.

Era wèb incorpòre un dessenh mès modèrn e preten èster mès accessibla e pròplèu.
Entre autes causes, permeterà qu'es ciutadans envien messatges as membres dera Familha Reau.
Era pagina ei disponibla en castelhan, anglés e es lengües cooficiaus catalan, euskera, galhec e valencian.

 

Era manifestacion der 11 de Seteme.

-11 de Seteme-

De Gispert demore qu'era manifestacion refortilhe era posicion de Mas

 

 

Era presidenta deth Parlament, Núria de Gispert, a exprimit eth sòn desir qu'era manifestacion der 11 de seteme refortilhe eth president Artur Mas deuant era reünion damb Mariano Rajoy.

En declaracions a Catalunya Ràdio recuelhudes per Europa Press, a desirat que Mas pogue anar ara reünion damb "plan de catalans ath darrèr" que vòlen mès sobirania fiscau, sobirania nacionau, drets, libertats e autogovèrn.

De Gispert a assegurat que non toti es assistents ara manifestacion dera Jornada seràn independentistes, mès qu'oc son en contra deth "mautractament" a Catalonha, e demore que servisque entà un cambi en modèl de finançament.

A afirmat que no assistirà ara manifestacion, mès qu'en acabar arreceberà en Parlament es organizadors dera marcha perque li expliquen com s'a desvolopat e li remeten eth sòn manifèst.

A assegurat que manifestacions coma era d'aguest dimars se pòden compdar "damb es dits" a Catalonha, e a arrebrembat era de 1977 per Estatut.

De Gispert a soslinhat que serà ua marcha reivindicativa, que se presente diferenta e multitudinària, ena quau plan de catalans vòlen "manifestar-se collectivament pes libertats de Catalonha".

 

Eth Conselh d'Aran informarà sus es bèques.

-Ajudes-

Eth Conselh d'Aran informarà sus es bèques de mobilitat d'estudiants

 

 

Eth Conselh Generau d'Aran, a trauès dera sua Oficina de Joenessa, darà informacion e aconselharà per sollicitar bèques deth Ministèri d'Educacion de caractèr generau e de mobilitat entath cors 2012-2013.

Per sollicitar aguestes ajudes d'estudis postobligatòris e superiors non universitaris, es interessadi se deueràn dirigir ara Oficina de Joenessa abans der 1 d'octobre, en tot concertar ora prèviament.

Poderàn accedir as bèques es estudiants de Bachillerat, Formacion Professionau (FP) de grad mejan e superior, estudis artistics, esportius, religiosi e militars, així com d'idiòmes en escòles oficiaus de titolaritat d'administracions educatives.

 

Vegnens étot nos:la Cultura Arpitana (2012)

-Vegnens étot nos-

"L'arpità"  (alguns lingüistes s'obstinen a dir-ne francoprovençal, una vella denominació que no pot ser més desafortunada) és la llengua que ha unit en una sola cultura la població que viu al voltant del Mont Blanc. És un espai geogràfic que va des de Lió, a l'Oest, fins a Sion, a l'Est, i des de Noschâtél, al Nord, fins a Grenoble, al Sud.

En aquest país avui viuen sis milions d'habitants.

El cor d'aquesta terra és la gran Savoia (França), la Vall d'Aosta (Itàlia) i la Suïssa Romanda, uns territoris que, a més de compartir una mateixa cultura, han compartit llargs períodes d'història. Més que en cap altre lloc, en aquesta àrea la cultura arpitana ha viatjat a través dels temps i és aquí, encara avui, viva i productiva.

Des de fa uns quants anys la joventut arpitana d'aquesta terra ha retrobat els seus orígens i ha redescobert la llengua i la cultura dels seus avantpassats. I des de fa una mica menys aquesta mateixa joventut ha desplegat un moviment que aspira a construir el seu veritable país, més enllà dels esquemes capitalistes, més enllà dels lligams opressors dels estats.

Per a aquesta gent, la gent de Catalunya sempre ha sigut un model. I l'energia que s'emet de la terra catalana a Europa sempre ha servit als arpitans perquè poguessin trobar la força per lluitar per a la seva autoafirmació.

Els temps que estem vivint, l'amplitud i la profunditat de la crisi que enfonsa el sud d'Europa han posat de manifest el problema central que sacseja el nostre vell continent: què volem ser? Aquesta enorme pregunta ens turmenta. O volem ser consumidors, per exemple de Volkswagen i de tomàquets de la Xina, o triem de tenir uns quants automòbils menys i uns quants tomàquets més dels de tota la vida.

Escollim de ser allò que som, de ser allò que sempre hem sigut i de no ser allò que altres voldrien que fóssim. Perquè el veritable significat d'aquesta crisi és precisament aquest: el sistema, amb els models de vida que hem construït i que en bona mesura nosaltres mateixos hem fet créixer, ha arribat a la seva fi. És inútil que ens diguin que el creixement del passat tornarà, perquè l'únic que ens espera és un lent empobriment.

L'any 2012 tots ens adonem que hem arribat al capdavall del carrer i que el partit que es juga a Barcelona és un partit que aplega tots els pobles minoritaris d'Europa, tota aquella gent que la història ha inclòs cínicament dins dels límits dels altres.Aquests pobles (considerats minoritaris justament per qui els domina) ara han de pujar a l'escenari i tenir la jurisdicció sobre el seu propi destí. Han de ser capaços de demostrar que poden aportar solucions als problemes.

I al capdavant de tota aquesta gent diversa hi ha Catalunya, amb la seva cultura i la seva determinació, que són un exemple per a tots els altres.I quan reflexiono sobre el que ha significat Catalunya per a mi, no em puc estar de recordar que als catalans els dec la meva maduració política. I encara més, els dec l'amor que tinc per la meva cultura, l'amor que tinc per la meva terra, la passió que tinc per construir el meu país.

És per això que jo l'Onze de Setembre també vull ser, amb altres companys arpitans, al costat del poble català. Perquè jo també vull ser independent. Perquè l'Onze de Setembre, almenys una vegada a la meva vida, vull tenir l'honor de ser català.Visca Catalunya!.Nosaltres també venim...!!

Cession de 700 Òbres ath MNAC (2012)

-Colleccion Privada-

Eth baron Thyssen preve barrar aguest an era cession de 700 òbres ath MNAC

 

Eth baron Carmen Thyssen-Bornemisza a declarat a Europa Press qu'es negociacions damb eth Musèu Nacionau d'Art de Catalonha (MNAC) son auançades.

Er acòrd per cedir enquia 700 òbres dera sua colleccion privada poderie concretar-se "abans de finau d'an".

 "Entà jo serie ua grana illusion. A on serien aguestes òbres més ben qu'ena mia tèrra, qu'ei Barcelona?", a hijut en arròda de premsa, en tot remercar qu'era sua colleccion privada d'entre 600 e 700 òbres abrace des deth sègle XIII enquia aué, damb bòrdes d'impressionistes, postimpresionistes, russi, alemans e catalans, entre auti, tot e qu'eth critèri per seleccionar es òbres qu'aniràn a Barcelona depen des expèrts.

A remercat qu'era relacion damb eth MNAC ei "boníssima" e a confiat qu'era arribada dera colleccion a Barcelona servisque per potenciar eth musèu de Montjuïc, dera madeisha manèra qu'eth musèu Thyssen de Madrid contribuïc a forjar un 'Passeg dera Art' qu'a hèt de Madrid ua capital mondiau en aguest contorn.

Era directritz generau adjunta dera Fondacion La Caixa, Elisa Durán, a remercat qu'era soma de complicitats e illusions "permeterà soniar" damb era possibilitat d'auer un musèu Thyssen a Barcelona, maugrat que no a concretat eth papèr dera fondacion enes negociacions.

Totes dues an hèt aguestes declaracions dempús presentar ath CaixaForum de Girona era exposicion 'Rusiñol, Monet, Gauguin, Sunyer. Eth paisatge ena colleccion Carmen Thyssen', que recor era istòria deth paisatge ena pintura catalana e europèa a trauès d'ua cinquantia d'òbres, bères ues des quaus poderien veir-se ath MNAC plan lèu de manèra definitiva.

 

Mas ditz qu'era ofèrta a Adelson a caducat (2012)

-Catalonha-

Mas ditz qu'era ofèrta a Adelson a caducat

 

 

Eth president catalan, Artur Mas, a anonciat qu'eth 31 d'agost caducar era ofèrta que li auie hèt eth Govèrn a Sheldon Adelson perque s'installèsse Eurovegas a Catalonha.

Ara era Generalitat a "es mans liures" per cambiar es condicions ara enterpresa nòrd-americana o negociar auti projèctes.

En declaracions a Catalunya Ràdio recuelhudes a Europa Press, a explicat qu'eth conselhèr d'Economia e Coneishement, Andreu Mas-Colell, trasladèc eth passat 19 de junhsèga a Las Vegas Sands Corporation qu'era ofèrta catalana serie vigenta enquiath darrèr dia d'agost, pera quau causa ara ja a expirat.

Maugrat que no a constància que Adelson age prenut ua decision, a considerat "probable" que s'acabe en tot installar a Madrid --Alcorcón-- e a arrebrembat que tostemp a sostengut qu'era capital espanhòla tostemp a agut mès possibilitats que Catalonha.

Vòlen demostrar "qué ei" Catalonha.

-11 Setembre-

Govèrn e Parlament vòlen demostrar "qué ei" Catalonha

 

 

Eth portavotz deth Govèrn, Francesc Homs, e eth vicepresident prumèr deth Parlament, Lluís Maria Corominas vòlen que sigue ua jornada d'afirmacion nacionau que demòstre laguens de e dehòra "qué ei" Catalonha.

"Mos observarà plan de gent de dehòra. Deuem profitar aguesta veirina qu'auram pertot per demostrar eth qu'èm, pensam, manifestam, e com mos afermem coma nacion e país", a soslinhat en arròda de premsa ena Cramba.

Segontes Homs, es circonstàncies collectives des catalans hèn evident que no ei un 11 de Seteme quinsevolhe, peth qu'a cridat a anonciar en toti es actes que se pòrten a tèrme de manèra collectiva, democratica e pacifica, e en tot demostrar eth tarannà e era fermetat des plantejaments de Catalonha.

Eth Tenista espanhòl Rafa Nadal,numèro tres deth món.

Nadal, 'Personatge deth 2012' pera revista Vanity Fair

 

 

Eth tenista espanhòl Rafa Nadal, numèro tres deth món, a estat elegit coma a 'Personatge der An de 2012' pera revista Vanity Fair, premi annau damb eth quau s'arreconeish ara personalitat mès destacada pera sua influéncia ara societat.

Rafael Nadal arreceberà eth premi damb eth quau era edicion espanhòla dera revista hè un omenatge ar esportista espanhòl per "era sua brilhanta trajectòria esportiva, eth sòn talent, constància, intelligéncia e solidaritat que l'an convertit en exemple e motiu de credença entà milions d'espanhòls".

Era publicacion a concedit aguest guerdon ath tenista balear coma reconeishement ath sòn prètzhèt solidari a trauès dera 'Fondacion Rafa Nadal' e dempús proclamar-se en 2012 per setau còp campion deth torneg Roland Garros, ath cant des Màster 1000 de Montecarlo i Roma, e eth Comde de Godó.

Aguesta ei era dusau edicion deth premi 'Vanity Fair Personatge de l'Any'.

Ara prumèra des ediciones se distinguic ath Premi Nobel de Literatura Mario Vargas-Llosa.

Setanta immigrants assalten l'Illa de Terra

-Seixanta immigrants intenten entrar a Melilla-

Uns 70 immigrants assalten l'espanyola illa de Tierra, propera al Marroc

 

 

Dos assalts coordinats s'han produït la matinada d'aquest diumenge per part de diversos grups d'immigrants que, en un dels casos, uns 60 no han aconseguit traspassar la tanca fronterera de Melilla però, en l'altre, sí que han aconseguit accedir un total de 70 persones a l'Illa de Tierra de l'arxipèlag Islas Alhucemas, de sobirania espanyola.

Segons ha informat a Europa Press una portaveu de la Delegació del Govern, els assalts s'han produït en els dos casos passades les 05.00 hores d'aquest diumenge.

Així, el primer dels successos ha passat cap a les 5,10 hores a l'Illa de Tierra, i alhora es produïa un intent d'assalt grupal a la tanca de Melilla, a l'altura del Río de Oro, per part d'un altre grup de 60 immigrants, que tot i això ha estat repel·lit totalment pels  efectius fronterers de la Guàrdia Civil amb la col·laboració de les forces de seguretat marroquines. Al cap de deu minuts, cap a les 5,20 hores, un segon grup ha aconseguit accedir també a l'Illa de Tierra.

En conseqüència, un grup de 70 immigrants subsaharians, entre els quals en principi s'han comptabilitzat tres menors i 17 dones, romanen des d'aquesta matinada en l'esmentada Illa, com se sap circumscrita a l'arxipèlag Islas Alhucemas i situada entre 10 i 30 metres com a màxim de la costa marroquina més pròxima.

El delegat del Govern, Abdelmalik El Barkani, ha assenyalat que "no dubta que es tracta d'una acció perfectament coordinada i orquestrada per part de les màfies que trafiquen amb éssers humans, posant en perill, si cal, la vida de menors".

Per a l'autoritat governativa, "la delicada situació que ve succeint a l'Illa de Tierra des que el passat dia 29 arribés un primer grup de 19 immigrants, posa alhora sobre la taula la necessitat de coordinar una política d'immigració que aconsegueixi avortar el negoci de les màfies i impliqui en major mesura la Unió Europea".

 

 

Detengut un lairon per panar dètz gasolineres.

Hospitalet

Detengut un lairon per panar dètz gasolineres en 15 dies

 

 

Es Mòssos d'Esquadra an detengut un lairon reincident per presomptivament cométer 10 panatòris en gasolineres de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) en 15 dies aguest agost, totes apròp de casa sua e damb sonque dus quilomètres de distància entre eres.

Segons a informat aguest diuendres era policia catalana, eth detengut, Javier R.A., espanhòl de 26 ans e vesin deth Hospitalet, actuaue solei, forçaue es rèishes e pòrtes des gasolineres e se hège damb era recaptacion des maquines de cafè e tabac.

Se trasladaue as gasolineres en ciclomotor, tostemp as quaus li demorauen apròp de casa sua, e era mejana de còps aguest mes d'agost raiarie era mejana de lèu un panatòri ath dia.

Es investigadors de Mòssos, dempús analisar damb detalh es denóncies e inspeccionar es gasolineres afectades, concludiren que se tractaue d'ua madeisha persona e eth 16 d'agost, pendent un dispositiu de vigilància, localizèren eth suspècte ena sua mòto que coïncidie damb era descripcion.
 
Javier R.A., damb nombrosi antecedents per panatòri, entrèc ena preson dempús passar a disposicion deth Jutjat d'instruccion 3 deth Hospitalet.