Trapen es prumères Planetes en cúmuls d'Estels

-Scientífics dera NASA-

Trapen es prumères planetes en cúmuls d'esteles

 

 

Scientifics dera NASA an trapat per prumèr còp planetes en tot orbitant esteles similares ath Solei en un cúmul d'esteles.  Se tracte de còssi deth tipe 'Júpiter caud', massius e gasosos, qu'ath delà borissen pera proximitat ara sua estela mair. Entàs expèrts, aguesta trobalha demòstre que les pòden sorgir en entorns densos.

   Segons detalhe eth trabalh, publicat a 'Astrophysical Journal Letters', cada 'Júpiter caud' orbita ath long d'ua estela diferenta, semblant ath Solei, ath clúster coneishut coma Eth Pessebre, ua colleccion de 1.000 esteles que semble pul·lular ath long d'un centre comun.Se tracte d'un clúster dubèrt, o un grop d'esteles neishut mès o mens ath madeish temps deth madeish nívol gigant de materiau.
  
D'aguesta manèra, es esteles que lo formen partissen ua semblanta composicion quimica.Al contrari dera majoria d'esteles, que s'estenen pòga poc dempús era sua neishença, aguestes joenes estàn un shinhau unides gràcies ara sua mutuau atraccion gravitatòria, apunte er estudi.En aguest sentit, un des autors, Mario R. Pérez, a indicat que "se trapen mès e mès planetes que pòden subervíuer en ambients diuèrsi e extrèms, coma aguest tipe de clústers pròplèus".
  
Segons a indicat, "era Via Làctia conten mès de 1.000 d'aguesti clústers dubèrti, que pòden presentar condicions fisiques per albergar a plan mès d'aguestes planetes gigantes.  Eth scientific a explicat qu'aguestes dues naues planetes an estat cristianades coma 'Pr0201b' e 'Pr0211b', eth nòm des sues esteles corresponentes, seguit per ua ' b ' en tot utilizar era nomenclatura abituau ath descorbir planetes.
  
"Aguestes son es prumères ' b en Beehive", a indicat aute des autors, Sam Quinn.

Er equip qu'a portat a tèrme era investigacion a utilizat entà aguest trabalh eth telescopi Tillinghast de l'observatori deth centre Harvard-Smithsonian a Arizona (Estats Units). Gràcies a aguest telescopi an pogut mesurar eth leugèr balanceig gravitacional qu'aguestes planetes indusissen as sues respectives esteles.

 "Er estudi a estat un gran trencaclosques entàs caçaires de planetes", a comentat Quinn, qu'a hijut que, maugrat que se sap que plan d'esteles se formen en entorns de clústers --coma era nebulosa d'Orión-- e aguest ambient dens sòl inhibir era formacion de planetes, bères esteles dera mesura deth Solei en clústers dubèrti deuerien auer planetes.

Es expèrts an indicat qu'aguesti resultats tanben son interessanti entàs fisics teorics, que sagen compréner com es "Júpiter caudi" pòden acabar tan apròp des sues esteles.  Plan de teories sostien qu'aguesti móns comencen dambtemperatures mès heiredes e luenh des sues esteles, abans de migrar cap ar interior e cauhar-se.

 Er investigador deth programa Origens deth Sistèma Solar dera NASA, Russel White, a senhalat qu'"era edat relativament curta deth clúster Beehive classifique en aguestes planetes entre es mès joeni coneishudi.  "I açò ei important perque establís ua limitacion ena rapidesa damb era quau es planetes gigantes migren cap ar interior, e saber quan ac hèn ei eth prumèra pas per descorbir com ac hèn", a indicat.
 
Es investigadors suspècten qu'es planetes migrar cap ar interior deth clúster perque ei ric en metaus.

Es esteles deth clúster Beehive an mès elements pesadi, coma eth hèr, qu'eth nòste solei. Segontes White, "es recèrques de planetes ath long d'esteles pròplèus suggerissen qu'aguesti metaus actuen coma un 'en tot fertilitzant de planetes', en tot dar lòc a ua bona cuelhuda de planetes gasosos gigantes".