Als Estats Units d'Amèrica-

Hillary Clinton, entrada per un calh

 

 

Era secretària d'Estat nòrd-americana en foncions, Hillary Clinton, a estat entrada aguest dimenge dempús qu'es mètges li detectèssen un calh ras deth traumatisme cerebral causat eth passat 15 de deseme quan se descoratgèc per un virus estomacal, segons a confirmat un portavotz deth Departament d'Estat.

"En transcors d'un examèn de seguiment d'aué, es mètges dera secretària d'Estat Clinton an descorbit un calh de sang que s'a format pr'amor dera commoció cerebral que patic hè diuèrses setmanes", a senhalat eth portavotz Philippe Regnis.

Es mètges der espitau Nova York-Presbyterian li an subministrat anticoagulants e serà dejós observacion es pròplèus 48 ores, a precisat eth portavotz.

L'expresident Bush,trasladat ara USI damb reservat...

-Expresident des EUA-

George H.W. Bush, trasladat ara USI damb pronostic reservat

 Er expresident des Estats Units George H.W. Bush a estat trasladat ara Unitat de Suènhs Intensius (USI) der Espitau Metodista de Houston damb pronostic reservat per complicacions d'ua bronquitis.

Bush, de 88 ans, entrèc eth passat 29 de noveme en espitau per ua afeccion pulmonar.

Era sua espitalizacion se tractèc inicialament com ua qüestion leugèra que demorarie resolvuda en uns dies e es mètges divulguèren eth 13 de deseme un comunicat en que dideren qu'er antic mandatari poderie passar eth Nadal a casa damb era familha

Més de 130 persones an mòrt a Síria (2012)

-Guèrra Civiu-

Mès de 130 persones, includidi 15 mainatges, an mòrt a Síria

 

 

Un minim de 130 persones an mòrt aguest dimèrcles pr'amor dera guèrra civiu que se viu a Síria, segons a informat er Observatòri Sirià entàs drets umans ena sua pagina de Facebook.

Eth balanç, segontes era organizacion --damb sedença a Londres mès qu'a un ample hilat d'informants a Síria-- includís 51 civius (entre es quaus i a 15 mainatges), 47 rebèls, 32 soldats regulars e dus soldats desertors.

Eth pitjor balanç de civius se produsic ena província de Raqqa (centre-nòrd), damb 20 mòrts --includidi ueit mainatges e tres hemnes--, pr'amor d'un bombardament des fòrces deth regim de Bashar al-Assad còntra ues granges dera aldea de Qahtaniya, en oèst dera capital provinciau, Raqqa.

Ath delà, dètz civius an mòrt ena Província de Damasc (sud), includidi tres mainatges, pr'amor de diuèrsi bombardaments e tirs de franctiradors, e auti tres mendres d'edat an mòrt ena província de Hama (oèst) pera explosion d'ua pompa ena ciutat de Salamiyya e per un bombardament còntra era ciutat de Kafarzaita.

Pel que fa ara mòrt d'insurgents, eth major balanç s'enregistrèc en Idlib (nord-oest), damb 20, 18 d'eri ena region de Maarat ath Naman.

Fin finau, un minim de 32 soldats deth regim an mòrt pr'amor de pompes, atacs e afrontaments enes províncies d'Idlib (16), Hama, Homs, Damasc, Region de Damasc e Alepo.

Incendi en un pis de Pineda de Mar.

-Era Maitiada-

 

Ua intoxicada leugèra en un incendi en un pis de Pineda de Mar

Ua hemna de 66 ans a estat intoxicada leugèr per hum en un incendi era maitiada en un pis deth carrèr Deputacion de Pineda de Mar, qu'a obligat a evacuar era rèsta de vesins, an informat es Pompièrs.

  Er incendi a arribat per causes qu'encara no se saben cap as 3.28 ores, e a afectat peth hum ua cramba e eth rebedor d'un pis dera siesau planta der immòble, situat en numèro 6 deth mencionat carrèr.

  Era llogatera deth pis a estat evacuada leugèra peth Sistèma d'Emergéncies Medicaus (SEM) en Espitau de Calella, mentre qu'era rèsta de vesins an estat deslotjadi preventivament, mès an pogut tornar as sòns làrers entre es 4.30 e es 5.30, un còp es Pompièrs an amortat eth huec e ventilat era bastissa.

-Eth quatre de Gèr-

Eth Barça harà eth sòn entrenament en pòrtes dubèrtes

 Eth Miniestadi daurirà es pòrtes eth diuendres 4 de gèr per acuélher eth tradicionau entrenament nadalenc deth prumèr equip deth FC Barcelona ath quau poderàn assistir es aficionats.

A anonciat eth club, que daurirà es installacions as 9.30 ores amb vista a ua session preparatòria que començarà as 11.
 
Toti aqueri aficionats que volguen presenciar era cita en dirècte poderàn cromprar era sua entrada enes Taquilles Bulevard deth club a compdar deth dia 29 de deseme e enquiath 3 de gèr.

Eth prètz entàs que no siguen sòcis serà de 5 èuros, mentre qu'es sòcis auràn era entrada gratuïta.
Eth madeish dia der entrenament tanben aurà entrat ara venda, enes taquilles des accèssi 9 e 14 I toti es sòcis que volguen èster en Miniestadi poderàn retirar un totau de tres entrades per carnet, maugrat que per accedir ar entrenament deueràn recuélher prèviament era entrada.

Com ei abituau per aguestes dates, un còp finalize er entrenament deth dia 4, es jogadors deth prumèr equip, plens de joguets, se desplaçaràn a diferenti espitaus dera ciutat per desirar boni Reyes as mainatges malauts, en un acte enquadrat laguens dera campanha 'un sòn per un present'.

 

Esquiadors britànics arriben en Lleida (2012)

-Aguest dimenge,23-

Esquiadors britanics de Thomas Cook arriben en Lleida

 E

 

Er operador toristic Thomas Cook repren aguest dimenge era sua activitat en Aeropòrt de Lleida-Alguaire damb era arribada des prumèrs esquiadors britanics, dempús arrecéber 26.367 viatgèrs era temporada d'ivèrn passada.

 
Segons a informat era Conselheria de Territòri e Sostenibilitat aguest diuendres en un comunicat, es aeropòrts d'origen son es madeishi qu'es der an anterior: Belfast, Birmingham, Bristol, Gatwick e Manchester.

Es vòls a Belfast, Birmingham e Bristol acaben eth 17 de març de 2013, e es operacions de Gatwick e Manchester, que serà eth prumèr vòl a aterrar as 8.55 ores aguest dimenge, contunharàn enquiar abriu.

 

Trabalhaadors sociaus exigissen ara Generalitat

-640 milions d'èuros-

Trabalhadors sociaus exigissen ara Generalitat eth pagament "urgent"

 

 

Eth Collègi Oficiau de Trabalh Sociau de Catalonha a exigit aguest diuendres eth pagament "immediat e urgent" de 640 milions d'èuros qu'era Generalitat deu as entitats deth Tresau Sector Sociau e ara Confederacion.

Segons a informat eth collègi aguest diuendres en un comunicat, aguest deute "afecte es professionaus deth sector e met en risc era atencion ofèrta ara ciutadanetat".

A afirmat qu'eth retard deth pagament de subvencions, convènis, concèrts e contractes entara prestacion de servicis de titolaritat publica d'atencion as persones supause un "incompliment" per part dera administracion.

Eth collègi a mantengut qu'aguestes condicions no pòden comportar impagaments des sòus des professionaus deth sector, licenciaments ne sobrecargues deth servici, perque "atempten de manèra especiau còntra persones e familhes en situacion de vulnerabilitat", pera quau causa considèren injustificable eth retard des pagaments.

Atau, a qualificat d'en tot "alarmar" era situacion d'incertitud e precarietat des trabalhadors sociaus, tanben es des administracions publiques.

 

Eth prumèr roman entà adults arribe a Catalonya.

-Aguest dimèrcles-

Eth prumèr roman entà adults de Rowling arribe a Espanha

 

 

Es sagèths editoriaus Salamandra e Empúries publicaràn aguest dimèrcles eth prumèr roman entà adults de J. K. Rowling 'Ua vacanta imprevista' en castelhan e catalan, respectivament.

 Era version castelhana, de Salimana, gesserà ara venda de manèra simultània en Espanha e Amèrica Llatina damb ua tirada de 300.000 exemplars, e eth madeish dia se ne lançarà era version digitau.
 
Era version d'Empúries, en catalan, aurà ua tirada de 30.000 exemplars e eth madeish dia tanben se ne publicarà era edicion electronica en catalan.
 
Publicada en anglés eth 27 de seteme, 'Ua vacanta imprevista' s'a convertit en un 'best-seller' en Regne Unit, es Estats Units, Nova Zelanda, Irlanda e Austràlia, ja que tres setmanes dempús méter-se ara venda a arribat a véner mès d'un milion d'exemplars en aguesta lengua.

 

Més de 2.000 activitats a La Marató de TV3 (2012)

'La Marató de TV3' còntra eth càncer acabe damb mès de 10 milions requectadi

 

 

 'La Marató de TV3', qu'ena XXI edicion se dedique a requectar hons per investigar sus eth càncer, a acabat aguest deluns de maitiada en tot auer requectat 10.113.152 èuros.

Era chifra s'a obtengut gràcies a donacions particulares e a trauès de mès de 2.000 activitats realizades en 600 poblacions de Catalonha, coma jòcs, balhs, caminades e castèths.

En programa especiau de TV3, qu'an presentat Ariadna Oltra i Òscar Dalmau pendent mès de 15 ores, an anonciat plan artistes, personalitats diuèrses e politics en tot atier trucades, coma eth president en foncions dera Generalitat, Artur Mas; era presidenta deth Parlament, Núria de Gispert, e er alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Perilhe era excellència deth Sistèma Sanitari català

-Se i a mès retalhades-

Miquel Vilardell alèrte que perilhe era excelléncia deth sistèma sanitari

 

 

Eth president deth Collègi Oficiau de Mètges de Barcelona (COMB), Miquel Vilardell, a alertat aguest diuendres que "se se contunhen en tot hèr retalhades no se poderà sostier era excelléncia deth sistèma sanitari public" de Catalonha.

"Es professionaus son ath 150% dera sua dedicacion", a planhut Vilardell en un apunt en sòn videobloc recuelhut per Europa Press, en qué demane as formacions politiques qu'enes pròplèus pressupòsts no se preveiguen mès tisorades entà aguest sector.

A demanat a toti es agents implicadi eth compromés de "seguir en tot garantir qu'eth sistèma sanitari de Catalonha serà universau e eth maxim equitatiu possible".

 

 

-Idèa qu'emparauen Espanha e Itàlia-

Era UE escarte crear un hons anticrisi entath caumatge

 

 

 Es caps d'Estat e de Govèrn dera Unió Europea an parcat aguest diuendres era proposicion deth president deth Conselh Europèu, Herman Van Rompuy, de crear un hons anticrisi entara eurozòna que poderie encargar-se de pagar es subsidis de caumatge as païsi en crisi, ua idèa qu'emparauen Espanha e Itàlia.

Ena huelha de rota aprovada aguest diuendres pes lidèrs europèus sus eth futur dera eurozòna s'elimine quinsevolhe mencion a aguest hons anticrisi. En sòn lòc, es vint-e-sèt aposten per crear "mecanismes de solidaritat", e era unica foncion serà encoratjar es reformes enes estats membre.

Aguestes reformes se recuelheràn en contractes bilateraus qu'es Govèrns deueràn signar damb es institucions europèes, era auta novetat contenguda ena huelha de rota. Es lidèrs europèus an encargat a Van Rompuy que presente eth junh deth 2013 proposicions concrètes sus eth format des contractes e sus es esturments de finançament, damb un calendari d'aplicacion.

 

Elegit Lehendakari dera dètzau Legislatura (2012

-Parlament basc-

Urkullu, elegit lehendakari dera dètzau legislatura per majoria simpla

Eth nacionalista Iñigo Urkullu a estat designat lehendakari dera dètzau legislatura per majoria simpla en Parlament basc, dempús qu'ara session d'investidura celebrada dimèrcles ne eth ne era candidata d'EH Bildu, Laura Mintegi, no artenheressen era majoria absoluda de besonh per èster elegidi en prumèr torn.

  
Era Cramba a reprenut aguest dijaus, a un quatau d'onze deth maitin eth plen d'investidura per hèr ua dusau votacion, ena quau a estat proclamat lehendakari eth candidat qu'a obtengut era majoria simpla des 75 bancs dera Cramba.

 Urkullu a artenherut es 27 vòts des parlamentaris deth sòn partit. Per part sua, Laura Mintegi a arrecebut es 21 supòrts des representants deth sòn grop, mentre qu'era rèsta de formacions s'an abstengut.

 

Morís per un torisme a Sant Julià de Ramis (2012)

Morís atropellat per un torisme a Sant Julià de Ramis

 

 

Ua persona a mòrt eth maitin d'aguest dimars atropellat per un torisme ath quilomètre 722,2 dera N-IIa, a l'altura de Sant Julià de Ramis.

Segons a informat eth Servici Catalan de Transit (SCT), er accident mortau a arribat cap as 10.03 ores quan, per causes que s'investiguen, un torisme a atropellat eth pedon.

En lòc der accident s'an desplaçat quate dotacions des Mòssos d'Esquadra e dues ambulàncies deth Sistèma d'Emergéncies Medicaus (SEM).

Detengudi dus estafadors a Barcelona

Detengudi dus estafadors per enganhar damb faussi hons d'inversion en sagèths

 

Es Mòssos d'Esquadra an detengut a Barcelona dus òmes per presomptivament enganhar ua setentena de persones damb faussi hons d'inversion en sagèths e lo fraude pòt ascendir a un milion e miei d'èuros, segons a informat aguest deluns era policia catalana.

  
Segontes era investigacion, tutelada peth Jutjat d'instruccion 4 de Sant Boi de Llobregat, es detenguts planificauen lo fraude e premanien ua encuedada metuda en scèna per no desvelhar sospèites enes potenciaus victimes, en tot hèr-les creir qu'èren expèrts ena gestion de hons investidi ena compravenda de sagèths.
 
Es presomptius estafadors contactauen damb persones interessades en negòci de crompa e venda de sagèths, e les convencien qu'es sòs qu'investissen s'utilizarien per aquerir sagèths.
 
Aguesti sagèths, segontes era version que dauen es detenguts as victimes, dempús se deuien subastar e revéner per sobre deth prètz iniciau, de manera qu'en acabar eth termini de temps decidit entre es dues parts, eth client recuperaue era inversion iniciau ath cant des beneficis.

Es investigadors an constatat peth moment 70 victimes, a tota Catalonha e a Castelló, qu'en acabar eth termini decidit no an arrecebut es beneficis, perque no i a agut subasta, ni era inversion hèta; dempús es gestions, es agents an verificat qu'es sagèths que s'auie investit no auien valor.

 Quan bèra ua d'aguestes enterpreses hège falhida, es estafadors aufrien as victimes recuperar era inversion d'aguesta enterpresa, sempre que contunhèssen en tot investir en sagèths; ara fin no recuperauen arren e perdien era naua inversion.

   Es Mòssos trabalhen damb er ipotèsi qu'es ara detengudi harie mès de 20 ans que se dedicarien a aguesta activitat en tot utilizar burèus de Barcelona e qu'era fraudaria superarie eth milion e miei d'èuros.

   Enes escorcolls enes pisi des detenguts, es agents recuperèren 4.610 èuros en efectiu, chècs bancaris per valor de 23.000 èuros e nombrosa documentacion relacionada damb es dues enterpreses vinculades damb era presomptiva fraude filatelica.

Eth Bundesbank avertís d'un repunt deth caumatge

-Th  2013-

Eth Bundesbank a revisat dràsticament ara baisha es sues expectatives de creishement entara prumèra economia europèa, qu'aguest an creisherie un 0,7% e eth 2013 enregistrarie ua expansion d'a penes eth 0,4%, front as sues anteriores previsions d'un creishement deth Producte Interior Lord (PIB) der 1% eth 2012 e deth 1, 6% eth 2013, a mès d'avertir d'un moderat repunt dera desocupacion, que poderie pujar eth 7,2% eth pròplèu an.
D'aguesta manèra, eth banc centrau aleman se some ath pessimisme mostrat per nombrosi organismes internacionaus, en tot includir eth Banc Centrau Europèu (BCE), qu'aguest dijaus retalhèc es sues previsions entara eurozòna entà aguest an e eth següent, e ajorne era gessuda dera actuau crisi enquiath 2014, entà quan demore ua aumentacion deth PIB deth 1, 9% se se solucionen es actuaus problèmes dera region.

"Eth 2014, eth PIB reau poderie pujar un 1,9% era sua era crisi bancària e deth deute sobiran dera zòna èuro no s'agrave e graduaument diminuís era incertitud entre inversors e consumidors", senhale eth Bundesbank.

III Congrés Internacional del Català "ja"

Sr Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya,la millor notícia del seu missatge és aquest:"Que el Tercer Congrés Internacional de la llengua catalana és l'any 2014".
Com a Conseller de Cultura,el millor de vosté és no demanar la supressió del Ministeri de Cultura,sinó que la Conselleria de Cultura de la Generalitat iniciï un Avantprojecte sobre el Tercer Congrés Internacional de la Llengua amb la finalitat que tant els seus continguts com el personal assistent superi
el 1r i 2n Congrès,de feliç memòria.
Espero que tant la vostra Conselleria,com l'IEC i Òmnium Cultural s'hi posin en contacte amb les Universitats catalanes i les Escoles Catalanes "ja" perquè l'any 2014,a més de "celebrar" els 300 anys de submissió a Espanya (Els catalans celebren les derrotes),brilli la Llengua Catalana com el Sol mediterrani.
Tots els Centres Docents dels Països Catalans han de vibrar no per trencar la societat en dos bàndols:independentistes i els altres catalans,sinó perquè la llengua i literatura catalana "ocupin les ments de tots,catalans i no catalans".Visca Els Països Catalans i Visca el Tercer Congrès Internacional del Català-2014!.

Dimission de WERT peth pitjor atac ath catalan

-Des dera mòrt del Generalíssim-

 

Eth lidèr de CiU ath Congrès, Josep Antoni Duran, a sostengut aguest diuendres qu'era comunitat educativa, era politica e era societat civiu deuen demanar unidi era dimission deth ministre d'Educacion e Cultura, José Ignacio Wert, per perpetrar eth "pitjor atac que des dera mòrt de Franco a arrecebut eth catalan".
Ena sua carta wèb setmanau dirigida ara militància d'UDC e reculhida per Europa Press, a reclamat era maxima unitat des fòrces politiques catalanes ath Parlament e as Corts: "Deuem èster contondents", a barrat.

Eth dirigent democratacristià a sostengut qu'era lengua catalana "ei eth nèrvi dera realitat nacionau" de Catalonha, e a defenut qu'eth modèl educatiu catalan a er aval dera Unesco, deth president dera Comission Europèa, José Manuel Durao Barroso, e deth Tribunau Constitucionau (TC) a trauès d'ua senténcia deth 1995.

Fainé arrecep eth Premi Lidér Empresariau der An 2012

-A la Ciutat de Nova York-

Fainé arrecep eth premi Lidèr Empresariau der An

Foto: CAIXABANK

BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS

Eth president de CaixaBank, Isidre Fainé, a arrecebut eth premi Lidèr Empresariau der An que concedís era Cramba de Comèrç Espanha-Estats Units a ua gala celebrada a Nova York e qu'a compdat damb era assisténcia de mès de 300 persones, a informat CaixaBank en un comunicat.

   Eth premi, remetut aguest dimars, distinguís es directius qu'agen realizat ua contribucion significativa ath creishement economic d'Espanha o des Estats Units e ara melhora des relacions empresariaus entre es dus païsi.
   Eth president dera Cramba de Comèrç Espanha-Estats Units, Xavier Ruiz Coloma, a destacat er èxit deth grop La Caixa, e a remercat qu'"a estat possible gràcies ara vision, coratge, lideratge e integritat" de Fainé.

Eth problèma dera educacion no ei era lengua.

-Acuse eth PP de "hèr ideologia"-

Eth problèma dera educacion no ei era lengua

Eth secretari generau deth PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, a soslinhat aguest dimèrcles qu'eth problèma dera educacion a Espanha "no ei era lengua".

 
A acusat eth Govèrn centrau de prepausar ua reforma "retrògrada" e "hèr ideologia" en tot utilizar era crisi coma coartada.
 
Rubalcaba a auançat qu'eth PSOE no poderà dar supòrt a ua reforma qu'ei "enes antípodes" des sistèmes europèus e a remercat qu'es problèmes dera educacion a Espanha "no se solucionen damb mès examèns" senon ajudant es alumnes mès vulnerables per frenar eth fracàs escolar.
  
De hèt, cre qu'eth ministre d'Educacion, José Ignacio Wert, a plantejat damb er ahèr dera lengua ua batalha damb sentit "tàctic", perque eth debat entorn d'açò hè que no se parle "dera segregacion educativa", dera revalida, deth "tractament privat que da era lei as concèrts" e que, segontes Rubalcaba, "hè que se li demane austeritat a tot eth món mens ena escòla privada", dera supression d'Educacion entara Ciutadanetat o der ensenhament dera religion, un problèma qu'ara sua manèra de veir ja ère resolvut.

"Pegueria" eth borrolhon dera LOMCE

Eth conselhèr d'Interior dera Generalitat, Felip Puig, a qualificat aguest dimars de "pegueria" eth borrolhon dera Lei de Melhora de Qualitat Educativa (Lomce) deth Govèrn espanhòl prepausat peth ministre d'Educacion, José Ignacio Wert, e a afirmat que no a possibilitats que s'implante a Catalonha.
   A considerat, en declaracions a Radio 4 reculhides per Europa Press, qu'eth borrolhon "atempte" còntra era construccion d'un modèl educatiu de mès de 30 ans, qu'a obtengut boni resultats, e l'a qualificat coma ua naua mòstra d'incomprensió per part der Estat.

   Puig a sostengut que situacions coma era deth borrolhon son es qu'an portat era majoria dera poblacion catalana, damb diferentes aproximacions, a considerar er Estat coma ua "lòsa" entath desvolopament economic e entath modèl culturau e educatiu catalan.

Detengut un lairon que panèc a cinc pisi...!!

-En ua net...-

Detengut un lairon que panèc a cinc pisi d'ua madeisha bastissa

Es Mòssos d'Esquadra an detengut un joen de 18 ans coma presomptiu autor de cinc panatòris damb fòrça en domicilis d'ua bastissa de Llançà (Girona) en ua madeisha net.
Era maitiada deth 18 de noveme se produsic cinc panatòris en ua bastissa dera localitat gironina, en qué er autor forçaue es persianes en tot hèr palanca e dempús era pòrta d'entrada e que no a agut temps de finalizar totes es raflades en tot deishar-se borses premanides damb electrodomestics, segons a informat aguest deluns era policia catalana. 

Era investigacion permetec qu'es Mòssos identifiquèssen e detenguessen Abderrahman N., de nacionalitat marroquina, coma presomptiu autor des hèts; er arrestat, damb antecedents per hèts similars, entrèc ena preson dempús passar a disposicion judiciau.

Els inversors depausen mès milions a Espanha

-Meten finau a 14 mesi de fuga de capitals-

Es inversors depausen mès de 30.000 milions a Espanha

Es inversors an tornat a confiar a Espanha, qu'en mes de seteme a enregistrat entrades netes de capital per valor de 30.997,9 milions d'èuros, ath dauant des gessudes de capital qu'a enregistrat enes darrèri 14 mesi.

Atau se destaque dera balança de pagaments qu'elabòre eth Banc d'Espanha, que lance per prumèr còp des de junh deth 2011 un saldi positiu en entrades de capital en inversions dirèctes, inversions de cartèra, accions e boni, e autes inversions.

Ath delà, era chifra contraste damb era enregistrada un an abans, quan Espanha enregistrèc gessudes de capital per valor de 7.908,1 milions d'èuros.

Espanha votarà oc ath de Palestina

-Estat observaire dera ONU per "coeréncia"-

Espanha votarà oc ath reconeishement de Palestina

Espanha votarà dijaus en favor d'arreconéisher a Palestina er estatus d'Estat observaire non membre dera ONU "per coeréncia" damb era istòria deth nòste país e perque considère qu'aguest reconeishement refortilharà eth president palestinian, Mahmud Abbas, a explicat aguest dimèrcles ath Congrès eth ministre d'Ahèrs Estrangèrs e de Cooperacion, José Manuel García-Margallo.

  
Açò oc, eth ministre a sollicitat era Autoritat Palestiniana qu'use damb "contencion" eth nau estatut qu'aquerirà probablament e evite denonciar Israel ath dauant dera Cort Penau Internacionau, e ath temps a demanat as autoritats israelianes que no arresponen ath reconeishement en tot asfixiant economicament era Autoritat Palestiniana e en tot espandir era sua politica d'assentaments a Cisjordània.

Exhumen es rèstes mortaus der Jàsser Arafat

-Autoritats Palestinianes-

Es rèstes mortaus der expresident palestinian Iàsser Arafat an estat exhumades aguest dimars damb ajuda d'expèrts forenses francesi damb er objectiu de confirmar s'er istoric dirigent siguec empodoat, com apunte era sua hemna, Suha, segons a informat era agéncia palestiniana de notícies Maan.

En procès an estat presents diuèrsi forenses francesi, així com expèrts soïssi e russi, a petició dera Autoritat Palestiniana.

Era exhumació s'a portat a tèrme dempús qu'eth mes d'agost passat un tribunau francés daurisse ua investigacion sus era mòrt d'Arafat ras qu'un institut soís revelèsse qu'auie descorbit nauti nivèus de polòni 210, ua substància radioactiva, ena ròba deth dirigent, eth que poderie suggerir qu'a estat empodoat.

Simon Pegg posa veu a la sèrie 'Phineas i Ferb'

L'eurozona i el FMI acorden el rescat de Grècia

Iniciativa eco sostenible al Golf de Pèrsia

L'excés de poder de Mursi encén els ànims a Egipte

Vint milers de fans omplen l'O2 per veure els Stones

La desfilada d'Acció de Gràcies anima Nova York

L'alto el foc a Gaza no convenç els israelians

La UE ha d'acordar els pressupostos fins el 2020

Powered by zoomin.tv (2012)

Met ERP ath -servici deth Catalonha

-Met ERC ath "servici deth país"-

Junquerase ditz qu'assumirà era responsabilitat istorica

Eth candidat d'ERC ara Presidéncia dera Generalitat, Oriol Junqueras, s'a manifestat content e satisfèt per aument de vòts qu'an situat eth partit independentista coma era dusau fòrça en Parlament, damb 21 bancs, e a reïterat que serà "ath servici deth país".

"Metem eth nòste resultat ath servici deth país e ath servici deth procès cap ara independéncia de Catalonha", a manifestat en tot dirigir-se ath mès de miei milèr de persones que lo demorauen ena sedença d'ERC a Barcelona.

"ERC assumirà tota era responsabilitat que li correspone en aguest moment istoric, serà a l'altura des sues responsabilitats", a hijut, e a reïterat que cercarà es formules mès adaptades per amiar entà dauant ua consultacion sus era independéncia.

Jutges e Fiscaus reclamen taxes moderades

-Accès ara Justícia-

Mès de 300 jutges, fiscaus e secretaris judiciaus s'an concentrat aguest diuendres enes pòrtes dera Ciutat dera Justícia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) en contra dera lei de taxes aprovada hè dues setmanes peth Congrès, e an criticat que limite er accès ara justícia.
Es associacions professionaus --Fòrum Judiciau Independent, Jutges entara Democracia, Associacion de Jutges e Magistrats Francisco de Vitoria, Associacion Professionau dera Magistratura, Associacion Professionau e Independenta de Fiscaus, e Union Progressista de fiscaus-- an signat un manifèst en aguest sentit e an criticat qu'era justícia tanben son es sòns professionaus, peth que cau ues condicions dignes de trabalh per poder garantir un tutolatge judiciau efectiu.

An indicat qu'eth malestar deth sector judiciau ei consequéncia d'ua accion en tot no dialogar per part deth Ministèri de Justícia, e an hijut qu'"eth que passe a compdar d'ara depenerà deth que digue eth ministre".

 I

Possibla crompa de "Catalonha Banc"

-Interessat-

Banc Sabadell analisarà ua possibla crompa de Catalonha Banc

 

 

*Eth conselhèr delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, a afirmat aguest deluns qu'era entitat analisarà ua possibla crompa de Catalonha Banc, mès a manifestat que dempús era operacion damb Banc Mair Nostrum (BNM) es circonstàncies "an cambiat".

 
*Èm damb BMN e dempús seram arribents deth que passe. Era operacion de Catalonha Banc ei ena madeisha linha. Ei ua operacion qu'analisaram", a dit en un esdejoar informatiu organizat per Naua Economia Fòrum.
 
*Dempús èster demanat s'eth Sabadell serie interessat a entrar ena licitacion per Catalunya Banc, Guardiola a manifestat qu'eth banc "tostemp a un madeish critèri e tostemp a dit qu'es operacions passen per deuant".

 

-Escarte pactar damb eth PP-

Mas ve "lèu impossibla" era majoria absoluda

 

 

Eth president dera Generalitat e candidat de CiU ara reeleccion, Artur Mas, a assegurat aguest diuendres que ve "lèu impossible" arribar ara majoria absoluda as eleccions deth 25 de noveme e, en cas de no arténher-la, a escartat pactar damb eth PP.

En ua entrevista de RNE recuelhuda per Europa Press, a sostengut que, en un Parlament a on pòt auer entre sies e sèt formacions, eth vòt se repartís plan, pera quau causa dificilament pòt arténher-se ua majoria absoluda, maugrat que no i a renonciat en tot apelar ara "majoria excepcionau" que reclame per liderar eth procès sobiranista que propugna.

Totun, a negat qu'ac confie tot ara majoria absoluda, e reïtère qu'un bon resultat serie ampliar era distància de deputats que i a actuaument entre es 62 CiU e es 28 deth PSC, que son era dusau fòrça ena Cramba catalana.

 

Langues d'Oc avec Options (2012)

About Pour la reconnaissance de la Langue Provençale

Le gouvernement français refuse de reconaitre le Provençal !
Se leissaren pas faire !
On ne se laissera pas faire !
Mobilisons-nous pour que le provençal soit pris en compte comme langue à part entière !
Alors nous pourrons décider en Région de ce que nous voulons pour elle, nous qui la connaissons, la pratiquons, l’apprécions authentiquement.
1. la reconnaissance de la langue provençale comme l’une des langues de France.
2. la création de CAPES spécifiques "Langues d’Oc" avec options provençal, béarnais, languedocien,...
3. la création d’un Observatoire de la Langue et de la Culture provençales.
4. la création de véritables émissions de radios et de télévision en langue provençale, dans notre zone territoriale.
5. la mise en place d’une double signalétique français/provençal à l’ensemble des panneaux administratifs et de signalisation routière.

Eth Liure pòrte eth "Torrent poetic" a Scèna

-Des comdes de Miquel Àngel Riera-

Eth Liure pòrte a scèna eth "torrent poetic"

 

 

 Eth Teatre Liure de Gràcia de Barcelona portarà a scèna eth "torrent poetic" de sies comdes de Miquel Àngel Riera damb er espectacle 'Era rara anatomia des centaures', dirigit per Pere Fullana, que se poderà veir entre aguest dimèrcles e dimenge.

A trauès de cinc votzes e cinc actors, er espectacle, d'Iguana Teatre, enlace damb simplicitat es comdes der autor, que van des des pensaments d'un afusellat dera Guèrra Civiu e era investigacion tragica d'un centaure en un bòsc de castanhèrs per part de dues parelhes.

Tanben ua istòria d'amor trist e prohonda d'un èsser plan especiau, era culminacion de totes es esperances d'un òme ridicul en un futur pròplèu, eth relat d'ua caça accidentada e era emotiva reconstruccion d'un làrer despareguda.
 
Es comdes de Riera, qu'aguest còp encarnaran es actors Sergi Baos, Maria Bauçà, Aina Calp, Antònia 'Nies' Jaume, Carles Molinet, se situen entre er umor mès sarcàstic e era fantasia mès hòla, en tot passar pera ciència-ficció, eth relat expressionista e eth melodrama.

Capturen instants de vida, parraquets d'istòries qu'apertien a existéncies que se pòden imaginar vastes e qu'en cas deth citat espectacle ja se poderen veir en teatre Principaus de Palma er an passat.

Aparar e espandir la Lenga e la Cultura occitanas.

Aquest és el lema de les manifestacions per la llengua occitana que s’han celebrat els últims anys a ciutats com Besiers o Carcassona i que han aplegat 12.000 persones en el primer cas i 20.000 en el segon. Fa uns dies en una excursió a la Provença , vàrem tenir una trobada amb el Ceucle Occitan dau País d’Arle, institució que té per objectiu “aparar (defensar) e espandir la lenga e la cultura occitanas”.

 

Però quin és l’estat actual de l’occità? 

Es pot afirmar que és una llengua amenaçada que compta amb uns 800.000 parlants que difícilment troben interlocutor en la vida quotidiana. Molt poc conreu escrit, presència gairebé nul·la als mitjans i al carrer i una davallada cada vegada més gran de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua que sol ser voluntari i sense cap reconeixement oficial. A nivell polític el suport són bones paraules i pocs fets.

Quins paral·lelismes podem establir entre l’occità i el català? 

Les dues llengües són romàniques, filles del llatí, van tenir un període d’esplendor a l’època medieval, van començar a declinar quan varen ser sotmeses políticament i varen tenir una revifalla a l’època de la Renaixença, l’occità, amb Frederic Mistral i el moviment Felibritge. Ambdós van ser prohibits a l’escola. “Està prohibit escopir a terra i parlar patuès” figurava en els rètols de l’escola occitana.

Però mentre a Occitània el desprestigi de la llengua era ja gairebé irreversible, a Catalunya s’anaven guanyant petites victòries que acabaren amb el seu reconeixement oficial, amb tots els problemes que vulgueu, però reconeixement al cap i a la fi.

En la trobada d’Arle la gent del Ceucle va parlar sempre en provençal (varietat dialectal de l’occità) i nosaltres, en català i la comunicació, a grans trets, va ser possible. He de dir que, com a catalans, ens vàrem sentir uns privilegiats davant les dificultats enormes, potser insalvables, dels occitans per salvar la seva llengua.

Sindicats numeròten en 80% era arturada.

-GUEST DIMÈRCLES-

Sindicats numeròten en 80% era arturada, superior ath 29M

CC.OO., UGT e USI an numerotat per sobre deth 80% eth seguiment dera arturada a tota Espanha, tant en torn de net com eth de maitin, e tanben an parlat d'un supòrt superior ath 90% en bèri sectors economics e comunitats autònomes.

 En arròda de premsa conjunta, es secretaris d'Organizacion de CC.OO., UGT e USI, Antonio del Campo, José Javier Cubillo e Ladislao Pérez, an exprimit era sua satisfaccion pes dades e pera "magnifica" responsa qu'an dat es trabalhadors a aguesta convocatòria, eth seguiment se qu'ei "lleument superior" ath dera grèva generau deth 29 de març.

En concrèt, es sindicats an precisat que, en torn de net, eth supòrt a estat lèu totau en reculhida de lordères, a exception d'ath País Basc e Navarra, e ena industria der automobil (damb mès incidéncia en Seat, Nissan e Peugeot, e mens eth Renault i Citroën); mentre qu'ena industria agroalimentària, era quimica, e eth papèr e cel·lulosa era incidéncia a estat "plan nauta".

En torn de deman, es chifres son similares, en tot superar-se eth 80%, segons an explicat es sindicats, si bé an precisat qu'en aguest percentatge no s'includissen es registres d'educacion, part des administracions publiques e eth comèrç.

Totun, es sindicats no demoren granes variacions un còp s'incorpòren aguestes dades as indèxi de seguiment, sustot peth hèt qu'er ensenhament a estat enes darrèri mesi un des sectors "mès combatius" còntra es retalhades deth Govèrn.

En comèrç, CC.OO., UGT e USI demoren un mendre seguiment e, en aguest sentit, an deishat clar qu'era crida a aguesta mobilizacion se dirigís as trabalhadors, non as autònoms e petiti empresaris.

Pel que fa as administracions publiques, damb dades encara plan preliminars, es sindicats an soslinhat qu'era participacion ei superiora ara dera grèva deth 29 de març, maugrat que no arribe as nivèus des sectors industriaus.

Es representants sindicaus an estat plan critics damb eth Govèrn per convertir era grèva en un conflicte "d'orde public" ar aufrir es avaloracions sus era grèva des deth ministèri der Interior e non des de Trabalh, a on reaument corresponerie plaçar eth desvolopament d'aguesta jornada "per èster un conflicte sociau".

Es sindicats an defenut era actuacion des piquets informatius, des quaus an dit qu'an actuat damb "responsabilitat" maugrat qu'en bères ocasions an arrecebut "provocacions" per part dera policia.

"No auem cap de dada qu'es piquets agen atacat ara policia. Auta causa ei que s'agen defenut", a senhalat eth secretari d'Organizacion d'UGT, José Javier Cubillo.

Desdramatitza era independéncia,el Sr Mas

-Dauant d'empresaris-

Mas desdramatitza era independéncia

 

 

Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a volut "desdramatitzar" bèri arguments sus es consequéncies negatives d'ua eventuau independéncia de Catalonha, qu'a enquadrat en un espaci comun europèu a on pòt auer mès Estadi mès damb mens poder en benefici der ensems, e a on seguirà sense auer frontères e liura circulacion de persones e merces, a dit.

 Ath dauant de mès de 400 empresaris ena inauguracion deth XV Congrès dera Enterpresa Familiau qu'a lòc aguest deluns e dimars a Barcelona, a defenut er auanç cap a ua Europa diferent, damb ua estructura diferenta e un foncionament diferent, a on no decidisquen ua o dues capitals d'Estat, senon que se bastisque ua estructura federau "ena quau eth nombre d'Estats no a importància".

A metut er exemple des Estats Units, damb 300 milions d'abitants e mieja centena d'Estats, mentre qu'Europa, damb 500 milions d'abitants, sonque a 27 païsi membres.

 

Javier Bardem a arrecebut era sua estela de Hollywood

Er actor espanhòl Javier Bardem a arrecebut era sua estela en passeg dera Reputacion de Hollywood

Javier Bardem arrecep era sua estela en passeg dera reputacion de Hollywood

 

 

Er actor espanhòl Javier Bardem a arrecebut era sua estela en passeg dera Reputacion de Hollywood, just un an dempús qu'era sua hemna, Penélope Cruz, auesse er aunor de veir eth sòn nòm immortalitzat en famós bulevard.

Bardem, guanhador d'un Oscar, un Glòbe d'Òr, un BAFTA e cinc premis Goya, a celebrat era sua estela, numèro 2.484 en celebre passeg, en ua ceremònia qu'a agut lòc enes pòrtes deth Teatre Gran Capitan, e ath dauant deth Dolby, auditòri a on se remeten cada an es premis Oscar.

Er actor espanhòl a estat acompanhat per Sam Mendes, eth director dera naua cinta der agent 007, 'Skyfall', així com es actors Naomie Harris e Bérénice Marlohe. Penélope Cruz no s'a deishat veir per aguest cornèr de Hollywood a on tanben arrecebec aguest reconeishement er 1 d'abriu de 2011.

"Ei ua coïncidéncia qu'es dues esteles siguen juntes. Ei ua preciosa coïncidéncia, plan maca. Ei un aunor eth hèt d'auer arrecebut açò", a declarat Javier Bardem.

Un Mendre de 17 ans a fraudat uns 3.500 èuros ...!

-Miami Platja (Tarragona)-

Un mendre fraude ath sòn pair 3.500 èuros entà crompes per Internet

 

 

Un mendre de 17 ans a fraudat uns 3.500 èuros entà crompes per internet ath sòn pròpri pair, qui a manifestat era sua intencion de retirar era denóncia e hèr-se cargue des despenes generades, segons a informat era Guàrdia Civiu.

Es hèts se remonten ar octobre deth 2011 quan un vesin de Miami Platja (Tarragona) denoncièc auer arrecebut cargues ena sua tarja de crèdit per valor d'1.057,61, que no auie realizat e qu'èren operacions per servicis en Internet e que jamès accedie.

Dempús tanben presentèc denóncia ath dauant des Mòssos d'Esquadra per dues operacions, per un valor de 2.030,29 e 373,99 èuros per similares caracteristiques.

 

Al Bano ret omenatge as classics en Liceu

-Dia 17 de noveme-

Eth cantaire Al Bano ret omenatge as classics dera musica italiana en Licèu

 

 

Eth cantaire Al Bano pujarà en scenari deth Gran Teatre deth Licèu de Barcelona eth pròplèu 17 de noveme per presentar eth sòn darrèr disc, 'Gran Itàlia', en quau interprète grani èxits dera cançon italiana com Será porque t'amo, 'Volarè' e 'Señora mía', entre entre auti.

Segons a informat era organizacion en un comunicat, maugrat qu'eth concèrt serà basat en cançons emblematiques compausades per diuèrsi artistes, eth sagèth d'ath Bano serà impregnat a totes eres.

Eth darrèr trabalh deth compositor italian ei integrat per reinterpretacions d'arreconeishudi cantaires coma Adriano Calentano, Mina, Renato Carosone e Nicola Di Bari, entre auti.

 

en manifèst d'intellectuaus

Mas ve ua "henedura" que se daurís a Espanha

 

 

Eth president dera Generalitat, Artur Mas, a assegurat aguest deluns que comence a auer-i movements plan fèbles ena rèsta d'Espanha, coma eth deth manifèst d'intellectuaus peth federalisme, que placen a reflexionar sus eth tracte qu'a arrecebut Catalonha, hèt qu'a definit coma ua "henedura" que confie que prene fòrça.

"Açò significarie que i a certana capacitat de reflexion per sajar parlar civilizadament des causes. Mès ei tan fèble que no podem pensar que s'impause perque es reprensions que i a agut en sentit contrari son monumentaus", a sostengut en un esdejoar collòqui organizat per Prumèra Plana.

Damb tot, a sollicitat a "préner nòta" sus eth manifèst qu'intellectuaus e professionaus an soscrit a favor deth federalisme, que tanben aposte per trapar vies de solucion s'era volentat des catalans ei permanenta e majoritària.

 

Stiglitz:amb es actuaus polítiques a Espanha...!

-Premi Nobel-

Stiglitz: Amb es actuaus politiques a Espanha no i a lum ath finau deth tunèl

 

 

Es actuaus politiques aplicades a Espanha e er ensems d'Europa no aufrissen ua responsa ara actuau crisi, ja que, maugrat que i a mès estabilitat a nivèu globau, es causes son més mau ara del que hè cinc ans, segons afirme Joseph Stiglitz, Preme Nobel d'Economia deth 2001, qui avertís que se no i a cambis "no i a lum ath finau deth tunèl".

"Toti es tunèls an un finau. Demori qu'Europa càmbie. Mès quinsevolhe qu'analise es causes corrèctament diderie qu'aué èm pitjor del que hè cinc ans. No i a base per díder qu'èm mès apròp deth finau dera crisi", senhale er economista estatunidenc a ua entrevista ara revista 'Capital' que recuelh Europa Press.

"S'es actuaus politiques seguissen en tot èster es madeishes, e non sonque a Espanha senon a Europa en generau, creigui que no i a lum ara fin deth tunèl", avertís eth Nobel d'Economia deth 2001 e un des principaus critics des plans d'austeritat receptats as economies europèes en dificultats.

De hèt, eth Nobel avertís que, maugrat que reformes coma era armonizacion fiscau, era mutualització de deutes e era union bancària pòden salvaguardar eth futur der èuro, s'aprècie "escassa volentat politica", ja qu'es politics europèus "no comprenen eth ròtle des bancs e no saben eth que hèn".

 

Es gessudes de capital d'Espanha...

-Arriben as 247.172 milions-

Es gessudes de capital d'Espanha se multipliquen per 620 enquiar agost

Foto: JUAN MEDINA / REUTERS

MADRID, 31 Oct. (EUROPA PRESS) - 

   Es gessudes de capital d'Espanha en inversions dirèctes, inversions de cartèra, accions e boni, e autes inversions somèren 247.172,7 milions enes ueit prumèrs mesi deth 2012, hèt que supause multiplicar per 620 es gessudes de capital enregistrades en madeish periòde deth 2011 (398,1 milions d'èuros), segontes dades dera balança de pagaments que publique eth Banc d'Espanha.

   Totun, en ueitau mes der an gesseren d'Espanha 11.797,1 milions d'èuros per aguesti concèptes, chifra inferiora en un 34,7% respecte der agost deth 2011, quan es gessudes de capital somèren 18.087,4 milions d'èuros.
   Enes ueit prumèrs mesi, es gessudes netes deth compde financèr, excludit eth Banc d'Espanha, s'an produsit fondamentalament en capitol d'autes inversions (fondamentalament prèsts, depausi e 'repos') e, en un grad mendre, as inversions de cartèra, en tot superar es entrades generades pes inversions dirèctes e es derivadi financèrs.

 

Balanç de mòrts enes Estats Units (2012)

-Pr'amor de Sandy-

Aumente a 22 eth balanç de mòrts enes Estats Units

 

 

Eth balanç de victimes mortaus pr'amor deth pas deth cicló tropical Sandy pes Estats Units a ascendit a 14, segontes es autoritats locaus, damb era quau ja son 79 es mòrts a tot eth continent american peth temporau.

Er estat mès afectat ei eth de Nova York, a on cinc persones an mòrt, tres d'eres esclafades pes arbes qu'es bohades de vent an arringat enes districtes de Queens e Nou Salem. Tres persones mès an mòrt a Nova Jersey, dus a Pennsilvània e ua a Connecticut en incidents similars, e ua hemna a perdut era vida a Virgínia en un accident de transit e auta a Maryland estofada.

Er eveniment mès tragic a agut lòc a Carolina del Nord, a on ua replica dera istorica embarcació britanica HMS Bounty a naufragat damb 16 persones a bòrd. Eth capitan a mòrt, un marinièr ei en parador desconeishut e es auti 14 an estat rescatadi pera Guàrdia Costanera.

A açò cau híger-i era hemna qu'a mòrt ena ciutat de Toronto, en sud-est deth Canadà, en arrecéber er impacte d'un senhau de transit arringat pes vents huracanats de Sandy, cossent damb era cadea CBC.

Ath delà, ena region caribenya eth cicló tropical deishèc 51 mòrts, 18 herits e 16 desapareishudi a Haití, ath país mès afectat peth temporau, a onze a Cuba, a un a Jamaica e a aute enes Bahames.

Dauant dera arribada de Sandy (2012)

Era Borsa de Nova York e eth FMI barren es pòrtes

 

 

Era imminenta arribada der auragan Sandy a Nova York a portat er operador dera Borsa de Nova York, NYSE Euronext, a suspéner es operacions fisiques en parquet de Wall Street aguest deluns, e possiblament tanben dimars, en el marc des mesures d'emergéncia decretades pes autoritats, maugrat que mantierà es operacions electroniques. Ath temps, eth Hons Monetari Internacionau tanben barrarà es pòrtes des sues oficines centraus de Washington per precaució.

 "Partim eth consens des mercats e des reguladors respecte deth risc derivat des perilhoses condicions provocades per auragan Sandy que haràn extrèmament dificil garantir era seguretat deth nòste personau, aspècte que deu èster era nòsta principau prioritat," a indicat er operador borsari en un comunicat.

 Totun, eth conselhèr delegat de NYSE Euronext, Duncan L. Niederauer, a tranquillizat es inversors ath confirmar que, dempús mantier convèrses damb representants deth Govèrn e des autoritats reguladores, així com deth mercat, se mantieràn "pleament es operacions electroniques".

 

Molins de Rei "catalan liure e sobiran" (2012)

-Plen der Ajuntament-

Molins de Rei se declare territòri "catalan liure e sobiran"

 

 

Eth plen der Ajuntament de Molins de Rei a declarat eth municipi coma territòri "catalan liure e sobiran" mitjançant ua mocion possada pera coalicion Esquèrres per Molins de Rei qu'a agut eth supòrt dera TINA, Iniciativa per Molins e CiU.

Segons informen hònts d'Esquèrres per Molins, ath plen celebrat era net d'aguest dijaus 15 de 21 regidors votèren a favor d'un tèxte en quau se sollicite eth Parlament de Catalonha e eth Govèrn catalan a iniciar "en termini de temps mès brèu possible eth procès de declaracion dera independéncia e era convocatòria d'un referendum d'autodeterminacion".

Es regidors deth PSC s'abstengueren ath dauant dera mocion mentre qu'eth PP votèc en còntra, en un municipi governat per ua coalicion entre socialistes e CiU.

Detengut quan sajaue panar en l'Ambulatori

-Lairon multireincident-

Detengut quan sajaue panar en un ambulatori

 

 

Es Mòssos d'Esquadra an detengut un lairon damb 27 antecedents per sajar panar era maitiada d'aguest diuendres en un centre d'atencion primària (CAP) deth barri de Sants de Barcelona, segons an informat a Europa Press hònts policères.

Ua patrolha observèc com un òme sajaue entrar ar ambulatori en tot forçar un accès damb ua pauta de craba, e detenguec er òme, de 25 ans e nacionalitat romanesa.

Eth detengut, que no aufric resisténcia pendent er arrèst, a 234 identificacions per part dera policia.

 

Plan Inuncat ath dauant des ploges (2012)

-Emparança Civiu-

Plan Inuncat ath dauant des ploges

 

Emparança Civiu dera Generalitat a elevat a alerta eth Plan Inuncat còntra inondacions pera confirmacion des previsions deth front de ploges intenses, mau estat dera mar e fòrti vents.

Eth telefon d'emergéncies 112 a arrecebut enquia ara 25 trucades relatives ar episòdi de ploges, que preve que, a compdar deth meddia d'aguest diuendres, se poguen acumular mès de 100 litres per mètre quarrat enes Nauti Pirenèus e ena Val d'Aran.

Er episòdi s'alongarà aguesta net e maitiada e i aurà ua trèva enquiath dissabte ath meddia; a compdar d'alavetz e pendent tot eth dimenge, i aurà un episòdi de ploges a tota Catalonha, especiaument ath litorau e prelitorau.

En aguest episòdi se hig era possibilitat de risc de plan de ploja en pòca estona --20 litres per mètre quarrat en mieja ora-- pendent tota era dimenjada a Catalonha, especiaument ena còsta.

Tanben se manten er episòdi per mau estat dera mar, damb prevision d'ondades superiores as 2,5 mètres, qu'afectarà tot eth litorau pendent era dimenjada, pera quau causa Emparança Civiu recomane no apropar-se en espigons ,ni passegs maritims ne plages afectades per onatge.

Er Ajuntament de Barcelona a metut en prealerta eth plan d'emparança civiu municipau per onatge, e es Camins de Hèr dera Generalitat an metut en alerta eth sòn plan d'autoemparança per hèr front a possibles incidéncies.

Era morositat deth Banc

-Mèrque nau maxim-

Era morositat deth banc se tire ath 10,5% er agost

 

 

 Era morositat des crèdits concedidi per bancs, caishes, cooperatives e establiments financèrs de crèdit (EFC) a particulars e enterpreses arribèc ar agost ath 10,51%, de manera que mèrque un nau maxim istoric des qu'eth Banc d'Espanha recopila aguestes dades.

Aguesta taxa d'impagament apregondís en nivèu mès naut enregistrat eth junhsèga (9,86%) e mèrque ua distància de lèu un 1,5 punts en percentatge respecte deth maxim dera crisi anteriora, hereuèr deth 1994, quan s'establic ath 9,15%. Tanben supause un aument de mès de tres punts en percentatge respecte deth nivèu der agost deth 2011 (6,93%).

Es crèdits morosos totaus deth sector financèr espanhòl creisheren en 5.343 milions d'èuros er agost comparat damb junhsèga, un mes dempús qu'Espanha sollicitèsse eth rescat bancari ena Unió Europea.

 

Confiscadi 10 milions d'Èuros

-Còntra grops lideradi per chinesi-

Confiscadi 10 milions d'èuros ena operacion Emperaire

 

 

Era policia pòrte confiscadi 10 milions d'èuros ena macrooperacion policèra còntra es grops chinesi, presomptivament lideradi per empresari Gao Ping, segons an explicat aguest dimèrcles en arròda de premsa eth director generau dera policia, Ignacio Cosidó e eth Comissari Generau de policia Judiciau, José García Losada.

Aguest darrèr a explicat qu'es sòs confiscadi s'entren en compde de depausi judiciaus e, en foncion de com finalize eth procediment judiciau, passarà en erari public.

Dempús demanar-li peth motiu peth quau no s'auie detectat era entrada a Espanha de merces no declarades per aguesti grops chinesi, eth Comissari Generau a explicat que son "milions eth qu'entre en merces" e "se trabalhe per perfils". Totun, a dit qu'era Direccion Generau de Doanes a trabalhat "estretament" damb era policia per hèr es contròtles qu'an contribuït a desmantellar aguest teishum.