Coloniau ven es tors Àgora de Madrid.

ANULLE DEUTE DAMB ERA SAREB Coloniau ven es tors Àgora de Madrid per 73 milions Coloniau a venut eth complèxe d'oficines Tors Àgora qu'auie a Madrid per un impòrt de 73 milions d'èuros e a anullat eth deute bilaterau relacionat damb aguest actiu que mantenguie damb era Sareb, segons a informat era immobiliària. Era companhia, controtlada per un grop de bancs estrangèrs, a indicat qu'era venda s'a realizat en el marc d'un acòrd de cancellacion de deute bilaterau damb era Sareb pera quau causa "no a supausat cap d'impacte enes sòns compdes". Es Tors Àgora son un complèxe d'oficines que some 30.650 mètres quarrats de superfície, plaçat ath cant dera carretèra de circumval·lació dera capital M-30, a l'altura dera gessuda deth carrèr Arturo Soria, segontes dades de

Eth nombre d'ipotèques se situéc en 12.704.

Er arrepè interannau d'octobre, damb eth quau es abitatges hipotecats encadenen 42 mesi de queigudes consecutives, ei mès de sèt punts inferior ath deth seteme, quan es abitatges hipotecats se redusiren un 30,9%. Totun, era chifra totau d'ipotèques sus abitatges (14.704) ei des mès baishes de dera sèrie istorica comparabla, iniciada eth 2003. Er impòrt mejan des ipotèques constituïdes sus abitatges arribèc eth dètzau mes der an as 103.246 èuros, un 2,5% mès qu'ath madeish mes deth 2012, mentre qu'era capital prestada s'a redusit un 21,3% en taxa interannau, enquia 1.518,1 milions d'èuros. En taxa mensuau (octobre respecte de seteme), es ipotèques sus abitatges diminuïren un 1%, eth descens mès redusit aguest mes des deth 2009. Era capital prestada entàs abitatges hipotecats enregistrèc ua aumentacion mensuau deth 5%, eth repunt mès naut des darrèri cinc ans. Damb era disminucion d'octobre, es ipotèques sus abitatges acumulen un descens deth 27,7% es dètz prumèrs mesi der an respecte deth madeish periòde deth 2012, damb arrepès deth 30,7% ena capital prestada e deth 4,1% en impòrt mejan.

Mès de 70 periodistes an mòrt eth 2013 exercint eth sòn pretzhèt

Mès de 70 periodistes an mòrt eth 2013 en tot exercir eth sòn prètzhèt Un totau de 71 periodistes an perdut era vida eth 2013 mentre qu'exercien eth sòn prètzhèt, ua chifra inferiora ara der an anterior, quan moriren 88 informadors, tot i qu'eth nombre de sequestradi s'a elevat a 87, causa que represente ua aumentacion deth 129% respecte de 2012, segontes eth balanç annau elaborat per Reportaires sense Frontères (RSF). Síria, Somàlia, Índia, Pakistan e Filipines son es païsi mès perilhosi deth món entath exercici dera profession periodistica, damb sèt assassinats o mès a cadun d'eri aguest an. RSF a explicat en un comunicat qu'eth 39% des assassinats de periodistes en exercici dera sua profession a arribat en zònes de conflicte. Eth 2013, s'an aumentat es agressions, menaces e exili forçós de trabalhadors des mejans. Era organizacion de defensa dera libertat de premsa a indicat en sòn balanç qu'actuaument i a 178 periodistes empresoadi en presons de tot eth món. China, Eritrea, Turquia, Iran e Síria entèsten era lista de païsi damb mès periodistes ena preson.

La Ministra Pastor met er AVE a París coma exemple...

Pastor met er AVE a París coma exemple de politica beneficiosa entà Catalonha Era ministra Ana Pastor, a mencionat aguest deluns er AVE dirècte Barcelona-París coma ua des politiques deth Govèrn de Mariano Rajoy que son "beneficioses" entà tota Espanha e tanben entà Catalonha e a evitat polemitzar sus era abséncia deth president dera Generalitat, Artur Mas, ena inauguracion. "Se hè era invitacion oficiau a toti, e es persones que poderen vengueren", a dit en declaracions ara Cope, reculhides per Europa Press. Pastor a precisat qu'en representacion deth Govèrn catalan i auie eth conselhèr de Territòri e Sostenibilitat dera Generalitat, Santi Vila. Londeman dera inauguracion d'aguest trajècte ferroviari, era ministra a soslinhat que, pel que fa ara collaboracion damb Catalonha, eth Govèrn centrau "trabalhe entà tota Espanha" e amie entà dauant projèctes coma eth der AVE e trabalhe en "inversions e infraestructures" que siguen "beneficioses" entà toti es espanhòls, tanben entàs catalans.

Er iinterès des bons a cinc ans.en nivèu més baish.

Er iinterès des bons a cinc ans, en nivèu mès baish des deth 2005 Eth Tresaur Public a plaçat 3.524 milions en boni e obligacions, peth que supère ja eth 100% der objectiu d'emission a mejan e long termini fixat entath 2013. Ath delà, enes bons a cinc ans, a aufrit er interès mès baish des der an 2005. En concrèt, er organisme a venut 1.275 milions en bons damb copon deth 2,10% e vida enquiath 30 d'abriu de 2017. Era demanda d'aguest papèr a superat en 3,6 còps aquerò plaçat (2,5 còps ena anteriora ocasion) e eth tipe mejan s'a mantengut lèu parièr ath passar deth 2,101% ath 2,182% actuau. D'auta banda, eth Tresaur a captat 2.249 milions en bons a cinc ans damb copon 3,75% e venciment a 31 d'octobre de 2018. En aguest cas, es peticions des inversors an superat en 2,2 còps eth venut (1,9 còps ena anteriora ocasion), mentre qu'eth tipe mejan a passat deth 2,871% ath 2,722% actuau. Er interès marginau, per part sua, a baishat deth 2,889% ath 2,740%, eth nivèu mès baish des deth 2005.

Eth Banc d'Espanha afirme "tendéncia de melhora"...!

Eth Banc d'Espanha afirme qu'era "tendéncia de melhora" s'a perlongat Eth Banc d'Espanha a afirmat qu'era informacion mès recenta apunte, en sòn ensems, ara prolongació ath començament deth quatau trimèstre de "era tendéncia ara melhora dera activitat". En sòn Bolletin Economic de noveme, era autoritat monetària destaque qu'es indicadors disponibles deth consum privat perlonguèren er octobre eth dinamisme deth tresau trimèstre, mentre qu'era informacion referida ara inversion en bens d'equip lance senhaus "contraposades". En relació amb eth mercat laborau, eth Banc d'Espanha senhale qu'era informacion mès recenta mòstre ua "melhora significativa", tant peth costat dera Seguretat Sociau coma peth caumatge enregistrat.

Cinèma Occitan 2013 arriba a Barcelona

La Mòstra de Cinèma Occitan 2013 arriba a Barcelona La sisena edició de la Mòstra de Cinèma Occitan arriba aquest novembre a Barcelona, amb una representació de produccions fetes des de sensibilitats i propostes artístiques ben diferents. El dimecres 20 de novembre, a les 19 hores, es projecten a la seu del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (C. Providència, 42) les produccions següents: EHZ 2012. Lo sondatge, La PEBR a la festa de Lou Dalfin 2011 i Baìo. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la Mòstra de Cinèma Occitan amb l’objectiu de promoure el coneixement de la llengua occitana a través de creacions audiovisuals, tot oferint una visió panoràmica de les seves modalitats, que van del gascó al vivaro-alpí, passant pel llenguadocià, el llemosí, el provençal o l’alvernès. En la sisena edició, la Mòstra arriba enguany a 19 localitats occitanes i catalanes. L’occità, aranès a l'Aran, és llengua oficial a Catalunya, d’acord amb l’Estatut de Catalunya de 2006, i és la llengua pròpia de l’Aran. El Govern promou eines i accions per facilitar-ne el coneixement i l’ús. Mòstra de Cinèma Occitan 2013 Avís legal

Medalla de les Arts a Montserrat Caballé (2013)

La Comunitat de Madrid lliura la Medalla de las Arts a Montserrat Caballé.El president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, farà lliurament aquest dilluns, a les 11.30 hores a la Sala Roja dels Teatres del Canal, de la Medalla Internacional de las Arts a Montserrat Caballé, i els Premis de Cultura de la Comunitat de Madrid 2012. Els Premis de Cultura de la Comunitat de Madrid tenen com a objectiu el reconeixement de la trajectòria de persones, entitats i equips de treball que hagin contribuït al desenvolupament sociocultural de la Comunitat en Teatre, Dansa, Música, Arts Plàstiques, Arts Cinematogràfiques i Audiovisuals, Fotografia, Literatura i Patrimoni. En aquesta edició, els guardonats són Miguel del Arco en la categoria de Teatre; Ruth Miró Salvador en Dansa; José Fernández Torres 'Tomatito' en la modalitat de música; el filòsof Fernando Savater en Literatura; Juan Genovés recollirà el premi d'Arts Plàstiques; Chema Madoz rebrà el guardó de Fotografia; José Coronado obtindrà el premi en la categoria de Cinema; i Carmen Añón Feliú percebrà el guardó de Patrimoni Històric. A més del president regional, a l'acte hi acudiran la consellera d'Ocupació, Turisme i Cultura, Ana Isabel Mariño; i el portaveu, conseller de presidència, Justícia i president del Centre d'Assumptes Taurins, Salvador Victoria.

Era excarceració de criminaus per leis fèbles

Era excarceració de criminaus ei consequéncia agut leis fèbles Eth portavotz deth Partit Popular ath Congrès, Alfonso Alonso, a soslinhat qu'era excarceració de "criminaus" des darrères setmanes ei consequéncia qu'Espanha age agut "leis fèbles per lutar còntra eth terror". En declaracions a Onda Vasca, reculhides per Europa Press, eth dirigent popular a indicat que "per ensems dera societat ei dur eth dolor de veir com gessen dera preson", mès a remercat qu'Espanha ei un "Estat de dret que complís era lei e es senténcies des tribunaus". "Gessen dera preson no només terroristes, mès tanben criminaus damb delictes plan grèus perque se les apliquen ues leis qu'èren vigentes quan cometeren es crims e s'a interpretat que no se les podie aplicar era doctrina Parot. An complit es sues condemnes, mès en plan de casi era societat no compren perqué en tot auer condemnes de milèrs d'ans no ne complissen ni 20", a manifestat. Amb la col·laboració de Brussel·les dictamina que Espanya no vulnera les normes de la UE a GibraltarInternacional

Còntra autors des atacs ath Pilar e er Almudena (2013)

Cinc detenguts ena operacion còntra presomptius autors des atacs ath Pilar e er Almudena Agents dera Policia Nacionau an portat a tèrme un totau de cinc detencions en el marc dera operacion dera Comissaria Generau d'Informacion còntra es presomptius autors des atacs damb explosius còntra era Basilica deth Pilar e era Catedrala der Almudena a Madrid, an informat a Europa Press hònts dera investigacion. Aguestes hònts an precisat qu'ath delà des dus ciutadans chilencs arrestadi aguesta maitiada a Barcelona, a prumèra ora de dimèrcles a estat detenguda tanben ua hemna pera sua presomptiva vinculacion damb er anomenat Comando Insurreccionalisme Mateo Morral, qu'a reivindicat es hèts. Ath delà, an estat arrestades dues persones mès, si bé es hònts consultades asseguren que son arribents de confirmar era sua relacion damb es hèts. Se trapauen en domicili vinculat as integrants d'aguest grop anarquista en barri barcelonés deth Carmel.

ERC vòte a favor e CiU la refuse

-Procès sobiranista- ERC vòte a favor d'ua consultacion unilaterau e CiU la refuse *CiU a refusat aguest dijaus en Parlament ua mocion dera CUP que defenie era convocatòria d'ua consultacion de manèra "unilaterau" se no i a acòrd damb er Estat, mentre qu'ERC --e tanben ICV-EUiA-- an votat de manèra diferenta dera dera federacion nacionalista e oc qu'a emparat aguest tèxte. *Era 'numèro 2' d'ERC, Marta Rovira, a destacat que maugrat qu'eth sòn partit e CiU no agen votat eth madeish "no passe absoludament arren", e a assegurat qu'ei plan pròplèu er acòrd que fixarà era data e era qüestion dera consultacion d'autodeterminacion. *Pera sua banda, eth deputat de CiU David Bonvehí a dit qu'ei un "mau favor" ath procès sobiranista era proposicion dera TINA, que demanaue hèr un referendum eth 2014 de manèra unilaterau se no ei possible pactar damb er Estat ua consultacion decidida.

BBVA ditz qu'era recession "a tocar hons eth 2013"

BBVA ditz qu'era recession "a tocat hons eth 2013" Era recession dera economia espanhòla "a tocat hons eth 2013", dempús enregistrar un creishement deth 0,1% en tresau trimèstre, segontes es estimacions de BBVA Research, que preve que pendent eth quatau trimèstre d'aguest an eth PIB aumente un 0,3%. En sòn darrèr informe sus 'Situacion Espanha', era entitat financèra indique que, a pesar deth creishement intertrimestrau ena darrèra part der an, en ensems deth 2013 eth PIB queirà un 1,3%, ua dècima mens qu'era prevision de hè tres mesi, e entath 2014 manten eth 0,9% era estimacion de creishement. Segontes BBVA Research, pendent es darrèri tres mesi der an era economia espanhòla a contunhat en tot recuélher "es fruts" des decisions de politica economica entreprenudes a compdar deth 2012. En particular, s'a consolidat era relaxació des tensions financères, tot i era aparicion de naui factors de risc, coma era incertitud sus eth futur dera politica fiscau e monetària enes Estats Units.

Eth Rei arreceberà aquest dijous Mari Mar Blanco

Ath Palau de la Zarzuela Eth Rei arreceberà aguest dijaus Mari Mar Blanco Eth rei Joan Carles arreceberà aguest dijaus ath Palau de la Zarzuela ua representacion dera Fondacion de Victimes deth Terrorisme entestada pera sua presidenta, Mari Mar Blanco, segons a informat era Casa Reiau. Eth rei Joan Carles ja a arrecebut en anteriores ocasions es membres dera Fondacion de Victimes, creada dempús era firma deth pacte antiterrorista per PSOE e PP. Totun, serà eth prumèr còp qu'era delegacion sigue entestada per Mari Mar Blanco, presidenta dera institucion ar octobre der an passat. Era trobada se produsirà ua setmana dempús era senténcia hèta publica peth Tribunau Europèu de Drets Umans (TEDH) contrària ara 'doctrina Parot' qu'a provocat eth malestar des victimes deth terrorisme.

No voi hèr deth Bayern un nau FC Barcelona

Fotbòl Pep Guardiola: "No voi hèr deth Bayern un nau FC Barcelona" Er entrenador deth Bayern de Munic, Pep Guardiola, a clar qu'eth sòn desir ena sua etapa al capdavant deth poderós equip aleman no ei deth convertir-lo "en un nau FC Barcelona" e qu'eth sòn nau club "ei mès gran" qu'es sues "idèes". "No voi hèr deth Bayern un nau FC Barcelona. Era mentalitat ei diferenta, er estil, er ambient, era cultura es jogadors tanben. Aguest club a conquistat autant que perqué deuerie copiar es auti", senhale Pep Guardiola ena wèb de 'gazzetta.it'. Ath delà, arrebrembe qu'er ensems bavarès ei mès gran qu'es sues "idèes". "Deui arténher mantier eth nivèu der an passat, d'un equip imbatible que jogaue de manèra incresibla. Un entrenador deu compréner era qualitat des sòns jogadors e saber-la esprémer", avertís.

Moris Manolo Escobar as 82 ans a Benidorm (2013)

Eth cantaire espanhòl Manolo Escobar a mòrt aguest dijaus as 82 ans a Benidorm, segons an confirmat a Europa Press hònts pròplèus ara familha. A mitjans deth mes deth seteme passat eth sòn representant, Gabriel García Mármol, a explicat a Europa Press qu'eth cantaire suspenie es actuacions qu'auie previstes entàs pròplèus mesi deth 2013 pr'amor d'ua requeiguda ena sua malautia de càncer que l'obligarà a aumentar eth sòn tractament de quimioteràpia. Era decision se hec publica dempús qu'eth cantaire siguesse entrat en un espitau de Benidorm, a on residie enquia aué, dempús ua revision ena quau es mètges determinèren que calie aumentar eth tractament còntra eth càncer. Manuel García Escobar neishec a Las Norias de Daza, er Ejido, Almeria, eth 19 d'octobre deth 1931 e a destacat coma cantaire deth coblet andalós e era cançon espanhòla.

El Vaticà molt ben informat sobre el Sobiranisme català

El Vaticà està "molt ben informat" i interessat en el procés sobiranista català, segons ha explicat aquest divendres dia 18 d'octubre l'Arquebisbe d'Urgell,Monsenyor Joan Enric Vives. *Ha precisat que aquest assumpte "no preocupa, sinó que ocupa" al Vaticà, i ha reiterat que una suposada Independència de Catalunya interessa a la Institució eclesial. *Sobre si l'Església Catòlica i catalan avalaria un Escenari d'independència,l'Arquebisbe d'Urgell,Monsenyor Vives s'ha mostrat molt prudent: "Ja el veurem. De totes maneres l'Església Catòlica sempre té molt bona relació amb les -Realitats polítiques Constituïdes". *També ha rebutjat "Que s'hagi qüestionat el paper de l'Església Catòlica durant el franquisme, després de les Beatificacions del diumenge dia 13 d'octubre a Tarragona, i ha afirmat que l'Església Catòlica i Catalana "va afavorir que se salvessin força persones perseguides pel Règim dictatorial". *L'Arquebibe d'Urgell i Coprincep d'Andorra ha reivindicat amb força la tasca de l'Església Catòlica i Catalana a favor de la Societat,el català i la Cultura de Catalunya durant el règim de la Dictadura, malgrat que es "poguessin haver comès alguns errors".

Mataró (Maresme) viatja a Occitània

La relació d’Occitània Catalunya ha estat intensa al llarg de la Història: dues llengües germanes-bessones l'occità i el català, emigracions d’occitans càtars cap a terres catalanes,la poesia de trobadors escrita en occità que Catalunya va fer seva, intercanvis comercials, acolliment d’exiliats de la guerra civil... Per conèixer millor aquest món, van viatjar al departament del Tarn, i van fer centre a la ciutat d’Albi. Abans d’arribar-hi, però, van endinsar-se a les entranyes de la terra occitana a la gruta de Clamouse i van aixecar-se cap al cel al viaducte de Millau. La ciutat d’Albi en va sorprendre amb la majestuositat de la seva Església i la visita del Museu Tolousse-Lautrec, amb una mostra completíssima de l’obra d’aquest pintor nascut a Albi.Passejar pels carrers de la ciutat enmig de cases centenàries perfectament rehabilitades, que en van donar una visió prou clara de la prosperitat de la ciutat en èpoques passades. No hi va faltar tampoc la visita al Centre Occità de Lo Grífol, on en van parlar de la precària situació de la llengua i la cultura occitanes en general, a l’estat francès. Arribar a la ciutat de Cordes, que en va sorprendre per la seva situació –encimbellada– i per la bellesa i riquesa dels seus palaus i carrers. El dia de tornada, la pluja, que ens va acompanyar en la navegació pel canal del Migdia, no va impedir en absolut que poguéssi gaudir d’un paisatge tan especial. Penseu que els qui vam compartir l’experiència del viatge, en un ambient molt agradable, guardaran un record immillorable de les terres occitanes.

Era luta còntra era fraudaria permet obtier milions.

Era luta còntra era fraudaria permet obtier 22.500 milions Era luta còntra era fraudaria fiscau e ara Seguretat Sociau a agut un impacte economic de 22.500 milions d'èuros entre gèr deth 2012 e junh deth 2013, entre es quaus destaquen es mès de 3.000 milions qu'a estauviat er Estat per subsidis de caumatge indeguts, que percebien mès de miei milion de 'faussi' arturats. Al terme dera reünion deth Conselh de Ministres, era vicepresident, Soraya Sáenz de Santamaría, a destacat qu'aguest plan de luta còntra era fraudaria ei eth "mès ambiciós" dera Democracia, e a incorporat, entre autes mesures, un ensems d'esturments legislatius e naui mecanismes de contròtle còntra era fraudaria de tota sòrta.

Per possar eth Procès Constituent

Sor Teresa Forcades e Oliveres haràn ua campanha de mobilizacion Era monga Sor Teresa Forcades e er economista Arcadi Oliveres an explicat aguest diuendres que portaràn a tèrme ua campanha de mobilizacion e sensibilisacion per possar eth projècte que possen, Procès Constituent, e que presentaràn ar acte centrau deth movement d'aguest dimenge as hònts de Montjuïc. Segontes un comunicat, toti dus an cridat a anonciar en aguest acte, presentat per actor e cantaire Txell Sota, qu'aurà es actuacions de Lídia Pujol, Gerard Quintana, eth cantautor Joanjo Bosk, Amparo Sánchez --exvocalista d'Amparanoia--, Marina Abad --excantaire d'Ojos de Brujo-- e eth pallasso Tortell Poltrona. Tanben anonciaràn diuèrses persones deth món academic coma eth catedratic en Sciéncies Politiques Vicenç Navarro; era periodista Esther Vivas; er exsecretari generau d'Union de Pagesi Pep Riera; Albano Dante e Marta Sibina dera revista 'Cafèambllet'; eth professor de Dret Constitucionau Gerado Pisarello; er avocat Jaume Asens; eth professor de Sociologia Josep Maria Antentas; eth professor d'Istòria Xavier Domènech e er activista còntra es desnonaments Marta Afuera.

Activistes interrompen ath descorbit eth Congrés

En tot reivindicar er avortament.Activistes interrompen ath descorbit eth Congrès Tres activistes dera organizacion feminista Femen, despolhades de centura cap a naut, a interromput aguest dimèrcles eth Plen deth Congrès en tot cridar des dera tribuna d'invitats "Avortament ei sacrat", eth qu'a obligat a arturar era session mentre qu'eth president dera Cramba, Jesús Posada, ordenaue eth sòn deslotjament. Quan intervenguie eth ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, es tres hemnes, qu'auien estat convidades ath Congrès per bèth grop parlamentari, s'an desposseit des sues samarretes e an començat a cridar "Avortament ei sacrat", maugrat qu'er accent estrangèr de bèra ua des activistes dificultaue qu'eth sòn messatge se comprenesse clarament. Metuda, damb cara d'autentic estonament, a sollicitat es uixers e policies a deslotjar era tribuna e, ath dauant dera resisténcia d'ua des activistes, que s'a prenut a ua des colomnes que dan ar emicicle, a demanat temperància: "Provenguen damb suènh".

Grèva des docents balears (2013)

Grèva indefinida iniciada eth 16 de seteme Es docents balears tornen aguest deluns a classe Es docents balears tornen enes aules aguest deluns as 08.00 ores, dempús que diuendres passat anoncièssen era "suspension temporau" dera grèva indefinida iniciada eth dia 16 de seteme ena educacion publica e concertada des isles Totun, es comitats de grèva dera Assemblada de Docents e des sindicats STEI e CCOO an avertit eth Govèrn balear qu'"era tornada enes centres implicarà hèr tot eth possible" perque eth Decrèt de Tractament Integrat de Llengües (TIL) "no s'implante" ena comunitat, pera quau tornaràn as projèctes lingüistics anteriors des centres. "Actuaram des deth que consideram corrècte e s'ac apròven es Conselhs Escolars serà eth corrècte", a indicat en arròda de premsa un des representants dera Assemblada de Docents, Iñaki Aicart, demanat pes possibles sancions per part dera Conselheria d'Educacion, Cultura e Universitats.

1.500 mètres de barrères antilauegui.

Val d'Aran e Pallars Sobirà 1.500 mètres de barrères antilauegui Eth conselhèr de Territòri e Sostenibilitat, Santi Vila, a explicat aguest diuendres qu'enes pròplèus setmanes començaràn a installar-se 1.500 mètres de barrères antilauegui en hilat viari de Val d'Aran e Pallars Sobirà, ua actuacion qu'a un pressupòst de 1, 3 milions d'èuros. Segons a informat era Conselheria en un comunicat, er objectiu ei redusir es afectacions ara circulacion deth transit que patís aguesta zòna en epòques de nheuada per lauegui procedents des montanhes adjacents, damb especiau atencion ara C-28, ja qu'es lauegui sòlen provocar eth barrament deth Pòrt dera Bonaigua, que connècte era Val d'Aran damb eth Pallars Sobirà. Aguestes estructures metalliques se plaçaràn en tram dera C-28 entre Baquèira i Tonyon, en municipi de Naut Aran, e tanben s'installaràn emparances enes punts d'aguesta carretèra a Alt Àneu e ena carretèra d'accès a Beret (C-142B).

Eth Rei arrecep era nauta

Eth Rei arrecep era nauta Eth Rei a artenherut "autonomia sufisenta" entàs movements quotidians, pera quau aguest dimars a arrecebut era nauta en Espitau Universitari Quirón, a on a estat ua setmana entrat dempús era operacion de dimars passat per remplaçar-lo era pròtesi deth sòn maluc dreit, com a conseqüència d'ua infeccion. Atau ac a anonciat eth darrèr informe medicau difonut ar espitau e que signen eth cirurgian que dirigic era intervencion, Miguel Cabanela, e eth cap deth Servici Medicau dera Casa deth Rei, Miguel Fernández Tapia-Ruano. Enes pròplèus setmanes, eth rei Joan Carles "contunharà damb eth tractament, es revisions postoperatòries e eth programa de recuperacion previst, en regim ambulatori".

Dia Internacional de la i del Docent 5 octubre 2013

El dia 5 d’octubre és la Diada Internacional de l’Educació. *Els seus organitzadors i les seves organitzacions afiliades ja comencen a mobilitzar-se a Sitges,Catalunya i Europa singularment, perquè la veu dels mestres i dels professors i dels educadors sigui escoltada arreu del món sencer. *La UNESCO va instaurar el dia 5 d’octubre -Sant Froilan per als amics de León i Lugo- de cada any com a "Dia Mundial de les i dels Docents l’any 1994" amb la finalitat de conmemorar la signatura del Conveni de la “Recomendación OIT/UNESCO” relativa a la situació del Personal docent a tot el món l’any 1966. *La Diada Mundial de les i dels Docents (5 octubre 2010)també posa de relleu aquesta “Recomendación OIT/UNESCO” sobre la condició del Personal docent,especialment de l’Ensenyament Superior de l’any 1997. *Segons la UNESCO, el Día Mundial de les i els Docents i de l'Educació,representa un senyal inequívoc i força significatiu tant de la conciensciació com de la comprensió i l’estimació desplegats davant la vital contribució dels mestres i dels professors envers l’Educació i el Desenvolupament. *La Diada Internacional de la Educació creu afermadament i aferrissada, que el dia Mundial dels Docents n’hauria d’ésser internacionalmene reconegut i celebrat a escala mundial.La Internacional de l’Educació (IE) tambié considera que, en aquesta data del 5 d’octubre d’aniversari,tots els principis “Recomendaciones OIT/UNESCO de 1966 y 1997 deurien ésser-ne considerades amb l’objectiu d’aplicar-les en tots els països dels cinc continents (resic). De bell antuvi,són ja més 150 països que hi celebren "La Diada Mundial dels Docents" també a Catalunya.M'hi consta que els esforços de "La Internacional de l’Educació" i dels seus 348 organizacions-membres hi han col.laborat en aquest ampli recononeixement. *Any rere any la Internacional de l’Educació porta a efecte una excel.lent i brillant "Campanya de Conscienciació" sota l'objectiu de destacar les aportacions acadèmiques i educatives de la professió docent:mestres,professors,educadors i monitors escolars a més dels promotors del Moviment Inclusor i Escola Inclusiva per als estudiants amb Necessitats Educatives Especials (NEE). *La Vila de Sitges,que a través d'un Cicle de Tardor (octubre,novembre i desembre) hi celebra el Cinquanté Aniversari (1960-2010)del seu primer edifici estatal d'ensenyament,somniat i desitjat de l'any 1883 (segle XIX) a l'any 1960 (segle XX),s'hi uneix al Dia Mundial dels Docents com a homenatge als seus gairebé 250 mestres i professionals de l'Educació que van fer i encara fan escola pública i ensenyament primari a la Vila de Sitges,durant el mig segle escolar.Enhorabona!! Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges Ploma d'O de les Lletres Sitgetanes-1995

Premis Terenci Moix (2013)

Lluís Pasqual, Frederic Amat e Carme Riera, Premis Terenci Moix Eth director teatrau Lluís Pasqual, eth pintor e escenògraf Frederic Amat e era escrivana malhorquina Carme Riera an guanhat aguest diuendres es Premis Internacionaus Terenci Moix de Literatura, Cinematografia e Musiques & Scènes, segons a anonciat era presidenta des premis, Ana María Moix ne ròde de premsa. Trist a mostrat era sua satisfaccion pera lista de premiadi, si bé a planhut es retalhades en cultura, e a atribuït a un "miracle economic o religiós" qu'aguesti guerdons poguen arribar er an que ven ath sòn X edicion. Entre es premiadi tanben destaque eth cantautor Raimon pes sòns 50 ans en scenari; eth premi partit d''Arts Sceniques 2013' as actors Lluís Homar e Eduard Fernández; eth director de cinema Juan Antonio Bayona per 'er impossible', e er actor Maribel Verdú pera sua trajectòria cinematografica, entre auti.

Rajoy exigís a Mas "leiautat institucionau"

Eth president deth Govèrn centrau, Mariano Rajoy, a tornat a deféner aguest dimèrcles eth dialòg coma "eth més bon esturment entara recèrca de solucions as problèmes" e a exigit ath president dera Generalitat, Artur Mas, que, ena negociacion dubèrta sus es reivindicacions catalanes, actue damb "responsabilitat, leiautat institucionau e respecte deth marc juridic" vigent. Atau ac a assegurat Rajoy en Plen deth Congrès, en responsa ath portavotz adjunt de CiU ena cramba baisha Pere Macias, qui li a demanat quina responsa pense dar er executiu ath dauant der "èxit" que supausèc era cadea umana convocada per reivindicar era independéncia de Catalonha en tot coïncidir damb era Jornada deth passat 11 de seteme. Rajoy a arrebrembat a Macias era responsa qu'a enviat per carta a Mas: "En era ei fixada era mia posicion damb meridiana claretat", a dit.

Espanha e Catalonha son més fòrtes unides.

Espanha e Catalonha son mès fòrtes unides Eth ministre d'Economia, Luis de Guindos, a sostengut aguest diuendres qu'Espanha e Catalonha son "mès fòrtes" unides que separades e a demanat ath Govèrn catalan que concentre es sòns esfòrci ena gessuda dera crisi e non en "aute tipe de consideracions". "Es Govèrns, tant eth nacionau coma es regionaus, eth que deuem hèr ei sajar trèir eth país dera crisi e qu'es ciutadans comencen a notar que gessem dera crisi", a dit Guindos dempús demanar-li peth possible impacte economic des tensions separatistes a Catalonha. "Creigui qu'èm mès fòrts tot unidi que per separat", a destacat eth ministre d'Economia.

Autodeterminacion:ni un mil.límetre enreire cap consultacion

Autodeterminacion Ni un mil·límetre de marcha enreire cap ara consultacion Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a assegurat aguest diuendres que no darà "marcha enreire" ath sòn compromés per convocar ua consultacion d'autodeterminacion eth 2014, maugrat auer plantejat ues eleccions plebiscitàries ara fin dera legislatura (2016) se no pòt demanar as catalans sus era independéncia. "Damb aguestes paraules voi esvair dobtes, perque no i aurà ni un mil·límetre de marcha enreire", a dit en sòn discors pendent ua visita a Sant Vicenç dels Horts, a on er alcalde ei Oriol Junqueras (ERC). Pel que fa as sòns contactes per arténher era consultacion, eth president deth Govèrn s'a limitat a díder que les a "publics e discrèts" mès que no vò parlar des quaus son discrèts.

Rull veirie en tot "interessar" que Duran anóncie ara Cadea umana.

Eth secretari d'Organizacion de CDC, Josep Rull, a considerat que "serie interessant" qu'eth lidèr d'UDC e portavotz de CiU ath Congrès, Josep Antoni Duran, vage ara cadea umana dera Jornada qu'a organizat era Assemblada Nacionau Catalana (ANC). En ua entrevista a defenut qu'eth plantejament dera 'Via catalana entara independéncia' ei "lèu mimètic" ath dera manifestacion que dejós eth lèma 'Catalonha, nau Estat d'Europa ' recorrec es carrèrs de Barcelona er 11 de seteme de 2012. "Eth senhor Duran pòt actuar dera madeisha manèra qu'ac hec er an passat; era natura ei era madeisha", a argumentat Rull dempús èster demanat sus s'eth lidèr democratacristià deuerie assistir ara cadea, e a hijut que serà en tram deth parc dera Ciutadella coma membre dera Mesa deth Parlament e que serie logic qu'es dirigents de CDC e UDC seguisquen es madeishes actituds qu'eth 2012. Aguest deluns, eth vicesecretari generau d'UDC, Antoni Font, expliquèc qu'eth partit decidirà en sòn prumèr comitat de govèrn --previst entara prumèra setmana de seteme-- s'anóncie ara cadea umana dera Jornada. Rull a sostengut que, maugrat eth lèma dera cadea umana, es favorables al 'dret a decidir' "se pòden sénter perfèctament confortables", e a arrebrembat qu'era manifestacion de 2012 reünic diuèrses sensibilitats dejós era reivindicacion que Catalonha sigue un nau Estat a Europa. Eth secretari d'organizacion de CDC a escartat qu'era participacion ena cadea umana pogue hèr evidenta ua division entre CDC e UDC, e a arrebrembat qu'era federacion concorrec as eleccions autonomiques damb eth compromés de trabalhar pel 'dret a decidir' e en tot demanar un Estat pròpri entà Catalonha. "Bèri uns dideràn independéncia e auti Estat pròpri, mès eth que defenem ei exactament eth madeish: auer eth madeish estatus qu'es 28 Estats dera Unió Europea,, a argumentat Rull, qu'a soslinhat que tant CDC coma UDC demanen cedir sobirania a Europa en lòc d'en Estat espanhòl. Preséncia de Mas Sus s'eth president dera Generalitat, Artur Mas, deuerie anar tanben ara cadea umana, a assegurat qu'ei eth cap der Executiu catalan qui deu decidir s'anóncie o non dera marcha, mès a destacat qu'er important no ei tant si forme part dera iniciativa o non, senon com gestione era expression populara. "En relació amb era cadea, er important ei eth papèr qu'eth president e eth Govèrn agen londeman", a argumentat Rull, qu'a esgrimit que, maugrat no anonciar dera manifestacion dera Jornada deth 2012, Mas a agut un papèr plan destacat quan londeman fixèc posicion sus es hèts. Cap arrebrembar que, dempús era multitudinària marcha deth 2012 unida ara negativa deth president deth Govèrn ath pacte fiscau que reclamaue eth Govèrn, eth president dera Generalitat decidic convocar eleccions anticipades e assumir era escomesa per hèr ua consultacion d'autodeterminacion e deféner un Estat pròpri entà Catalonha.

Mubarak abandone era preson de Torá (2013)

AGUEST DIJAUS Mubarak abandone era preson de Torá en elicoptèr Er expresident egipcian Hosni Mubarak a abandonat aguest dijaus era preson de Torá en elicoptèr, pòc dempús qu'un fiscau ordenèsse era sua libertat. Mubarak, de 85 ans, encara a arribents cargues per corrupcion e pera sua supausada complicitat ena mòrt de centenes de manifestants pendent es protèstes que derivèren ena sua gessuda deth poder, a començament de 2011. Es autoritats an ordenat qu'er antic mandatari seguisque dejós arrèst domiciliari.

Aguest Deluns pescadors de La Línia avertissen...!!

Pescadors de La Línia avertissen que i aurà "estonaments" *Eth patron major dera confraria de pescadors de La Línia dera Concepcion (Cadis), Leoncio Fernández, a avertit aguest deluns ath ministre principau de Gibraltar, Fabian Picardo, que i aurà naues protèstes e "mès estonaments". "Haram naues protèstes, mès d'auta manèra. Podem dar mès susprenudes", a manifestat Fernández en ua entrevista ena cadea èster recuelhuda per Europa Press, pendent era que no a auançat en què consistiràn es naues accions perque "encara no ei previst". *En aguest sentit, Fernández a senhalat qu'era sua intencion des pescadors afectadi pes blòcs de hormigon lançadi per Gibraltar ei demorar qu'es govèrns britanic e espanhòl se comprenen. "A veir eth que decidissen e segons decidisquen, decidiram", a manifestat. *Sus era intencion deth president deth Govèrn español, Mariano Rajoy, d'afrontar eth conflicte a Gibraltar sense prèsses a sentenciat: "Qu'ac hèsque ara sua manèra, qu'ac haram ara nòsta manèra tanben". *Segons a soslinhat, era protèsta d'aguest dimenge, qu'amassèc ues 40 embarcacions, "a estat un avís per Picardo", ath quau a sollicitat a "trèir es blòcs d'aciu" perque atau poguen minjar aunoradament e buscarse era vida" e "que pense qu'eth sector pesquer no ei mòrt". "Açò a estat un avís que se li a dat ath senhor Picardo. Pòden vier mès causes", a insistit.

Er Aeropòrt de Barcelona,eth més utilitzat pes baix còst !

Enquiath junhsèga Er Aeropòrt de Barcelona, eth mès utilizat pes baish còst a Espanha.Er Aeropòrt de Barcelona-El Prat ei er aeropòrt espanhòl mès utilizat pes aerolínies de baish còst enquia junhsèga, ar enregistrar mès de quate milions de viatgèrs e un aument deth 5,2%, segons dades difonudes aguest diuendres per Institut d'Estudis Toristics (IET), depenent deth Ministèri d'Industria, Energia e Torisme. Li seguís eth de Palma de Mallorca, damb 3,4 milions de passatgèrs e un aument deth 8,4%, eth de Màlaga, damb 2,3 milions de passatgèrs, un 9,7% mès, e eth d'Alacant, qu'a arrecebut mès de dus milions de viatgèrs, un 12% mès. Totun, enes prumèrs sèt mesi der an er aeropòrt de Madrid-Barajas experimentèc ua queiguda deth 18,8%, damb 1,6 milions de viatgèrs, e er aeropòrt de Valéncia ua queiguda deth 2,8%, damb de 636.197 passatgèrs transportadi. Envieu KindleMida: A A A Compartiu aquesta notícia:

Era Val d'Aran convidada a la Mostra de Cabrils (2013)

COMÈRÇ E CONSUM Agro.- Era Val d'Aran, convidada dera XXVI Mòstra Gastronomica, Comerciau e d'Artesans de Cabrils Eth Conselh Generau dera Val d'Aran ei er invitat especiau dera XXVI Mòstra Gastronomica, Comerciau e d'Artesans de Cabrils que se celèbre entre aguest diuendres e deluns que ven ath municipi barcelonés. En un comunicat, eth Conselh a explicat qu'era invitacion ven dera man dera Associacion de Hosteleros de Cabrils, que preten refortilhar atau es ligams entre es dus territòris en matèria de torisme gastronomic. "No només volem promòir era gastronomia aranesa, sinó que també volem hèr arribar era sua istòria, cultura e tradicions," a precisat eth tresorer dera Associacion de Cabrils, Toni Abriu. Era conselhèra de Torisme, Comèrç e Consum dera Val d'Aran, Anna Díaz, a arrebrembat que maugrat qu'eth principau atractiu dera sua demarcacion ei er entorn naturau, eth torisme gastronomic "ei un complement important". En sòn expositor, es visitaires poderàn degustar es productes dera 'Marca garantida' e conéisher informacion toristica sus eth territòri; tanben i a programat un espectacle de dança aranesa e ua exposicion sus era sua istòria ath Musèu de Cabrils. Envieu KindleMida: A A A Compartiu aquesta notícia:

Rescaten un montanhut perdut en Canau de Horn de Vielha.

De 72 ans Rescaten un montanhut perdut en Canau de Horn de Vielha La Guàrdia Civil a rescatat un montanhut de 72 ans que se perdec mentre que hège ua rota pera zòna de Baquerge (França) e deth Canau de Horn de Vielha, e que siguec ua net ara intempèrie, a informat aguest dimèrcles er Institut Armat en un comunicat. Eth Grop de Rescat e Intervencion en Montanha (Greim) a iniciat era recèrca a pè aguest dimars e, 40 minutes mès tard, localizèc a J.F.D, de nacionalitat francesa, reclinat en ua pèira a l'altura deth lac de Forn --a 1.969 mètres--, damb "evidents signes de feblesa" e sense poder voludar-se. Es agents e dus mètges --deth Còs de Pompiers d'Aran e eth Servici Sanitari dera Val d'Aran-- l'evacuèren damb ua llitera e lo trasladèren ar Espitau de Vielha, en tot èster dempús evacuat ar Espitau Arnau de Vilanova de Lleida, a on ei entrat ena Unitat de Suènhs Intensius (UCI) en estat grèu, an indicat a Europa Press hònts der espitau.

Er Institut Catalan de Sciéncies Fotòniques...!

Er Institut Catalan de Sciéncies Fotòniques (Icfo) s'a convertit en prumèr laboratòri mondiau d'investigacion de Fisica e Astronomia, segontes eth nau classament Mapping Scientific Excellence, hèt public aguest diuendres. Que situe era Institucion Catalana de Recèrca d'Estudis Auançadi (Icrea) en tresau posicion e er Institut de Fisica de Nautes Energies (Ifae) en posicion 18. En declaracions , eth director der Icfo, Lluís Torner, a celebrat era posicion der institut, maugrat qu'a trèt hèr ar ahèr, e ac a vist un "edart", perque es posicions s'afronten per dècimes e d'un an entà aute pòden èster canviants. Eth tanben president dera Associacion Catalana de Centres de Recèrca (Acièr) a celebrat que diuèrsi centres catalans se trapen en classament, que mesure era excelléncia investigadora qu'a un impacte mondiau, e artenher qu'enterpreses e laboratòris considèren aguesti estudis de referéncia: "Èster uns guairi signifique que hèm es causes ben, tot e que damb pòqui sòs". Envieu KindleMida: A A A Compartiu aquesta notícia:

Bèri trets particulars d'er Aranés

Bèri trets particulars d'er aranés. *Era aspiracion dera H non se hè capmès en Aran (totun, se pòt encara sénter un shinhalon a Canejan e Bausen). *Prononciacion /a/ dera -a atòna finau (tret comun tamb es parlars de Luishon e de bères vaths de Bigòrra (Azun, Ador eca) e, en Bearn, dera Hauta Vath deth Gave de Pau. Eth /b/ intervocalic passa a /w/ grafiat u: deuant, viuer sauv Pujòlo. Aqueth biaish de prononciar ei frequent en gascon, mès la grafia la nòte tostemp v en gascon der estat francés. *Passatge en posicion finau deth diftong -ÈI a -È: tornarè deman. Qu'èi un tret frequent en grup sud-orientau deth gascon (Comenge, Coserans) e en d'auti parlars gascons tanben. *Passatge en posicion finau deth diftong - ÒU a -Ò (tret compartit damb bèris parlars gascons, mès que mès de Bigòrra e deu grop sud-orientau). *Article plurau definit epicèn (qu'a era madeisha fòrma ath masculin e femenin): es . Plurau en -es des noms en -a: es pèires, coma en luishonés. Plurau en -i des determinants, pronoms e de quauqui noms e adjetius: aguesti, toti. *Aqueth tret qu'a ua origina lengadociana antiga. AVER qu'ei eth solet auxiliar: a estat.

Morís er istoric deth PNB JAvier Atutxa (2013)

Morís er istoric dirigent deth PNB Javier Atutxa

   Er istoric dirigent deth PNB Javier Atutxa a mòrt aguest maitin com a conseqüència d'ua malautia que patie des de hè temps, segons an informat hònts dera formacion jeltzale a Europa Press.

   Atutxa siguec president deth Bizkai Buru Batzar deth PNB entre 1996 e 2000 e era sua hilha, Itxaso Atuxa, aucupe actuaument aguesta responsabilitat en partit.

Problemes de Gibraltar amb l'Estat espanyol (2013)

Possibles mesures còntra eth Penyal

Gibraltar compare Margallo damb Franco

Eth Govèrn de Gibraltar a denonciat aguest dimenge es "menaces" deth ministre d'Ahèrs Estrangèrs e de Cooperacion, José Manuel García-Margallo, sus es possibles mesures còntra eth Penyal e a comparat aguesta actitud damb era politica cap a Gibraltar desvolopada enes decades de 1950 e 1960 peth regim deth dictator Francisco Franco.

En un comunicat oficiau eth Govèrn gibraltareny considère qu'es declaracions de Margallo supausen "es mès retrògrades e amenaçadores" des d'abans deth barrament dera rèisha, "clarament reminiscents des politiques e tactiques sus Gibraltar desvolopades peth regim fascista de Franco enes 50 e 60".

   "Aguestes afirmacions no comportaràn arren positiu as vides des ciutadans espanhòls que viuen en airau deth Camp de Gibraltar e mòstren qu'Espanha no a un pensament a long termini sus com melhorar era vida dera poblacion ena region en generau", a hijut.

Froilan Franco,pregoner a la Comarca Garraf (2013)

El mestre Froilan Franco, pregoner a Puigmoltó

Claus | ensenyament, escola públic, escola unitària de Puigmoltó, festa major, Froilan Franco, història, puigmoltó, Teresa Puig Bisbal

1El mestre Froilan Franco serà el pregoner de la festa major de Puigmoltó. Franco, que va exercir a l’escola unitària d’aquest nucli, però també a Sitges i Ribes (molts el recorden repartint “punts positius” en les precàries aules de les piscines), aprofitarà el pregó per presentar el llibre L’Escola pública unitària i mixta del poble de Puigmoltó entre la utopia i la realitat (1931-1983).

*Des que es va jubilar, Froilan Franco ha esdevingut un estudiós de l’escola pública a la comarca i ha signat nombrosos articles, que li han valgut reconeixements com la Ploma d’Or concedida per l’Ajuntament sitgetà. “El mestre”, com li agrada que l’anomenin, escriu en aquest bloc, on ja ha parlat en ocasions de l’escola de Puigmoltó.

*L’escola de Puigmoltó i els seus ensenyants també són protagonistes del programa de la festa de Sant Jaume amb un article de Teresa Puig Bisbal basat en testimonis d’alumnes d’aquest centre de diverses generacions; una esplèndida evocació de l’educació al llogaret.

Eth jogador deth Barça Leo Messi "Só plan tranquil"

-Possibla Fraudaria Fiscau-Messi, sus Hisenda: "Sò plan tranquil"-

 

 

 

Eth jogador deth FC Barcelona Leo Messi a assegurat aguest dimèrcles èster "plan tranquil" en tot referir-se ara sua imputació ath cant dera deth sòn pair en un cas de possibla fraudaria fiscau, ena quau se les acuse d'auer fraudat a Hisenda 4 milions d'èuros damb es sòns drets d'imatge pendent es ans 2007, 2008 e 2009, ja que desconeish aguesti tèmes e confie enes sòns assessors.

"Sò plan tranquil, sò en banda de tot açò. Eth mèn pair e jo auem es nòsti assessors, que manegen aguestes causes e i confiam. Demori qu'ac solucionen. No compreni arren de tot açò e per açò auem avocats", a assegurat en arròda de premsa er argentin.

Eth passat 24 de junh eth jogador deth FC Barcelona paguèc ara Agéncia Tributària 10 milions d'èuros en declaracions complementàries der IRPF pes sòns drets d'imatge corresponents as exercicis fiscaus deth 2010 e 2011, qu'a presentat era setmana passada, segons confirmèren a Europa Press hònts dera investigacion.

 

Sonque un 5% des banyistes se protegissen deth Solei

-Farmaceutics-

 

 

*Sonque un 5% des banyistes s'aplique corrèctament la creme d'emparança solara, segons concludís ua enquèsta deth Collègi Oficiau de Farmaceutics de Barcelona (COFB), en el marc d'ua campanha informativa sus eth bon usatge dera emparança, qu'atenguec 1.500 persones entre eth 21 de mai e eth 7 de junh.

  
*Ara lum der estudi, era majoria dera poblacion a coneishement des perilhs deth solei, mès desconeish aspèctes fondamentaus entà ua corrècta fotoprotecció, coma era quantitat de crema a utilizar, eth nivèu d'emparança de besonh e era frequéncia d'aplicacion.
 
*Un 54% des enquestadi renauís era emparança solara cada dues ores, lèu un 80% s'an cremat per culpa deth solei e un 23% revise es pigues damb un dermatòleg, a informat eth COFB en un comunicat aguest dimars.

 

Una Delegació Xinesa visita Catalunya

Una delegació xinesa vol conèixer el sector agroalimentari català

 La Conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, a través de Prodeca, ha rebut aquest dimecres a una delegació xinesa de la província de Yunnan que està visitant Catalunya per "conèixer de prop" el sector agroalimentari català.

 Així, el conseller delegat de Prodeca, Jordi Bort, ha presentat a la delegació les principals dades d'aquest sector pel que fa a estructura i capacitat exportadora, així com a nivell de controls i certificacions que garanteixen "la qualitat i salubritat d'unes produccions altament eficients", ha explicat la Conselleria en un comunicat.

També ha conegut de primera mà els programes d'investigació i innovació agroalimentària que es porten a terme a través de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària (Irta), així com els distintius de qualitat que reconeixen la "singularitat" de les produccions i processos d'aquest sector.

Teatre Grèc de Barcelona un "trencaclosques" coreogràfic

Eth Grèc arrecep un "trencaclosques" plastic e coreogràfic

Foto: KOEN BROOS

BARCELONA, 10 Jul. (EUROPA PRESS) - 

Eth coreograf Sidi Larbi Cherkaoui, considerat un des més boni deth món, portarà en Teatre Grèc de Barcelona un "trencaclosques" plastic e coreogràfic coma metafòra vitau a trauès deth còs de ballarins dera sua companhia, 'Eastman', en un intent de méter orde as diferentes fases dera vida.

   Er espectacle 'Puz/zle', un des mès demoradi de dança en el marc deth hestivau e que se representarà deluns que ven e dimars, ei eth frut d'ua "pretension majuscula" que passe per ordenar es fragments dera biografia personau, perque aguesti quadrin, a indicat Simó.
   "Ei un espectacle plan curiós que parle de trencaclosques, mès non solet parlam d'ordenar fiches, senon fragments dera nòsta pròpria vida e que pretenem qu'ara fin age sentit", a destacat Simó, qui a opinat qu'eth gran avantatge de veir era vida coma un trencaclosques ei que non solet i a ua forma de montar-lo.
   Era òbra a un còs d'11 ballarins e grani blòcs de pèira en scenari que se ne van en tot bastir e deconstruint" per crear espacis damb ua filosofia orientalista de hons, que considère qu'er important no ei eth resultat, senon com s'arribe ara fin deth camin.
   Ei ua "coreografia de còssi, mès tanben es materiaus", a senhalat eth director deth Grèc, qu'a soslinhat que Cherkaoui ei un des ballarins e coreografs que mès a sabut arribar ath còr des espectadors, qu'a Barcelona an pogut aplaudir es òbres 'Montilhes' e 'Surtra'.
   Era òbra, qu'acompanhe un babel de musics procedents deth Japó, eth Líban e Còrsega, se base en un discors coreogràfic sintèsi de cultures per mostrar qu'es causes aparentament mès pures son hètes damb elements d'origens diuèrsi.

Campanya per l'Estatut de Catalunya Nord

El Bloc Català promou una campanya per l’Estatut de Catalunya Nord

El dia 18 de desembre de l’any 2002,el Bloc Català de la Catalunya Nord presentava la campanya “Per un Estatut Català” per tal d’impulsar la creació de la Regió Catalana al sud de França,amb capital a Perpinyà-.

La iniciativa pretèn aprofitar la via de la nova Llei francesa de descentralització administrativa impulsada pel Primer Ministre del Govern Central francès,en Jean Pierre Raffarin,que preveu la creació de “Col.lectivitats territorials específiques”-.

El Secretari general de la formació nacionalista “Bloc Català”,creada a la Catalunya Nord,en Jordi Vera,va afirmar:”El nostre país mereix tenir una Entitat territorial específica per tal de gestionar a Perpinyà,casa nostra el futur i decidir el que ens hi convé”-.

En Jordi Vera va indicar que avui les decisions són preses en altres llocs i no a la Catalunya Nord,mostrant-se convençut que “els catalans de la Catalunya Nord estan perfectament d’acord amb les propostes que fem”-.

L’Estatut de la Catalunya Nord,elaborat pel Bloc Català preveu segregar de la Regió del Llenguadoc-Rosselló,amb capital a Montpeller,les Comarques de la Catalunya Nord,que formen l’actual Departament dels Pirineus Orientals,i així crear una Regió Catalana específica-.En el terreny institucional,el Document del Bloc Català preveu l’elecció per Sufragi Universal d’una Assemblea Territorial,a més d’un Govern,que es faria càrrec de les Competències de l’actual Consell General del Pirineu Oriental,a més de les que li atorgui el Govern Central de l’Estat francès en el Marc de la nova Llei francesa-.

En el cas singular de la Comarca Occitanoparlant de la Fenolleda,aquesta podria optar entre tornar al Llenguadoc o passar a la Regió Catalana amb un Estatut propi que garantiria la seva peculiaritat cultural,com passa a hores d’ara amb la Vall d’Aran-.

El Bloc Català farà una campanya l’any 2003 de Cartells,a més de reunions per tal d’explicar la Proposta i convèncer la població catalana de la seva utilitat així com del seu pragmatisme-.També s’intentarà fer una recollida de firmes per a convocar un Referendum d’Iniciativa popular,previst a la nova Llei Raffarin,sobre la Regió Catalana a França amb capital a Perpinyà-

Mort de la periodista Concha Garcia Campoy als 54 anys

Mor la periodista Concha García Campoy als 54 anys

Directori

• Concha García Campoy
• Mediaset Espanya
• Garcia Campoy
• Manual Campo Vidal

Foto: EUROPA PRESS

MADRID/BARCELONA, 10 Jul. (EUROPA PRESS) -

La periodista Concha García Campoy ha mort aquest dimecres als 54 anys després d'una llarga malaltia, segons han informat fonts de Mediaset Espanya.

García Campoy treballava a Mediaset Espanya fins que es va veure obligada a retirar-se a conseqüència d'una leucèmia el gener del 2012.
   El president de l'Acadèmia de Televisió, Manual Campo Vidal, havia anunciat unes hores abans que la periodista es trobava en una "situació crítica".
   "Concha Garcia Campoy, la meva estimada amiga des de fa 27 anys, està en situació crítica. Els medicaments li han produït un coma hepàtic", ha escrit en el seu compte de Twitter.

 Envieu

Kindle

Mida: A A A

Compartiu aquesta notícia:

 GOOGLE +

 FACEBOOK

 TWITTER

 MÉNEAME

 TUENTI

 LINKEDIN

Cinquanta-dos anys d'Òmnium Cultural (1961-2013)

Tant de dia com de nit

10/07/13 02:00 - Josep M. Pasqual

Facebook Twitter Google + LinkedIn

A Espanya no s'entén que Òmnium tingui un poder
de convocatòria comparable al del Barça de Messi

Josep Maria Pasqual Rodriguez

Altres articles de l'autor

• 01/07/2013 El vent ja no s'endú les paraules
• 24/06/2013 La coca de llardons

Més articles ...

Notícies de ...

• Barcelona

Després del Concert per la Llibertat, certs sectors polítics i intel·lectuals panespanyolistes han intentat tornar a posar el dit a l'ull de la societat civil catalana en abstracte i a Òmnium Cultural en concret. Es pregunten com és possible que una entitat com Òmnium disposi d'un poder de convocatòria comparable al del Barça de Messi, i ho atribueixen, d'entrada, a les subvencions del govern de la Generalitat. Òbviament, els que apunten en aquesta direcció parteixen de la lògica que els estats creen la nació, i ignoren que, en el cas de Catalunya, és la nació la que ha decidit crear l'estat.
Demà, 11 de juliol, farà exactament 52 anys que es va fundar Òmnium Cultural. Però, de tota la trajectòria, el moment més significatiu d'Òmnium no l'hem de situar en el passat dissabte 29 de juny, sinó en el període de quatre anys transcorregut entre el 2 de desembre del 1963 i el 7 d'octubre del 1967, quan la seu històrica del Palau Dalmases va ser clausurada indefinidament per ordre del governador civil de Barcelona, Antonio Ibáñez Freire, amb l'argument que l'entitat Òmnium Cultural, sense estar inscrita en el registre d'associacions, practicava activitats pròpies d'una associació. A més, el governador civil adreçà un escrit al jutge de guàrdia en què demanava que es fes un escorcoll a l'estatge d'Òmnium “en previsión de la existencia de actos delictives perpetrados en el seno de dicha asociación”. I el mateix dia 2 de desembre, el jutge d'instrucció número 9, Miguel Álvarez Tejedor, va autoritzar que la policia pogués entrar lliurement al Palau Dalmases, “tanto de día como de noche”. La clausura afectava també tres associacions més que aleshores compartien la mateixa seu: l'Obra del Ballet Popular, el Secretariat d'Orfeons de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans.
L'1 de desembre del mateix 1963, l'advocat Agustí Bassols presentà al Govern Civil el projecte d'estatuts de l'Associació Òmnium Cultural i en demanà l'autorització. Però continuadament se succeïren els recursos i les resolucions contràries a Òmnium Cultural, tant a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, com a la direcció general de Política Interior del Ministeri de la Governació com al mateix Govern Civil. Com a mostra de l'esperit jurídic d'aquell moment (si el lector ho vol, el pot comparar amb l'actual), reproduïm un fragment de la resolució dictada, el 13 d'octubre del 1964, pel Ministeri de la Governació: “… Es preciso tener muy en cuenta que la mayoría de sus promotores [d'Òmnium Cultural], con posterioridad a su pretensión, han elevado gran número de escritos al Excmo. Sr. Vicepresidente del Gobierno, proponiendo la enseñanza en lengua catalana en todos los centros públicos y privados de enseñanza primaria, el uso normal de este idioma en las emisiones radiofónicas, en el cinema y demás medios de difusión, y el funcionamiento en lengua catalana de las corporaciones y entidades de todo orden que así lo deseen, y es evidente que estas pretensiones no pueden estimarse debidamente como lícitas, porque infringen el articulo 3º del Fuero de los Españoles, sin preferencia de clases ni acepción de personas, y si se realizara la enseñanza primaria en lengua catalana se causaría una gran dificultad a todos los alumnos que no fueran nativos de la región, y a su vez los naturales de la misma, de condición más modesta, perderían la ocasión de obtener el debido conocimiento del idioma castellano, vínculo de unión y entendimiento entre todos los españoles…».
Fins al setembre del 1967, la direcció general de Política Interior no comunica que havia “…tenido a bien reconocer la licitud y determinación de los fines de la asociación Omnium Culural de Barcelona y visar sus estatutos”. Aquell mateix mes, l'associació era enregistrada amb el número 988 en el Registre Provincial d'Associacions. El 4 d'octubre, el governador Tomás Garicano ordenà la reobertura del Palau Dalmases i, el 7 d'octubre d'aquell 1967, la policia redactà l'“acta de levantamiento de clausura”. L'etapa clandestina a Òmnium Cultural s'havia acabat.
L'organització del Concert per la Llibertat no té a veure, doncs, amb l'activisme d'una societat civil inventada, sinó amb la continuïtat d'una associació que enguany fa cinquanta anys va presentar al Govern Civil de Barcelona un projecte d'estatuts en què es fixava, de manera enunciativa i no limitativa, els objectius d'incrementar la cultura en general i les lletres i les arts en particular; organitzar cursos, conferències; concedir beques, matrícules, pensions, subvencions; mantenir premis; promoure l'edició i traducció d'obres literàries i d'altres publicacions; i endegar tot tipus de manifestació artística. I tant de nit, com de dia.

Un totau de 219 estudiants,excellent ena Selectivitat 2013

-Universitats-

219 estudiants catalans obtien un excellent ena selectivitat

 *Un totau de 219 estudiants catalans an obtengut un excellent enes Pròves d'Accès ara Universitat, ar arribar a ua nòta parièra o superiora ath nau ena fase generau dera selectivitat.

 
* Segons a informat aguest diuendres era Secretaria d'Universitats e Investigacion dera Generalitat en un comunicat, aguesti alumnes seràn premiadi pes sòns resultats eth 25 de junhsèga en Palau de Congrèssi de Catalonha.

*   Era més bona nòta de Catalonha a estat un 9,9 e l'a artenherut Gemma Muñoz del Institut Montilivi de Girona; era dusau estudianta damb més bona nòta --un 9, 8-- a estat Anna Creus, deth centre Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de Sant Cugat del Vallès (Barcelona);

*Marta Gil del Institut Ronda de Lleida a obtengut un 9,6, e Sílvia Pascual del Institut Antoni Martí e Franquès de Tarragona, a artenherut era madeisha puntuacion.

 

Eth Govèrn espanhòl calcule es balances fiscaus...

Mas-colell

Eth Govèrn espanhòl calcule es balances fiscaus de Catalonha

 

*Eth conselhèr d'Economia e Coneishement dera Generalitat, Andreu Mas-Colell, a anonciat aguest diuendres qu'er Estat calcule es balances fiscaus de Catalonha, e ac a vist ben, així com qu'ac hessen bèri organismes internacionaus independents, perque "eth debat e era discussion publica ei bona".

 
* En ua entrevista de Catalonha Ràdio recuelhuda per Europa Press, a explicat que li comuniquèc aguest dijaus eth ministre de Hisenda, Cristóbal Montoro, e que no se sap quan se coneisheràn es resultats, mès en tot cas tractar eth desequilibri entre eth qu'apòrte e eth qu'arrecep Catalonha "ei un tèma important".
 
* Ath temps, a confiat a poder auer uns pressupòsts catalans abans qu'acabe er an, un còp concludisquen es negociacions bilateraus damb eth Govèrn espanhòl per conéisher eth limit de deficit entà Catalonha, eth qu'a augurat entara tresau setmana de junhsèga.

 

Eth sindic demane transméter qu'era val arreceberà es sóns visitaires.

-Ath Rei-

*Eth sindic d'Aran, Carles Barrera, a demanat aguest diuendres ath dauant deth Rei Sofia transméter que tota era val arreceberà "bona que jamès" es sòns visitaires dempús es inondacions sofrides era setmana passada.

 
*Ac a dit ar unic discors pendent era visita deth Rei a Arties, a on a arribat dempús era sua visita deth maitin ara val de Benasc, que tanben patic inondacions.
 
*"Li demani que pogue trasladar --perque ac a vist e ac veirà-- qu'era Val d'Aran ei aciu, pòt aufrir e aufrim tot era nòsta esplendor", li a demandat pendent era sua visita ara glèisa de Sant Joan, a on s'a trapat damb autoritats, afectadi pes inondacions e representants des equips d'emergéncia qu'an trabalhat aguesti dies.
 
*"Es nòsti clients e amics que venguen seràn mès ben arrecebudi que jamès", a hijut Barrera deuant sòn e eth ministre der Interior, Jorge Fernández; era vicepresident dera Generalitat, Joana Ortega; era delegada deth Govèrn a Catalonha, Llanos de Luna, e era subdelegada a Lleida, Inma Manso.
 
*Barrera a demanat aguest supòrt en nom deth Conselh Generau d'Aran e des empresaris e vesins aranesi, e a arregraït era visita: "Majestat, plan de gràcies per acompanhar-mos, per èster aciu damb nosati, e per aguest input en positiu".
 
*Eth rei Sofia --arrecebuda damb aplaudiments de vesins ar entrar e gésser dera glèisa d'Arties-- s'a desplaçat en elicoptèr des d'Aragon enquia Vielha, e a arribat en coche enquiara glèisa, a on a pogut veir es plafons que s'an plaçat per compréner es damnatges causadi ena zòna.

 

Bretón didec "enquia tres còps" qu'auie aucit es sòns hils

Bretón didec "enquia tres còps" qu'auie aucit es sòns hilhs

 

 

*Eth cosin de Ruth Ortiz, era mair des mainatges Ruth e José supausadament assassinadi peth sòn pair, José Bretón, e que visitèc er acusat en centre Penitenciari d'Alcolea a Còrdova diuèrsi mesi dempús era desaparicion des petiti, a destacat que Bretón li didec "enquia tres còps" qu'auie aucit as petiti.

 
*Atau ac a manifestat as periodistes abans d'entrar ena Audiència Provinciau entara nauau session deth judici, entara qu'eth cosin de Ruth, Juan David López, se mòstre "tranquil" e demore que Bretón li demòstre es contradiccions en què ditz qu'a incorregut sus es convèrses que mantenguec ena preson.
 
*Mentretant, er avocat dera defensa, José María Sánchez de Puerta, ditz que preve "desmontar" es testimònis de Juan David e sajar hèr veir qu'"a contradiccions fòrça accentuades" e ei un testimòni "plan subjectiu", e ath temps aclarís qu'en aguest moment ja no ei possible un acarament entre eth cosin de Ruth e eth sòn client.

Creen ua hiestreta unica pes inondacions der Aran (2013)

-300 Persones evacuades der Aran

Creen ua hiestreta unica entàs afectadi pes inondacions der Aran e eth Pallars

 

*Eth Conselh Executiu a decidit aguest dimars crear ua hiestreta unica per atier es afectadi pes inondacions qu'era setmana passada aueren lòc a Val d'Aran e eth Pallars Sobirà (Lleida).

 
* Ena arròda de premsa posteriora ath Conselh Executiu, eth conselhèr de Presidéncia e portavotz deth Govèrn, Francesc Homs, a explicat que seràn eth Conselh Generau d'Aran e eth conselh comarcau deth Pallars Sobirà es qu'assumisquen aguesta foncion d'atencion as damnatjats.
 
* Es intenses ploges e eth desglaç provoquèren era setmana passada eth desbordament des arrius Garona e Noguera Pallaresa, e enquia 300 persones deueren èster evacuades des sues cases.

 

Mès d'un milion se manifèsten a tot eth Brasil (2013)

-Damb grèus disturbis ena capital-

Mès d'un milion de persones se manifèsten a tot eth Brasil

 

 

*Mès d'un milion de persones s'a manifestat aguest dijaus en lèu ua centena de ciutats brasilianes en el marc dera grana protèsta sociau que comencèc hè setmanes. S'an enregistrat grèus disturbis en un minim d'ua desena de localitats, includidi un assaut ath Congrès e ath Ministèri d'Exteriors.

 
* A Brasília, ues 20.000 persones --segontes era policia militara-- an inundat eth centre dera capital per partir cap ath Congrès, qu'ère fòrtament protegit per un totau de 3.500 agents e uet, ja que s'a autorizat as legisladors a no assistir ara session dera tarde, coma mesura preventiva.
 
 *Era majoria des manifestants s'a concentrat de manèra pacifica ath dauant dera esplanada coneishuda coma Miralh dera Aigua, mès un grop a sajat assautar eth Congrès. "Aucupe e resistís", an cridat, segontes era cadea O'Globo.

Padrosa:OAC veirà era relacin damb era enterpresa privada.

-Catsalut-

Padrosa: OAC veirà era relacion damb era enterpresa privada reglamentària

 

 

+Eth director deth Servici Catalan dera Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, a augurat aguest diuendres qu'era Oficina Antifraudaria de Catalonha (OAC) veirà era sua relacion damb era enterpresa privada "totaument reglamentària", maugrat qu'a arreconeishut que mantenguie eth sòn cargue com apoderat.

 
* En declaracions a Catalunya Ràdio recuelhudes per Europa Press, Padrosa a assumit que deuec signar contractes damb es enterpreses acorropades entorn de Corporacion Fisiogestió --grop d'enterpreses deth quau a estat director generau abans d'accedir ath CatSalut--, maugrat qu'a senhalat qu'eth concors public dataue deth 2006.
 
* Eth director der organisme encargat de contractar era activitat sanitària de toti es centres catalans --eth 2012 eth CatSalut auec un pressupòst de 8.506 milions d'èuros e destinèc 14 milions as enterpreses que Padrosa mantenguie eth sòn cargue d'apoderat-- a arrebrembat era sua disposicion a comparéisher en Parlament amassa damb eth conselhèr de Salut dera Generalitat, Boi Ruiz, e a insistit que desconeishie qu'era enterpresa no li auie dat de baisha.

 

Inondacions a la Vall d'Aran (2013)

-Inondacions provocada pera creishuda des arrius,
maugrat qu'eth sòn cabau a diminuït-

  *Segons a informat Emparança Civiu, un totau de 323 persones contunhen deslotjades en Aran e es Pirenèus de Lleida --a Llavorsí i a sies persones a Aldi que s'an demorat per volentat pròpria, sense que corren perilh--, uns 1.400 abonadi d'Endesa contunhe sense subministrament electric e seguís es afectacions ena telefonia fixa e de mobil.
  
*Eth transpòrt escolar ena Val d'Aran s'a suspenut, e es escòles son dubèrtes sonque per acuélher es que vagen; ena comarca deth Pallars Sobirà s'an suspenut eth transpòrt que passe pes localitats de Llavorsí, Esterri, Rivera de Cardós i Alins.

 

Pujol confie enes sòns hilhs més "an era sua vida"

Aranès

-No pòt arrespòner per eri-

Pujol confie enes sòns hilhs mès "an era sua vida"

 

 

Er expresident dera Generalitat Jordi Pujol (CiU) a exprimit aguest dimèrcles sus acusacions de presomptius delictes a hilhs sòns: "I è fidança e en tot cas, es mèns hilhs an entre 42 e 54 ans, e per tant an era sua vida".

No ei que me desinterèssa o que no me responsabiliza. Arresponi de jo madeish", a hijut, en ua entreviste eth Catalunya Ràdio recuelhuda per Europa Press.

A destacat qu'enes sòns ans ath Govèrn, un des sòns conselhèrs, Jaume Roma, qu'aucupèc entre 1994 e 1996 era cartèra de Politica Territoriau e Òbres Publiques, demissionèc dempús publicar-se informacions sus presomptiva corrupcion, cas qu'ans mès tard era Audiència de Barcelona arxivar.

CaixaBank artenher plusvalues de 33 milions (2013)

-Dempús véner a Slim eth 3,7% de GFI-

CaixaBank artenher plusvalues de 33 milions

 

 

CaixaBank a obtengut ua plusvalua neta de 33 milions d'èuros dempús véner a Immobiliària Kras, proprietat dera familha deth multimilionari mexican Carlos Slim, eth 3,7% dera capital sociau de grop financèr Inbursa (GFI) per 6.500 milions de pesi (387 milions d'èuros), segons a informat aguest diuendres era entitat ara Comission Nacionau deth Mercat de Valors (CNMV).

  
En totau, CaixaBank a venut ara familha Slim 250 milions d'accions de GFI a un prètz de 26 pesi (1,52 èuros).

  Dempús aguesta operacion, era entitat retalhe era sua participacion a GFI, eth braç financèr de Carlos Slim, enquiath 16,3%, si bé plaçarà aute 6,4% entre inversors institucionaus e minoristes a Mèxic e en mercat internacionau.

 

-Salut Mentau-

Era crisi tire un 19% es casi de depression a Espanha

   

 

* Era crisi a tirat un 19% es casi de depression e un 8,4% es d'ànsia, segons revele un estudi que s'a dat a conéisher ath V Congrès Catalan de Salut Mentau, que se celèbre des d'aguest dijaus enquiath dissabte ath CosmoCaixa de Barcelona.

  
*Es dades deth trabalh revelen qu'eth 28,9% dera poblacion atenguda en centres d'atencion primària eth 2006 patie depression, ua chifra qu'eth 2010 ascendia a 47,5%, a informat aguest dimèrcles en un comunicat era Fondacion Congrès Catalan de Salut Mentau (CCSM).
 
* Tanben a aumentat er alcoholisme en 4,8 punts, en tot passar deth 1, 4% ath 6,2% entre 2006 e 2010, causa qu'es responsables der estudi atribuïssen ara precarització deth trabalh, eth caumatge, era inestabilitat economica e era praubesa.

 

Catalonha,lidèr mundial Trasplantacions d'Arnelh

Catalonha, se manten coma lidèr mondiau de trasplantacions d'arnelh

 

 

Catalonha manten eth sòn lideratge ena taxa totau de trasplantacion renal mès nauta deth món damb un 73 per milion de poblacion (pmp) eth 2012, segons a informat aguest dimars er Espitau de Bellvitge e era Conselheria de Salut dera Generalitat en un comunicat conjunt.

Eth responsable dera seccion de trasplantacions der Espitau de Bellvitge, José Maria Cruzado, a atribuït aguest progrès ar "aument ena donacion de viu, era més bona gestion de donadors potenciaus e es auanci tecnics".

Eth 2012, Catalonha enregistrèc un 26% de trasplantacions renals de donador viu: "Era donacion en viu ei era més bona opcion entà un malaut en tot demorar trasplantacion renal" perque permet hèr era trasplantacion abans deth començament deth tractament renal substitutiu, de manera que s'obtien més boni resultats e eth receptor guanhe qualitat de vida.

 

Catalonha expòrte més qu'abans de c

Catalonha expòrte mès qu'abans dera crisi

 

Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a destacat aguest diuendres que Catalonha ja expòrte mès en tèrmes absoluts qu'abans dera crisi, e a augurat qu'açò contribuïrà ara recuperacion economica, sempre qu'era rèsta de mercats deth món evolucionen favorablament.

 

"No auem seguretats, mès auem oportunitats. S'Europa va ben e plan des païsi de dehòra eth continent contunhen en tot anar ben, Catalonha a ua oportunitat per situar-se en bona posicion perque ei un país de mentalitat dubèrta, plan de bolcat ara en mercat exterior," a afirmat pendent era sua visita ara enterpresa de pintures Jotun a Castellbisbal (Barcelona) amb motiu deth 50 aniversari dera sua arribada a Espanha.
 
En aguesta linha, Mas a explicat qu'era comunitat catalana a guanhat respecte deth 2008 un totau d'11. 500 companhies que venen es sòns productes ar estrangèr, e a destacat qu'es païsi de dehòra Europa cada còp an mès pes enes exportacions.

 

-Educacion-

Wert refuse era proposicion catalana sus era Lomqe

 Eth ministre d'Educacion, José Ignacio Wert, a refusat ath Congrès era proposicion que hec publica aguest dimars era Generalitat, partits e eth Conselh Escolar de Catalonha sus era Lei Organica de Melhora dera Qualitat Educativa (Lomqe) per no respectar es competéncies autonomiques.

   "Eth plantejament que se hè pera qüestion lingüistica no me semble plan conforme ara ierarquia normativa e eth qu'ei en definitiva eth respècte as competéncies der Estat pel que fa a legislacion basica", a senhalat eth titular d'Educacion en declaracions as mejans enes correders deth Congrès.

   Açò oc, a reïterat que no a agut ocasion de liéger eth tèxte "damb cauma" per, a compdar d'aciu, poder hèr ua avaloracion mès detalhada.

 

-Per èster un "error pedagogic e sociau"-

Era escòla concertada refuse era reforma Wert

 

 

Es patronaus de bères ues des escòles concertades de Catalonha an refusat aguest diuendres eth projècte dera Lei Organica de Melhora dera Qualitat Educativa (Lomqe), aprovat eth Consell de Ministres diuendres passat, per èster un "grèu error pedagogic e sociau".

Ac an manifestat en un comunicat conjunt era Agropacion Escolara Catalana (AEC), era Confederacion de Centres Autònoms d'Ensenhament de Catalonha (Acae), era Federacion Catalana de Centres d'Ensenhament (Fecaceen) e era Associacion Professionau de Servicis Educatius de Catalonha (Aspec).

Considèren qu'era actitud deth ministre d'Educacion, José Ignacio Wert, ara presentacion dera lei a estat "bel·ligerant e agressiva", e an planhut eth tractament qu'era reforma educativa hè des lengües, e ath temps an emparat eth sistèma d'immersion lingüistica.